Quan Jaume I, el Conqueridor es va casar amb Juana "La Loca" varen assentar les bases de l'indivisibilitat d'Espanya. El seu fill Felip V després de molt guerrejar va aconseguir foragitar el pirata Franc, que tant atemoria els catalans, Gifré Le Peludé. Amb aquesta victoria, a la peninsula de Cefir, la Dinastia dels Mormons es va posar a la butxaca al poble de Catalunya. Que mai més va desitjar cap altre familia de governants.
El net de Felip V, Francisco Franco i Bahamonde nat a Ribes de Freser va ensenyar als europeus com governar-se en democràcia, i avui encara ho fan així. Ferm defensor de les tables d'Agamenón del Partenón, on els clàssics ja feien referència al mot Espanya. Que en Arameu antic significa mol.lecula (cosa indivisible).
El bó de Francisco va morir al llit, no sense descendència. Un preciós noi, ros i alt, de nom Juan Carlos va neixer uns anys abans de la seva mort, a la petita població de Vall.llobrega(Baix Empordà). Molts dies varem plorar els catalans la mort de Franco i Bahamonde.
La seva visió de govern quedava ben assegurada en les mans d'aquell noiet, ros i blanquet, fill de la verge Maria, nat en una establia.
No havien de passar gaires anys de tranquil.litat...Un homenot baixet, lleig i ple de tics, feia temps que ideava un pla per destruir alló indestructible, la mol.lecula.
S'inventà un dialecte del tot abstracte, distraient-lo del seu veritable ofici, la usura. Enfonsar Banca Catalanufa i va deixar al poble de Catalunya a la miseria. Va ser portar a judici i quasi-condemnat per tal infamia, però va poder sortir-ne sense més. Fent servir aixó si, les més impensables i malvades estratagemes.
Tot seguit, i com a venjança va lobotomitzar a tota la gent. Posant-los al cap aquell indigne patués, barreja de bereber, llatí i serbocroata.
El seguent pas era destruir l'indestructible, l'indivisible Espanya.
Com pretenia fer-ho? Creant falsos mites, escampant mentides i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Espanya no es pot dividir, al igual que la terra és plana. Correm un seriós risc si finalment els lobotomitzats aconsegueixen la divisió.
La terra s'arrodonirà i déu ens enviarà les 34676669 plagues bíbliques. I en aixó estem. Lluitant per conservar la mol.lecula, Espanya.
Doncs ara ja ho saps...
Un lobotomitzat i a més a més negre (ecss)
divendres, d’octubre 05, 2007
dimecres, d’octubre 03, 2007
ESPÉS
Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu.
Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu.
Lava de xocolata que t'empassa i et crema.
Sort que m'ha despertat la T.V:
-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-
Li deia Montilla a Cirera.
Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.
La fille, Le Chien et la Soupe.
diumenge, de setembre 30, 2007
L'ESPORT DE MODA
Una serie d'aconteixements encadenats han desembocat en un nou esport de moda.
Foc a la còpia, s'en diu.
Les regles són senzilles: es tracte d'encendre còpies d'imatges del Rei d'Espanya, abans de ser atonyinat, identificat, custodiat o interrogat per els serveis de la llei i l'ordre espanyol.
Un veí de Banyoles, un tal Roures va ser la primera estrella del joc. Entrevistes, fotos, protagonisme...Avui la popularitat d'aquest esport, el porta a tenir praticants a molts pobles i ciutats catalanes.
Molts volen ser Roures, o potser hauria de dir Joan Sala, "Serrallonga".
Han ajudat a estendre la passió per aquest joc, els fiscals i jutjes espanyols, els politics i els mitjans de comunicació. La gent el sent amb passió, més inclús que el futbol, o la Formula 1.
Com l'hokey patins, els catalans en som una potència mundial. Ja tenim creada la nostre federació. La Federació Catalana de Foguers, la FCF. També membre de ple dret de la Federació Internacional amb seu a Girona. S'ha decidit començar un campionat mundial ben aviat.
Com que a Espanya no es practica aquest esport, ni hi ha federació, Catalunya organitzarà i participarà en el mundial.
Del qual, en som clars favorits al títol.
El joc és perillós, però també ho són: "el puenting", les curses de motos, el parapent, el paracaigudisme...i tants d'altres esports. I no per aixó la gent els deixa de practicar.
Tenint en compte la publicitat que avui té aquest esport, i l'adrenalina que inunda als seus participants, a més a més del "suport" dels jutjes espanyols, crec que l'exit està assegurat. Arriba l'hivern i a fora fa fred, a fer foc.
The Choir; It's cold Outside.
Foc a la còpia, s'en diu.
