MANIFESTACIÓ PRO-ESTATUT?

Aquets últims dies, molts "dinosaures" s'han ofert per encapçalar una manifestació en defensa del megaultrahiper retallat Estatut de "Miravet".
Volen sortir al carrer i fer palés que molts catalans no acceptaran de bon grat una altre tisorada per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Tot plegat una collonada més dels impotents i covards polítics professionals catalans.
Com infants malcriats tornarem a enrabietar-nos, picarem de peus, mentre les llàgrimes i els mocs ens deforman la cara. Com infants càndits l'endemà tornarem a agenollar-nos, acotar el cap i baixar-nos els pantalons quan ens ho manin... aixó sí, amençarem amb una altre manifestació!!!!! (que no servirà per res, altre vegada)
I a Madrid, cada dia els fem menys por i més gràcia. Som la "Lina Morgan" i en "Fernando Esteso" de la vertabració nacional espanyola.

Fins que no coíncideixin una bona colla de líders polítics valents, llestos i amb ganes d'acabar amb les repetides sodomitzacions a les que ens sotmet Espanya, ja podem anar manifestant-nos, que els espanyols seguiran pixant-se de riure a la nostra salut.

L'ùnica via possible per negociar amb Espanya és la força. Sí, si... la maeixa força que ells tenen. Nosaltres no tenim ni jutjes, ni tancs, ni f-18, ni un exèrcit de 90.000 homes.
Què ens queda?

Declaració unilateral d'independència.
Cal un pla per assegurar pensions i demés serveis socials, perquè la ciutadania no en sigui la més perjudicada i el caos econòmic i social no amari Catalunya. Tot aixó durant el procés de negociació amb Espanya. Caldria deixar de pagar impostos a l'hisenda espanyola. Nomes la Generalitat podria recaptar i gestionar aquets impostos per assegurar que la població no queda desatesa.
Cal mantenir-se ferms internacionalitzant el conflicte, només amb el suport, o almenys la simpatia dels grans estats europeus i U.S.A (exemple:Kosovo) aconseguiríem els objectius.
Cal ser valents i estar disposats a arriscar molt, per guanyar-hi molt en tots els sentits. Però la declaració s'hauria de dur fins a les ùltimes consequencies...

Només des d'aquesta posició de força (no agressiva, però si ferma i defensiva)es pot negociar amb un Estat com l'espanyol.
El demés son jocs florals, barroc català i modernisme, que pot ser molt bonic pero no alimenta ni espanta.

Sam and Dave (and the Mg's): Hold on I'm Coming

LA SECTA I EL PIXAFRED

Hem de reconeixer que el nivell de sectarisme aplicat a tos els ambits de la societat per el nostre flamant "Govern d'esquerres" ès acollonantment esgarrifador.

Nous funcionaris amb l'ùnic merit de tenir carnet d'esquerres, pressions i ajuts condicionats tant a entitats de l'anomenada societat civil, com a mitjans informatius, domini absolut de les voluntats amb el simple disfraç del progressisme (tot i que es practiqui conservadurisme del més dur).
En definitiva, control total i regulació d'absolutament tot.
Com si del mateix Opus Dei es tractés; qui no és de la secta no surt a la foto.

Per altre banda tenim als pixafreds o titesmolles, representats en el principal partit de l'oposició. Incapaç de fotre un cop de puny a la taula i fer-se entendre. Ja ho intenten però no en saben més.
Actuant de "puta i Ramoneta" a Madrid i a Barcelona no acaben de deixar clar si volen agafar el timó o encara s'estan flagel.lant després de perdre totes les quotes de poder imaginables a mans de la secta. Potser és en estat de xoc permanent, potser és que només son uns pixafredes.

Tot plegat una llàstima per la gent que viu a Catalunya.

