JA NI RIUEN

Catalunya durant els dos últims segles ha estat el motor económic del Estat espanyol. Als voltants del 1930 el PIB català rondava el 40% del total espanyol i avui no arriva al 19%. Espanya s'ha desembolupat, cosa molt correcte i molt necessària. Però és evident que Catalunya ha perdut molt pes específic, capacitat de decissió i respecte.
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.

Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.

Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.

El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.

La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.

The Stems: For Always

LA MORT LENTA

Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.

Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.

I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.

Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...

Slow death, Flamin' Groovies.

LLÀSTIMA DE PAÍS.

L'estratègia política adoptada per la cupula d'Esquerra; que va des d'intentar captar vot socialista, a fer-se veure com un partit amb responsabilitat de govern i passant per l'absència total de reclamacions nacionals, més castellà a les escoles. Resumint posar cara de partit d'esquerra més que de republicans o catalans. S'ha esgotat.
No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.

Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també.
Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b.
S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.

El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.

Llàstima de país.
Jenny & the Rascals, You told me a lie

ETAPA POST-NACIONAL

Montilla ha afirmat més d'una vegada, que a Catalunya després de Maragall i amb la seva presidència, entraríem en una etapa post-nacional.
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...

Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.

Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".

No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?

The Kane Triplets; Mission impossible

QUE FEM MALAMENT ?

Apart de regalar una lliga de fútbol al etern rival, el Barça sempre ha volgut representar el catalanisme.
Si entenem el catalanisme com aquella forma d'entendre Catalunya representada en l' afirmació nacional de la mateixa i alhora en la modernitat i la democràcia no puc entendre -ni vull-; que joves criats aquí siguin capaços de calar foc a 8 banderes del seu país. Del lloc on estudien, on treballen, on viuen i on molts ja hi tenen els seus morts.

No caiguem per milionèssima vegada en fer autocrítica o inclús en demanar perdó per no haver fet compendre res a aquets fills de puta.
Ja n'hi ha prou d'anar de genolls per la vida. S'els penja dels ous i cap per avall...i si no tenen ous...de les gònades, les branqueas, les antenes o la cua.

The aardvarks; You're my loving away

VENJATIU ?

Tenim més de tres-cents metres lineals de fites en comú, una riera que separa les finques i un munt de conflictes entre nosaltres.
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.

Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.

M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.

Looking; The Loved Ones

BILINGÜISME CASTELLÀ-ESPANYOL

Podeu triar.

El fet que Catalunya encara sigui considerada una nació es deu en major o menor mesura a la llengua propia del país.
Les opcions polítiques colonitzadores del tipus; PP, C-anos, i part del PSOE ho saben, i no els importa enfrontar a mitja població contra l'altre mitja. Usen les llengües per treure rèdits electorals tot revifant els amors patrioteros espanyolistes. Reclamen el bilingüisme a tot arreu de Catalunya.
Que és el bilingüisme? quines són les dues llengües que hauriem de dominar tots els catalans? només dues?...
Reclamen escolaritzar els nens més petits en la llengua materna. Català i castellà...els marroquins, rumanesos, russos o gambians es veu que no tenen mare, i per tant tampoc llengua materna.
Fins i tot s'atreveixen a dir que el castellà és perseguit a Catalunya. Quan tots sabem que no hi ha ni un català que no domini el castellà, i si molts castellans que ni entenen ni parlen ni els interessa el català.
Potser haurien de començar a reclamar aquest bilingüisme als seus propis votants.

Aquestes opcions mai els hem sentit reclamar, ni els sentirem tampoc l'oficialitat i l'igualtat del català al parlament espanyol o al parlament europeu. Total, és una llengua de pagesots i nazionalistes...Com tampoc els hem sentit reclamar el dret dels nens catalans residents arreu d'Espanya a poder escolaritzar-se en la seva llengua materna. És que els catalans que resideixen fora tampoc deuen tenir mare...o no es mereixen els mateixos drets que els fills dels castellano-parlants a Catalunya.

Saben de l'importancia de la llengua en el fet nacional espanyol i el dia que siguin majoria ens obligarán al veritable bilingüisme castellà-espanyol. Ells si que ens deixaran triar...