Les regles són senzilles: es tracte d'encendre còpies d'imatges del Rei d'Espanya, abans de ser atonyinat, identificat, custodiat o interrogat per els serveis de la llei i l'ordre espanyol.
Un veí de Banyoles, un tal Roures va ser la primera estrella del joc. Entrevistes, fotos, protagonisme...Avui la popularitat d'aquest esport, el porta a tenir praticants a molts pobles i ciutats catalanes.
Molts volen ser Roures, o potser hauria de dir Joan Sala, "Serrallonga".
Han ajudat a estendre la passió per aquest joc, els fiscals i jutjes espanyols, els politics i els mitjans de comunicació. La gent el sent amb passió, més inclús que el futbol, o la Formula 1.
Com l'hokey patins, els catalans en som una potència mundial. Ja tenim creada la nostre federació. La Federació Catalana de Foguers, la FCF. També membre de ple dret de la Federació Internacional amb seu a Girona. S'ha decidit començar un campionat mundial ben aviat.
Com que a Espanya no es practica aquest esport, ni hi ha federació, Catalunya organitzarà i participarà en el mundial.
Del qual, en som clars favorits al títol.
El joc és perillós, però també ho són: "el puenting", les curses de motos, el parapent, el paracaigudisme...i tants d'altres esports. I no per aixó la gent els deixa de practicar.
Tenint en compte la publicitat que avui té aquest esport, i l'adrenalina que inunda als seus participants, a més a més del "suport" dels jutjes espanyols, crec que l'exit està assegurat. Arriba l'hivern i a fora fa fred, a fer foc.
The Choir; It's cold Outside.
dijous, de setembre 27, 2007
EL VESPER
Hi havia una vegada un vesper. Un vesper que vivia tranquil, tenien les seves cosetes, però vivien bé.
Algú va convidar a una vespa reina aliena a la colonia d'insectes.
I aixó no va agradar gaire, o gens a moltes vespes. No s'els va ocorrer res més que concentrar-se i cremar fotografies de la reina aliena, que ni tant sols parlava la llengua vespil de la colònia.
Que varen fer !!
Algunes d'elles varen ser citades a declarar a un vesper llunyà, per jutjes mediàtics de la envejosa colonia llunyana. Inclús, molts periodistes varen ser girats cap per avall i sacsejats. Tot buscant fotografies que impliquessin a més vespes, la grapalluda colla de les imperialistes no sabia que feia -o si-.
Total, que ja saps que et pot passar quan et topes amb un aixam de vespes tossudes.
O corres, o llepes.
The Chocolate Watchband; love-ins
Algú va convidar a una vespa reina aliena a la colonia d'insectes.
I aixó no va agradar gaire, o gens a moltes vespes. No s'els va ocorrer res més que concentrar-se i cremar fotografies de la reina aliena, que ni tant sols parlava la llengua vespil de la colònia.
Que varen fer !!
Algunes d'elles varen ser citades a declarar a un vesper llunyà, per jutjes mediàtics de la envejosa colonia llunyana. Inclús, molts periodistes varen ser girats cap per avall i sacsejats. Tot buscant fotografies que impliquessin a més vespes, la grapalluda colla de les imperialistes no sabia que feia -o si-.
Total, que ja saps que et pot passar quan et topes amb un aixam de vespes tossudes.
O corres, o llepes.
The Chocolate Watchband; love-ins
diumenge, de setembre 23, 2007
L'HOSTIA CONSAGRADA
El prestigiós arquitecte, Norman Foster deixarà empremta en un dels símbols de molts catalans.
El Camp nou serà remodelat amb aires modernistes. Estructures de cables d'acer i trencadís amb els colors de Catalunya i el Barça. Trencadís, que en realitat amagarà panells lluminosos (ai !!)
Una vegada acabat, serà un dels magestuosos monuments de Barcelona. I el dia que hi hagi prou potència elèctrica per encendre els panells, sense que falli la dels hospitals, serà l'hòstia consagrada.
La forma de pastís que sense empalagar, dona aire de dolçor. A més d'un ens portarà a llepar pilars i panells de colors. Tot sigui per portar al Barça més endins.
Untamed Youth; She's so Satisfying.
dissabte, de setembre 22, 2007
THE PANDORAS
Banda de senyoretes de moral despistada. Liderada per Paula Pierce i amb residència a California.
Varen gravar amb el segell de Tim Warren ("wuarru de veritat"), Voxx Records. Avui ens ha quedat aixó d' elles...Tant Paula, com Tim ja son fent torrades amb Lucifer
It's about time
You don't Satisfy
dimarts, de setembre 18, 2007
4.000 MILIONS
El PSOE ha arribat al acord de pressupostar 4.000 milions d'euros per invertir en infrastructures a Catalunya.