The Attack; Try it (titesmolles)

L'ÈXTASIS ORGÀSMIC

Que algunes persones puguin trobar plaer omplnt-se l'annus d'ampolles em sembla molt respectable. Igualment els demano respecte quan afirmo que; a mi no em ve de gust, ni tant sols tastar-ho.
Quan aquests, i per llei, obliguen a omplir-nos el cul d'ampolles a tots els demés i a sobre ens exigegin un somriure, ja no em semblarà tant respectable.

Montila, Carod, Saura i Castells saben que NO es cumpleix l'estatut; ni en dates, ni en ordinalitat, ni en quasi res. També saben que hauran d'apujar-nos els impostos, com també saben que la Generalitat només en aquest any, s'ha endeutat en més de 5.000 milions d'€.
El nou finançament de Catalunya és com una ampolla de litre dins l'annus. I a mi em fa nosa...
Dec ser jo el "raret", i ho dic per l'eufòria de la premsa catalana en general i l'èxtasis orgàsmic dels mitjans de la Corporació Catalana en particular.
I és que a mi el cul no m'el toca ni déu!!!


Los Cafres; Solo soy una alimaña.

M'HE AIXECAT OPTIMISTA

Avui m'he aixecat optimista i quasi socialista.

Hem de pensar que el "suposat" espol.li físcal és només de 20000 milions d'eurons. Podria ser el doble... Que el català sigui una llengua subnormal fins i tot dins de Catalunya, tampoc és tant dolent. També ens podrien fotre a la garjola per parlar-lo (els quatre indígenes que ho fem)i no ho fan.

Espanya no és tant dolenta com molts ens haviem entestat en pensar. Mireu com pateixen els Txetxens amb els russos.
Espanya ja no bombardeja Barcelona cada 50 anys (ja en fa 70 que no els donem motius per fer-ho)Tot i que amb el Tripartit, a qui li entren ganes de bombardejar Barcelona, és als catalans... els "provincians" vull dir.

I és que gràcies al socialisme espanyol, he vist el llum.
Mai ens han enviat un "GAL", per tant, ens consideren "amics". Potser alguna detenció il.legal abans de les olimpiades, però calia netejar els estadis de la perifèrica i pro-terrorista frase en llengua barbaro-anglosaxona "Catalonia is not Spain"

The Wailers; Out Of Our Tree

SÍ, JA HO SÉ...

Sisplau foteu-los al carrer. M'és igual un terratrèmol, una explosió atòmica, una revolta canina, o una pandemia de fimòsis.
Catalunya no pot ser ultratjada-infragovernada per aquesta colla d'invertebrats.

Els foten gols per sota les cames i diuen: collons, és que CIU ens deixa sols... quan tenen 150.000 empleats més, xarrupant de la mamella. I no és que CIU estigui lliure de culpa, és que els governants tenen menys cervell que els governats, que ja és difícil a dia d'avui.

Jo crec que la senyora Pepita Martínez, nascuda a Bobadilla (Màlaga)i resident a Castelldefels(Castefa en català "actual") té molt clar que; una pensiò d'un 25% més li aniria de nassos (això diu un estudi recent, en cas d'independència catalana). L'Iceta (que brilla com una bombeta) creu que ès millor que no... I Ni en Carod, ni en Saura diuen el contrari ( Els hi van les hipoteques "alto standing")

Algú coneix un President que hagi sigut el primer en desautoritzar el parlament, tot amenaçant-lo de retallar-li pretensions? Jo si, el President de Catalunya, en Montilla. Quan era ministre, es va amputar les eïnes que avui reclama. Ves la merda Subnormal!!!!!

Estic "falton", sí ja ho sé. Ells també em falten a mi... Em rendeixo; estic amb les mans enlaire, amb el cul al descobert, la cartera buida i no hi veig el final. Heu guanyat... marxeu sisplau. Ja no m'agrada jugar a això.

Secret Affair; Let you herat dance

DE SANG ET D'OR

L'USAP de Perpinyà ha conquerit el títol del campionat de rubgy a França.
"De Sang et d'or", resa el titular de L'Equipe. Una clara referència a la bandera catalana i al mite de les 4 barres de sang del Comte Guifré sobre el seu daurat escut.

