1 MILIÓ PEL SI

Amb una sabata i una espardenya fa un any i mig es van iniciar a Arenys de Munt les consultes sobiranistes, que s'han anat desgranant a no tots els municipis catalans.
Sense ajudes oficials, sense campanya, sense pressupost, més d'un milió de catalans ja han votat, amb una majoria clara pel SI d'un 95 % del total aproximadament.
Avui s'ha tancat aquesta iniciativa no vinculant amb Barcelona com a escenari final, a més, d'unes quantes viles i ciutats.
El resultat és que l'independentisme ha assolit el milió de vots aproximadament. Resultats semblants als que treu la primera força política al Parlament català, molt a prop de la majoria absoluta al mateix parlament.
I ara què?

Tomorrow; Hallucinations

VOLS MORIR COM UN GOS?

L'Estat espanyol reclama a la Generalitat que retalli la despesa en un 20%. Es veu, que no en fan prou amb retallades d'un 10% , en volen més, en volen el doble.
Els responsables dels nostres hospitals davant la retallada han anunciat des del tancament de quiròfans a les tardes a despendre's de personal interí en quantitats molt rellevants. Es evident que les conseqüències seran l'ampliació de les llistes d'espera i agonies varies a les urgències dels nostres hospitals.

Davant l'empenta que agafa l'independentisme, els unionistes (cada dia són menys i sense arguments) ens ametrallen amb; dividireu la societat, cometeu una il.legalitat, sou quatre gats... i la millor de totes és; Espanya no ho permetra i enviarà els tancs per fer respectar l'ordre constitucional espanyol.

Per tant, continuar a Espanya ens planteja dues vies d'eutanasia. La lenta, que seria la de morir com un gos agonitzant en una llista d'espera o la de morir igualment davant un tanc espanyol.
Jo ja he triat, ho tinc clar. No moriré com un gos, ni permetre que cap fill meu pateixi les prioritats espanyoles dins el seu ordre constitucional. Prioritats claríssimes; primer és la unitat indivisible de la seva patria, que l'atenció sanitaria digne.
M'agradaria agraïr-li a Espanya la facilitat de tria que em proporcionen les seves opcions.

Viva España!!!

Kula Shaker; Start all Over

ENCARA ESMORZA AL RITZ

Al paio l'hi ha anat francament bé.

Ha estat un elegant especialista en nedar i guardar la roba, un gentleman alhora d'interpretar tant a la Puta com a la Ramoneta. El polític espanyol més ben valorat a Madrid, mentre a Barcelona promet el concert econòmic. Bon orador, refinat en les formes, educadament convincent i sempre ha sabut quina era la millor ombre per ell.
Molt estretament lligat  a casos de corrupció, la sort l'ha somrigut i com una anguila sempre s'ha escorregut per no esquitxar-se massa.

Però s'ha fet vell i ha perdut cintura i corre el perill d'acabar la seva carrera amb el cul enlaire, cosa molt respectable, però que no fa per el pol.lit home de la Franja.

La seva golafreria per ser reconegut amb un Ministeri espanyol, la tossuda ombre de corrupció que no es pot treure del damunt, la seva immerescuda sobre-representació al Govern d'en Mas, la poca fortuna en l'exigència de conselleries per Unió i la grapelluda tria dels seus respectius consellers, amanida ara, amb la defensa a ultrança de la doble mentida de la Sra. Joana Ortega intentant matar al missatger Lopez Tena, quan en realitat només estava defensant un "error de transcripció" ens estant desenmascarant a un personatge fastigosament repelent.
Es demostri o no, mai més es podrà treure del damunt la sospita del mercadeig de vot a canvi de beneficis per lobbys empresarials i la seva afició per les calcetes de senyora, cosa molt normal i estesa, sinó fos perquè la resta d'afeccionats no podem recompesar les donants de roba íntima amb càrrecs públics.

Tot i que ell, al cul ens pixa i la fava ens esquitxa. Encara esmorza al Ritz...

James Taylor Quartet; Untitled Nº1

ESQUERRA, EL PAL SAMALER.

El pal de paller de l'independentisme ha de ser Esquerra, l'Esquerra nacional... Uniu-vos independentistes, uniu-vos al voltant d'Esquerra.
Ens en riuren i farem mofa dels independenstistes "exprés", escupirem a Convergència i apuntalarem a l'Hereu a BCN, mentre som decisius a infinitat d'ajuntaments i diputacions perquè el PSOE hi governi trenta anys més, visca l'esquerra nacional !