Sembla ser, que és un molt bon pressupost, però avui encara no es coneixen massa detalls.
Diuen tant Solbes com Castells que es compleix l'Estatut, que fixa un 18.8%.
Com sabem els mortals ciutadans que és el 18.8%? Mai s'ha complert la llei que obliga al Estat a publicar les balances fiscals, per tant ningú -cap mortal, vull dir- sap d'on surt la xifra.
Es sap també que, alguna conselleria, com per exemple agricultura ha estat inclosa en el concepte "infrastructura", però no totes les conselleries hi són. Cosa que fa més difícil saber que entenen ells per infrastructura. Però, que déu no vulgui que l'interpretin com ho fan amb el terme "nacionalidad".
Dins aquests 4.000, es veu que n´hi han 850 ja pressupostats i no executats.Per tant serien 3150 de reals.
l'Estat deixa d'executar i d'invertir el 30% -descomptem-hi els 850 de l'any passat- del que avui considerem un "magnífic" acord, i ningú del govern català és capaç de dir res després del desastre estival. Bé, si que han dit; la culpa és l'Acebes...i d'en Mas
Qué, o qui impedeix al PSOE a tonar a incumplir una altre vegada un 30, un 40 o un 50% del ja pactat? Aniré més enllà; En quin tema capdal i important ha complert ZP, excepte en la retirada de tropes d'Irak? Que no sabeu amb qui us jugueu els quartos?
Tota la maquinaria socialista ja està de campanya electoral. I ZP, ja fa dies que està molt generós...
Sense Catalunya no serà President, i els catalans tornarem a fer president a un sofà. A canvi d'incumpliments legislatius i economics, prohibicions esportives i del que sigui necessari.
The Hives; Tick Tick Boom
Sembla ser, que és un molt bon pressupost, però avui encara no es coneixen massa detalls.
Diuen tant Solbes com Castells que es compleix l'Estatut, que fixa un 18.8%.
Com sabem els mortals ciutadans que és el 18.8%? Mai s'ha complert la llei que obliga al Estat a publicar les balances fiscals, per tant ningú -cap mortal, vull dir- sap d'on surt la xifra.
Es sap també que, alguna conselleria, com per exemple agricultura ha estat inclosa en el concepte "infrastructura", però no totes les conselleries hi són. Cosa que fa més difícil saber que entenen ells per infrastructura. Però, que déu no vulgui que l'interpretin com ho fan amb el terme "nacionalidad".
Dins aquests 4.000, es veu que n´hi han 850 ja pressupostats i no executats.Per tant serien 3150 de reals.
l'Estat deixa d'executar i d'invertir el 30% -descomptem-hi els 850 de l'any passat- del que avui considerem un "magnífic" acord, i ningú del govern català és capaç de dir res després del desastre estival. Bé, si que han dit; la culpa és l'Acebes...i d'en Mas
Qué, o qui impedeix al PSOE a tonar a incumplir una altre vegada un 30, un 40 o un 50% del ja pactat? Aniré més enllà; En quin tema capdal i important ha complert ZP, excepte en la retirada de tropes d'Irak? Que no sabeu amb qui us jugueu els quartos?
Tota la maquinaria socialista ja està de campanya electoral. I ZP, ja fa dies que està molt generós...
Sense Catalunya no serà President, i els catalans tornarem a fer president a un sofà. A canvi d'incumpliments legislatius i economics, prohibicions esportives i del que sigui necessari.
The Hives; Tick Tick Boom
diumenge, de setembre 16, 2007
RUSKIES
Ni sóc comunista, ni mai he tingut simpaties per els russos (si per les russes). Però avui sóc rus.
Campions d'Europa de basket !!! A por ellos oeee !!!
Sento petards...aprop de Girona.
No hagués dit mai que fossim tants els russos a Girona !!!! Felicitats Ruskies, i merda per els altres.
Paul Weller; Circles
Campions d'Europa de basket !!! A por ellos oeee !!!
Sento petards...aprop de Girona.
No hagués dit mai que fossim tants els russos a Girona !!!! Felicitats Ruskies, i merda per els altres.
Paul Weller; Circles
MANIFEST DEL CERCLE D'ESTUDIS SOBIRANISTES
Comparteixo plenament, els plantejaments i raonaments del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Alfons López-Tena, em sembla un home molt preparat tant per aquest assumpte, com per d'altres de més protagonisme.
Voldria fer meves les paraules d'aquest grup d'opinió i ajudar a difondre els pensaments d'aquest Think thank.