Try it, The Standells

LA FRAGILITAT D'ESPANYA NACIÓ

Quan una nació ha de basar la seva integritat interior amb la força de les lleis i la força militar per cohesionar-se, deixa de ser-ho.

M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".

La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!

El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.

Un clàssic, Hush; Deep purple

ESPANYA I L'ESTAT DE DRET

Eta dona per trencat l'alto al foc. Vint-i-quatre hores més tard es detingut i empresonat l'activista De Juana Chaos i poques hores més tard Otegui corre la mateixa sort.
Quines coincidències,oi?

Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol.
Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...

Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.

The Long Ryders; Looking for Lewis and Clarke

LA SECTA HA DECIDIT SUÏCIDAR-NOS

La secta ha decidit suicïdar-nos a tots plegats.
Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera.
Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.

Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats.
Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por.
Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.

Xantatge? Extorssió?...Potser dossiers personals?

Odi, ràbia, frustació acumulada? complexe d'inferioritat?

Tot i que molt em temo que el veritable motiu no és altre que; l´imbecilitat

Undertones; Teenage kicks

THE TELL-TALE HEARTS

Quant tens 20 i et sembla que el món serà teu, acompanyes la vida amb una banda sonora.
Els records, els associes a unes cançons. Els meus van lligats a aquest grup de Sant Diego, California; The Tell-Tale Hearts.
Penso que no sabré descriure en paraules tot el que m´ha despertat la seva música; per tant. Els torno a escoltar quasi 20 anys després i l´efecte és el mateix.

Crawling back to me.


It's not me.


Versionant als Outsiders


Just a matter of time

SINGLES

Singles, o concus...si voleu solters, desaparellats. No s´han decidit o no han trobat la seva mitja taronja. Molts en fan broma, d´altres n´estan orgullosos i t´expliquen els grans avantatges de no tenir lligams; les festes, els lios, la tranquil.litat...
L'industria que de tonta no en té un pèl, per aixó és industria...s'ha fixa´t en el que realment necessita tot aquest segment de la població.
Raccions individuals als supers, cotxes petits, mobles de solter fins i tot vagines enlatades per qui les necessiti.
I el producte estrella per les senyoretes, és aquest troç de plàstic en forma de braç d´home, que no deixa de ser una mena de coixí.
Els creadors ja estan estudiant la perfecció del seu producte.
Que es basaria en dues noves funcions i asseguren que serà l´home perfecte.

Dotaràn la mà del braç, d´un moviment rotatoti capaç d´obrir qualsevol pot amb tap de rosca, per dur que estigui; obrirà des d´un pot de cigrons a un d´anxoves o de crema.
I la segona funció, la definitiva serà fer que el dit índex i el cor tinguin moviment. Tant giratori, com vibratori...per separat o junts, segons l´exigència de cada mestressa.

Quina Barbie tornarà a necessitar d´un Kent ?

The Turtles; Outside Chance


Los Bravos; Bring a little lovin

THE BLACK KEYS

A simple cop d´ull en directe, un pensa; qué fan dos peluts amb una guitarra i una bateria només?
Doncs confirmar una llei de la metafísica musical que diu; com més et compliques la vida més la cagues...
Són la simplicitat portada al màxim extrem, però amb una virtud que no té quasi ningú; saben fer cançons.

Nats i criats a Akron, Ohio aquets dos músics tenen més collons i honestetat que moltes grans estrelles que es valen de grans bandes de músics per camuflar les seves limitacions artístiques.
En Dan el guitarrista i cantant a part de bon gust, demostra ser un depurat interpret perfectament conscient dels seus límits, amb una veu envejable.
En Patrick, el bateria...es un home simple i contundent, un rellotge.
El que és clar, és que amb tanta limitació instrumental s´ha de treballar molt per sonar bé, i no només cal treball...es necessita haver nascut amb "alló" tant especial que tenen els genis -els gitanos en diuen "duende"-. Ells ho tenen tot.
Són un grup de Rock que no et deixen indiferent. Fuzz

You touch:


Strange desire:


10 A.M Automatic:

ENS HI FAREM MAL

Resulta, segons el líder espiritual d´alguns catalans altrament anomenat President de la Gestoria que; la gent s´absté d´anar a votar ja que estan conformes amb qui els governa...

