dilluns, d’abril 28, 2008

ETS ATURAT?


Ets aturat? Potser no vares acabar els estudis? Tens problemes de dicció? No tens cap ofici? Tens dificultats expressives? No superes la quinzena de prova de cap feina? No domines cap llengua extrangera? Tens severs problemes alhora de relacionar-te? No saps llegir? Desconeixes el "Windows"? Babejes?

Tinc la sol.lució. No als teus problemes, però si al teu futur.

Nosaltres t'oferim feina fixe i bon sou. A canvi només de fidelitat. No hauràs de pensar ni preocupar-te mai més de res, que per aixó ja hi som nosaltres.

Et sona la paraula P-R-O-G-R-E-S-S-I-S-M-E (repetir a poc a poc per no ennuagar-se)?. Doncs representem aixó mateix, el progressisme mutu, teu i nostre.

Som la major agència de col.locació del país, i ens dien Entesa de Progrés. Progrés, que aviat sentiràs en les teves pròpies carns (menjaras calent tres cops al dia, com a mínim)
No has somiat mai amb ser director general de joquesequé? Nosaltres t'ho posem al abast. Fins i tot et posarem personal relativa i minimament qualificat. I fill, germà, tiet o nebodeta d'algun de nosaltres. Per ajudar-te, no et malpensis.

Vinga! afilia't a qualsevol de les nostres "franquicies" i en quinze dies t'haurem arreglat la vida.

Th'Losin Streaks i The Nagg

diumenge, d’abril 27, 2008

ELS HOMES DE RODRÍGUEZ-SCHUMAGGER


Catalans, catalanes prepareu-vos per un nou incumpliment d'en " Rodríguez Schumagger".
No parlo de Formula-1.
El conseller Castells ja està preparat i espantat. Acollonit fins al punt de compartir plantejaments amb el conseller Valencià del ram (!!!)

Schumagger es mostra molest i demana lleialtat als seus vassalls catalans. Els diu que la roba bruta es renta a casa. Deu voler dir a l'executiva federal del PSOE, on Montilla hi té seient. No a Catalunya

Si algú dubtava per un moment del bandol escollit per el PSC aviat tindrà resposta als seus dubtes. De moment en Castells demana grup propi a Madrid del PSC, perquè es veu lligat i perquè sap que haurà d'acceptar, callar i mentir per defensar al PSOE.
Sap que no es cumplirant les xifres del Estatut, sap que la E.U ja ha tancat l'aixeta i, sap que la crisi va de debó.
Corbacho, Montilla, Chacón restan muts, ells ja rentan la roba a Can Schumagger. Tenen molt clar on és casa seva.
Polítics catalans??

The Bawdies; I'm In Love With You

dimarts, d’abril 22, 2008

MÉS PUTA QUE LES GALLINES

* Aquest post es publica sense fotografia en protesta per tot.

Us havieu pensat que era curtet... ?
Té a Iniciativa desmembrant-se i a Esquerra apunyalant-se; mentre ell li regala 25 diputats a Zp.
El capullito s'expressa fatal, té un posat en escena abroquilat (ningú diria que és d'Iznajar), afortunat en desgràcies i negligent al màxim alhora de gestionar-les.
Se li desconeixen estudis, especialitzacions o oficis i tot i així; és el "masca" de la Cheneralitá.
En Carod i en Saura es saben antropofagiats i ja no oposen ni resistència. Només els queda allargar la seva mort política el màxim de temps que els sigui possible.
Mentrestant, el mudet els van enculant tots els merders alhora que reclama a Madrid... el llibre d'instruccions de com gestionar la següent crisi.

Cap de nosaltres, ni un dels que llegiu aixó arrivareu/em a ser ni tant sols alcalde Cornella, cosa no gens despreciable.
En Pepe, a més ha sigut President de la Diputació de BCN (com han d'estar alla, també ??!!!), Ministro de Industria del Reino de España (aquí estant fatal !!!!), y ara Presideng de la Cheneralitá de Catunya. No gens menys !!!

