Ja no ens queda llenya, fa dies que les lineas elèctriques no funcionen, i les espelmes es varen acabar ahir a la nit. La neu tapa la porta de casa i no veiem el sol ja fa tres dies.
La casa més propera que és a cinc-cents metres a l´altre banda de la muntanya, fa hores que no treu fum per la ximeneia. Qui sap si la fred ha pogut amb la familia Martí?...
Sort que tinc la taula de snow a punt... Baixaré al poble a buscar llet per la nena, i pa per el nen. M´hauré d´abrigar, els vint graus sota zero i les tres hores de baixada podrien ser fatals...
Sento als nens plorar cada vegada més fort, i més fort i l ´angoixa m´envaeix...Obro els ulls de cop, suat...suat? Estic suat i dormint amb màniga curta i calçotets. El calendari que tinc davant el llit marca que estem a onze de Gener de 2007...i dormo amb maniga curta i calçotets?? Obro els porticons i fot un sol que estella les pedres. A fora hi han abelles, els arbres broten i la processionaria del pi ja corre...a onze de Gener??
Hòstia...quina putada per els esquiadors i surfers de neu, no?...Nada surf; hi speed soul
Però aixó que és?. No content amb perdre estrepitosament les eleccions d´onze escons i fer els pitjors resultats electorals que mai ha fet el PSOE a Catalunya, el nostre flamant president es dedica a jugar a escacs. Col.loca a un indigent intel.lectual com a conseller d´interior. Un tiu que a la vaga del Prat ja va trepitjar i escupir a tota la gent que estava esperant vol com ell. Esgrimint el seu càrreg públic es a enfilar al últim avió i va marxar de vacances deixant a part de la societat asseguda sobre les maletes...Encara deu estar de vacances i se li acumula la feina; assessinats, assalts, festes il.legals, vagues de mossos i cases okupades i escortades, i al tiu no se li veu el pèl. Un "Imbècible" col.locat al càrreg només per desgastar-lo i desgastar a IC-Verds, i així intentar recuperar vots per el partit del "Muy Honorable".
D´ex-ERC no en vull ni parlar...s´em trenca l´ànima. Ja només els falta inmolar-se amb dues tones d´explosiu un diumenge de partit al Camp Nou...
I ell?...que fa el nostre president??. Diuen que gestionant la Comunitat autónoma...i els consellers?? i els directors generals??. Tots de vacances, ja treballa el President-gestor... Va a veure el seu ex-cap a Madrid amb l´intenció de desplegar l´Estatut i el nou finançament...Torna rient i dient que "no será un camino de rosas". I és que la nostre sort, és que són germans o quasi...
S´han pensat que sóc gilipolles, o qué? A més, no m´agraden els escacs.
El divendres passat, tot parlant amb en Pablo ens varem aturar en The Creeps. Una banda Sueca de finals del 80 i principis dels 90. Varen gravar 5 L.Ps Però els dos primers( Enjoy de Creeps i Now dig this!) haurien d´estar en totes les col.lecions de discos del mon mundial. Varem arribar a aquesta conclusió. El primer és un exercici de garatge-rock amb majuscules. El segon, Now Dig This!! soul-punk amb Hammond del que ja no s´en fa. Després de molt buscar...només he trobat això d´ells...Una llàstima però alhora un "tresor" d´aquesta banda sueca, avui ja, grup de culte.
El socialisme espanyol va entrar al govern del Estat, esgrimint alló de l´Espanya plural. Tot just arribar al poder, ZP va fer fracasar el "Plan Ibarretxe" que significava més autonomia per Euskadi. Amb l´excusa que no era vàlid per unilateral. Les coses s´han de fer amb taranna(talante) dialogant, deia el president espanyol. En campanya electoral tots els catalans el varen escoltar dient alló de: Aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán... Alhora que s´els deia als bascos que prenessin com a exemple a Catalunya alhora de modificar els estatus de relació amb Espanya.
