ES EL NOSTRE MOMENT

Les eleccions catalanes són a tocar. Mentre el sobiranisme va desfullant la margarita amb la dreta i aguanta el ciri amb l'esquerra.

Podríem dir que els independentistes catalans declarats, s'han organitzat en "escamots de guerrillers", bastant desconnectats entre ells, de moment. Reagrupament de Carretero, Solidaritat catalana amb Tena-Laporta-Bertran i la venerable plataforma Conferència Nacional del Sobiranisme amb Broggi i Barrera. Són els tres grups que més clarament es distingeixen. En altres lligues juguen Esquerra , les CUP, PRC i infinitat de plataformes més...

Es molt bonic veure que hi ha país, que hi han patriotes, gent compromesa. Però al mateix temps es desesperant veure'ls lluitar per separat quan tots sabem que ens cal sumar.
La manifestació del 10-j va mostrar al món un cos musculós. L'independentisme ronda la majoria i els seus militants estan movilitzats, tenim una oportunitat única, històrica m'atreviria a dir.

Davant nostre, Espanya -i França-. Un Estat disposat a fer servir tota classe de mecanismes per ridiculitzar i esborrar aquest múscul català. CESIC, diplomacia, ministeris, judicatura, legislació, hisenda, policia, exèrcit, mitjans informatius... ho tenen tot a la seva disposició i llest per llençar-ho damunt del sobiranisme en el moment que els representi una amenaça.

Davant aquest mur de potència estatal que ho arrassarà tot, els catalans hauríem d'aprofitar al màxim els nostres recursos que són poquets, però suficients per guanyar si plantem cara junts.
Hauríem de saber treure profit del bagatge d'en Laporta davant la pressió, de la seva cara, del seu optimisme, de la capacitat de treball i dels coneixament legals espanyols dels que disposa Lòpez-Tena, de l'empenta d'Uriel. De l'organització de Reagrupament i del seu discurs regeneratiu, de la popularitat del seu líder. De la sabiesa, el prestigi, la serietat i el rigor dels venerables; Broggi, Barrera i Bassols. Però també ens cal l'organització i potència de les CUP, necessitem al Partit Republicà Català, ens cal Santiago Espot i Catalunya Acció, ens calen les diferents plataformes que han organitzat les consultes per l'independència... ens cal que tothom estigui apunt i en ordre de combat.

Es el moment que tots ens preguntem; què podem fer per el nostre país? Es el moment que repassem la nostra història i no tornem a caure en errors passats. Es moment de mostrar-nos ferms i units. Es el moment de Catalunya.

The Marvelettes; Too many fish in the sea

"LES CORRIDES"

Estimat lector i lectora avui us he de confessar que estic a favor del toro, malauradament no guanya mai. Quan surt a la plaça està sentenciat i per norma el torero és qui en surt viu.

El Molt honorable pecident ha agafat la bandera de la llibertat i ha votat NO a la prohibició que el seu Parlament (socis de govern inclosos) a propinat al espanyolíssim "art" de marejar un brau, pessigar-lo, estocar-lo, envestir-lo a cavall, desagnar-lo, desmedular-lo per acabar matant-lo i arrancar-li la cua i les orelles.

Com sempre, un tsunami ponentí ens assola i aquí aguantem el ruixat com podem... Com sempre.

M'ha vingut al cap un texte que fa temps vaig llegir a http://orteuiperelloisalvado.blogspot.com. Texte escrit per el gran Biel Perelló.

Rellegint-lo m'han tornat a saltar les llàgrimes i m'he permés el luxe de reproduir-lo aquí (sense el seu permís, tot sigui dit).  Però crec, que teniu el dret a riure, almenys com ho vaig fer jo.

-Com vostès, amables lectors, sabran sóc un gran amant de la fiestaen general i de la tauromaquia en particular. Per això no he resistit la temptació d'assistir a la corrida d'avui corresponent al torneig internacional San Isidro '08.

Greu error, com veuran.

El cartell anunciava morlacos de la ganadería del Marqués de Torrelodones i la participació dels diestros José Hernández, Coñón de Córdoba i Maricón de Orihuela, tots ells matadores free lance. L'event s'ha disputat al Royal Lavapiés Arena, amb un aforament per a 86.000 espectadors, que ha registrat un ple històric gràcies, en part, a l'afluència d'aficionats de l'equip visitant.

El primero de la tarde, Garboso, un rabilinguo cardeñoso apitonado de 8.000 quilos ha resultat ser un toro amb garra i José Hernández ha estat malament. Pitos i palmas, al fifty fifty. Correcte amb els ferros ha fallat com un filldeputa amb la suerte de varas i ha estat discret al cuerpo a cuerpo.

