Ahir a la nit em vaig tornar a passar de la ratlla amb els Sugus -de suchard- del meu fill. Ultimamanet ho faig massa sovint i crec que m´estic matant massa neurones. Les al.lucinacions són cada vegada més acollonants.
He estat tota la nit de "trip" i em perseguia en Pasqual Maragall. Em deia que; el nou Estatut no ha compensat el esforços ni el desgast util.litzats en ell, que Zapatero l´ha traït -només a ell????- i que Montilla només és l´executor de la veu del seu amo, el PSOE...llegia els diaris, escoltava la radio...i sempre m´apareixia en Paqual.
La sort és que quan em desperto tot continua al seu lloc; Montilla encara és president i aixó ens assegura que no passa res...mai passa res, ni nigú diu, ni fa res...no hi ha res a fer, només deixar els Sugus -de Suchard-
A Jordi Pujol i Soley se´l va criticar molt durament durant els 23 anys que va estar presidint la Generalitat Catalana. Moltes vegades amb raó i d´altrés no tant. Va pactar amb tothom dretes i esquerres, catalanes i espanyoles mentre era criticat de regionalista, nacionalista, venut, pidolaire i de mangant. Inclús avui, els actuals governants li imputen molts dels mals de la Catalunya actual.
Ja fa uns dies parlava amb una sindicalista, concretament de UGT. Una conversa sobre música ens va portar a Jordi Pujol -ves a saber perque?-. S´em va posar molt seria tot de cop i em va dir: -Com el trovem a faltar !!!!- i va seguir despotricant contra l´actual govern...
Avui parlava amb un conductor de camions, segons ell: -Hace años fui afiliado a las juventudes socialistas de Badalona- L´home que ha nascut a Catalunya i no m´ha dit ni mu en català m´ha posat la mateixa cara de circumstancia i serietat que la sindicalista al parlar de Jordi Pujol. -Ese hombre si que era listo, no como lo que tenemos hoy-
Només vui afegir que el tant criticat pacte de Magèstic amb Aznar va ser bastant més productiu per Catalunya que els 4 anys de socialisme a Barcelona i Madrid. I als numeros en remeto, i al prestigi amb remeto, i a saber que Aznar parlava català en l´intimitat em remeto. Les esquerres encara no han pogut millorar el Magèstic -tot i ser un papu- i molt em temo que les perspectives no son de millora. Ja no només estan fent "inmortal" a Jordi Pujol, estan fent bó al repelent d´Aznar. I ho diu la mateixa gent d´esquerra ...
Qui no s'ha agenollat mai per qüestions de feina? Qui no ha aguantat un ruixat del superior o client? Qui no tiraria el despertador per la finestra qualsevol dilluns a les 6 del matí? En canvi aguantem i aguantem que així el lloger pagarem... Prostitutus i protitutes de Catalunya, com volem esperar a ser mai un país de veritat, si a molts de nosaltres ja ens agrada i tot mamarla de genolls???!!! El senyor de la foto es la viva imatge del català agenollat i mamador per gust
Diuen que les dones maltractades pateixen una mena de síndrome de culpa. Després de rebre, creuen fins i tot que el marit agressor té raó.
Imagineu a un matrimoni que comparteix pis amb la germana d´ell. Ella, l´esposa rep, i està convençuda que ell la pica amb raó. Quan es pot mig incoporar despres de la tunda habitual, la cunyada molt atenta li repeteix altre vegada tot el que no fa bé, i no posa en dubte la legitimitat del seu germà en fotra-li gardeles, més aviat tot lo contrari.
Qui diu gardeles o plantufades diu: boicots, desinversió estatal, desprestigi cultural i negació del mateix per llei...no m´allargaré en els continus menysteniments espanyols cap a Catalunya.
Patim la sindrome de la dona maltractada, ens piquen i ens agenollem per que ens la fotin més forta amb la sabata i a les costelles. Estem lligats de mans i peus, moralment no som ningú i estem captius de la nostra acomplexada identitat.
El que la cunyada no sap, és que quan m´hagi mort a mi li tocarà a ella...les dues som dones i el malalt patirà del mateix. Seguirà bebent.