Manifest del Cercle d'Estudis Sobiranistes
Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d'un Estat que ens és contrari, la manca d'un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l'afebliment dels trets d'identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D'altra banda, els intents per reformar l'estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s'ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l'Estat espanyol i a l'espera dels pronunciaments d'un Tribunal Constitucional sense garanties d'imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l'Estatut.
Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l'Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d'ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l'autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d'un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d'euros que cada any van a Espanya i no tornen.
No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l'orgull de ser catalans, és l'hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d'establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d'Estats.
Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l'ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d'una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l'absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d'honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.
Una majoria social favorable a la constitució d'un Estat propi exigeix que la sobirania centri l'agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d'independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l'Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.
Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d'espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.
Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l'existència d'un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d'opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l'actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l'avenç en l'autogovern només és possible a través d'un Estat propi. L'Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d'esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d'igualtat.
Ens basem en l'experiència d'altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d'aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l'inici del procés i on la mera activació d'una política d'orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l'existència i l'experiència de realitats polítiques europees i d'arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d'Estats de dimensions similars o d'alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d'ambició i confiança en les forces pròpies.
És l'hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l'objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d'idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l'expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d'un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.
Catalunya, setembre de 2007
The Who: Daddy Rolling Stone
Voldria fer meves les paraules d'aquest grup d'opinió i ajudar a difondre els pensaments d'aquest Think thank.
Manifest del Cercle d'Estudis Sobiranistes
Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d'un Estat que ens és contrari, la manca d'un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l'afebliment dels trets d'identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D'altra banda, els intents per reformar l'estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s'ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l'Estat espanyol i a l'espera dels pronunciaments d'un Tribunal Constitucional sense garanties d'imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l'Estatut.
Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l'Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d'ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l'autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d'un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d'euros que cada any van a Espanya i no tornen.
No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l'orgull de ser catalans, és l'hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d'establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d'Estats.
Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l'ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d'una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l'absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d'honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.
Una majoria social favorable a la constitució d'un Estat propi exigeix que la sobirania centri l'agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d'independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l'Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.
Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d'espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.
Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l'existència d'un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d'opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l'actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l'avenç en l'autogovern només és possible a través d'un Estat propi. L'Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d'esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d'igualtat.
Ens basem en l'experiència d'altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d'aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l'inici del procés i on la mera activació d'una política d'orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l'existència i l'experiència de realitats polítiques europees i d'arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d'Estats de dimensions similars o d'alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d'ambició i confiança en les forces pròpies.
És l'hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l'objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d'idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l'expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d'un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.
Catalunya, setembre de 2007
The Who: Daddy Rolling Stone
dissabte, de setembre 15, 2007
JOC RAS I PATACADA AL CAP ( II )
El joc ras mentre es practica la patacada al cap, no es cap altre tàctica que la de la distracció
Estem tots entretinguts en que: si creman fotos del rei a Girona, que si la fiscalia actua d'ofici, que si el Joel Joan és amic d'Eta o no, que si seleccions catalanes, que si el PP és maltractat(!!) a la Diada, com sempre discutint el sexe dels angels amb Espanya. Mentre per l'esquena Solbes i ZP ja han decidit no cumplir l'Estatut per segona vegada.
Han arrivat a un nou acord amb el PNV, per la millora del "cupo" vasc a canvi de l'aprobació dels pressupostos del Estat per el 2008 i algú ha de pagar.
Sabeu qui paga?...El tonto que crema fotos del rei i que curiosament viu a Girona. Aquest troç d'ase haurà d'anar a judici mentre "solidariament" contribueix a la millora de les provincies vascongades.
Tot i que el conseller Castells, no està gens content. El PSC tornarà a donar els seus vots per aquets pressupostos que incumpleixen l'Estatut. Mentre Montilla ens alliçona de la perniciositat de gastar massa en temes identitaris.
Johnny Rivers; Seventh son
Estem tots entretinguts en que: si creman fotos del rei a Girona, que si la fiscalia actua d'ofici, que si el Joel Joan és amic d'Eta o no, que si seleccions catalanes, que si el PP és maltractat(!!) a la Diada, com sempre discutint el sexe dels angels amb Espanya. Mentre per l'esquena Solbes i ZP ja han decidit no cumplir l'Estatut per segona vegada.
Han arrivat a un nou acord amb el PNV, per la millora del "cupo" vasc a canvi de l'aprobació dels pressupostos del Estat per el 2008 i algú ha de pagar.
Sabeu qui paga?...El tonto que crema fotos del rei i que curiosament viu a Girona. Aquest troç d'ase haurà d'anar a judici mentre "solidariament" contribueix a la millora de les provincies vascongades.