"... formidable force mentale a déplacé des montagnes. L'USAP était bien la meilleure équipe, et la Catalogne, qui règne sur l'Europe en foot, est maintenant reine de France au rugby. La fête peut commencer, et elle devrait durer longtemps..."
article complert:http://www.lequipe.fr/Rugby/breves2009/20090606_224054_l-usap-de-l-or-dans-le-sang.html

La jacobina França lliga sense cap mena de problema la victoria dels de Perpinyà i les del FC Barcelona. Com si d'un país normal es tractés...

Enhorabona als esportistes, que tenen infinitament més recursos per el reconeixement dels països i l'orgull de la seva gent que els propis polítics que els gestionen.
Ara ja sabem que mai tindrem seleccions catalanes sense un estat que les potencii. Som massa "perillosos" anant per el nostre compte.

Manual Scan; Come see me

O CENSURA, O IRA

Quan després de 30 anys de democracia a Espanya, es troben 50.000 catalans i bascos en un estadi esportiu, i poden més els seus xiulets al himne espanyol i al Rei que la megafonia del estadi, és que alguna cosa esta passant.

La resposta espanyola va ser ràpida: primer la censura de la Televisió pública estatal. O bé, la ira i els insults d'altres mitjans cap a aquesta mostra de protesta.
No volen que el mòn sapiga que els catalans i els bascos tenim problemes d'adaptabilitat a l'Espanya cstellana, per dir-ho suau...
O bé, els més orgullosos i ferits en el seu amor patrio espanyol, no s'amaguen i obten per escupir-nos a la cara. Per encendre encara més el foc. Tenen clar que la mataran perquè és seva i no nostra...

L'Espanya construida a cop de fusell és morta, l'Espanya de la constitució del 78 està molt malalta. Del seu naixament amb els fusells dels hereus del dictador vetllant perquè tot continués ben lligat, va naixer amb malformacions, esguerrada, camacurta i bacarrica.

Mai han intentat buscar el tracte d'igual a igual i ara menys. I n'hi ha molts que estem farts de fer de "matxo de càrrega".

Se li ha esgotat el temps, el col.lapse és qúestió de dies, semanes o mesos.

The Who; I can't Explain

PESSIGUEU-ME!!!!

La Generalitat està disposada a no deixar circul.lar tractors durant el cap de setmana. S'editaran uns tríptics per convercer al bestià que deixi de menjar durant aquets dis dies. I es formarà un cos de mediadors "del blat de moro" amb l'intenció de convecer a les plantes en qüestió per sobreviure sense reg durant el cap de setmana. A més, s'està especialitzant un cos dels Mossos d'Esquadra perquè multin les tormentes i pedregades que sobrepassin els dies feiners.
I aixó no és tot; multes de 9.000€ per tota granja que no tingui un parc infantil per els seus porcs.

I es que ja era hora que alguna ment clara poses fi a la deixadesa dels nostres desmanegats pagesos.
Els partits d'esquerres Catalans que en van saturats de gent amb la ment clara posaran l'ordre que ens convenia.

Ha començat l'operació bikini per els nostres animals de granja; 2 dies a a la setmana sense menjar també faran disminuir l'insoportable mal olor que desprenen les granges i que tant molesten. O sigui, que els que vagin a pagés durant el cap de setmana ja no hauran de patir ni per pudors, ni tractors.
Ja només els queda despenjar totes les campanes de tots els campanars de Catalunya i viure a pagés serà multicultixupiguay!!!!! i sostenible!!!

The Prisoners; Hurricane

CHAVES i MONTILLA

Ja té collons que s'hagin de trobar Chaves i Montilla per desencallar l'Estatut català i el finançament.
La Catalunya "real" desencallarà el tema, mentre els irreals ens ho mirem amb cara de subnormals.
Però no en dubteu que tal i com estan les coses avui sol.lucionaran el problemà dels catalans; Implantació del PER amb urgència, demanda del cobrament del deute "histriònic" i operació gratuïta del canvi de sexe.
A canvi de retirar la Verge de Montserrat i col.locar-hi la "Virgen del Rocío", Decretar la "Feria de Abril" festa nacional catalana, prohibir les barretines i butifarres en benefici de les boines i la morcilla de cantimpalu i una molt necessaria reforma electoral que dongui tres vots per persona a tota l'area metropolitana de la molt castissa Barcelona.