Jo, pobre de mi ni sóc d'esquerres, ni penso votar a aquesta Esquerra, abans em deixaria tallar les dues mans.

Posats a metaforajar amb pals, política i eines catalanes ancestrals em ve al cap un pal, sí, però no de cap paller. Esquerra cada dia s'assembla més al pal samaler, aquella eina de remenar les femtes dins la samal, i que té com a principal virtud la de ser plena de merda fins el mànec.

Algú ho havia de dir...

The Cynics; Close to me

DEC SER CURTET

Quan un general deixa a tot seu exèrcit al mig de la batalla per salvar-se, està dilapidant tota la seva autoritat sobre la tropa.
Més greu és encara quan aquest general ho és per aclamació popular de la seva gent, quan s'el ha defensat d'acusacions incertes i quan s'el ha seguit en moments difícils. La fugida no deixa dubtes del veritable compromís del que fuig, per molt general que sigui.

No acabo d'entendre que va fer predicar a Joan Laporta a favor de la regeneració política per acabar a les llistes del partit que ostenta el record Guiness del piratisme, el poltronisme i el deshonor polític, no ho entenc...
Tampoc entenc que qui ha espanyolitzat la política catalana a base de falcar al PSOE durant anys i anys a totes les administracions i institucions del país avui reclami "unitat" a la tropa abandonada.
Jerkys i Reagrupats junts, fa mesos que insulten, menystenen i falten al projecte de SI, uns eren els "escollits" i els altres els "autèntics i genuins". A Laporta el lapidaven tant uns com els altres, tot i així, més de cent mil catalans varen confiar en Joan Laporta i en el projecte SI, avui, els lapidats son els que queden a SI. Els tiren pedres de totes bandes mentre els reclamen unitat... tampoc ho entenc.

No entenc tampoc el gravíssim error estratègic de SI al voler presentar-se a les municipals. Als municipis s'ha de practicar una mena de política que rés té a veure ni amb la transversalitat, ni amb la regeneració política, com tampoc sé veure la trascedència que l'Ajuntament de Gratallops proclami l'independència unilateral de Catalunya.

L'acudit fàcil per retratar l'independentisme és el que l'iguala a la Vida de Brian dels Monty Phyton. Jo el veig cada vegada més com "La jueva calenta que s'ho empassava tot" de Rocco Sifredy.

Miracle Workers; When a Woman Calls My Name

PRIVILEGIS

La demanda estrella del Govern de CiU és el "pacte fiscal", que per si sol pot no significar res, o pot significar una merda punxada en un pal,  semblant al concert que disfruten els bascos i els navarresos, aclareixen.

-Ah!!!

I a més, el nostre -el seu- argument seran els drets històrics de Catalunya. Com descendents de Sant Jordi, tenim dret a fer-nos sabates de cocodril eunuc del Orinoco, sembla ser.

Sabem -saben- que ens diran de tot i més, ens reboicotejaran per trentadosena vegada, serem els avars i rarets que sempre busquen avantatges, que només miren per ells, serem portada de diaris i finalment Govern espanyol i alts tribunals del Estat ens concediran un collons de merda embolicada amb un cordill. I ens sentirem culpables de ser com som, extenuats per l'esforç en aconseguir que ens embolquin una merda amb un cordill i no ens quedaran forces per res més que abaixar el cap amb sentiment de culpabilitat i frustració. Alló que tan coneixem i ens agrada als catalans.

Serem altre vegada "els privilegiats" i passarem d'un 10% de dèficit fiscal a un 9,99%... i ens sentirem malament.

Per contra, els asturians amb un superàvit fiscal d'un 18%, els extremenys que ratllen un 15%, o els andalusos i castellans amb un 10% es sentiran agraviats i ofesos. Ens diran que els treiem el pa de la boca, que som uns insolidaris...

Bascos i Navarresos no diran res, mentre no els toquin el seu plat. S'han acostumat a menjar a part i ni al PP, ni al PSOE del País Basc s'els passa per la txapela renunciar a alló que per Catalunya és tant dolent.

Es molt clar qui convida a Gin-Tònics tota la nit... des de fa 30 anys... o potser 300. 

Som uns privilegiats, és evident, ens deixen obrir la cartera i convidar ronda darrera ronda, encara que nosaltres ens hagim de fotre aigua, passar sed, rebaixar en educació o sanitat o seguretat.

Som el tonto del poble, que a més no és ni del poble i ens agraden més les merdes que a un tonto un llapis.