El Periodico de Catalunya ens ofereix avui els camins que s´estan escollint al PSC, tot esperant una gran retallada -destrossa- del Tribunal Constitucional al nou Estatut català. Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:
SILENCI DIFÍCIL Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana. Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.
ACTUACIONS PARAL.LELES Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents. Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana. Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.
DESQUALIFICACIONS En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista. Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.
He de dir que em sembla escandalós. Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP. També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC... Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán". -De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-
No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell. Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells. Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens. Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.
Keith Richards "l´anònim guitarrista" dels Rolling Stone declara que s´ha esnifat les cendres del seu pare. I el molt fill de puta no ha convidat a ningú, tot per ell !!
Els grecs ja venien a buscar mercenaris Íbers per les seves guerres. Roma va suar sang per reduïr als pobles nadius de la proto-Catalunya. Als Musulmans tampoc els varem agradar massa... Posteriorment a la Mediterrania l´ensenya del Rei d´Aragó era temuda, mentre els almogavers desfeien exercits Turcs, Genovesos, Bizantins o Francs allà on calgués...
També ens han derrotat moltes vegades, però ens hem tornat a aixecar i hem tornat a plantar cara.
Però no ens haviem hipotecat mai... ni mai haviem pagavem rebuts de gas ni adsl...ni ens agradaven els cotxes cars ni les vances a "tutti plen"... I és clar, havent de pagar tot això qualsevol es revolta. Imagineu que la guerra dura tres mesos i em tallen la "tele de pago", o bé Ronaldinho va al Milan i jo no m´assabento...Una tragèdia...Així ens va , ja ens torna a manar el Califa de Cordova.
Porto una setmana en estat catatònic políticament parlant. No m´en sé avenir ...
Quin espactacle al nostre parlament. Tenim un president feble, agenollat, incult i incapaç. Només se li dona bé portar les "banyes" de manera molt "flamenca". El Dissapte passat és xiulat i escridassat a Verges i Diumenge remara la "faenilla" aguantat estoicament la borratxera post calçotada del hooligan Vendrell. Durant la setmana ha estat humiliat al parlament, ell com a persona i el seu càrreg, però aquí sembla que no passa res. Però si que passa...Aquest govern té la seva data de caducitat just al endemà de la oficialització de la sentència de Tribunal Constitucional respecte al nou estatut.
La sentència que evidentment grapajarà l´estatut com si d´una meuca és tractés obligarà als dirigents d´ERC als "fets", i no les paraules. El mateix li passarà a CIU i el mateix li hauriem d´exigir al nostre president i al seu partit. CIU i ERC hauran d´actuar, i ho faran no per simpatia mutua -que és zero-, ho faran obligats per els seus votants i bases. Llavors serà quan el PSC es quedarà en minoria. C´s i PP possiblement oferiran els seus dipùtats a Montilla, d´en Saura no en dubte ningú...ja en parlarem, segur.
ERC ofereix a Artur Mas i a CIU la presidència de la Generalitat a canvi d´un referendum d´autodeterminació. Aquesta oferta ha estat llançada avui per Xavier Vendrell, sense més concreció.
Tots sabem que un referendum així seria considerat il.legal per Espanya, per tant les consequències directes les pagarien els líders de CIU...però tot seria per un bé del país, no en dubto. El que em fa dubtar però, apart de l´inconcreció de Vendrell son els mateixos actes d´ERC. Joan Puigcercós és el rècordman mundial d´hissada de "rojigualda" i ara el seu partit preten que Artur Mas es posi el canó de l´escopeta dins la seva propia boca?. No es tracte de valor, es tracta d´intel.ligència. L´altre dubte que tinc és: Com no es pot exigir el mateix a Montilla i al PSC ? i ja no aixó sol. Com pot acceptar ERC que cada dia ens envaeixin competències catalanes i no aixequi la veu. Ni tant sols s´els ha sentit criticar a Bolaño o a Llena...per tant van empassant, van tragant...saben que si piulen perden el govern.
No entenc que siguent tant covards i exigint tant poc a Montilla -o res- ara es despengin amb una proposta tan inconcreta i injusta a Mas. Li están reclamant a CIU la valentia que ells no tenen? Li estan reclamant a CIU el que ja sabien que no tindrien amb Montilla?