Petites i justes mesures necessaries per el bon desenvolupament del "Estado de las Autonomias" que per altre banda s'ha de donar per tancat d'una vegada i per totes.

Quina culpa té Espanya que els catalans siguem tant gossos per desmentallar tot el teixit productiu del nostre país, i hagim fet arribar el nostre index d'atur a nivells d'Andalusia o Extremadura coincidint amb l'ascenssió del PSOE a tots i cadascun dels altars de poder del nostre Principat...
Catalans, reconeguem que ho hem fet amb mala intenció... Com si fos culpa d'Espanya, o pitjor encara; del PSOE; aquell partit que aqui vota blanc i allà negre només per la governabilitat del Estat que tant bé ens tracta.

I és que si no venen els Hispano-andalusos a dir-nos com ho hem de fer som capaços d'aixafar-los la guitarra, que tant bé els hi sona desde fa 30 anys.

Una "Coplilla" per fer passar les "migas" que àdhuc se "nos han pegao"
Juanito Caracol; Que viva España

QUÈ ENS DEIXEM FER?

Qui dubte que el PSOE és un llop vestit amb una pell de xai?
Molts ens fixen en el dèficit fiscal català, en la desinversió del Estat a Catalunya i no veiem que per darrera ens estan assestant l'estocada mortal al teixit industrial català.

Aragó, una altre comunitat governada per el PSOE ens practica una competència deslleial ferotge. Centenars d'empreses catalanes, o amb ganes d'invertir a Catalunya acaben instal.lades al polígon de la Llitera a Fraga, o al gran centre logístic de Zaragossa.
Donant la conselleria de mediambient a IC-Verds i Industria a ERC de cara als catalans ells queden absents de tota culpa.
Inacabables negociacions amb Mediambient, exigències desorbitades, sol.licituts denegades, requisits urbanístics esperpèntics i d'altres "ajudes" son pràctica habitual de la Generalitat catalana.
Fins al punt que avui obrir una factoria a Catalunya és digne de retrassats mentals. I obrir-la al Aragó és sinònim d'ajudes i suports administratius...

El PSOE re-equil.libra Espanya, treu pes a les reivindicacions d'espol.li fiscal català, alhora que permet el discurset que la desinversió és culpa del fet identitari català...

I aquí tothom callat...

Eddie Holland; Leaving here

El Gran "Lelo"

Mai ningú en tant poc temps havia aconseguit tant per la sobirania catalana. No per encerts, més aviat per deslleialtats, mentides, enganys i fal.lòrnies.
ZP i el PSOE haurien de tenir un monument almenys, en cada poble català.
De l'Espanya plural al pacte amb el PP a Euskadi per fer fora del govern basc al PNB. Del "Aprobaré el Estatuto que bla, bla y bla" al ribot d'en Guerra. Del Estatut bort aprovat al parlament espanyol fa dos anys llargs, a la no aplicació tot esperant la sentència d'un tribunal constitucional que s'assembla més a un mercat de canvi de cromos entre criatures vestides de torero...
Ens han dit crostes, lladres, radicals.
Pocs son els catalans que avui encara creuen en l'encaix del Principat dins l'Espanya castellana. Pocs veiem l'Estat espanyol com el nostre Estat.
El PSOE ha accelerat el procés de sobirania catalana i ho sap.

La premsa d'arreu d'Europa ha relaciont la fugida unilateral de les tropes espanyoles de Kosovo amb els problemes territorials interns d'Espanya. La premsa europea parla d'Euskadi i de Catalunya directament.
Espanya no pot reconeixer un Estat nou com Kosovo a contracorrent de la resta d'europeus per el terror que els sacseja el cos només de pensar què pot passar al seu particular "cortijo".