Però volem sabates de pell de cocodril eunuc del Orinoco!!! Per Sant Jordi!!!

The Attack; Mr Pinnodmy's dilemma

INTENTA-HO

Avui llegirem al Mestre Barbeta, no escriurem.

http://www.lavanguardia.es/politica/20110213/54114087359/catalunya-tiene-los-impuestos-mas-altos-de-espana.html

Si després de llegir això que avui publica La Vanguardia encara queda gent que interessada en una Catalunya espanyola, és que tenim un problema de coeficient intel.lectual.

Intenteu no perdre mai la dignitat.

The Standells; Try it (Live)

COM RECAPITALITZAR LA GENERALITAT

Ke-telens, la Generalitat està més aixuta que la mamella d'una cabra de 90 anys. S'especula amb la possibilitat que al mes de Març ja no n'hi hagi ni per les nòminies dels empleats. Davant aquesta greu situació de tresoreria necessitem sol.lucions imaginatives.
Davant la negativa espanyola de reduir-nos l'espoli fiscal i permetre l'endeutament de l'administració catalana,
el nou Govern parla d'importants retallades del pressupost, del ordre del 15%. Es diu que es posaran a la venda diferents edificis, que les llistes d'espera creixaran a la sanitat, i que haurem de retallar en ensenyament i infrastructures. Però no en farem prou.

M'he permés la llibertat de fer la feina del nou conseller d'economia i finances. El meu estudi engloba i necessita de la participació i l'esforç de tots els Ke-telens.
Basicament en diferenciem varis departament amb els seus corresponents funcionaris.

1) Mossos d'Esquadra i Policies Locals; Procedir a l'inmediata eliminació de totes les bandes de peruans i ciutadans de l'est que han fet del robatori, saqueig i el tràfic de tot el seu modus vivendi. Tot seguit, aquests cossos de seguretat passaran a ocupar aquesta vacant de servei al ciutadà.
a-Els Mossos seran destinats a autopistes i carreteres; on no circularà ni un sól vehicle sense ser assaltat, robat i saquejat. Una vegada eliminats els ocupants, el vehicle serà enviat i venut al mercat negre de qualsevol país subdesenvolupat.
b-La policia municipal s'encarregarà dels nuclis urbans. Robant carteres, assaltant pisos i vivendes, i traficant amb armes, drogues i blanques. S'avisarà a la població que qui es resisteixi serà "depurat" en els forns crematoris  de les calderes de calefacció del Parlament i el palau de la Generalitat.

2) Metges, enfermeres i personal sanitari en general. Els nostres hospitals son deficitaris, els vendrem, els llogarem o els farem apart-hotels per guiris a 60€ la setmana -viatge amb Spanair i 5 litres d'Absenta diaria inclósos-
a-Metges; S'els recomanarà un canvi de destí fora de Ke-telunye, fet que incidirà directament en la reducció de la demografia; a menys població, menys despesa.
b-Enfermeres; Tenim molts km de carretera encara que no coneixen la professió més antiga del mon, la Generalitat practicarà el proxenetisme i la construcció nacional sense complexes.
c-Demés personal sanitari; serà desplegat per tota la pell de brau a practicar el massatgisme podològic oral, necessitem ampliar la pedagogia a les espanyes i no s'em acut res millor que llepar-los els peus.

3)Personal educatiu. Seran els encarregats de formar en aquesta nova cultura als nostres nens. Fomentant els valors d'austeritat i rigor que a partit d'ara regiran a Ke-telunye.
a-Instruiran a la maïnada en l'art de mangar carteres, robar cotxes i saquejar i violar a les guiris borratxes d'absenta.
Observant als petits de manera que els qui no presentin prous abtituds seran descartats i convertits en pinso per prostitutes de carretera -d'alguna manera haurem d'alimentar als funcionaris,no?-
Els qui apuntin maneres, seran destinats a La Masia i cada 6 anys en promocionarem a un nou president del Barça i altres alts càrrecs de l'administració.

4)Infrastructures. Es bàsic posar-se en contacte amb diferents traficants de coure, metall i àrids recliclats.
a-Pelarem i netejarem Ke-telunya de tot cablejat aeri, que tant mal d'ulls ens fa i tantes malalties i perjudicis provoca. N'afavorirem l'exportació dels materials sobrants.
b-Tot pont o estructura metal.lica serà enderrocada i per una petita quantitat col.laborarem al creixement dels països emergents. Aquesta mesura en especial serà la de més projecció i publicitat de la marca Ke-telunye, volem que la premsa internacional parli bé de nosaltres, oi?
c-Fresarem tota carretera i en reclicarem l'àrid per ampliar els index exportacions al mateix temps acabarem amb la disjuntiva dels accidents de trànsit o els 80km/hr a les entrades de bcn. Qui després de totes les mesures anteriors encara es pugui permetre un cotxe, estem segurs que no podrà circular a més de 10km/hr.

