Esquerres i dretes, catalans-catalans i catalans-espanyols...i així anem dividint.
Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla.
Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general.
Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C-
Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...
I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-.
Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.
No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols
Small faces; Mad John
dimarts, de juliol 31, 2007
dijous, de juliol 26, 2007
LES ESQUERRES, LA LLUM I EL BENEFICI PROPI
Em puc considerar un privilegiat per viure on visc. Lluny de nuclis urbans, al vell mig d'un espai protegit.
Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres.
Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura.
Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.
Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.
Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar.
Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.
Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.
The clutters; Rock and Roll
The Clutters- Rock and Roll
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres.
Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura.
Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.
Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.
Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar.
Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.
Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.
The clutters; Rock and Roll
The Clutters- Rock and Roll
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
dilluns, de juliol 23, 2007
ELS SACRAMENTS
Cal creure en alguna cosa superior que doni sentit al invent. I si alguna vegada podés quedar algún dubte interpretatiu; aquest sempre serà resolt amb benefici del invent.
Sacralitzant i fent intocable tot alló necessari per no modificar un Status pre-establert.
Un dia serà la casa Reial, l'altre una Constitució que té ja 30 anys, demà passat la llengua castellana, la setmana vinent una solidaritat que a la llarga ha quedat demostrat a qui perjudica...unes balances fiscals, que es pecat mortal publicar-les...una suposada igualtat entre espanyols, falsa inclús per llei...
Hi ha una frase d'Esperanza Aguirre molt significatica al respecte d'aquesta Espanya del segle XXI:
No podemos permitir que se lleven fuera del territorio nacional a Endesa.
Tot referint-se a l'Opa de la Catalana Gas Natural a l' electrica espanyola.
No ens hem d'estranyar que avui sigui El Jueves, ahir varen ser els Vascos, i quan vinguin a per mi...jo ja estaré sol.
The Godfathers; She gives mes loveeeeeeeee
dijous, de juliol 19, 2007
AVUI
Avui en Piqué ha deixat el PP, el Barça continua presentant jugadors, fa un dia que 200 persones varen morir en accident aeri al Brasil i segur que hi ha hagut un cotxe bomba a Irak...ah!! i m'hi jugo el que volgueu a que en Carod l'ha cagat una altre vegada...
Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.
Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.
Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...
Segurament que jo seré el primer en no cumplir...
The Nerves;Hanging on the telephone
Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.
Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.
Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...
Segurament que jo seré el primer en no cumplir...
The Nerves;Hanging on the telephone
dimarts, de juliol 17, 2007
L'ESTIU
Al estiu passan coses que no tenen esplicació empírica.
Com es pot veure a la foto les feromones que desprén el cos d'aquesta dona, sota 7 capes de roba fan embogir la bèstia que té just al darrera seu. Que en el seguent fotograma -que no tenim-, li clava el nas al vell mig del cul.
Les 7 capes de roba al damunt, son fruit de l'experiencia de la dona...que escarmentada d'anys enrera, de les embestides de la bèstia per aquestes dates. Va decidir camuflar el seu femení olor. Ni aixó la salvarà...
De fet, aixó ho podriem interpretar com una mena d'autodefensa de la femella...En realitat si observeu bé la seva posició, no cal ser Doctor en etologia per Harvard -Com jo- per veure que no es la més adient per autodefensar-se. Abans el contrari...I és que quan arriva aquesta època del any, ella ja sap que, dit en llenguatge científic: S'ha de fer l'estreta, tot i que el que més desitja és; sentir les seves natges oprimides per l'embestida de l'animal quadrúpede i baballós, que la segueix.
Així i només així desapareixen les causes de la seva propia secreció Hormonal, que tant neguitosa la fa estar. Alhora que podrà a tornar a posar-se dreta i caminar a dues cames i orgullosa la resta del any.
L'animal continuarà a quatre grapes, esperant...a l'estiu vinent.
Summer fun; The Barracudas
dimecres, de juliol 11, 2007
FETS NO, PARAULES TAMPOC
Ja es curiós que l'empreseriat català vagi un pas -o deu- per davant del govern Montilla. I posi damunt la taula una opció per dirigir l'aeroport del Prat des de Catalunya.
Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.
Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt...
Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul.
Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit.
Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis.
Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu.
Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.
A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva
Chocolate Watch Band; don´t need your lovin
Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.
Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt...
Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul.
Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit.
Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis.
Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu.
Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.
A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva
Chocolate Watch Band; don´t need your lovin
dimarts, de juliol 10, 2007
L'amo obre la porta i llença una butifarra podrida a fora. Salten els gossos, es mosseguen, es fan sang...tots volen la butifarra amb cucs, mentre l'amo s'els mira i riu.
Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies.
Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.
Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...
Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca
Paul Revere and The Raiders; Hungry
Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies.
Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.
Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...
Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca
Paul Revere and The Raiders; Hungry
dimecres, de juliol 04, 2007
DROGADISSO, MÉS QUE DROGADISSO
Quant torno a casa després de treballar, llegeixo els diaris electrònics. Moltes vegades em motiven per escriure en aquest bloc.
Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.
Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid
Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...
Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar.
I si ens ens endroguessim tots plegats?
City of people; The Cannibals
Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.
Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid
Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...
Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar.
I si ens ens endroguessim tots plegats?
City of people; The Cannibals
dilluns, de juliol 02, 2007
JA NI RIUEN
Catalunya durant els dos últims segles ha estat el motor económic del Estat espanyol. Als voltants del 1930 el PIB català rondava el 40% del total espanyol i avui no arriva al 19%. Espanya s'ha desembolupat, cosa molt correcte i molt necessària. Però és evident que Catalunya ha perdut molt pes específic, capacitat de decissió i respecte.
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.
Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.
Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.
El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.
La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.
The Stems: For Always
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.
Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.
Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.
El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.
La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.
The Stems: For Always
diumenge, de juliol 01, 2007
LA MORT LENTA
Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
Slow death, Flamin' Groovies.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
Slow death, Flamin' Groovies.
dilluns, de juny 25, 2007
LLÀSTIMA DE PAÍS.
L'estratègia política adoptada per la cupula d'Esquerra; que va des d'intentar captar vot socialista, a fer-se veure com un partit amb responsabilitat de govern i passant per l'absència total de reclamacions nacionals, més castellà a les escoles. Resumint posar cara de partit d'esquerra més que de republicans o catalans. S'ha esgotat.
No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.
Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també.
Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b.
S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.
El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.
Llàstima de país.
Jenny & the Rascals, You told me a lie
No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.
Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també.
Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b.
S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.
El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.
Llàstima de país.
Jenny & the Rascals, You told me a lie
divendres, de juny 22, 2007
ETAPA POST-NACIONAL
Montilla ha afirmat més d'una vegada, que a Catalunya després de Maragall i amb la seva presidència, entraríem en una etapa post-nacional.
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
The Kane Triplets; Mission impossible
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
The Kane Triplets; Mission impossible
dijous, de juny 21, 2007
QUE FEM MALAMENT ?
Apart de regalar una lliga de fútbol al etern rival, el Barça sempre ha volgut representar el catalanisme.
Si entenem el catalanisme com aquella forma d'entendre Catalunya representada en l' afirmació nacional de la mateixa i alhora en la modernitat i la democràcia no puc entendre -ni vull-; que joves criats aquí siguin capaços de calar foc a 8 banderes del seu país. Del lloc on estudien, on treballen, on viuen i on molts ja hi tenen els seus morts.
No caiguem per milionèssima vegada en fer autocrítica o inclús en demanar perdó per no haver fet compendre res a aquets fills de puta.
Ja n'hi ha prou d'anar de genolls per la vida. S'els penja dels ous i cap per avall...i si no tenen ous...de les gònades, les branqueas, les antenes o la cua.
The aardvarks; You're my loving away
dissabte, de juny 16, 2007
VENJATIU ?
Tenim més de tres-cents metres lineals de fites en comú, una riera que separa les finques i un munt de conflictes entre nosaltres.
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.
Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.
M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.
Looking; The Loved Ones
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.
Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.
M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.
Looking; The Loved Ones
dijous, de juny 14, 2007
BILINGÜISME CASTELLÀ-ESPANYOL
Podeu triar.
El fet que Catalunya encara sigui considerada una nació es deu en major o menor mesura a la llengua propia del país.
Les opcions polítiques colonitzadores del tipus; PP, C-anos, i part del PSOE ho saben, i no els importa enfrontar a mitja població contra l'altre mitja. Usen les llengües per treure rèdits electorals tot revifant els amors patrioteros espanyolistes. Reclamen el bilingüisme a tot arreu de Catalunya.
Que és el bilingüisme? quines són les dues llengües que hauriem de dominar tots els catalans? només dues?...
Reclamen escolaritzar els nens més petits en la llengua materna. Català i castellà...els marroquins, rumanesos, russos o gambians es veu que no tenen mare, i per tant tampoc llengua materna.