Tot i que el conseller Castells, no està gens content. El PSC tornarà a donar els seus vots per aquets pressupostos que incumpleixen l'Estatut. Mentre Montilla ens alliçona de la perniciositat de gastar massa en temes identitaris.
Johnny Rivers; Seventh son
dimarts, de setembre 11, 2007
ENS HAN TORNAT A CARDAR
Don Pedro Solbes, ministre d'economia del Govern Zapatero, negocia els propers pressupostos estatals amb el PNV.
"Si gana Zapatero, gana Cataluña". Així deia l'eslogan de campanya socialista. Avui a uns mesos de les eleccions estatals, els catalans fem nosa. Qualsevol concessió de ZP a CiU o ERC serà munició per el PP. Munició que a Can PSOE no estan disposats a regalar. Per tant aquests nous pressupostos no resoldran res a Catalunya. Seran més pa per avui i gana per demà.
Ningú li discutirà a Solbes si compleix amb l'Estatut o no.
El més greu, el que és incurable i de veritat fa mal -a més de la butxaca-, és el cor.
Durant 30 anys de democràcia, els catalans hem estat molt solidaris, economicament amb Espanya.
Avui, invertir a Catalunya el que marca la llei es motiu per perdre unes eleccions espanyoles. Una majoria d'espanyols ens veu amb rencor i aixó fa mal. Ja no només estem obligats a finançar i ser pagans, a més hem de callar i no fer fressa.
Avui, un altre 11 de setembre de genolls...Mentre l'homenet que fa de Virrei del PSOE ens demana "confiança" en una llengua dificil d'entendre...
The Trashmonkeys; Attitudes in stereo
"Si gana Zapatero, gana Cataluña". Així deia l'eslogan de campanya socialista. Avui a uns mesos de les eleccions estatals, els catalans fem nosa. Qualsevol concessió de ZP a CiU o ERC serà munició per el PP. Munició que a Can PSOE no estan disposats a regalar. Per tant aquests nous pressupostos no resoldran res a Catalunya. Seran més pa per avui i gana per demà.
Ningú li discutirà a Solbes si compleix amb l'Estatut o no.
El més greu, el que és incurable i de veritat fa mal -a més de la butxaca-, és el cor.
Durant 30 anys de democràcia, els catalans hem estat molt solidaris, economicament amb Espanya.
Avui, invertir a Catalunya el que marca la llei es motiu per perdre unes eleccions espanyoles. Una majoria d'espanyols ens veu amb rencor i aixó fa mal. Ja no només estem obligats a finançar i ser pagans, a més hem de callar i no fer fressa.
Avui, un altre 11 de setembre de genolls...Mentre l'homenet que fa de Virrei del PSOE ens demana "confiança" en una llengua dificil d'entendre...
The Trashmonkeys; Attitudes in stereo
dijous, de setembre 06, 2007
FAMILIA DE TRANSVESTITS AMB PIS BUSCA NOVIOS. RAÓ...
Hola, bona nit.Em dic Dessire, la de la foto sóc jo (estic guapa veritat?)
Estic buscant novios per mi i la meva familia de 18 membres...totes nenasses.
Jo, vivia a Massanet de Cabrenys (Alt Empordà)i em deia Manel. Però sempre m'havia agradat més que em diguessin Manela.
Un dia tot mirant el Telenoticies, l'Alsius va dir que; a Malaga em podria operar de franc i vaig provar sort. Fa 4 anys que hi visc..Heu vist que molona estic amb les meves super tetes i quina tranca més moreneta llueixo? De franc, Chaves convida a teta. Su xuru!
I és que Chaves, el President Andalus si que està per les persones, i no perd el temps en qüestions identitaries com a Massanet.
Es posa a fer un Estatut, i el fa bé.
Qué és aixó del finançament segons el P.I.B? Aquí cobren per ser-hi...no cal ens cal calcular PIBs. Tants sóm, tant ens donen. Per aixó a casa som divuit germanetes.
I ara ens posarà pis,i de gratis ! Su xuru!
La familia que ingressi menys de 3100 mensuals, La Junta li posa piset, en el meu cas, xalatet, que sóm divuit !!
Tres mesos a l'oliva, la resta a tirar de "l'ajudeta" i si podem fem alguna "coseta" per el nostre compte, la fem.
El nostre ram no fa factures, o sigui que tot és net. I Ara, entre les divuit hem comprat la Casa Batlló, a Barcelona. Su xuru !
Qualsevol torna a fer de sifoné a Massanet, aguantar a la Teresita i els nens, pagar l'hipoteca i cobrar per producció,no,no.
Doncs aixó, quants més siguem, més riurem.
The Stems; Sad Girl
dimarts, de setembre 04, 2007
TU NO JUGUES I CALLA
Mira nano, o et poses aquesta camiseta o no jugues...