El segon toro, Heisenberg (pitoniso rabilampiño amariconao de 18.000 quilos), s'esperava amb ànsia per part del respetable. No en va aquest toro ja va debutar brillantment a la selecció sub 21 i el tendido l'ha rebut amb una ovació a peu dret al crit unànim de "Ra-úl, Ra-úl, Ra-úl". El bitxo s'ha venido arriba i ha empitonat a tort i a dret fins que el jutge de cadira l'ha fet baixar del núvol assenyalant-li una rigurosíssima doble falta que ha encrespat l'humor del público.

Ha mort fenomenalment d'un tret al cap.

El bochorno ha arribat amb la sortida al ruedo de Maricón de Orihuela, que ha estat escridassat per les seves recents declaracions sobre el preu del petroli. Per més inri el toreador ha relliscat amb una pell de plàtan i s'ha obert una cella contra elquitamiedos.

Gusiluz, el tercer de la tarda, calb i passat de pes (318.000 quilos), ha sortit en tromba i l'ha embestit por todo el ojal, tot i que estava en fora de joc. Al final silencio i palmas. Maricón de Orihuela ha estat passiu amb el capote, melangiós amb el ferro i displicent amb l'embrague.

El quart i el cinquè han estat declarat mansos i han tornat a torilesamb evidents símptomes de tenir ganes de plorar. Els ha substituit el sobrero que, quan s'ha retirat el safety car, s'ha dedicat a fer caca al costat dels picadores.

El sisè i últim de la jornada ha resultat ser un vell conegut dels més veterans: Supertoro, un bicharraco manicorto asindromado de Down de 6 milions de quilos. Maricón de Orihuela l'ha desafiat amb un parell de manolitas i el toro s'ha picat. Mentre el torero elcastigaba ben castigado a la zona de 6'25, Supertoro ha perdut els papers i li ha propinat un plantillazo al genoll. Maricón de Orihuela ha demanat el canvi amb ostensibles mostres de dolor i se li ha diagnosticat un trencament fibrilar que el mantindrà allunyat de les plazas dues setmanes. Ràpidament ha sortit a escalfar al burladero el jove de la pedrera Serafín Schrödinger, que ha estat correcte, simpàtic i força diligent. Ha demostrat caràcter i raza quan ha triat el ferro 7 per entrar a matar.

En definitiva, una tarda lamentable. No penso tornar als toros en molt temps. I ara, si em disculpen, que els donin molt pel cul i me'n vaig a veure Perdidos.-

The Miracle Workers; That ain't me

JO VULL SER NEGRE!!!

 De tothom és sabut que una vegada els americans i els espanyols varen haver de triar a quina raça inferior preníen com esclaus. Americans i espanyols s'ho varen jugar als daus. Varen guanyar els americans -com sempre- i varen triar als negres. Forçosament els catalans varen passar a ser esclaus dels espanyols
-socialistes o peperos, tant l'hi fot-.

Els americans no han hagut d'anar mai a l'Àfrica per poder menjar, però els espanyols si que han hagut d'emigrar en massa a Catalunya per poder omplir-se la panxa i prosperar.
Africa, no depén politicament de Washinton -ja m'entens-, però Catalunya és provincia castellana... n'hi ha tants i tants que qualsevol dia ens fotaran de caps a mar!!! En canvi els americans ni amb helicopters Apache, missils Tomahawks i el sèptim de cavalleria tenen pebrots d'anar a fer una Coca-Cola a la plaça major de Mogadisho.
En els darrers 20 anys ha matat més innocents el GAL que el Ku-Kux-Klan. A Amèrica no pots insultar a un negre sense haver de pagar i a Catalunya ens diuen de tot i es netejen el cul amb la bandera catalana i els folis del estatut.

català seguidor de" la roja".

A Washinton el president és negre, a Madrid és impensable que governi un català. Però no només això... Us imagineu a Bill Clinton de President de la República de Kènia? O d'Emir suprem i diví de Somàlia?Impensable oi?
Doncs a Catalunya la "governa" un espanyol sense estudis, que no parla bé i el teledirigeixen de Madrid -cosa normal en una província-

I després de molt pensar-hi i pensar-hi dimiteixo!!!! Qui vol ser català?. Ara vull ser negre!!!
Quina enveja que em foten!!!!

Sam and Dave; Soul Man

ALGUNA PREGUNTA MÉS?

-Pepe!!! nos ha salido redondo.

Napoleon Bonaparte i Alexandre Magne reunits, dirimint el futur de la galaxia, l'univers i part del estranger.

Els dos més grans estadistes que ha parit Déu, riuen cofois dels seus èxits, i tot en benefici de l'Aliança Interplanetaria de Ganímedes del Guijuelo.

Jo, un senzill mortal, només els voldría donar les gràcies per haver batallat amb tanta gallardia i honestetat al servei de la causa catalufa.

Gràcies amos!!!

The Creeps; Hi, hi Pretty girl

SEREM TANT BURRUS?