Patim una crisi econòmica bestial, on l'Estat espanyol ja no pot fer-hi res, ans el contrari; accentuar la nostra posició de colònia. Colònia d'on treure la plata per seguir mantenint una societat espanyola acomodada en els subsidis i ajuts per gratar-se la panxa.

Ho tenim tot; una població catalana cada vegada més conscient que no ens volem per res més que per pagar. El reconeixement internacional espanyol que té un problema territorial gros i una crisi on ens ha tocat fer de burrus d'orelles d'un Estat patètic.

A partir d'ara qualsevol petita espurna, pot incendiar el bosc. Gràcies ZP, gràcies PSOE

Graham Bond Organisation; What I said

CRÒNICA D'UNA MORT ANNUNCIADA

Fa molts anys que a casa hi ha hagut negoci familiar. Sempre s'ha anat fent amb alts i baixos. L'entrada del euro i l'obertura de les importacions a països que clarament eren una competència deslleial varen començar a representar un problema...
I les entitats financeres em varem salvar la vida!!!
Jo pensava que la meva empresa valia 1000, però els tasadors me la valoraren en 2000. Ja estava salvat; el banc em refinançava... i jo, evidenment vaig entendre que no podia deixar perdre aquella empresa que avui valia el doble del que jo calculava.

Em Vaig endeutar, havia de plantar cara a les dificultats i l'ùnica sol.lució era la recapitalització de l'empresa. Vaig invertir en maquinaria, vehicles, formació del personal i en sistemes de qualitat i innovació. Era una inversió de futur...
La pressió fiscal anava augmentant, les exigències administratives eren cada dia més rígides i les despeses es varen disparar.
Petites despeses que s'havien de pagar per fabricar en un país capdavanter, pensava jo, despeses assumibles, n'estava segur.

L'augment de la facturació va comportar un augment de la morositat. No hi havia problema, encara tenia marge d'endeutament segons les ultimes tassacions de feia 4 anys... i el nivell de facturació em permetia augmentar el sostre d'endeutament.
Vaig proposar a l'entitat financera una segona recapitalització. Varem enviar altre vegada als tassadors. Però, Oh!!!!! s'havien equivocat!!!! La meva empresa tornava a estar valorada en 1000 (segons ells, és clar). Ja no només no em concedien aquesta segona recapitalització, em retallaven els prestecs ja concedits...

Un bon client m'explicava que a ell li havia passat el mateix. Va deixar de ser bon client just al cap de 90 dies... Ja figurava a la llista d'impagats, que creixia i creixia, mentre lentament les comandes baixaven.
Desvalorització de l'activitat, crèdit retallat, impagats en augment galopant, desmesurades exigències administratives.
No tenia marge de maniobra, estava mort i enterrat.

La sol.lució personal era tornar a començar de 0, però els requisits per tornar a obrir una petita empresa sense un gran capital em varen fer desdir d'embarcar-me. ja que alló era un altre suicidi.

Avui treballo per l'Ajuntament del meu poble, no tinc grans maldecaps. Només arrivar a final de mes i pagar el lloguer (ho vaig perdre tot). Intentar treballar tan poc com pugui i fer pagar a la societat i al sistema el seu engany.

Aquesta és la crònica de la mort d'un sistèma productiu en tot un país.