Dos anys i mig de desgast per acabar presentant un "estatutet" molt retalladet en aspiracions. Boicots, insults, mentides,amenaces del "glorioso ejercito español"...i finalment el sedàs del parlament espanyol. Ens varen tornar un estatut que no s´assemblava gens a les aspiracions dels catalans. I el poble de Catalunya el va refrendar en votació. Pensant i creient en una Espanya que ens deixava espai vital...
Doncs ara resulta que l´Estat envaeix competencies educatives, retalla les inversions previstes en 2/3 parts, i és nega a parlar de finançament fins al 2009!!...i només fa 5 mesos escassos que el flamant estatut de ZP ha entrat en vigor.
Avui tenim als partits catalanistes dividits i enfrontats davant un Estat que els diu que amb el nou Estatut es colmen les aspiracions durant una bona colla d´anys...i seguim patint desinversió, espanyolització i a més ens hem d´estar callats i quiets, ja que ells(l´Estat) ja han complert(???)
Que queda d´aquell Psoe federalista de fa 3 anys??, Que queda del taranna dialogant de ZP??, Que ens queda als catalans??
Amb els partits d´aquí i el poble dividits,lligats de mans i peus, s´afronta un molt esperançador alto al foc d´ETA...que ja fa aigües per tots cantons.
Una vegada més hem patit l´abraç del os...i és que no n´aprenem. Tot i saber que Espanya és inviable sense les molt generoses aportacions catalanes, ens varem creure (una vegada més) les boniques paraules d´un castellà. El que més m´estranya i em disgusta son els suports a Madrid dels partits catalanistes (ERC i CIU)als governs de torn, aprobant pressupostos estatals a tort i a dret. Sóc dels que penso, que ens cal mala llet, molta mala llet i pitjor mala intenció.
Riot a St Jaume square...perdó vull dir; Riot on sunset strip. The Standells
Com a frase lapidària i comprimint la realitat no està malament. La sort, és que hi han "grisos" com aquesta mateixa cançó. Em recorda temps d´estudi precisament...jo pensava que alló, era dur...
Quantes innocentades han passat i quantes en vindràn? i és que, de 28 de Desembre cada any ni ha un, com a mínim.
Un Bon grup; Godfathers, i una bona cançó; birth, school, work and death...(i fes bondat)
Condemnat per la vida i els jutjes, el cràpula ens ha deixat. Putero, borratxo, farlopero, camorrista, lladre i guiat per déu sempre(o això deia ell).A més de tot això, cantava i actuava. De vegades mes a la prop d´un déu que d´un home, cosa que el portava a exentricitats i escàndols de la mida d´un porta-avions. Rei dels excessos, príncep del egocentrisme i padrí del Soul. Segur que li guarden un lloc al infern i un altre al cel...Bona nit James.
Tions ben alimentats i a punt d´ expulsar per l´annus totes les nostres bondats anuals(d´any), en forma de regals. Reunions familiars forçades, entaulament per menjar i beure i beure més. Espero que no em toqui seure al costat del de l´any passat o que almenys hagi aprés a menjar "polvorons" sense esquitxar-me amb capellans de farina i ametlla amb saliva i oporto. L´any passat ja va apendre a menjar-se les "boques" sense ruixar a ningú amb el suc del crustaci en qüestió. Suc molt traicioner, per cert. Espera amagat tot l´any a dins la clova del animal mort, només per acabar enllardant les camises del personal la nit del 24 de desembre.
Una vegada embriagat amb els regals del tió(mitjons, samarretes i calçotets segur que cauen..). Tip de cargols amb boques i amb la camisa més plena de "condecoracions" que el mateix "Generalisimo". Que m´impedeix tornar-me a omplir la copa per dir tot el que no he dit durant l´any?. Demá potser tindré una mica de mala conciencia(i ressaca) del que hauré dit i fet avui després de sopar...però si no fos per l´alcohol, aquell encara no sabria menjar boques. I total, només el veig un cop l´any...avui després de posar-me un poloron a la boca amb mitja copa de cava, em col.locaré a dos pams de la seva cara i diré...Pamplona!!. Per l´any que vé ens quedarà "com menjar dues rodelles de prèssec amb almívar sense que s´escapin del plat"...però encara falta un any.