Aquest pla de reajustament té estudis complementaris, encara que fins passades les eleccions municipals  no seria convenient publicitar-les.

Humilment, un patriota català al servei del seu país.


Howlin' Wolf; Shake For Me

DE BOGARDES I AMUNIKES

Del concert econòmic a la reducció del 10% de la despesa. De la construcció nacional -catalana vaig entendre jo- a menjar-nos aquesta nova "Loapa" en tots els àmbits del autogovern. De plantar cara i defensar Catalunya a donar suport incondicional a ZP a Madrid.
Mentre aquesta setmana el President Pujol ens proposava independència o rendició.

Ens collonen o què?

De fet, ens estem rendint.
 No hem sentit a n'en Mas la seva opinió sobre l'opa a les caixes, som la primera  de les CC.AA en presentar retallades molt severes en despesa mentre anunciem fermesa jurídica per defensar-nos d'Espanya en els jutjats espanyols i amb jutges espanyols.

Imagineu que Sandro Rosell s'aixeca un dia al matí i regala a Guardiola, Messi, Xavi i Iniesta al R.Madrid i exigeix a la Fedaració espanyola ser arbitrat sempre més per un soci del R.Madrid, mentre promet als socis culers guanyar tots els títols?

La sort dels nostres polítics és que als marcadors finals de legislatura són infinitament més maquillables que un contundent 5-0.
D'aquí ve, que tothom recordi a Emmanuel Amunike o a Winston Bogarde i que un 99% de la població desconegui el nom de la majoria dels nostres consellers i molt menys les seves estadístiques de gestió.

The Roulettes; Soon You'll be leaving me.

ENS RENDIM?

Finalment hem trobat el bon camí. Som a un passet molt petitet per la sol.lució final.

Els llibres de història ho resumirant de la següent manera; Una gran depressió econòmico-financera que va deixar sense feina  a centenars de milers de persones i la posterior intervenció i tutela europea, increment de preus dels productes bàsics -l'energia, carburants i aliments-, afany recaptatori abusiu per part de les administracions, retallades en prestacions socials, drets i llibertats civils , tot això sumat a l'aplicació dels pactes d'Estat uniformistes i recentralitzadors entre el PP i el PSOE, van portar el trencament d'Espanya.

Si ni amb la que està caient i caurà molt aviat, els catalans no tenim el valor i l'intel.ligència necessaria per desfer-nos d'aquest porta-avions de nom Espanya que ens han carregat a l'esquena i que portem soportan ja fa masses anys, no ens queda cap altre via que rendir-nos.
Aviat patirem un canvi important en el nostre sistema dministratiu, serà traumàtic, segur. O bé,  finalment ens assimilen i morim com a poble, o bé, ens fabriquem el nostre Estat. Molt aviat ho sabrem.

Rabbit McKay; Tendency To Be Free

VAGI PER FEINA, SENYOR MAS.

Diuen que en Mas i Convergència s'han hagut d'empassar un altre gripau teledirigit des de Unió Democratica, el nomenament de la Bozal, que per quota pertanyia al partit de Carrasco i Formiguera.
No s'entén massa que en Mas hagi donat a un munt de sobiranistes (almenys de boqueta) importants llocs en el seu govern i els pretengui fer conviure amb gent com la Bozal. Les coalicions són així, però compte!!

El Govern anterior, d'infame memòria, també n'era una de coalició. Els unia el progressisme i les polítiques d'esquerres. Varen deixar de banda l'assumpte nacional català i es dedicaren a la gestío, nefasta per cert.
Si CiU, que per el que es veu és cap a on va, es limita a gestionar polítiques de centre-dreta i deixa de banda els temes nacionals catalans per incòmodes o per covardia fracassarà.
La sol.lució a la crisi passa per poder decidir, legislar i atenallar els més de 20.000 milions de dèficit fiscal català i aquesta sol.lució també passa per damunt de la Constitució espanyola.
No oblidem tampoc, que l'amplia majoria de CiU al Parlament els ha vingut donada per la ciutadania amb un missatge clar: treieu al país del espiral negatiu en el que ha caigut.
Com compte CiU aixecar un país amb la llosa constitucional damunt del cap?