Més que un referendum a aquest petit país li cal unitat del catalans, ja hem fet massa brindis al Sol, i tampoc es tracte de veure qui és el més "xulo". Com ultimament ens té acostumats ERC la seva tàctica politica ès digne dels Monty Phiton, o del Baldric de la serie Escurçó negre...digne de l´intel.ligència de la dama d´honor d´un casament de conills.
L´escurçó negre ( the black adder), però també podria ser Joan Puigcercós obeïnt ordres de la primera dama catalana...una que te 28 mil càrregs i cap de franc.
L´indecència és potser avui l´ùnic adjectiu que es mereix aquest nou govern català.
Quan surt el Sr. Nadal i diu que el tema Bolaño es dona per acabat, és indecent. Indecent, ja que el Sr nadal hauria d´haver desaparegut del món polític quan el Departament d´obres de la Generalitat amb éll al capdavant és dedicava a fer "enderrocs" gratuïts al Carmel. Hem d´oblidar el Carmel, el Bolañogate, el Llenagate...hem d´oblidar un estatut ja refrendat per sufragi, hem d´oblidar la nostra llengua i deixar que ens fotin fora dels nostres llocs de treball per parlar en LA PUTA LLENGUA PROPIA DELS CATALANS, hem d´oblidar la manca d´inversions, hem d´oblidar la Renfe i l´aeroport, hem d´oblidar qui som, i que ens passa...hem d´oblidar-ho tot, i seguir els nous dictats del progressisme social i d´esquerres i sostenible i solidari de déu. L´indecència s´esta apoderant del país, pornografia social, amb escàndols que donen per 300 dv´s dignes dels millors "South Park". On volem anar amb aquesta colla d´indigents de la decència???...ens estàn cardant els calçotets i a sobre ens demanen que mirem cap a un altre banda. La puta indecència de déu!!! quina colla de fills de puta.
Guerres, sang, assassinats, exil.lats polítics etc... durant anys i anys així va ser. Pedagogia, solidaritat, comprensió, paciència, governabilitat estatal i submissió tampoc són considerats prou esforç en l´època democràtica.
Absència de violència, pulcritud democràtica, respecte als canals estatals i exercici del dret de vot no és suficient per que Espanya assumeixi les decissions dels catalans tot i actuar sempre sota el marc legal espanyol.
Que ens queda per fer?
Només s´em acut un últim intent. Comprar tota la producció mundial de pintura de color negre i "estocar" a tota la població de Catalunya. Potser així i desde algún organisme internacional algú li diria a Espanya que s´esta passant quatre pobles amb Catalunya i amb la seva gent. Llavors potser obtindriem uns Furs semblants als Navarrésos i als Bascos. Potser així la nostra llengua seria considerada la principal a casa nostra, tal i com passa a Múrcia amb la llengua dels murcians. Potser així s´aboliria l´impost de succecions com a Andalusia. Potser així podriem beneficiar-nos d´un PER com a altres llocs d´Espanya. Potser així tindriem carreteres i AVES de primera. Inclús i amb molta sort algún català podria presidir alguna cosa d´importancia dins l´Estat sense ser sospitos d´alta traïció...Potser així tots els que vivim a Espanya podriem ser iguals davant la llei. I si el color negre sobre les nostres pells no donés el resultat esperat...sempre podriem correr tots darrera una gallina, que serà el que ens quedarà per menjar si la cosa continua tal i com està... D´aquesta manera tots prims i famèl.lics desembolupariem les mateixes carecteristiques per la maratho que els etiops o kenians, i Espanya ens trauria a passejar cada quatre anys per guanyar medalles olimpiques mentre sona el Txim txam txum tariroriroriaruuuu.
El molt honorable conseller de la vicepresidència ha donat ordres per incoporar-se a fil.les de la SNDSJC (Selecció Nacional Disminuida i Sotmesa de Jocs i Cucanyes) als esportistes d´èlit del país.
No hi ha dubte que l´orgull patrioteru nacional català s´enfil.lara fins als nubols, i els nostres equips seràn més temuts que el mateix Atil.la. Sense dubtar-ho ni un segon tots aquets esportistes d´èlit ho han deixat tot per concentrar-se per l´event esportiu de la seva vida. Els Special Olimpics de Quasi-nacions. Imaginem tots ja una final Catalunya vs Valonia, fins i tot un Catalunya vs Illa de Man...