Estic al mig d´una crisi de despolitització ambiental. Personalment m´afecte de formes diverses: em cau el pèl de les orelles, em surten dents a la llengua i el cor en fa regalims... Avui, diuen que no cal polititzar la llengua i desde Madrid ens encolomen una hora més de castellà a les escoles. Que estem en una etapa post-nacional i obliguen a un coseller d´ERC a penjar la rojigualda. I que, el que calen son fets i no paraules, el "cagueu-vos" es una altre conseller, aquest del PSC(germa d´un expresident) trucant a Cat-Radio per rectificar a n´en Basses... Jo em vull despolititzar, però collons...em costa. El bon descastellanopolititzador, que em descastellanodespolititzi, bon descastellanodespolititzador serà.
De moment m´he fet el proposit de deixar de fumar i de ser el millor espanyol que déu s´ha tirat a la cara...(penseu en tot el que es deu haver tirat déu !!)
Al segle XVIII i després d´una llarga i cruenta guerra, Catalunya va passar a formar part de la gran Castella, o Espanya.I aquí s´inicia el procés de minorització y destrucció de la llengua d´aquells homenets catalans. Després d´un parell de segles de dominació política i sense exits aparents en la substitució del català per el castellà. La població de Catalunya continuava usant aquell "patues" que tant ha molestat també a la "Grand France".
A mitjans del segle XX una onada migratoria dels exedents poblacionals dels proletariat espanyol, es va establir a Catalunya. La població catalana es va doblar i ara ja contava amb la meitat de castellano parlants en questió de 2 decades.
Discursos del tipus: els territoris no tenen llengua, només les persones; Catalunya es bilingüe. Llibertat d´elecció de la llengua a l´escola. Són de lo més normal i corrent a Catalunya. Molts castellano parlants usen aquestes frases per fer valer la seva superioritat legal, però dit en tó victimista i amanit amb unes pinzellades de progressisme social i protector dels individus...inclús jo em poso a plorar. I ès que avui, l´anima de la llengua catalana, que és la població catalana, està més comode parlant en una altre llengua. Avui ja no fa por a ningú, parlar dels inconvenients que té, no "castellenajar". Els malvistos, som els qui intentem viure només en català(cosa impossible). Ja que "forcem" als demés a entendre i parlar una llengua que no els interesa el més mínim, i no els cal. D´això, en fan bandera alguns polítics i d´altres també ho comparteixen tot i ser més subtils en les formes. I és que crec que s´ha iniciat el moviment per l´estocada de gràcia a una llengua. Enterrada la llengua, enterrat el "problema catalán". Per viure en castellà no et cal portar "armes", mentre que si vols fer-ho en català has d´estar en "guerra constant"...i això cansa. No han pogut fer-ho en 300 anys...els permetrem fer-ho ara? Jo no, la guerra continua.
Quantes vegades ignorant de mi, quan no m´agradava un grup i a més sonava com el cul. Els etiquetava sense cap mena de vergonya de practicar, "rock rus".
-Aquells?, son uns paquets, fan rock rus... Potser ho he dit mil vegades o més. Una forma com una altre de denigrar al grup en qüestió alhora de posar en evidència la cultura rockera de la Rusia moderna. Algú coneix alguna banda rusa de rock, digne? El rock,icona de la cultura americana. Allò que va explosionar just alhora que la guerra freda, entre blocs. Capitalistes i comunistes Amb les fronteres impermeabilitzades, que podia entrar a la URSS?...
Doncs retiro lo del "rock rus"...algun "bitxito" és va colar i alguna cosa va fecundar...i la cosa es reprodueix
Avui es dia festiu. El calendari marcat en vermell, em diu que és el dia de la constitució espanyola. Ja torno a fer festa per simbols nacionals aliens...
Ahir, Juan Puchcercós va voler tornar-se a dir Joan Puigcercós. Retirant de la façana del seu despatx una bandera, però el Virrei i director executiu de la Gestoria sita, en la Plaça St. Jaume( aviat Plaza de Santiago). Li va recordar la llei espanyola en materia de banderes. Al cap de 4 horetes, ja tornava a penjar del màstil del despatx d´en Juan la "rojigualda".