Convergència Democràtica, el partit majoritari i més sobiranista de la coalició se n'hauria d'haver adonat tant de la gravetat del moment, com de la mala elecció del company de viatge, Unió.
I és que escoltant a n'en Pelegrí, en Sánchez Llibre, en Duran o a la Ortega, tanco els ulls i no sé si escolto al PSC o al PP .

Diuen que els cementiris són plens d'herois valents, però per altre banda, els anti-herois super homes-normals no passen a la historia sino és com a gobernants grisos i de períodes decadents, dels normals no s'en recorda ningú.
En Mas, en el seu discurs d'investidura -a més d'altres coses- va remarcar que el país necessita que l'esperit emprenedor dels qui arrisquen torni a ser valorat i fomentat.
Doncs senyor Mas, comeci vosté i arrisqui emprenent l'ùnic camí per la recuperació d'aquest país, deixi de malgastar el temps dels catalans i vagi per feina.

The Nerves; Stand back and Take a Good Look

U del U del UU

Primer dia del any del senyor, del primer mes, del dos mil onze. No és el coro del Sympathy for the devil dels Stones...

Sento al gall del veí com protesta les poques ganes de treballar que avui té el Sol a primera hora del matí. El dia fot una mandra de collons.
Avui la llum ja val un 10% més, el gas també és quasi un 4% més car, s'ha apujat el tabac -ja fumo picadura!-, les autopistes fan com els altres i les administracions han agafat al Dioni com a model. Jo cobraré igual que al dos mil nou, si sóc afortunat...

En Kent l'Humil I ha entrat amb força al pati dels tarongers i ens demana austeritat, esforç i sacrifici.
Més?
Miri senyor Kent l'Humil I, la seva gestoria té un dèficit de 40.000 milions d'euros, la població de Ke-telunye pateix un 20% d'atur i l'altre 80% restant, paga una o varies hipotèques, i vosté ens demana esforç i sacrifici, però... per anar cap a on?
Per ampliar la cangrena del deute a 80.000 milions, augmentar l'atur fins al 40% i hipotecar el 150% de la població del país?
Per per hipotecar El Palau de la Generalitat amb La Caixa i després vendre l'entitat financera als filàntrops magnats Qatarís?
No podràs apujar les imposicions al ke-telens si vols tranquil.litat, no podràs fer lleis al marge d'Espanya sino vols que t'acusin de trencar l'unitat del mercat espanyol i que et portin al TC, no podràs fer fil.ligranes en definitiva...
Molts ke-telens ja no disposen de gaire més temps per sacrificis, per edat, per esgotament o per convicció per tant l'hi demano que sigui breu.
Si vol matar el país faci-ho ràpid i si el sap salvar comenci a esgarrapar, que ja fa massa que dura i tot plegat comença a fer-me molta mandra...

Els Putus Amos; Sympathy for the Debil

DE QUÈ US QUEIXEU?

Catalans, de què us queixeu?

-Buah! Buah! que si Espanya ens roba, que si les sentències dels tribunals espanyols ens esquilen anant i tornant, que no ens deixen ser el que som... buah! buah!-

Adoptem un ruc com a símbol identitari i reivindicatiu, quan tenim l'escurçó o l'ós bru del Pirineu. Somiem en ser funcionaris quan són les empreses on hi ha el poder de decissió. Ens tomben un Estatut que ens ha costat déu i ajuda fer-lo i sortim un milió de catalans al carrer, però a l'endemà votem regionalisme. La nostra diada nacional és la conmemoració de la DERROTA quan tenim victòries a manta per celebrar. Volem seleccions nacionals i omplim les seleccions espanyoles de jugadors, títols i prestigi. Canviem de llengua a la primera i ens flegel.lem quan veiem que el català agonitza... De què us queixeu?

30 (o 300) anys fent el gos faldiller; que borda i borda, però surt corrent a la primera puntada de peu.
El nostre botxi ho fa bastant millor. Amb l'adveniment de la democràcia va haver de reconeixer les seves passades de frenada i per netejar-se l'ànima de culpes passades ens va autonomitzar, però ens ha estat observant...
Ens ha vist joiosos de participar en la modernització del seu estat (que no nostre), s'ens ha anat acostant mentre ens flairava, ara ja amb l'ànima neta de tota culpa i mica en mica ha passat d'ensenyar-nos les dents a fotre'ns dentellades. A cada embocada ens arrenca un trocet del nostre ser, i a cada embocada la nostra resposta és un altre bram (com els rucs) i una acotada de cap.