Gasol, Puyol i Xavi ja han deixat els seus clubs i restan concentrats al purgatori de l`Abadia de St.Pere de Roda. Amatents i disposats a tocar el cel...
Déu tot poderós, ja som aquí...els catalans de la ma del mesies de Cambrils volem tocar la Gloria, ben tocada.
Aixó no s´acabarà bé, o el camí no serà un camí de roses. Aquest país esta condemnat o a ser lliure, a ser un paìs normal com: Dinamarca, Suïsa, Holanda, Irlanda...O a desapareixer per aburriment Després de 30 anys de "democràcia" a Espanya cada dia és més evident i ja quasi ratlla l´insult a l´intel.ligència humana la claretat que, no s´hi pot estar. Deixant en segon terme la nostra llengua, la nostra sanitat, les nostres pensions, el nostre futur, la nostra prosperitat... tot en mans d´un estat que no ens vol tal i com sóm.
Es noten moviments que fins ara eren insospitables. El capital català, l´empresariat, el diner ja no pot més. Han rebut boicots indiscriminats i salvatges només per tenir la seu social a Catalunya -cosa sospitosa, és clar-. Estan perdent pistonada entre moltes altres coses per la negació al aire per respirar,que Espanya, o part d´ella els nega només per ser d´on son. Aixó i només aixó els està despertant. A més saben que la mamella d´Europa s´ha aixugat i l´Estat ha de seguir pagant cosa que fa indispensable el "cash" que aporta Catalunya amb el mateix que rep avui...com a màxim!!
Penso que en molts sectors del país s´està pensant ja, en un pla "B". Una fugida endavant. Espanya no es quedarà quieta, també és evident. Aquest pla "B" ens suposaria o bé una fatalitat, o bé la prosperitat i no seria un camí de roses A dins a Espanya en 25 o 30 anys no en quedaran ni les espines del que avui coneixem com a Catalunya. Una altra fatalitat.
Mentre tot aixó cada vegada és més clar i com a contra pés, tenim al president més pro-espanyolista que déu ens hagi pogut donar. La sort, és que Montilla no serà president gaire temps i espero que Albert Boadella tampoc. No serà fàcil...
NO, NO I NO !!!!!...En les trifulques de poder espanyoles no ens podem alinear tan d´hora amb ningú. Que potser no en varem fer prou al 39 ?. Els hem de deixar esbatussar-se, esgotar-se, mossegar-se...i quan el guanyador aixequi una mica el cap serà l´hora de triar bandol. Recordem que tan dolentes han sigut les dretes com les esquerres d´Espanya. Ningú ens reconeix per el que som i tots dos ens han utilitzat per guanyar vots a la peninsula. No n´aprenem i les ansies de protagonisme dels nostres politics ens precipiten a un dels dos bandols espanyols i aixó és el que hem d´evitar a tota costa. Encara és massa aviat...hem de saber esperar, encara que el cor ens porti amb una o altre de les opcions espanyoles.
Per altre banda és llastimós i ens demostra en quina classe d´estat estem vivint, com s´esta enfil.lant l´escala de confrontació dreta-esquerra. Nosaltres som un altre país, que s´ho fagin. Ningú fara res per nosaltres excepte treure lleis que ens espanyolitzin encara més, per tant si no som intel.ligents i esperem la nostre hora amb totes les nostres forces intactes tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre...
Després de tres anys d´estudis i recerca els investigadors de la Generalitat han arribat a la conclusió amb proves irrefutables que el GAL va ser fundat per CIU. Jordi Pujol era el sr. X. S´estan recopilant dades i aviat TV3 i el Periodico en donaràn l´exclusiva.
Banca Catalana n´era el seu braç financer, així ho demostra l´estudi. S´utilitzaven inmigrants espanyols com a pistolers. De manera totalment premeditada i racista com ha vingut sent denunciat per el nostre Govern d´entesa de progres.
Uns altres estudis, estan intentant trobar la conexió entre CIU i la mort de Jesucrist. Es diu que David Madí es va disfressar de Judes i va entregar al fillde Déu als Romans.