Un milió, cinquata cinc mil o quatre-cents mil... Tant l'hi fot!!!.  L'aplec del dissabte dia 10 a Barcelona era una manifestació on la majoria eren òrfes. Sense pare ni mare, sense guia.
Farts dels tacticismes, de les sospites de corrupció, de les ànsies de poltrona, dels extremats càlculs electorals i de les hipoteques particulars dels partits, els catalans ens varem (us vareu) manifestar.
Potser eren un milió, potser a casa ens en varem quedar un altre milió... tant s'em en fot!!!

Independència era el crit!!!! Prou!!! ja s'ha acabat!!!
La manifestació en si, no ens du enlloc. Fins i tot, molts mitjans espanyols s'en han permès la mofa. Tots som conscients que la properes eleccions al Parlament de Catalunya  seran la primera conseqüència de l'esput que Espanya ens ha fotut al mig de la cara. Serà on els catalans "irreals" ens podrem manifestar, abans ens serà impossible. La nostra irrealitat és tal que portem dies i dies menjant en vermell... més esputs i vacil.lades. -

-BARCELONAAA, ESPAÑOLA!!!! VOTE, VOTE, VOTE... POLACO EL QUE NO VOTE!!!!

No m'agraden els gargaxos i menys quan m'els foten a mi, i hi tornen, i hi tornen...
No penso votar a cap dels partits que actualment formen l'arc parlamentari català, a cap!!!
Jo, com tants i tants, tinc l'esperança que el seny i la rauxa que tants èxits ens han donat aflorin en aquesta societat. Espero que algú agafi la bandera, sé que ho faran i sé que seran gent preparada.
No pot ser que ningú s'en dongui compte del tresor en escons al parlament que li dona la situació actual. No pot ser que cap català intel.ligent no hagi vist la potència que li certifica el 10-J.
Serem tant burrus??

ADAM'S RECITAL; There's no place for lonely people

PER ESCRIT

El 95% del cos estatutari.

Ja tenim el texte íntegre de la sentència del TC espanyol sobre l'estatut de Catalunya de 2006.

En casos com la llengua, hem reculat al 1965 però de la Sud-Àfrica del apartheid. La reinterpretació del finançament és la certificació que l'esclavisme es ben viu al s.XXI. Nacionalment menystinguts i de genolls, i socialment dividits més que mai.
Però no us penseu pas que Espanya en surti gaire galdosa de la sentència. L'injusticia és l'anima constitucional de l'actual Espanya. D'entrada per la reinterpretació i porterior re-escrit d'unes lleis per part d'un tribunal, no respectant la separació de poders. El texte és un cúmul d'insults del tipus; Els catalans no teniu drets històrics, pero els espanyols ens remontem a la constitució del 1812 quan ens convé. També hi han perles com; els espanyols som tots iguals davant la llei, excepte els navarresos i bascos que mengen a part, degut als històrics drets forals. Tots els espanyols tenen dret a uns serveis socials mínims com geure, fer la migdiada, estar al atur 10 mesos l'any i cobrar, canviar-se de sexe de franc etc... etc, i  "algú" ho ha de pagar.
Pero el millor de tot és el que diu entre linees. Retorna al segle d'or espanyol i fa ben vives les paraules que ens va deixar Don Francisco de Quevedo al seu llibre la Rebelión de Barcelona escrit al 1640.

-"Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda [...]. Esta gente, de natural tan contagiosa; esta provincia apestada con esta gente; este laberinto de privilegios, este caos de fueros que llaman condado..."

Jo no entenc com hi han catalans que ens volen fer entendre que hem d'estar contents, que Espanya ens ha "otorgat" el 95% del texte sotmés i aprovat en referendum per el poble de Catalunya. No senyors, no ens han  otorgat res, ens han posat al nostre lloc d'esclaus i s'han refermat en la seva posició d'amos de Catalunya i de tot el seu contingut, animals, flors, trolls, homenets i aprenents de polític.

La meva pregunta és, i ara què?

Larry and The Blue Notes, Night of the Sadist

ON ÉS PEPE WALLY?

Busca a Pepe Wally

The Prisioners; Hurricane

LES PUTES FORMES

Aquest país és una ameba!!! de vegades una gamba al forn, altres un tournedó amb paté i sovint em confón...
Que bonic és ser admirat i respectat, idolatrat i benmirat... quan pel cul t'han dat.