Deixeu de buscar culpables fora de Catalunya, deixeu d'assenyalar amb el dit com criatures de 4 anys al nen que ens ha fotut una pedreda mentre brameu la vostra pena. La senyoreta ja n'està farta de sentir-nos plorar cada dia, n'està farta de treure'ns els mocs de la cara i n'està farta de curar-nos les ferides de les dentellades que per pusilànimes ens deixem fotre.
Pedrades, mossegades, pessigades, robatoris de berenars, pilotades als morros i estirades de cabell no fan més que constatar que tinc un fill tonto.

The Guess Who; Clock on the Wall

4 HOMES I UN DESTÍ

Desgraciadament per Catalunya estem davant una nova legislatura que no farà més que evidènciar que el nostre parlament i les nostres institucions no serveixen per res.
El deute de la Generalitat és quasi tan escandalós com el nostre dèficit fiscal, i no ens deixaran endeutar més, com tampoc, ningú aturarà la sagnia de la missió que Déu ens ha encomanat; rescatar economicament a Espanya cada any amb 20.000 milions dels nostres euros.

El nou Govern, presidit per l'Atur Mas haurà de retallar (ja ho han dit) en despesa corrent i inversions. Al mateix temps, tant el concert econòmic que CiU portava en campanya, com la possibilitat de legislar per intentar una sortida a la greu crisi econòmica toparan contra el mur polític i constitucional espanyol.
No voldria ser a la pell de l'Atur Mas, ja que haurà de gestionar una depauperada administració catalana al mateix temps que es defensa de les envestides de la sentència del T.C espanyol sobre l'estatut. A més, el PP té el govern espanyol a tocar i la crisi a Espanya impedirà millores econòmiques per Catalunya. L'Artur,té tots el numeros per fracassar.

CiU ha sigut per molts catalans l'aposta per l'il.lusió, l'aposta per la millora del país de tots els que estaven exausts d'invents progressistes pilotats per analfabets.
A tota aquesta gent, què els quedarà quan s'adonin que seguint la linea autonomista que ens proposa CiU no hi ha res a fer? Que el país no millora, que no ens deixen legislar, que la Generalitat no ens pot atendre...

L'entrada de SI al parlament hauria de servir per dotar d'altaveus el sobiranisme desacomplexat, per acabar de convecer a tants i tants catalans que han optat per donar una altre oportunitat a Espanya -votant a CiU-, que no hi han més opcions que les sobiranistes.
4 homes polèmics, però preparats, amb dots per l'oratòria i bregats en 500 batalles. Al meu modest entendre, per poc que ho fagin bé, Espanya, el PP i CiU els ho posaran a mamella de monja.
Més de cent mil catalans varem encomanar una feina a Laporta, López-Tena, Bertran i Strubell,
Senyors, a treballar dur que la realitat i el destí faran la resta.

The Garage Gods; I Will Be Free

L'INCDEIBLE SUPED HOME NODMAL

Tot poble necessita els seus tótems, aquelles icones que leviten, que es mouen un pam aixecats de tedda i que amb moviments quasi angelicals ens mostden el camí a seguid.
Ja volddien molts països tenid-me (o a un que s'assemblés), i vosaltdes catalans...
-Només havieu de votad pdogdssisme, catalans!
-Us heu equivocat! sedeu castigats
-L'heu cagat!, heu despedtat la fieda votant a la pèdfida ddeta.
Què us passa colla de buddus! Que mai heu entés des de des...Jo, us deixo votar i ja veieu quin disbadat m'heu fotut!
Sí, ja sé que el metdopagés de Dipoll no la té ni la meitat de gdossa que jo, ni és la meitat de guapo ni de llest que jo. Plega metdopagés! dimiteix! (agafa el meu exemple)
Només jo, que gaudeixo d'aquesta posició elevada i pdivilegiada ho veig clad, tots els demés no veieu des de res, ignodants!
Todnadé!!!!

The Remains; Hang on Sloopy

REBAIXES D'IMPOSTOS?