I com s'et ocurreixi protestar o explicar-ho a algu et fotre una bomba fètida a la boca.
Recordes l'ùltima vegada que vareu voler explicar-ho?
Nosaltres i els jutjes us vam fer la vaca, i vareu haver de callar-vos la boca...
T'ha quedat clar, nen? Tú, no jugues i calla.
Trashmonckeys; Sundays
divendres, d’agost 31, 2007
TU ARRAI, QUE TOTES ET PONEN
De professor de nens de 14 anys, a vicepresident de l'imperi.
Dels menús del menjador escolar, a vixisuà d'escuma de garota, a la mostassa de rabes dijonesos i perfum de llemàntol vidu de cala Salions.
D'anar amb bici al "cole", a ser quasi teletransportat amb un Audi de 350 cv i xofer amb arma reglamentaria.
No és tonto, com el de Media Market i fa proclames independentistes com els d'Ikea. Ho té tot, i és a la crestera de l'onada, totes li ponen, tothom li fa fotos. I és guanya la vida bastant millor que, aguantat criatures que s'en fotien d'ell per no saber dir bé la eddda...
Ara s'en va de colonies amb els sociates. No li cal ni amagar-se, ja no li queda vergonya.
Un Cap de setmana pagat al Montseny. Uns dies de reflexió socialista, d'introspecció als postulats solidaris entre pobles, i a la unitat de les forces progressistes del món mundial contra les forces del imperi del mal...
Farà de conferenciant, junt a Montilla.
Hi ha una teoria conspiratoria que diu; que Carod va ser un submarí del Psoe en l'època Vera-Barrionuevo per desarticular i desarmar ERC. Jo no l'he creguda mai. Però ara me l'està fent creure ell mateix.
Animal World; The Last Word
dimecres, d’agost 29, 2007
HI HA VIDA INTEL.LIGENT...
Jo, ja em pensava que no podia ser. En tot Catalunya no hi haurà vida intel.ligent? Estava segur que sí.
Finalment avui s'ens ha presentat un plataforma, un forum, fota-li com vulguis. Unes persones compromeses amb el país, a la seva manera i discutible, però compromesa i té de bó la transversalitat.
Juristes, filòfofs, escriptors, economistes, cièntifics. Amb noms com: Alfons Lopez Tena, Xavier Sala i Martín, Ramón Tremosa, Pilar Dellunde, Jaume Renyer, Vicent Partal, Salvador Cardús, Isabel Clara-Simó...etc
Gent d'ideologia diversa i fins i tot oposada, amb un objectiu comú. La sobirania de Catalunya.
Com, on i quan. Diuen que estant disposats a estudiar i plantejar un veritable projecte per l' Estat Català.
De vegades després d'escoltar o llegir als Carods, Ridaos, Masos, Durans i la mare que els va parir, i a mode de masturbació mental havia fet travesses. Tot pensant amb gent, que tingués prou cara i ulls per fer una cosa així.
Molts dels noms que figurem en aquest projecte, figuraven en les meves travesses. Per tant, molta sort, que ens la mereixem tots plegats. Us desitjo una ràpida dissolució, producte d'haver fet realitat el que molts desitgem. Ser un país normal
Jefferson Airplane; Somebody to Love
Finalment avui s'ens ha presentat un plataforma, un forum, fota-li com vulguis. Unes persones compromeses amb el país, a la seva manera i discutible, però compromesa i té de bó la transversalitat.
Juristes, filòfofs, escriptors, economistes, cièntifics. Amb noms com: Alfons Lopez Tena, Xavier Sala i Martín, Ramón Tremosa, Pilar Dellunde, Jaume Renyer, Vicent Partal, Salvador Cardús, Isabel Clara-Simó...etc
Gent d'ideologia diversa i fins i tot oposada, amb un objectiu comú. La sobirania de Catalunya.
Com, on i quan. Diuen que estant disposats a estudiar i plantejar un veritable projecte per l' Estat Català.
De vegades després d'escoltar o llegir als Carods, Ridaos, Masos, Durans i la mare que els va parir, i a mode de masturbació mental havia fet travesses. Tot pensant amb gent, que tingués prou cara i ulls per fer una cosa així.
Molts dels noms que figurem en aquest projecte, figuraven en les meves travesses. Per tant, molta sort, que ens la mereixem tots plegats. Us desitjo una ràpida dissolució, producte d'haver fet realitat el que molts desitgem. Ser un país normal
Jefferson Airplane; Somebody to Love
diumenge, d’agost 26, 2007
BOCADILLU D' ALMEJES
No sigueu puerils...del Conseller d'agricultura, al sindicat de pagesos.