Els tontets i mudets sou vosaltres, mindundis!!.
Aquí llegint aixó mentre podrieu estar "tomant" el poder. Un lloc on no demanen ni experiència ni preparació, i a més es menja calent!!
Esteu aquí fent-vos els inquiets, els culturetes, els preocupats, els responsables tot interessant-vos pel vostre país, i el que haurieu de fer és: preocupar-vos per vosaltres. Afiliar-vos al PSOE i el demés és perdre el temps...

A n´en Montilla l'hi hem arreglat la vida entre tots. No per gust. Perquè ell és més puta que les gallines i els demés som una colla de romantics per creure en la decència i la preparació per posar-nos límits a la vida.

The Birds; Leaving Here

diumenge, d’abril 20, 2008

LA MONTSERRAT SERÀ.


Quan el marxista i verd de Dior li va pregar, tot creient-se que s'el escoltaria. Ho feia amb una riota per sota el nas, digne d'un biodegradable, com ell.
Ell, tot just descobria com fer la O amb un canuto, que ella ja feia segles que vetllava per Catalunya.
No es per les pregàries del Conseller Gaspart, que avui plou. Ni serà per les meves que una riuada s'endura tota la porqueria de la Plaça Sant Jaume.
I és que si no hi pren part un èsser "superior" aixó no té sol.lució.

The Moog; Everybody Wants

dimecres, d’abril 16, 2008

EUTANASSIEM LA GENERALITAT, JA !



Fa dies que no dic res. Però és que no sé per on començar...
Primer, i abans que res voldria donar les gràcies al meu President. Don José Luís Rodríguez Zapatero, que ens ha tornat a sol.lucionar un problema, aquest cop l'aigua.

Ja fa temps, el bany de multituds que es va donar al balcó de la Generalitat a la plaça St.Jaume era un pressagi.
Ell i només ell, amb una visita va aturar els esfondraments al Carmel i va deixar anar morterada per els damnificats.
Ell ens va fer un Estatut Constitucional i nou, gràcies a déu!!
I ell va acabar amb els esbornancs(a casa en diuen així)de TGV, perdó AVE!
Día rera dia ens mostra com de gran i poderós és Madrid.
I nosaltres aquí, pobres de nosaltres! embolicats amb nazionalismes del S.XIX i creient que la Generalitat ens serveix d'alguna cosa. Què va!!

No us adoneu que més valdria suprimir-la? la Generalitat, vull dir...Que potser la presideix algú? consellers, què són consellers?
Sense aigua a les aixetes i mal vistos per tothom. Res, home res. Anem a ser pràctics i a estalviar-nos cantitats ingents de diners, que només serveixen perquè un poll resucitat que en la seva puta vida havia menjat calent, ara s'estigui construint una mansió i porti a les nenes al Col.legi Alemany.

Ni un guió de Bollywood hagués sigut més escandalosament patètic i clar. Deu ser que ja ens va bé que sigui així.
Aixó sí, abans d'haver de menjar rates...
Eutanassiem la Generalitat i que no pateixi més?

The Aardvarks; I'm Not Like Everybody Else

dijous, d’abril 10, 2008

QUÈ MAQUINEN?


El Psoe sembla que fagi la punyeta al Tripartit, tot picant l'ullet a CiU.
Carod ja fa dies que parla d'una "pinça" i Montilla es nega en rodó a parlar del transvassament de Roine, dient que és una broma de mal gust. Quan Zp promet (!!!) estudiar-ho.
Tot semblaria que el Psoe prefereix i necessita a CiU, i que el tripartit no és més que una nosa.

Esquerra i IU(IC) els seus antics socis a Catalunya i a Espanya han patit tal devallada electoral, que de puntals del govern han passat al grup mixte. Fent del PSOE l'aglutinador del vot dels que es consideren anti-dreta, anti-feixites i paladins del progressisme en general.
Recordem que; qui més va buscar la bipolarització PP-PSOE va ser el mateix PSOE i tots els demés varen caure com conillets al parany.