Sóc fumador de 2 paquets diaris de tabac ros, i després de fumar, cuidar els meus fills, esbargir-me i furgar-me les orelles, quan en tinc delit i ganes em dedico a administrar una petita empresa.
He rebut amb aplaudiments d'orella les rebaixes d'impostos que ens apunta el Govern de ZP. Rebaixa en l'impost de societats; aquell impost en el que l'estat participa en els percentatges de beneficis de les empreses. Collons!!! a mi no em rebaixaran gaire, o no em rebaixaran res... fa 2 anys que no guanyo diners. però es que tampoc em retornaran el que vaig pagar en anys de bonança.
Per compensar aquesta gran pèrdua econòmica l'Estat espanyol apujarà l'impost del tabac. Producte del que en sóc consumidor tant si guanyo diners, com si en perdo.
Per tant, m'estan pujant els impostos (one more time)

Quan semblava que ja no hauriem de pagar mai més l'impost cameral revolucionari , al que jo ensenyo el dit cor i faig retornar el rebut al banc, tot esperant que s'el guanyin i iniciin un procés executiu, resulta que "els empresaris" (no sé quins) es revolten i diuen que no pot ser!!! que les cameres hauran de tancar!!! ...
I què? (dic jo)
Quina classe de liberal, obliga a pagar un impost a una entitat empresarial que em presta zero serveis i al que m'obliguen a inscriure'm?
Srs representats de les càmeres de comerç, us proposo un pacte. El mateix suport que vosaltres m'heu prestat tot ajudant-me a cobrar impagats, a no ser atropellat per les administracions i a defensar-me en èpoques difícils serà el mateix ajut que us prestaré jo... Demà tots al INEM.

Aquest país està girat de caps per avall i no sembla que tingui sol.lució...

The Hairy Nipples; Cheapest sound

DESTITAMOLLITZEU-VOS!!!!

Avui els catalans votem i tenim les neveres plenes de cava. Per dinar n'obriré una ampolla i per sopar potser dues o tres...
No guanyarà el meu candidat a President, però guanyarà Catalunya. Amb quasi tota seguretat l'infame Tripartit quedarà esbardellat com una tomata madura llançada a 1000Km/h contra el terra. És un sacrifici inajornable.
Només el primer.
Avui comença un canvi que ens demanarà fermesa, intel.ligència i esforç. Avui comencem un llarg camí, però el começarem més junts, més units, segur. El catalanisme obtindrà una majoria absoluta al Parlament. Guanyaran els titesmolles, ja ho sé. Però ser governats per un titamolla (amb tots els respectes, eh!!!) que s'ha posat com a objectiu el concert econòmic és importantíssim. Si l'aconsegueix, collonut. Però no tindrà ni l'aritmètica, ni la comprenssió espanyola per obtenir-lo... I per molt titamolla que sigui, el futur president no serà tan idiota per quedar-se quiet.
Esgotades les vies titesmollistes, què li quedarà a la major força política catalana? Destitamollitzar-se!!!!

? And The Mysterians- Girl (you captivate me)

QUÈ VULL?

Davant les properes eleccions al parlament i després del viscut ultimament ja m'he decidit. Ja sé a qui votaré.
Espanya m'ha fet entendre que no hi tinc res a fer, que no em vol ni em dol, que només em necessita per pagar-li la "festa" i prou. No crec en l'Estatut aprovat per el parlament espanyol, no crec que mai Espanya ens otorgui l'igualtat fiscal amb Euskadi o Navarra, no crec en la manera de redreçar la crisi aplicada pels governs de Madrid.Votaré sobiranisme, votaré independència, votaré Catalunya.
Dins aquesta opció puc triar; CiU, Esquerra, Rcat i SCI.
L'opció més tebia i amb més sang d'orxata és CiU. Mai s'han declarat obertament sobiranistes, Duran i Lleida (i seguidors) em fan sortir grans de pus. Tenen les mans lligades per els poders fàctics que els donen suport i massa interessos a la capital espanyola. No els veig ni amb la força ni la convicció suficient per donar a Catalunya el que necessita.
D'Esquerra (ex-ERC) n'avorreixo el sectarisme proletari, la falta d'intel.ligència dels seus estrategues i l'apoltronament i aborregament de molts militants, que només els votaran per seguir en els seus llocs de treball en l'administració. Han malgastat 7 anys al Govern, amb l'ùnica intenció de destruir a CiU i no m'agrada que hagin posat per davant del país un pacte que ha portat a tenir un govern desatrós i a un analfabet espanyolista com a màxim representant dels catalans.
Sempre vaig pensar que RCAT i SCI s'ajuntarien, ells són i representen les ganes de canvi, de millora, no tenen (teoricament) hipotèques amb Espanya. Diuen les coses clares i coincideixo amb el seu programa en que cal una regeneració democràtica de la vida catalana urgentment.
He de reconeixer que per mi va ser una decepció saber que no anirien junts a les eleccions.
M'atrauen les dues opcions, però només en podré escollir una i em quedo amb SCI, el partit d'en Joan Laporta. D'entrada en Laporta és un líder nat, potser l´únic líder amb consciència de ser-ho que tenim a Catalunya i ja em conformaria que fes per Catalunya la meitat del que ha fet amb el Barça. SCI porta un equip de primera línea i amb gent molt preparada que provenen de tota classe d'ambits de la vida catalana. M'ha convençut també la transversalitat dels seus suports i la cara d'il.lusió de molta gent que he vist en els seus actes (sempre plens de gent). I precisament, trobo que això és el que més ens cal als catalans, il.lusió i treball a més de fermesa.
Jo ja ho tinc decidit, votaré a SCI