El mercat demana gaspatxu, doneu-li gaspatxu...no sigueu pagesos. No us esforceu en fer de les nostres especialitats, exel.lencies; ningú us recolzarà. S'ha de ser multicultural i analment ample i humit...Planteu Big-mac's, planteu "migas empaperedinades" o veneu els camps per fer-hi xalets "endossats" com jo.
Per culpa de quatre pagesos entestats en no cultivar "nachos congelats" o "gambes al choep suy" ens estem gastant una fortuna en llengua i identitat.
No veieu que així no ens podem concentrar en fer carreteres, hospitals, escoles i trens...No podem estar tot el dia reclamant butifarra amb mongetes poden fer "Mac beacon de luxe". Pa amb tomata, de que?...Ignorants,o brioche o garlic bread, colla d'energumens.
Si exploten les linees de subministre elèctric no és per cap altre motiu que per entestar-nos en fer salsafins a la vitroceràmica, en ple més Juliol. Quan hauriem de tenir tots els nostres recursos elèctrics concentrats en produir watts de so per amplificar: l'asereje i la Macarena a tots els xiringuitos des de, Cadaques a Cadis.
Feu el favor de deixar d'una vegada els entrepans de catalana, que tants problemes ecològics en estant portant amb els putus porcs i gasteu bocadillu d'almejes, que a Almeria en planten unes de collons. Colla de cebollus
Jaques Dutronc; Mini mini mini
El mercat demana gaspatxu, doneu-li gaspatxu...no sigueu pagesos. No us esforceu en fer de les nostres especialitats, exel.lencies; ningú us recolzarà. S'ha de ser multicultural i analment ample i humit...Planteu Big-mac's, planteu "migas empaperedinades" o veneu els camps per fer-hi xalets "endossats" com jo.
Per culpa de quatre pagesos entestats en no cultivar "nachos congelats" o "gambes al choep suy" ens estem gastant una fortuna en llengua i identitat.
No veieu que així no ens podem concentrar en fer carreteres, hospitals, escoles i trens...No podem estar tot el dia reclamant butifarra amb mongetes poden fer "Mac beacon de luxe". Pa amb tomata, de que?...Ignorants,o brioche o garlic bread, colla d'energumens.
Si exploten les linees de subministre elèctric no és per cap altre motiu que per entestar-nos en fer salsafins a la vitroceràmica, en ple més Juliol. Quan hauriem de tenir tots els nostres recursos elèctrics concentrats en produir watts de so per amplificar: l'asereje i la Macarena a tots els xiringuitos des de, Cadaques a Cadis.
Feu el favor de deixar d'una vegada els entrepans de catalana, que tants problemes ecològics en estant portant amb els putus porcs i gasteu bocadillu d'almejes, que a Almeria en planten unes de collons. Colla de cebollus
Jaques Dutronc; Mini mini mini
dilluns, d’agost 20, 2007
IMPOSSIBLE
Ha quedat clar, que l'encaix de Catalunya dins Espanya, tal i com el voldrien els catalans, no és possible.
El somni de l'Espanya federal del principi del mandat de ZP, avui ja és història. Euskadi i Catalunya són incomodes per la resta del Estat i de retruc qui més els "pega", més vots guanya. Per tant ja no només és cosa dels "stablishments" polítics. La població espanyola no ens accepta, i aixó ja és més greu.
Pujol i Maragall -Montilla no fa política- varen practicar polítiques d'acostament, de caure simpàtics, de supeditació, de peix al cove, de pidolaires, de pregar el desplagament d'un Estatut que era llei espanyola -Espanya mai prega el compliment de les seves lleis- I 30 anys més tard, quant a Catalunya li cal la reciprocitat espanyola, ens diuen que gastem massa en llengua i identitat...
Arrivats a aquest punt, queda clar que per obtenir el que Catalunya necessita i es mereix, ens cal fer un pas endevant.
Per fer aquest pas, ens caldran ajudes externes; Que ens seran molt dificultoses de trobar, ja que Espanya es membre de ple dret de totes les organitzacions internacionals hagudes i per haver...I no podem anar a buscar ajuda a Albania, tampoc.
Ens caldrà fermesa i està disposats a perdre i molt. Recordem que els jutjes, la policia i l'exercit son devots seguidors del Regne d'Espanya...
Fins on estem disposats a donar per aconseguir allò que ens cal?
Teniu collons, catalans?
Velvet Underground; Rock and Roll
El somni de l'Espanya federal del principi del mandat de ZP, avui ja és història. Euskadi i Catalunya són incomodes per la resta del Estat i de retruc qui més els "pega", més vots guanya. Per tant ja no només és cosa dels "stablishments" polítics. La població espanyola no ens accepta, i aixó ja és més greu.