Mourning Reign-Satisfaction Guaranteed

CATALUNYA, EUROPA

Esta demostrat que molts exercits europeus venien a la proto-Catalunya a reclutar soldats i mercenaris en l'epoca dels Ibers. Venien a comerciar i creaven colonies.
Varem ser sotmesos per els romans i en varen formar part durant molts segles. En l'època visigoda formavem part d'un "Estat" que ocupava les 2/3 parts de la França actual. Carlemany va ocupar el territori i el va convertir en Marca o frontera del seu imperi Europeu. L'Actual Austria n'era la Marca Oriental, i en la marca nord hi trobem la Regió de Brandemburg; de les que ningú en gosaria discutir-ne que són Europa.
Durant l'edat mitja la presència i l'influència i la força dels catalans, ens va convertir en potència. Durant els S.XVI i XVII Catalunya va esdevenir un territori cobejat per les dinesties regnants a Europa i ens més d'una ocasió som camp de batalla de les aspiracions de les cases nobles del continent.
La revolució Industrial i social de l'Europa dels s.XVIII i s.XIX esclata a Catalunya mentre més al sud i a ponent continuen cuidant remats de xais... Europa és avui un mercat català i viceversa.

Avui, sembla que Catalunya molesta al status quo de l'Europa dels Estats.
Les dades en demostren que Catalunya ha sigut aportadora neta de rendes cap les arques de Brusel.les ja desde l'Ingrés de l'Estat espanyol, tot i estar en nivell de renda per sota la mitjana del ciutadans comunitaris. Mentre la resta d'Espanya ha rebut cantitats insultants de diners...
Ni tenir un president del parlament europeu català ens ha permés parlar la nostra llengua. Tots recordarem a Josep Borrell presidint una sessió del parlament i prohibint l'us del català a la cambra.
"Nous les espagnols" segons el desfenestrat parent d'en Cambó, un tal Ignasi Guardans que resultava ser el representat de CiU al Parlament Europeu. Capaç de dir que a Europa no s'hi va a parlar de Catalunya (a ell el voten a Albània es veu...)I que ara fot cops de cap a les pareds i treu escuma per la boca per haver sigut subtituit per el professor Ramón Tremosa.
L'arxi-perdedor Raimon Obiols (PSOE) ens recomana "fer amics a Europa" i deixar les reclamacions catalanes que només ens portaran antipatíes. El seu partit proclama la "radicalitat" de Ramón Tremosa i la de Oriol Junqueras, nou candidat d'Esquerra.

És evident que la sobirania de Catalunya passa per Brusel.les. És evident que tant Tremosa, com Junqueres son homes que ho saben, son homes preparats, son un canvi generacional i per sobre de tot; la seva feina de ben segur serà molt diferent a la dels representats actuals.

Massa fressa i massa crítiques estant aixecant els dos candidats catalans en els seus rivals de denostada espanyolitat, com per pensar que alguna cosa està passant en la política catalana.
És hora de treballar per Catalunya més que mai, és hora que Europa conegui i palpi les nostres aspiracions i la nostra capacitat de treball, rigor i preparació. És hora de saber amb qui contem per tornar a ser "europeus" de primera.
Tremosa i Junqueres són dos homes no contaminats per els partits i preparadíssims.
Molta sort a tots dos, molta sort a Catalunya. La necessitarem per sortir del pou.

Vigon-Harlem Shuffle

TRENCAPINS I XINA CABRES

La Catalunya optimista; on cada dia l'atur s'engreixa amb uns milers més, on cada dia tanquen desenes de petites, mitjanes i grans empreses. La Catalunya que sap on va; però no te clar amb quin pressupost. Politiques socials; quan tornem d'alla on anem(???)optimistament invertirem la resta en la gent.

10 radars de Sant Joan les Abadesses a Banyoles, 11 de Manresa a Girona. Més d'un any en llista d'espera per una operació de pedres. Barracons per escoles, i que proliferen com bolets...

Deixeu-nos en pau... torneu a les barricades, als comités d'obrers guerrillers, torneu a fer de cambrers, jardiners, mestres. Torneu a casa i deixeu-nos en pau d'una vegada.

Ineptes, vagos, mentiders, desarrelats, fills de puta, afeminats i dones que vareu mamar del vostre pare. Ressentits, semianalfabets, rabiosos i pixa freds, malversadors, burrus, xixarel.los, trencapins i xina cabres.

Ho heu aixefat tot.