Fins i tot s'atreveixen a dir que el castellà és perseguit a Catalunya. Quan tots sabem que no hi ha ni un català que no domini el castellà, i si molts castellans que ni entenen ni parlen ni els interessa el català.
Potser haurien de començar a reclamar aquest bilingüisme als seus propis votants.
Aquestes opcions mai els hem sentit reclamar, ni els sentirem tampoc l'oficialitat i l'igualtat del català al parlament espanyol o al parlament europeu. Total, és una llengua de pagesots i nazionalistes...Com tampoc els hem sentit reclamar el dret dels nens catalans residents arreu d'Espanya a poder escolaritzar-se en la seva llengua materna. És que els catalans que resideixen fora tampoc deuen tenir mare...o no es mereixen els mateixos drets que els fills dels castellano-parlants a Catalunya.
Saben de l'importancia de la llengua en el fet nacional espanyol i el dia que siguin majoria ens obligarán al veritable bilingüisme castellà-espanyol. Ells si que ens deixaran triar...
Try it, The Standells
dilluns, de juny 11, 2007
LA FRAGILITAT D'ESPANYA NACIÓ
Quan una nació ha de basar la seva integritat interior amb la força de les lleis i la força militar per cohesionar-se, deixa de ser-ho.
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Un clàssic, Hush; Deep purple
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Un clàssic, Hush; Deep purple
diumenge, de juny 10, 2007
ESPANYA I L'ESTAT DE DRET
Eta dona per trencat l'alto al foc. Vint-i-quatre hores més tard es detingut i empresonat l'activista De Juana Chaos i poques hores més tard Otegui corre la mateixa sort.
Quines coincidències,oi?
Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol.
Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...
Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.
The Long Ryders; Looking for Lewis and Clarke
Quines coincidències,oi?
Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol.
Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...
Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.
The Long Ryders; Looking for Lewis and Clarke
dimecres, de juny 06, 2007
LA SECTA HA DECIDIT SUÏCIDAR-NOS
La secta ha decidit suicïdar-nos a tots plegats.
Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera.
Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.
Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats.
Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por.
Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.
Xantatge? Extorssió?...Potser dossiers personals?
Odi, ràbia, frustació acumulada? complexe d'inferioritat?
Tot i que molt em temo que el veritable motiu no és altre que; l´imbecilitat
Undertones; Teenage kicks
Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera.
Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.
Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats.
Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por.
Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.
Xantatge? Extorssió?...Potser dossiers personals?
Odi, ràbia, frustació acumulada? complexe d'inferioritat?
Tot i que molt em temo que el veritable motiu no és altre que; l´imbecilitat
Undertones; Teenage kicks
diumenge, de juny 03, 2007
THE TELL-TALE HEARTS
Quant tens 20 i et sembla que el món serà teu, acompanyes la vida amb una banda sonora.
Els records, els associes a unes cançons. Els meus van lligats a aquest grup de Sant Diego, California; The Tell-Tale Hearts.
Penso que no sabré descriure en paraules tot el que m´ha despertat la seva música; per tant. Els torno a escoltar quasi 20 anys després i l´efecte és el mateix.
Crawling back to me.
It's not me.
Versionant als Outsiders
Just a matter of time
dissabte, de juny 02, 2007
SINGLES
Singles, o concus...si voleu solters, desaparellats. No s´han decidit o no han trobat la seva mitja taronja. Molts en fan broma, d´altres n´estan orgullosos i t´expliquen els grans avantatges de no tenir lligams; les festes, els lios, la tranquil.litat...
L'industria que de tonta no en té un pèl, per aixó és industria...s'ha fixa´t en el que realment necessita tot aquest segment de la població.
Raccions individuals als supers, cotxes petits, mobles de solter fins i tot vagines enlatades per qui les necessiti.
I el producte estrella per les senyoretes, és aquest troç de plàstic en forma de braç d´home, que no deixa de ser una mena de coixí.
Els creadors ja estan estudiant la perfecció del seu producte.
Que es basaria en dues noves funcions i asseguren que serà l´home perfecte.
Dotaràn la mà del braç, d´un moviment rotatoti capaç d´obrir qualsevol pot amb tap de rosca, per dur que estigui; obrirà des d´un pot de cigrons a un d´anxoves o de crema.
I la segona funció, la definitiva serà fer que el dit índex i el cor tinguin moviment. Tant giratori, com vibratori...per separat o junts, segons l´exigència de cada mestressa.
Quina Barbie tornarà a necessitar d´un Kent ?
The Turtles; Outside Chance
Los Bravos; Bring a little lovin
Subscriure's a:
Missatges (Atom)