El doble d´en Sergi Mas i "jefassu" suprem de tots i totes els catalans i les catalanes (collons que llarg, per no dir res..). En Pepe Montilla va fer quadrar-se al inocent d´en Juan. -Si així ho diu la llei, així ho has de fer Juan... I en Juan, que ja llegit molt sobre l´assumpte, va correr a penjar, allò que previament havia despenjat. I és que l´amo té raó...
Juan, li hagues pogut contestar que la llei tampoc es respecta, ni s´ha respectat en casos com: L´obligatorietat del estat de publicar les balances fiscals; Que del Estatut català del 78, queden encara més de 70 transferencies a la Generalitat pendents de traspàs i de la seva corresponent assignació pressupostaria per part del Estat; Que a les comisaries de la policia espanyola, tampoc hi ha cap bandera catalana;...i jo personalment li hagues dit que no és ètic, ni la llei permet que el partit del Govern a Espanya fa 10 anys formés, i encobrís a un grup armat com els Gal. Com tampoc és del tot ètic que el president dels catalans es passi per el forro dels calçotets la llei de politica lingüistica per la contractació de funcionaris i assalariats de la Gestoria(abans Generalitat). I parli el català amb el cul...
Però el bó d´en Juan Puchcercós que sap tot això i més, va sopesar la situació i va pensar...
-No fem emprenyar al Boss
I mostrant-li la seva lleialtat es va agenollar, tot claudicant va obeïr...
I mentrestant així estem, amb el "catalanisme de pluja fina i vol gallinaci".
Amigo Juan, para terminar asín..no calia, por el amor de déu!!!
Profà en la materia i piltrafilla aritmètic amb ganes de fer el ridícul...però ho provaré, ja que no tinc vergonya. Les queixes de la gent en general respecte als preus del habitatges van sempre dirigides cap als governs i cap a un opac, gens clar i genèric, "especuladors"... Aquest "especuladors" per mi no són ni constructores, ni inmobiliaries, ni promotores, ni tant sols petits o mitjans propietaris que compren pisos com a inversions. Fixeu-vos que de tots aquets que dic a dalt en tanquen i desapareixen a diari...això es síntoma que no deu ser tan fàcil enriquir-se amb el negoci, tot i que n´hi ha molts que és forrin. Els únics que any rera any augmenten beneficis i ès permeten inversions faraoniques no son d´altres que les entitas financeres. No en tanca cap, ans el contrari s´expandeixen i obren oficines a tots els racons de món. Recordo la primera pòlissa de credit que vaig signar, el T.A.E estava al 16% !!!!! un atracament!!!. El benefici era clar, però el crèdit no era una cosa massa estesa popularment, o almenys eren de quantitats exagerademnt més baixes que les d´ara. Avui ens trobem amb un país totalment hipotecat fins a les tranques, amb credits a 40 anys !!!! i amb imports de deute que fan esgarrifar. I és que la pràctica ès de pati de col.legi. Quadruplicar la venta del producte, a meitat de preu...Quan a tu la materia primera també et costa menys de la meitat del preu...
O sigui, que vens 4 vegades més que ahir, amb el mateix marge de benefici... Mireu si dona això de fer el "Jueu" que fins i tot et pots permetre condonar 1000 milions de les antigues pessetes a un partit polític que representa les esquerres i el progressisme integrador i que posteriorment serà qui fixarà les lleis del mercat...
Ah! i no s´et oblidi pagar el rebut a tu, petit i insignificant numero de compte...que et cardarán fins els calçotets si és necessari.