The Staggers-Wild Teens

L'home valent

El primer home ha fet un pas endevant.
Avui hem sabut que Ramon Tremosa anirà com a cap de llista per CiU a Brusel.les.
Pot semblar una gota al mig d'un xàfec d'estiu, però a mi m'ha fet tornar a escriure en aquest blog.

Així és com pretenc, com somio que siguin els homes que dirigeixen el meu país. No val la pena posar-lo al costat de cap dels que avui ens governen... els guanya per golejada. D'entrada ni haurà de fer classes de català accelerat i de sortida no s'ha passat 30 anys de la seva vida fent de "botons" en cap partit tot esperant que l'ascensor el porti al àtic. Es un home preparat.

Només espero que aquest pas endevant estigui acompanyat per molts d'altres passos d'altres cames valentes i preparades, que hi són.

Algú ens ha de treure d'on som i si no ho fan gent de la mida d'en Tremosa, no ho farà ningú.
(Si, estem molt i molt cardats... però molt)

Sort i feina Ramon.

Secret Affair-Time for Action


The Woggles;It's Not About What I Want

ELS MARIQUES PARAPLÈGICS

Alló que Catalunya va ser, ja no ho serà mai més.

Pionera del mercantilísme al Mediterrani, a Amèrica i a Europa. Pionera de la revolució industrial al sud d'Europa. Motor econòmic i social d'Espanya durant els segles XIX i XX.
A les acaballes d'esquest segle XXI no en quedarà res de tot aixó.
Els emprenedors d'abans, avui somíen en ser funcionaris de la Generalitat. Els treballadors que només feien festa el diumenge, ara només volen treballar 35 hores a la setmana.
Ens hem cregut els mes llestos i amb dret a tot. Hem omplert les poltrones del Govern amb analfabets funcionals i hem acabat per no voler embrutir-nos per res, ni ningú.
Som la generació de la decadència d'aquest país.
Els nostres avis varen ser derrotats però varen resistir cultural i socialment. Nosaltres, hem malbaratat aquells horts tant ben cuidats, aquelles industries potents, ens hem deixat governar per tota clase d'estúpids, perquè a casa al sofà s'hi estaba molt bé. Per por de perdre la nostra petita comoditat ens ho hem deixat fer tot. I no hem sabut, ni hem volgut fer res de nou.

Sol.lucions? Cures?
Jo, al cap i a la fi, i com a membre d'aquesta generació puc estar divagant 24 hores si convé. Però com tots, no tinc collons de fer el que s'ha de fer. I és que aquí assegut al costat de la calefacció, amb un café calent, el primer cigarret del dia i veient caure el meu país a troços desde la finestra, penso: marica l'ùltim !!!

Som la generació dels mariques paraplègics.

Barracudas; I can't Pretend

TRANQUILS, QUE LA GUILLA JA ENS GUARDA LES GALLINES

Sembla que el PSOE podrà tirar endevant els pressupostos gràcies als vots afirmatius dels bascos del PNV i dels gallecs del BNG. Cost: 200 milions d'euros (el que costaria engegar la llei de la dependència a Catalunya i alguna tranferència menor).

Que els ja "insolidaris bascos", o els "deficitaris" gallecs procurin per ells no es nou.
El que et fa entrar diarrea i mala llet, és que els 25 diputats del PSC ho permetin. Ja no només que ho permetin, sino que votin favorablament a una pressupostos que incumpleixen l'Estatut, escanyen encara més a Catalunya i prèmien económicament a qui ja ho està.

No sé a qui li pot quedar cap dubte que a Catalunya amb el PSC-PSOE governant a tot arreu podem estar tranquils. Hem posat a la guilla a guardar les gallines.
Hi continuarà havent molts catalans que votaran PSC. I es que els és igual que demà ja no tinguem ni gallines, ni ous.
Per contra partida ens estimarà tothom; serem els més solidaris, multicurals, optimistes i progressistes !!!

Ray Brandes; This Town

Pinyauuuuuu

Continuo empaitant morosos... Pinyauuuuu.
El busco
Spencer Davies Group; Keep on Running

Parlo
The Brogges; I ain't no miracle worker

Em quedo a gust
The Who; The Ox

però continuo sense cobrar.