Com quedariem millor a la foto?
-manifestant-nos
-manifestant-nos amb una senyera
-manifestant-nos amb el lema: Som una nació. Nosaltres decidim!
-anant a llepar els peus del president extremeny de torn que pixa fora de test, com tots.
-Engegant-t'ho a la merda.
-Posant piranyes al Ebre.
-Esperant a les eleccions i votar a l'opcció més dinamitera protònica i destructiva possible.
-Linxant a Montilla a mitja manifestació.
-Enseyant el cul a lo "Braveheart" i amb el lema: La vesel.lina per les nenes!!!!
-Fent tots plegats "el Millet" en la mesura dels nostres posibles.
-Disfraçar-nos de caganer i començar a fotre'ls pets després d'haver consumit un pot de "Favada Asturiana" amb data de caducitat 1 de Gener de 1982.
-Acatar però...
-Parlar d'akelarres menystinguent els nostres bonics "aplecs"
-Acabar amb les existències mundials de Ginebra Hendrix i tònica Fever Tree.
-Mirar a la veïna i dir; Que bona que està!!!!

Jo ja no sé a quina paret toco, m'ajudes a triar?

The Apemen; some like me

R.I.P ESPANYA

Se l'han "recepillao" per enèssima vegada, aquesta vegada passant per sobre de la voluntat del poble de Catalunya que lliurament va acudir a les urnes.
Trencat el pacte de convivència amb Espanya, Catalunya ha d'exercir el seu dret a decidir.

I de moment no tinc res més a dir, només voldria fer-li dos petons i felicitar a Maria Emilia Casas i ballar amb ella aquest preciós northern soul.

Homer Banks; Sixty Minutes Of Your Love

JOAN, NO FEM PAS EL BOIG!!!

Apreciat president Joan Laporta. Avui ens heu proclamat campions d'Europa de basket i el proper cap de setmana guanyarem la lliga de futbol.
Estem visquent l'època d'or del club que vós presidiu.
I ara marxeu? ara ens deixeu?

Va!!! va!!! no fotem pas el boig!!!!

Organitzem una tupinada, un cop d'estat, camps de refugiats dissidents... el que sigui, però no podeu pas fotre el camp ara.
On voleu anar que estigueu millor que aquí, on sou, presidint el Barça? Voleu entrar en política?
No!! home, no.
Us destroçaran amb dossiers de tota mena, us difamaran, us diran separatista radical, haureu de lluitar amb tota la premsa, i fins i tot us emmerderan la familia.
I com a molt, i amb molta sort podeu arribar a sortir President de la Generalitat, i què? Sereu president per anar pidolar diners a Madrid? assistireu al primer aniverari de la defunció de Samaranch? Us haureu d'agenollar davant sentències polititzades d'alts tribunals espanyols?
Els nens us relacionen amb la victòria, amb l'èxit, amb l'orgull de passejar la bandera catalana als cims més alts de l'esport. Els nens ja no saben què és ser el segon i passar vergonya sovint (això ja ho aprendran de grans), heu aconseguit imprimir esperit guanyador a una generació jove i ens heu fet oblidar el passat als més grans...
I ara marxaràs a fer "el Montilla"? Va!! home va!!!

Catalunya et necessita, no deixis el Barça!!!

Loose ends; Thats it

GENERACIÓ C

Feble d'esperit, atemorida, agraïda al garrotajador, camaleònica, així és la generació C (de cagarrines). Ells són fills de la guerra civil, són els pares de la transició, son els nostres governants.
Entestats en la dualitat dreta (dolents), esquerra (bons). La gauche divine, el progressisme, el París del 68, de joves anarco-comunistes i de grans soberbis. Detesten tot alló que no giri entorn la concepció d'estat que els llibres de Franco els varen ensenyar. La dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra...Madrid, Madrid, Madrid, Madrid, trionfar a la capital espanyola és la seva màxima aspiració.
Molts d'ells porten treballant en el "sistema" abans de la mort de Franco i es pensen que canviar les "olivettis" per ordinadors de Silicon Valley és un gest prou valent com per dir que varen democratitzar el país. En realitat, només varen mig adaptar el sistema als sistemes que els envoltaven (sortir de l'edat mitja del franquisme era bàsic per poder menjar). Quasi 35 anys després segueixen refregant per la cara de les altres generacions la seva obra mestra, "La Constitución del 78".

Aquesta setmana hem tingut sobredosis de cagarrines; homenatge onanístic al Jutge de tendència progressista (segons ells) Don Baltasar Garzón, a l'Universitat de BCN.
Empresonar i torturar catalans de tendència sobiranista abans de les Olimpiades del 92 fa ser molt progre es veu...
I Parlant d'Olimpiades... Aquesta setmana hem organitzat un funeral d'estat a "tutti plen" per un ric falangista, contrari a les seleccions catalanes.
Quan la setmana anterior ja havíem aguantat el cinquanté globus sonda sobre la mofa de sentència del estatut català.

Si fossin manobres, fusters, mossos de magatzem o jardiners ja estaríen retirats. Sisplau, que els faria res fer-se a una banda, sortir del mig i organitzar-se les seves "festetes" i enterraments d'estat, al casal del pensionista més proper, moltes gràcies.