Avui sentia a Cat Radio un exemple del pa que s´hi dona.
A Bcn ciutat, que es governa municipalment per districtes, n'hi ha un que toca -com si fos una loteria- via pactes a una senyora de IC-verds.
Es veu que aquesta senyora que no ha guanyat ni de bon troç, governarà el districte amb encara no un 5% de suport electoral...Ja ho deia en Xoan Saura capo dels Verds i el nostre conseller d´Interior i participació ciutadana, qui no voti esquerres no cal que vagi a votar... I jo hi afegeixo; que tant s´ens en fot.

Esquerra és a punt d´una crisi de les que fan història i ja amaga que potser, que qui sap, que a lo millor... no entrarà a formar part del Tristpartit a BCN. Mentre les CUP augmenten en representació general i concretament a varies poblacions deixant a Esquerra per darrera seu.
I és que s´ha de ser un fil.ligrana per nadar i guardar la roba, i en Carod és de tot menys un fil.ligrana.
Evidentment que Esquerra ha errat l´estratègia i des de fa molt temps. Al extrarradi de la capital han perdut la representació en molts municipis en benefici del PSOE, que perd 180.000 vots a tot el Principat...i que fa que la seva hegemonia en càrregs augmenti exponencialment a la perdua de vots. Recordem que governa en Montilla amb 250.000 vots menys que en Maragall. Aixó si que és un malabarisme...

Elvis Presleys de regidors a Reus amb programes electorals dignes d´una casa de senyores de moral despistada.
La PXC recollint el sentiment del mal govern i entrant com a segona força política a Vic i d´altres poblacions...plataformes que neixen com bolets i moltes d´elles aconseguint representació.

I el millor de tot està per arrivar; la sentència del Tribunal Constitucional al nou Estatut.
Ens hi farem mal i de veritat, o bé, qui ens tregui d´aquí governarà 23 anys més...


Boss Hoss; The Sonics

Tips ?

La gent ha parlat.
Castigant lleugerament al PSC tot i conservar l´hegemonia municipalista. Una CIU movilitzada i repuntant significativament en diferents ciutats estratègiques. Els dos partits crossa del PSC, Esquerra i IC-Verds paguen bastant car el seu "entreguisme". El PP manté fidelitat del seu vot, tot i Ciutadans, que han demostrat ser un veritable bluf.
Punt i apart és mereixen Plataforma per Catalunya i les CUP.
PXC serà decissiva a alguns Ajuntaments de Catalunya, i l´opció política que ells defensen comença a tenir "clients". Seria convenient espantar-se per l´exit d´aquestes propostes i l´augment de l´abstenció.
Les CUP han passat la mà per la cara a Esquerra en varies poblacions, un gran mèrit d´aquestes agrupacions polítiques, sense practicament cap ressó mediàtic ni cap musa semblant a la LLansana -Sí, ja ho sé...però, no he pogut evitar pessigar-li el cul a vampiressa esquerrosa-.

La gent en comença a estar tipa...

Miracle Workers; You´ll Know why

LA GUARDIA CIVIL INVESTIGA ALS MOSSOS

Una jutjessa ha cregut més oportú que fos la Guardia Civil, qui investigui als Mossos del capità Enciam altrament anomenat Xoan el Verd.

No era ja prou el descrèdit aconseguit per el nostre flamant govern que el mateixos jutjes van a buscar a la Guardia Civil per investigar la nostra policia...i els nostres dirigents no diuen res, no fan res...no passa res?

Estan fent que Xavier Pomés sigui recordat com el General Wellington, vist el que hi ha avui el tracte de General al ex-conseller Pomés és el mínim que podem dir-li.

Fa molts anys vaig disfrutar moltíssim amb aquesta canço, Out of our tree dels Wailers.
Aqui està versionada per the Moviees l´any 1998.