Thee Headcoatees; Melvin

LA SUBHASTA

Ja ha començat la subhasta. Concert econòmic, fer respectar l'Estatut, referendum d'independència , el comunisme com a sol.lució, "apartheid" lingüistic i més Espanya... Aquestes són les propostes que d'entrada es cotitzen a l'alça.
Els nostres megasuperultra preparats i compromesos polítics ens ofereixen la sol.lució als molts problemes dels catalans.
Seguint la premisa principal de "no dividir" la societat jo els proposaria que s'ajuntessin, que fessin un govern de concentració "regional i folklorica" aplicant unes polítiques transversals de tots els seus programes. Tenim la sol.lució.

Omplir els carrers i les places de Catalunya amb músics a baix preu que passin el plateret per recollir i completar el que el magnífic estatut ens ha deixat, mentre enviem al Tribunal Constitucional i a Joan Carles de Borbó una sol.licitud per fer un referendum d'annexió a Veneçuela, redactada en perfecte bilingüé castella-catanyol.

Voteu, voteu i no us preocupeu
Que aviat la sol.lució veureu.

The Crawdaddys; There She Goes Again

HEM CREAT UN MONSTRE

No cal sortir de casa per estar generant impostos. El sól fet d'engegar la tele des del sofà, o obrir un llum, o l'aixeta, o pujar a l'ascensor ja està generant ingresos a les administracions. Paguem per el que guanyem, per el que gastem i per el que tenim. Paguem per neixer, per viure i per morir.
Paga el més ric i paga el més pobre, però qui sosté el sistema és l'amplia (fins ara) classe mitja treballadora.
Paguem perquè volem jubilar-nos, volem hospitals, escoles, carreteres i dirigents, volem ajuts socials, volem protecció... I d'entrada el concepte el trobo molt correcte, però...

Amb poblacions on l'index de jubilats és del 30% o més, el 20% d'atur i el 20% de funcionariat el concepte no té futur. El 30% de la població no pot mantenir al 70%, jo m'hi nego, dimiteixo. La vella dita; "n'hi ha que van a cavall, perquè n'hi ha de burros" és avui ben certa.
Hem creat agències administratives, càrrecs i empreses publiques, exèrcits de funcionaris als municipis, consells comarcals, diputacions, CC.AA, estats, Unió Europea, ONU, OTAN, Nacions Unides i lligues internacionals per la reproducció dels llimàcs...
Els europeus estem donant cobertures socials a parts importants de ciutadans d'altres continents, a canvi de molt poca o nul.la contribució al sosteniment del "sistema".
Subvencionem a grans artistes ( i petits també), medis de comunicació (sempre al servei del amo), esportistes patrios mentre els fem tributar a Sud-Africa per no pagar tant. Hem subvencionat el latifundisme de la Duquesa de Alba, hem comprat vots a 400€,  hem regalat diners a multinacionls mentre hem deixat caure PIMES (que creen el 80% dels llocs de treballs). El diner públic corre a mansalva per tot arreu, excepte quan qui el necessita és el qui el genera, la classe mitja. Jo entenc que són molts a repartir, però desmotivar i castigar amb restriccions a qui de veritat genera tota aquesta opul.lència és tractar-los d'imbècils.
La crisi ha evidenciat el malbaratament que es fa i s'ha fet dels nostres diners... ara ja no en queden per jubilar-nos als 65, els hospitals i els centres educatius tenen seriosos problemes de manteniment, hem d'aturar o ralentitzar inversions en infrastructures i cada dia és més dificil obtenir cobertures socials i ajuts.

O desinflem al monstre i posem més diners a disposició dels qui creen riquesa, o si seguim fomentant la desmotivació de tota aquesta gent anirem de cap a la fi del nostre sistema de vida. La fi d'una civilització

The Eyes, My Degeneration