Lou Rawls; Dead End Street

BUP, BUP

El divendres passat va fracassar l'enèssim intent del Tribunal Constitucional espanyol per dictar sentència del nou Estatut català. Res d'extrany, res nou.
Em vaig empassar molts diaris digitals i els comentaris dels seus lectors i dues coses en vaig treure en clar.
1) Els espanyols tenen en propietat als catalans, com aquell que té un gos o un canari, som seus.
2) No els fa cap vergonya reconeixer que si cal usar la força per tornar on ells ens volen, l'usaran.

Es molt curiós constatar que els mateixos que dicten lleis que protegeixen als febles davant els forts, com per exemple les que castiguen molt durament la violència de gènere, no dubtarien un segon en bombardejar les escoles catalanes, si la sacrosanta unitat del Regne d'Espanya estigués en joc. Res de nou tampoc.

En realitat, res de res és nou... el que em sorprèn és que el "gossos" catalans a més d'anar amb la raó i el diàleg per davant no mostrem les dents, ni ronquem. Estem tant acostumats a rebre i a perdre, és tanta la por que ens atenalla, que consentim en deixar-nos amenaçar i consentiríem en deixar-nos estomacar a cops de vara.
Som tant idealistes que pensem que amb la veritat i els desitjos de progrés i benestar ja en fem prou. Som tant idealistes que ens varem refiar de ZP, som tant idealistes i idiotes alhora, que pensem que amb bones intencions ja en fem prou. Històricament hem triat els aliats equivocats i no hem sabut llegir el tempo internacional que regía Europa i el mon, i des de fa molts anys acabem estacats a un collar en el pati de qualsevol "hidalguillo" amb mal beure...

Ja sigui per disposar de nou estatut o per obtenir altres objectius millors hem de fer autocrítica, i hem de repensar l'estratègia, que passa sens dubte per buscar aliats i estar disposats a fer coses gens honroses. Hem de jugar amb les mateixes regles que "l'amo".

Bup, bup, bup...

The Pretty things; Turn my head

L'HOME QUE NO PIXAVA COLÒNIA

Avui és un dia de felicitat per tots els culés.
La secció de basket va tornar a guanyar al etern rival i la de futbol va fer el mateix. Guardiola, Messi, Navarro, Barrufet, Rúbio, Xavi, Pedro, Adroher, Nagy... Herois de mil batalles, els millors i els més motivats, l'orgull i la professionalitat al servei del espectacle.
Fútbol, basket, hoquei, handbol, el f.c Barcelona domina esportivament, mediaticament, socialment, economicament, és el momet més dolç de la història del club. Europa i el món situa a Barcelona i Catalunya al mapa gràcies als èxits d'aquesta entitat privada.
Una trejectória de més de 100 anys, moltes llàgrimes i algun somriure, moltes persones i projectes, grans decepcions i alegries, tot ha contribuït a la grandesa i el reconeixemet d'aquesta "multinacional", però avui estem en el moment més gran. "Tenim un nom i el sap tothom"...

És molt injust com s'està tractant al catalitzador de tota aquesta energia acumulada, és molt trist veure com des de Catalunya mateix, s'escup a diari damunt la cara de qui per aptituts, coneixements, preparació, sort i estima ha canalitzat la força i la historia i les ha ajuntat amb resultats i èxits.
Joan Laporta i Estruch, un home de maneres gens corrents, arrauxat, valent, no és perfecte. Però, qui ho ès?
Resultats en ma, no té rival en 100 anys. Ens ha tornat l'orgull de ser culés i catalans, però també li exigim que fagi de "gendre perfecte".
Volíem un President o volíem casar la nena? Volíem títols o volíem ser capallanets? Volíem un home o un robot teledirigit des de ves a saber on? Tant ingenus son alguns que creuen que es pot tenir èxit anant amb el ciri a la ma? Quins interessos hi han darrera la campanya de desprestigi constant a Joan Laporta?

N'hi ha que son tan obtusos i "rarets"que davant l'edifici més imponent del món critiquen el necessari sistema d'aigües brutes. Queden esgarrifats només de pensar que hi pugui haver lavabos i es flaguel.len tot exigint que només pugui entrar al edifici aquell qui pixi colònia i cagui panallets...
N'hi ha que ho atribueixen a la sort, a una flor d'atmetller al cul (d'aquí les ganes de panallets, penso) i així es veuen capaços de menystenir la feina feta, tot oblidant que la sort es busca, es caça. Segons ells, un milionari quinielístic no és milionari.
Els més covards, li envegen l'empenta que ells mai tindran, no suporten veure'l sense les manilles que els lliguen a ells. Confonen el seny amb les gastroenteritis diarreiques que ells pateixen.

Al meu entendre, d'aquí a 100 anys (o molts menys) trobarem a faltar al capdavant del Barça a n'en Joan Laporta, aquell home que no pixava colònia ni cagava panallets...