Pujol i Maragall -Montilla no fa política- varen practicar polítiques d'acostament, de caure simpàtics, de supeditació, de peix al cove, de pidolaires, de pregar el desplagament d'un Estatut que era llei espanyola -Espanya mai prega el compliment de les seves lleis- I 30 anys més tard, quant a Catalunya li cal la reciprocitat espanyola, ens diuen que gastem massa en llengua i identitat...
Arrivats a aquest punt, queda clar que per obtenir el que Catalunya necessita i es mereix, ens cal fer un pas endevant.
Per fer aquest pas, ens caldran ajudes externes; Que ens seran molt dificultoses de trobar, ja que Espanya es membre de ple dret de totes les organitzacions internacionals hagudes i per haver...I no podem anar a buscar ajuda a Albania, tampoc.
Ens caldrà fermesa i està disposats a perdre i molt. Recordem que els jutjes, la policia i l'exercit son devots seguidors del Regne d'Espanya...
Fins on estem disposats a donar per aconseguir allò que ens cal?
Teniu collons, catalans?
Velvet Underground; Rock and Roll
dilluns, d’agost 13, 2007
GESTORS?
Avui al matí sentia als representants del PSC admeten que estem sota mínims en inversió i infrastructuta. Semblaven ofesos per la deixadesa del Govern Central de PSOE.
Entre moltes altres coses i em sembla que ha sigut, el molt Honorable conseller Castells. Ha proclamat que des de el Govern, donen llum verda al tecer carril de la A-7, de pagament evidenment.
Jo pregunto; La sra Tura, Consellera del Govern Montilla també es manifesterà tal i com feia al peatge de Martorell, quan era oposició? No proclamaven les esquerres que ells acabarien amb els peatges a Catalunya?
Tenim una N-II (Barcelona-La Jonquera) que fa pena. Dos carrils mal asfaltats, amb revolts perillosos i sempre va molt transitada. Avui a 13 d'Agost s'ha hagut de tallar per l'enfonsament d'un pont a Biure D'Emporda. Culpa de la pluja, segons el Delegat del Govern a Girona. Quinze dies d'obres.
No hi ha projecte de país, Montilla només gestiona.Si els trens no funcionen, ja els arreglarem.Si falten escoles, ja les farem i quan s'enfonsa un pont, ja l'arreglarem.Que només teniim una carretera del Estat que connecta BCN amb França, reforcem l'autopista de pagament,propietat d'una entitat amiga que ens condonna mil milions de pessetes...
Gestors? Si, de lo seu.
Teenage Fan Club; What You Do To Me.
Entre moltes altres coses i em sembla que ha sigut, el molt Honorable conseller Castells. Ha proclamat que des de el Govern, donen llum verda al tecer carril de la A-7, de pagament evidenment.
Jo pregunto; La sra Tura, Consellera del Govern Montilla també es manifesterà tal i com feia al peatge de Martorell, quan era oposició? No proclamaven les esquerres que ells acabarien amb els peatges a Catalunya?
Tenim una N-II (Barcelona-La Jonquera) que fa pena. Dos carrils mal asfaltats, amb revolts perillosos i sempre va molt transitada. Avui a 13 d'Agost s'ha hagut de tallar per l'enfonsament d'un pont a Biure D'Emporda. Culpa de la pluja, segons el Delegat del Govern a Girona. Quinze dies d'obres.
No hi ha projecte de país, Montilla només gestiona.Si els trens no funcionen, ja els arreglarem.Si falten escoles, ja les farem i quan s'enfonsa un pont, ja l'arreglarem.Que només teniim una carretera del Estat que connecta BCN amb França, reforcem l'autopista de pagament,propietat d'una entitat amiga que ens condonna mil milions de pessetes...
Gestors? Si, de lo seu.
Teenage Fan Club; What You Do To Me.
dissabte, d’agost 11, 2007
LA PROFUNDA
L'expressió: Catalunya profunda, sempre m'ha posat calent.
Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.
La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.
Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...
De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.
Primal Scream; Country Girl
Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.
La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.
Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...
De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.
Primal Scream; Country Girl
dijous, d’agost 02, 2007
RAÓ AQUÍ
Es busca persona humana viva i major d'edat. No importen titulacions, ni estudis, ni preparació, ni tant sols cal experiència. Se li exigirà obediència cega al aparell del partit.
S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa.
Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).
Raó a: www.Esquerra.es
Preguntar per el senyor José-Luís
The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)
S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa.
Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).
Raó a: www.Esquerra.es
Preguntar per el senyor José-Luís
The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)