Segur que estàs pensant en alguna "marranada*", on la forma fàl.lica hi apareix...tu mateix-xa. De fet, pot començar així una verdadera xuclada. Amb una xuclada...Al cap de nou mesos és quan te la foten de veritat. Et donen una cosa que s´assembla a un cuní porquí sense tant de pèl, i que només menja, caga, pixa, dorm i plora, plora molt, plora per tot; si te gana, si te son, si esta bruta,...plora per gust. N´hi ha que també saben xisclar!!! I tú, et deixes succionar...i més...i més. Desitges que comencin a ser autònoms, per no sentir-te tant absorvit( i com ho fan mmmmm!!!)I com més autònoms són, més et succionen, més atenció necessiten i més et demanen... I és que, qué pot fer un home/Dona, davant una "menjada" d´aquesta mida? Deixar-s´ho fer i agraït.
* Forma infantil de definir allò que tant m´agrada.
Nit del dissapte al diumenge, les 5 del matí... Toco el timbre del C.A.P de guardia, i m´obre la porta el germà petit d´en "German Monster". El tiu fot una cara de son que no s´aguanta dret i la vocalització se l´ha deixada al llit... Em pregunta que quin és el meu problema, li explico que fa 2 hores que m´ha desperat el mal de queixal. Em fa una petita i rapida exploració mentre encara es frega les lleganyes d´els ulls. Prepara una xeringa, m´abaixo el pantaló i me la clava(la xeringa, eh !!!)... Quin gustassu!!!em dona un sobre y dues pastilles, m´explica com ho he de pendre i em fa tres receptes. Tot això mentre es tornava a descalçar per fotre´s al llit una altre vegada. He tornat a casa amb el pilot automatic del cotxe, suposo, ja que jo anava en un nubol i el dolor insoportable del queixal es debia haver quedat a dins la xeringa. He dormit com un nen Avui he anat a la farmàcia a comprar les receptes i m´han previngut de lo perillòs del còctail de pastilletes. En una caixa hi han 60 càpsules!!!...i jo ja estic barruntant de muntar un Top manta en alguna zona de bars de nit... En germà petit d´en German Monster s´ha ben assegurat que jo no el despertés més avui...i collons, ho ha aconseguit. I la veritat, tot i que la farmaceutica m´ha advertit que alló era altament adictiu, jo no li trobo pas...no,no. Jo ho trobo bonissim!! i em dona una pau interior de la mida del Tibet. No recordo ni a quina banda tenia el queixal que em feia mal. Ara em sembla que ja em toca una altre dosi, de fet, començo a tenir suors fredes i em tremolen les cames.
Hi havia una vegada un cadell de cèrvol amb mirada insegura i posat filferrós. Queia simpàtic, i el varen fer president del bosc. L´animaló de tarannà dialogant era capaç de fer seure i amansar els animals més ferotges amb promeses del tipus: Aprovaré el estatuto que salga del parlamento Bosquimano del nordeste. Fins i tot s´atreví a proposar una aliança de civilitzacions dels boscos del món mundial. I no content amb això es va comprometre a signar una treva amb els animals més sanguinaris del bosc.
Una vegada ho tenia tot a mig envastar i als habitants del bosc envadalits, algú va començar a adonar-se que les bones paraules al davant eren animals esbodellats, desfenetrats o enverinats a l´esquena. I quan la resta dels animals veren volguer reaccionar ja era tard. Estaven perduts. Era negre nit !!! Aquell cadell de cèrvol s´havia convertit en el primer cervatell esbodellador del món, alhora que es menjava tota esperança de subsistència de molts animalons, en especial de les morses bigotudes del Nord-est.
I no sé si us ha agradat, però aquest conte ja s´ha acabat.
Moltes vegades no és el que sembla...Bona nit nens i nenes.
Ara em cardaré(no penseu en sexe ni en ovelles)de peus a la galleda i amb l´aigua fins a les orelles. Us imagineu les properes eleccions espanyoles? Rajoy perd les eleccions d´onze escons i CiU el fa president !!!!! Sobreviuria el Kent Artur Mas a les 48 hores següents? Decretaria el Brand new conseller d´interior l´alarma del somatent? Demanaria asil politic a Quatar la nostra "Moreneta de Montserrat"? O li posarien un burka i la lapidarien al @22...?