LA TEMPESTA PERFECTE

Voldriem advertir a la població que: sense pànic ni presses es preparin per una tempesta que, deixarà el diluvi universal en anecdota.
Les depressions atlàntiques, cantàbriques, africanes, asiàtiques i mediterranies que fa dies ens volten acabaran confluïnt sobre nostre aquest proper any 2009. I sembla que els fenòmens metereològics causants ens castigaran dies, mesos ...

Les menors, les de caire nacional, les que no han fet aixecar a la gent del seu sofà durant els ùltims anys, només eren un síntoma previ. Ningú ha gosat moure un dit, picar una cassola, ni tant sols fer una tancada a l'esglesia del Pi per: Les promeses incomplertes per part d'un President estatal per accident (per no dir per atemptat Islàmic)que reiteradament ens ha enganyat i robat.
Com ningú s'ha mobilitzat per les falsetats, els insults i els despropòsits d'una oposició espanyola i els seus media, que s'han ultrapassat set pobles.

Però avui, ens cauen a sobre les més temibles, les que porten desgràcia i fam. Les econòmiques. I que, influiran i de forma molt negativa en: sanitat, ensenyament, insfrastructures, i ajudes socials.
Si aquestes, les que toquen a tots i cadascun de nosaltres, alló que més ens dòl no ens fan aixecar del sofà, podrem dir que estem morts.

Finalment Espanya serà una i indivisible i els catalans ens haurem autodestruít per cagats, acollonits i interessats en el pa per avui i la gana per sempre més.

S'acosta un moment en que tindrem motius per fer el que fa segles que no fem.
Què serà de nosaltres?

The Smoke: My Friend Jack (eat sugar lumbs)

XAIS SUBNORMALS

Ùltimament m'he afeccionat a un joc d'estratègia on-line.ES. Es tracte de fer creixer a un personatge que fa batalles, lliga aliances, guanya diners, roba o és robat...en fi, un joc de rol.
Té la curiositat que a un extrem de la pantalla hi ha un petit xat, on els jugadors intercanvien opinions, parlen i fins i tot fan trampes obertament i en fan el gall.

Vaig parlar del joc al meu germà, que avui també hi juga.
Feia dies que no ens veiem i ahir varem coincidir tots dos alhora dins el joc. Al veurens, varem començar a parlar per el petit xat.
-Hablad en cristiano
-El catalán sólo en mensages
-Esto és España
Varen començar a ploure frases per l'estil. La jove Espanya "plural" i "solidaria" ho té clar. Però jo més, i no em vaig arrugar, el meu germà va marxar avorrit.
-Te vamos a hacer la vida impossible
-Puto catalino
-Habla ese dialecto con tu cazurra abuela
Vaig continuar ferm, tornant totes i cada un de les "pilotes" que m'arribaven.

El joc permet associacions, i jo era (dic era) membre d'una de "catalans".
Molts, estaven llegint els piropos que m'estaven dedicant els amables jugadors espanyols i varen decidir ajudar-me.
Primer, s'em va suggerir per part dels "meus", no ferir sensibilitats i usar el castellà per no aixecar animadversions entre els clans amics. Cosa que els podia perjudicar.
Després, en veure que jo no callava davant els insults i desqualificacions, els "catalans" varen passar a les amenaces d'expulsió del grup. De les quals encara m'hen ric...I ara ja no tinc grup. Els catalans m'havien expulsat per parlar català, davant el perill de veure els seus interessos perjudicats. Xais!

Aquest subnormalisme lingüístic, aquesta submissió sodomita, aquesta gent atemorida, aquets interessos amenaçats, només són dignes d'assimilats massoquistes.
No som normals.
Més que l'analfaburrisme de molts espanyols hauríem de buscar la nostra agonia com a país, a dins mateix de casa nostra.
No em resigno a ser un xai subnormal.

TSF; Rollin' Over