Seguiu atentament les informacions de la CCRTV i el Periodico que us mantindran fidedignament informats.
Una vegada empresonats els malfactors de CIU i il.legalitzada la federació Per fi el país podrà viure amb tranquilitat, progressia, i benestar social
Davant les costes d´un poble de pescadors britànics anomenada liverpull. Ha sigut enfonsada la flota almogaver. No ha escapat ni el seu almirall. Roger de Ritjart ha sigut capturat i fet presoner; jutjat i vilment llançat als taurons. L´honor de totes les Catalunyes embrutert amb la conxorxa de la Santa Lliga Hispano-Britànica. Uns ens envien un virrey baixet i els altres engreixen als peixos amb el nostre ejèrcit. L´any que ve hi tornarem...mal llamp els partís de foc !
L´Ombusman espanyol presentant recurs d´inconstitucionalitat al nou estatut, aprovat en referendum per el poble català...de tots els estatuts és l´únic que ha estat recorregut per Múgica. No el paguem nosaltres a aquest senyor?
No cal recolar fins a Espartero per adonar-se que a una part del ejercit espanyol "li posa dura" desfil.lar amb els tancs a Canaletes. Que potser tampoc els paguem nosaltres?
Els alts tribunals del Estat embolicats en recusacions i guerres internes en pro de dir-nos als catalans fins on podem arribar dins el "seu" país...Tampoc cobren aquets dels nostres impostos?
Els dos partits polítics majoritaris a l´Estat ja ens tenen presa la mida i saben que fer-nos servir d´arma llancívola els dona rèdits. No dubten en fer volar el seu "boomerang" a gust i necesitat partícular, i es que els vots a Múrcia són molt importants!!!. A aquets tampoc els paguem, oi?
Part del poble espanyol no dubte en titllar-nos amb els tòpics més suats i retrograts dignes de l´època del exterminador i netejador ètnic, Don Francisco de Quevedo. Insolidaris, perifèrics, separatistes...etc. Per aixó ens "ajuden" boicotejant els nostres productes i minoritzant la nostre llengua i cultura. tampoc reben els nostres importos aquets?
Després de no reflexionar massa, un s´adona que l´ùnic que reben sense gaires morros són els nostres diners. El demés els sobra tot, fins i tot nosaltres mateixos.
S´ens va presentar als catalans com l´home que enterraria d´una vegada i per totes les queixes dels catalans. Un home amb perfil de gestor que posaria en marxa el país i d´una vegada per totes solucionaria els veritables problemes de la gent. Fets, no paraules. Aquest és el seu eslogan. Aixó si, deixant de banda les reividicacions nacionals i simboliques dels catalans per concentrar-se només en les coses "importants".
El que primer hem notat és que el nostre govern ja no pidola. Estem genuflexionats constantment. Amb el cap cot i les butxaques buides...ara ens gestionen.
Personalment no veig millores aparents per enlloc, i si que pateixo una sensació d´espanyolització galopant que ve de totes direccions. Posant per endevant sempre els interessos del PSOE a les necessitats de la gent que viu a Catalunya.
Sóc dels que penso que un president ha de ser un polític, no un gestor. Peró si a sobre aquest gestor no pot o no sap trobar la manera de treure els barracons escolars, es deixa violar cada setmana amb una llei estatal que envaeix competencies del que ell té el compromis de gestionar, les cues a la sanitat augmenten despres d´haver apujat sous als funcionaris, i els trens son pitjors del Estat. Que estem fent?
Vaig llegir un comentari molt encertat, deia aixó. Potser els ideolegs de la campanya del PSC varen cometre un error amb la coma del eslogan. Ja se sap que en el procés de traducció del castellà al català hi poden haver problemes. Fets, no paraules. Hauria de ser: Fets no, paraules. I és que el català ja ho té aixó, d´aqui l´augment d´hores de castellà. Si tothom el domina no ens caldra el català per res i aquets errors de traducció desapareixeran. Hem de ser pràctics, i ara ja estem en una etapa post-nacional catalana i som de ple en una de massoquisme multicultural, en castellà que l´enten tothom inclús en Montilla.