I ara ja m´acabaré de remullar fins la coronilla. S´acusava a CiU de tenir una xarxa de finançament clientel-lar després de 23 anys al govern de la Generalitat. Cosa possible... I Quan s´en porta quasi 30 governant els Ajuntaments de les ciutats mes importants del meu pais com Barcelona, Girona, Lleida, quasi tot l´estrarradi, Olot, Figueres...etc. A més de la diputació de Barcelona i multitud de consells comarcals i rematant el tema amb la mateixa Generalitat desde fa tres anys i anem sumant. No, aqui no hi ha clientelisme, aquí hi ha un totalitarisme i un papanatisme que espanta Aixó si, tot regat amb un molt perfumat progressisme, que dona patent de Cors per fer tancar els ulls al personal en general...
I és que el cava a aquestes hores em deixa anar la llengua, potser demà m´en panedeixo, però ara ja està dit...totalitarisme i em mullo fins les orelles o més.
Molt bona nit a tots els socials i les sociales de tots els països i les païses del món. He començat a reciclar el meu i la meva llenguatge, i a fer entrenament i entrenamenta de vocables i vocables. A no ser sexista parlant... Però he de reconeixer que per acabar de parlar com un autèntic i autèntica entés i entesa nacional progressista, em falla l´accent. Sóc massa de Girona, s´em nota excecivament que no sóc prou cosmopolita, i això que he invertit una cantitat de temps ingent voltant per mitja Europa... Sabeu que em passa, també? tinc un catalá massa fluïd, i no em cal llegir per parlar-lo, ni estic mitja hora buscant la paraula, i...lo pitjor de tot. Sempre dic tots els pronoms febles( i les pronoms també)...merda! merda! i merda!! De vegades s´em escapa algun "cardar", "fotre" i lo pitjor, és quan recito sense voler, esclar el: plou poc, però per lo poc que plou, plou prou... i les vocals neutres(i els vocals també)les dic correctament. No seré mai ningú, vamus!!. Amb l´única cosa que s´em pot perdonar, és amb les faltes ortogràfiques...aquí ja s´em veu que sóc un tiu viatjat!! Em costarà, però prometo fer els possibles perqué el meu President es senti orgullós de mi. Seré un bon entés nacional progressista republicà i em vestire de verd pistatxo(Armani, aixó si). Ai!! ja marxava sense fer una proposició molt seriosa als nostres futurs governants. Una qüestió capdal per la veritable igualtat social i sociala entre tots i totes Una Llei que obligui a pixar asseguts a tots els homes. Que´ls obligui a sentir en les seves carns les gotetes de pipí alié al xarbotar-se l´aigüa i a no desaprofitar ni una goteta de les que queden a la tapa...aha ou yea!
Un plat de llenties, aquest és el preu del mau país. Comunistes, lliberals, centristes i cristians, socialistes, verds pistatxo, progressistes. Qualsevol etiqueta és bona per diferenciar-se i donar-se notorietat en un món de mediocres. Aquí, no importa res més que la paga vitalicia per haver sigut conseller i el cotxe(de vegades helicopter) oficial per anar a Madrid, a Perpinyà o a on els calgui...
Despres ens vendran alló tant recurrent del auto odi dels catalans, ens vendran alló del expoli fiscal, cultural i lo dolents que són a Fresno o a Salamanca...la qüestió és que el proper President de tots(I totes, que si no s´enfaden..)els catalans serà un mindundi que no el volen ni al seu poble i que per expressar-se oralment necessita llegir i sense presses...
Els meus avis em varen deixar en herència només una cosa, ser català i ara aquesta "pandilla de quatreros" s´ens rifen l´únic patrimoni que tenim i que no és poc ni petit. L´orgull de pertanyer a aquest país.
Estic per presentar la meva dimissió al dret de vot. Però que no es pensin ni per un moment tota aquesta colla d´aixuga mamelles que pretenen ser aprenents de polític que dimitiré o renunciaré al que sóc, català. Es tracte d´escupir-los a la cara directament, o llançar-los ous podrits, que de fet, ja els entra en el sou i no els vindra de fer una miqueta més el ridícul.
Quin espectacle, quina vergonya...s´em rifen el meu país per un plat de llenties.