The Pretty Things n Mates; Good Guys Don't Wear White

FUGIM DE LA MENJADORA

El pitjor que li pot passar a un país és perdre els objectius, oblidar-los o substituïr-los per d'altres d'aliens i poc decorosos.
Quan qui hauria de projectar un imatge de rigor i serietat en moments de crisi, està més preocupat per arrapar-se a la poltrona com una paparra afamada, no és d'extranyar que el seu exemple s'escampi com una taca d'oli.
El resultat de 7 anys de polítiques paparrils a Catalunya i la crisi econòmica ens porten a que la gran majoria des estudiants d'avui prefereixin viure del parasitarisme funcionarial, que de l'esforç i el risc del mercantilisme privat. Oblidant que qui otroga la plata per mantenir a les legions de xuclasangs són els percentatges que les administracions obtenen del capital privat.

Quan un país reclama de manera famolenca polítiques de protecció excessives, està reclamant caritat. S'està posant al servei de l'almoïna i al servei de qui li otorga el pa.
Un país ha de demanar que el deixin treballar, ha de demanar facilitats per desenvolupar el seu potencial comercial, industrial i emprenador. Un país ha de saber suar els cigrons que es menja.

Les polítiques de protecció social demanades com a dret diví, només per el sol fet d'existir, ens acosten més a territoris amb economies devastades o inexistens, a territoris on " l'hidalguia caciquil" i les menjadores de godallets afíns al poder han arrasat amb l'empenta i el treball.

La història de Catalunya ens demostra que no som així i que de forats més foscos n'hem sortit. Però sempre amb esforç i treball.
Avui el més necessari per el nostre país es espolsar-nos del ideari comú l'afany per cobrar del govern de torn (arruinats per uns quants anys) i recuperar l'orgull i els beneficiosos resultats de treballar per el nostre compte.
Només així recuperarem l'orgull de ser qui som i només així disposarem d'eines de pressió per fer-nos valer.

Kasenetz Katz Singing Orchestral Circus - Quick Joey Small

PARRILLADA D'HOLANDÉS A LA CANDELA DE PI NEGRE

La tornada d'un comiat de solters? La celebració dels 5 anys de divorciats? 40 anys de final de curs? Agraciats de la 6/49 que arriben d'una nit de festa?

No.

Encara que amb la cara que hi posa el protagonista podríem deduïr que es tracta d'alguna de les anteriors hipotèsis, no és cap d'elles.

Es tracta d´un home superat per la realitat, un home incapaç de fer la seva feina i que a més ho sap. No li queda cap altre posat que el de cinqüenton ressacós, somriure d'haver tocat calent la nit anterior, fesomia de sorprés quan a n'un collons de poble que ni hi havia estat mai, ni el coneixía, el fotografíen com si fos l'Ava Gardner.

Ell és el flamant i molt honorable conseller de medi ambient i habitatge de la Generalitat. Què fa? torna d'una inspecció als boscos de les Gavarres (Gironés i Baix Empordà) després de la gran nevada del 2010.

Com a membre de la descomposició del desgovern que patim els catalans, conscient del fracàs del projecte i la gestió del mateix, sabent que aquest estiu faren parillada de turista holandés al aroma de candela de pi negre, riu. Somriu com un estúpid. Què més pot fer?

Dos mesos escassos queden per poder netejar el megahipersuperprotegit massis de les Gavarres. Ha vist la gran destrossa, ha vist la pólvora, sap què ens passarà... i somriu.

A finals de Maig (si la metereologia és l'habitual) ja no es podrà fer res per salvar dels incendis estiuencs a poblacions com Sant Feliu de Guixols, Platja D'aro, Palamós, Lloret de Mar, La Bisbal d'Empordà, Girona, Palafrugell o Begur...

Quinze dies després de les nevades, l'iniciativa privada, els propietaris dels boscos (aquells a qui han retirat les ajudes) han sigut els únics que han treballat de valent per fer desapareixer la polvora que aquest estiu pot arrassar muntanyes i foragitar el turisme de la costa gironina.

A part de la cara d'estúpid del conseller, de la Generalitat no en sabem res més... ah sí !! perdó. Ens deixen fins a final de Març per encendre foc al bosc per tal que netejem els nostres boscos, després ja serà massa perillós...

The Roulettes; Bad Time

LA SISENA A LES FOSQUES

El dilluns al migdia vaig haver de parar de cotitzar al notar-me els dits dels peus una mica garratibats. Tot era ple de neu, molta neu.

Desseguida vaig pensar amb els meus fills, vaig correr cap a casa i per sort ja eren allà. No teníem llum, ni aigua, ni calefacció, pero ens sobraven llaunes d'escupinyes i salsa vinagreta envasada. Resistiríem segur, vaig pensar.