M'AGRADA

Quan estava perdent tota esperança en la política, apareix la Tania Derveaux.
Ella ofereix veritables polítiques d'interés, res a veure amb les mamaratxades que tenim aquí.
40.000 mamades o fel.lacions... aixó si que és estima per la seva gent. Algú s'imagina a Montilla mamant-la a 40.000 tius?... Ell, és incapaç de ser infidel a Zapatero.
Trobaríem a 40.000 tius disposats a deixarse-la xupar per en Montilla?...!!!
Encara que molt em temo que si la Tania té uns bons resultats electorals, el PSC ens presenti com a proper presidenciable al "desinteresat" d´en Miquel Iceta...al temps.

Frank Popp Ensemble; Love is on our side

VULL UNA ALCALDESSA AIXÍ

A Lepe, població que es distingeix per la seva innovació i modernització constant es presenta a alcaldessa(PP)aquesta formosa joveneta.
Així ens mostra tot el seu programa...i així la votaré jo, demà mateix m´enpadrono a Lepe.

Els leperus no contents amb plantar taronges de 3 en 3 per fer Trinaranjus ara també xulajeran d´alcaldessa.
Miro al Montilla, miro al Carod, miro al Iceta...m´he de fer leperianu !! Algú prefereix a alguna d'aquestes morses?

1-2-5;The Fuzztones

UNEIX-TE AL PRM

Uneix-te al PRM i sigues feliç
El nostre motiu fundacional i objectiu polític no és cap altre que; agrupar en un Partit la Revenja de Pasqual Maragall.
Proposem;

-Desprestigiar a base de veritats i polvos pica-pica al PSC-PSOE. Només ens sentirem alleugits del nostre deure explicant la veritat i tota la veritat del Govern ZP-Montilla, i a aquest últim...li omplirem el seient amb cola-impacte i li lleparem les ulleres (posades).

I ja està...Que senzills que som, oi?


The Woogles; Rugged but right

LA DEMOCRÀCIA ESPAÑOLA.

Al final de la dictadura els catalans van haver de renunciar a moltes demandes i necessitats, en pro d´una democràcia conjunta amb els espanyols. Tot confiant amb la bona voluntat i el respecte que semblava mostrar aquell poble espanyol amb ansies de democràcia i llibertats.
Al 1930 el PIB català representava el 40% del total estatal i tenia un 87% de renda per sobre la mitjana espanyola. Avui representa el 19% del PIB i disposa d´un renda del 22% per sobre la mitjana.
Perdent molt pes específic, tant de PIB com de renda en aquets ultims 30 anys de democràcia.

Una democràcia que s´ens demostra altament perjudicial per els interessos presents i destructiva per els nostres interessos futurs.
Amb una separació de poders inexistent a la pràtica on els alts tribunals que són els qui han de donar raons als conflictes Estat-Generalitat, son posats a dit per els partits que dominen els altres dos poders.
Fa que avui, sigui impossible sostenir que és beneficiós per els catalans ser espanyols.
Només hem de circular per les nostres carreteres, viatjar en tren, portar els nostres nens a escoles-barracó, o posar-nos a la cua de les llistes d´espera per la sanitat...o bé esperar ajudes de la Generalitat per les families, per cuidar-les per tenir fills...etc, etc.

Es tan escandalós tot plegat que per exemple: Quan CIU va arrancar d´Aznar l´any 1996, 51.000 de pts per aixugar el deute de la sanitat catalana. Aznar al endemà mateix enviava a Catalunya 85 inspectors d´hisenda més.
Iniciant una campanya de pentinats contra el frau fiscal de manera sectorial en el turisme i concretament al món dels càmpings. Que curiós que a Catalunya hi hagi el 75% del total dels càmpings estatals, no?

No cal ser "nacionalista transnochado", un "pueril separatista", un "ètnico-identitario" ni un "analfo-periférico" per adonar-se que Espanya és un negoci pèssim per els industrials, i la pobresa i la gana per els treballadors i els més necessitats.
Fins ara, encara ens podien prometre el tancament de fronteres i la protecció dels nostres-i els seus- productors. Avui ja ni aixó poden fer...Només xuclar i xuclar, que els seus vots han de conservar.

Almenys doneu-nos una mica d´amor; Spencer Davis Group, gimme some lovin.