L'endemà feia sol, hi havia quasi un metre de neu i el pitjor de tot era que estavem incomunicats a 5 km de la civilització. Les escopinyes i la vinagreta ens les vam pul.lir per sopar, que menjaríem? Vaig mirar a la Nina(al cel sia), un Golden de 13 anys i vaig haver de triar; els meus fills o la meva Golden... varem sopar Nina a la vinagreta (ultim envàs).

El segon dia la cosa s'ens posava encara més difícil i per distreure als nens els vaig dir que jugavem al Pol Nord, i vaig explicar-los el que comportava el joc: poc menjar i molta fred. Havíem de sobreviure. Vaig mirar a n'en Bru (descansi en pau), una barreja de pastor alemany i mastí, d'un any d'edat. Ja no ens quedava salsa vinagreta, una llàstima ja que en Bru era molt més tendre i melòs que la vella Nina.

El tercer dia, el dijous seguíem sense llum, ni aigua, ni gossos. Les nits s'ens feien llargues, fredes i la panxa em roncava. Vaig mirar la mare dels nens(R.I.P)... Els nens varen plorar una mica, al primer xisclet de la mama, però se la varen menjar prou bé, fins i tot l'endemà per esmorzar varen repetir.

El divendres, alhora de dinar ja no teníem res per empassar-nos. Encara seguíem incomunicats dalt la muntanya, sort que la llenya ens sobrava, però cap al hora de dinar em vaig mirar en Mateu(pobret). I aquella nit l'Emma i jo  varem sopar de fàbula...

Ja sóm dissabte i apart de l'Emma, la meva filla petita, no em queda ningú amb qui parlar. La neu es comença a fondre i potser ja podria arribar al poble. Però em sap greu que l'Emma pugui xerrar com hem sobreviscut aquest dies. Ara ja és l'hora de sopar i em començo a mirar a l'Emma...

Ja he sopat... la fred, la gana, la falta de comoditats, les perdues emocionals, tot plegat un seguit de dificultats i totes superades. M'he sorprés a mi mateix del desplegament de recursos dels que he fet gala.

Ara, encaro la sisena nit sense electricitat i em miro el braç dret...

Jefferson Airplane; Somebody To Love

-ISME, -ISME, -ISME

Tothom fuig, tothom corre, que ve el burgés i et vol fotre.
Pagès, menestral, comerciant, emprenador, propietari i empresari. Tots banyuts, ganuts i roba criatures de parvulari.
Oh!!! aquell discurs d'igualtat, progressisme i mori el capitalisme. Tots exigim ser iguals, tant li fot si has jagut com si has fet mil jornals.
Els més privilegiats a funcionari són col.locats i els més encantats per l'atur són enllustrats. No cal que corris, ni et moguis, ni arrisquis, no fos cas que amb Satanás et convertissis.
Vine, descansa que la mamella encara raja, cobrarem el subsidi i anirem a la platja.
No arrisquis, ni te la juguis que als treballadors pots molestar, no amassis bitllets liles mentre quedi gent a subsidiar. La poca vergonya del golafre per davant ha d'anar, sort que el progrés i l'esquerra els arriba a controlar.
Quan Catalunya hagim netejat, serem una regió d'igualtat. Ja ens fata poc, quasi ho hem aconseguit, lleialtat al tripartit.
Extremenys i catalans, andalusus i murcians. Cada dia més iguals, una mica més hispans.
-isme,-isme,-isme, visca el socialisme.Treballar, arriscar i suar ja són sinòmims de bandolerisme.

Acabo per tristesa, tanco per deixadesa, n'estic fart d'arriscar, de la teta vull mamar!!!

Chesterfield Kings; She told me lies.

AH, COLLONS!!!

Aquesta setmana i gracies al progressisme i l'optimisme socialista de la ministra Aído, molts homes han deixat de tenir relacions sexuals amb les seves dones a tot l'estat espanyol.
La ministra es va gastar una morterada perquè totes les dones espanyoles sabessin que allà, a la patatona, hi tenen una cosa que es diu clítoris, i que resulta que és com engegar el Dragon Khan, però en bèstia, que aprima i no fa caure les dents si s'en abusa d'ell...

Ah!! collons què els hi ha ensenyat?
Forns de pa, carnisseries, mercats... ni una dona enlloc. Totes a casa, estirades, suades, més primes...
Ja només ens faltava això. Els homes al atur i elles a casa apretant-se el botonet i deixant els deures marito-conjugals per fer...

Sort que a Mataró, l'alcade socialista aquesta mateixa setmana donava pemisos a una macro casa de senyoretes de moral despistada... ai l'às!!! avui l'ha denegat.

Què en farem de tants i tants homes amb la capacitat testicul.lar desbordada, al atur i veient com s'enfonsen les seves families per les noves aficions "digitals" (les menys sofisticades) de les seves esposes, mares i filles?

Això no ens portarà res de bó...

The Paragons; Abba ... said yeah! yeah! yeah!

ELECCIONS ATICIPADES?

Gosen demanar eleccions anticipades tant a Catalunya com a Espanya. Posen a la crisi econòmica interplanetaria i la "suposada" inoperància tripartita i socialista com a excusa...

Que potser els albanesos, haitians, sudanesos o afganesos en demanen d'eleccions anticipades? En tots aquets països la situació és molt pitjor que a Catalunya i la gent no fa ni la meitat de fressa que tota aquesta colla de "neocons", dretans i barratinaires que volen usurpar el que les urnes han donat al "progressisme il.lustrat" que gràcies a Déu avui ens governa.
Ni els U.S.A ens han envaït, ni tenim una guerra civil, a Tirana les passen encara més canutes que a "Castefa", i el millor de tot: El Tripartit té fil directe amb la Moreneta, que fa ploure quan es necessita i ens guarda de terratrèmols (parlo dels geològics). Què més voleu catalans?

Els mèrits acumulats; hipermegagal.làctica llei de la dependència, el "quasiestatut" a prova de ribots i amb blindatge anti tomahaks, l'extrasuperhiper finançament, les Virgueries o l'indispensable i megaxupi nova llei electoral que vol estalviar que els esforçats pobladors de comarques ens hagim de molestar en votar (que altre feina tenim).
Què més voleu catalans?

Tenim als millor homes i "col.locats" als llocs per els que han nascut.

Molt Honrable, Don José Montilla: Un líder, l'autèntic cervell d'aquest govern, doctorat en "arrimamemts paquetils" enginyer de "paletitzacions i amuntagaments de cautxu encès", un lluitador i exel.lent orador estudiat i admirat per el seu do en la comunicació d'idees i guardonat amb el prestiós premi internacional: "Iznajareño predilecto"

Més honorable Ernest Benach: Peça clau en l'extermini de les romagueres, les ortigues i els cactus verenosos i lluitador incansable de l'ordre dels "Pesaments i geranis de les terres del Ebre". Llicenciat en buganvilleria clàssica i biòleg especialitzat en tràmencs i l'art de la resclonaria.

Excel.lentísim i més honorable Joan Puigcercós. Prohom admirat, diuen d'ell que és una maravella de la natura, un portent físic, al que les males llengues han acusat injustament de posar-se 4 parells de mitjons en la zona del entracuix. Atleta de jove i encara recordman del Pirineu en ventes de mozarel.la i refrescos de cola.

Honorable camarada-conseller Joan Saura: El linx del govern. El bulb raquidi i la medul.la espinal del tripartit. Doctorat en lectures de comptadors elèctrics i destacat per aplicar el fengxui en les tasques de rescat de bombers en perill extrem.
Amb consciència de salvador del poble i defensor a mort de les ànimes de càntir, és propulsor de la "marxa enrrera" en tots les carreteres catalanes.
Potenciador extrem del prestigi del cos de  Mossos d'Esquadra. Ha Substituït en l'imaginari català l'imatge de Serrallonga, per les dels mossos. Posant-los a demanar almoïna en tots els camins, carreteres i vies catalanes i sempre per donar als pobres i desvalguts.
Sageta castigadora d'empresaris sense ànima, industries contaminadores, capital endimonïat i emprenadors sense escúpols que tant mal han fet a Catalunya.

Què més voleu catalans?

Eleccions anticipades? au va!!!!

The Rolling Stones; jumping jack flash

XOCOLATA DESFETA

Feia més d'un any que no agafava un llibre. Cansat, enfeinat i buscant distraccions més còmodes no trovaba el moment per acabar cap dels llibres que tinc començats.
El diumenge passat al mig d'un àpat em varen posar en un compromís, m'havia de llegir un llibre en menys d'un mes. He de dir que el "contracte" també tenia i té la seva part gratificant, tot i que al principi em va sobtar, ara m'omple d'orgull. Estic molt content d'haver descobert "Xocolata desfeta".
En el que en aparença pot semblar un llibre d'autor fet per a virgueros, estudiosos i malabaristes de la literatura, resulta ser un orgasme de llengua catalana. Una finestra oberta on tothom pot embrutar-se el morros, disfrutar i riure amb 123 tipus diferents de xocolata.
Ara que ja l'he llegit (en poques hores) vull donar les gràcies a qui m'el va proposar de llegir. Li vull agraïr que m'hagi plantificat davant els nassos un treball bàsic i necessari per el català, una eina que com a catalanoparlant em serà molt ùtil. Un llibre que segurament passarà a la història de la llengua com una referència. 123 formes de trempar, d'estimar, d'autoafirmació i certificació de l'excel.lent salut i recursos del nostre tresor.
Un cop de moral per tots els catalans i una lliçó magistral.

Els Trons; Un noi del Carrer