CiU es avui la primera força a Catalunya i la tercera a Espanya.
Qui fa nosa per tal d'arribar a la bi-polarització total i a l'espanyoltzació (de bon taranna, aixó si) de tots els racons del Estat?
La resposta és CiU.

La federació catalanista no pot caure de cap manera a les urpes del bon rotllo, però t'apunyalo per l'esquena del PSOE. No deixem d'oblidar que Montilla abans que President de la Generalitat ha sigut Ministre i membre de l'executiva del PSOE.
Montilla no és President per accident. Li va posar ZP, li va posar la nova guardia del PSOE. I Carod.
Com és que Montilla davant les repetides crisis que tant l'han desgastat sempre s'ha amagat i hem anat a cercar la sol.lució a Madrid?
Tot ho sol.luciona Madrid o així ho sembla; Estatut, llum, infrastructures, finançament i finalment l'aigua. Sempre ens ha de treure el problema Madrid.
I la Generalitat, cada dia queda més despretigiada i es mostra més inoperant.

Què fariem els catalans sense Madrid? Estaríem perduts, segur.
Aquesta és la feina del home gris que tenim per President.

The Art Woods; Sweet Mary

dimarts, d’abril 08, 2008

SÓC AIXÍ


N'estic fart d'escriure frustracions nacionals. De vegades aquest bloc sembla el diari d'un ploramiques, d'un nat emprenyat. No és així, m'agrada riure, m'agrada jugar, m'agrada sentir-me orgullós de ser qui sóc i de ser d'on sóc, m'agrada la meva llengua, m'agrada la meva terra. N'estic enamorat
Però massa sovint em recorden que de meva no en té res. Me la lloguen, només em tenen aquí per mantindre-la neta de verdisses i pagar els meus impostos.
Els amos s'avergonyeixen de mi.
De vegades, massa sovint m'auto-odio per no recuperar el que considero meu, el que era dels meus avis, m'auto-odio per haver d'agenollar-me davant l'amo cada vegada que ell ho desitja.
De vegades no sé si tancar el bloc i deixar de fer el misèria...Però quan veig la garruleria dels amos, sé qui sóc i sé que no deixaré de ser mai així.
Los Salvages; Soy así

dissabte, d’abril 05, 2008

EL QUÈ I NO EL QUI


Molt habilment les esquerres s'han autootorgat els valors que tothom desitja per la seva societat.
Progressisme, benestar social, sostenibilitat, optimisme,igualtat social...etc. I la llògica del populisme ha fet la resta.
Jo (l'esquerra) sóc el bó, i l'altre(la dreta) és el dolent. A partir d'aquí no cal programa, no calen idees, no calen calendaris.
SI TU NO HI VAS, ELLS TORNARAN, és la màxima expressió d'aquest discurs, on el qui és més important que el què.
Amanit amb un punt de modernitat cinèfila i opp-art de saldo tenim un producte que ven. La prova, el 9-M.
I com que no us he vengut cap programa, si no que m'he vengut jo. No espereu que dimiteixi ni faltat d'aigua o sobrat de fugues nuclears.
Evidenment anem malament. Per mi, només val el què, i el qui és fa irrellevant.

The Vogues; Saturway

dimarts, d’abril 01, 2008

COVARD ?


On és? us preguntareu molts; lluitant per defensar-nos.
Com és que mai surt a marcar lideratge i a tranquilitzar a la població quan hi ha una crisi nacional del tipus: apagades, col.lapses, hospitals incendiats, sequeres, embussos de 70 km a les autopistes, crisis econòmiques, contagis a criatures, invasions de competències, incumpliments de promeses del pèrfid Zp o fins i tot "apunyalaments" dins el seu govern...Aixó són foteses, tonteries.
Ell, mira als ulls a la mort, cada dia trenta vegades com a mínim. Ell, és un valent que no pot estar per aquestes nimietats.
Els seus porucs socis de govern es lamenten del cost electoral que els suposa donar-li suport, però si no fos per el nostre valerós i aguerrit President, "ells ja serien aquí"(els homes gavina, "la crosta" i els infidels, vull dir)
Deixem-lo guerrejar i aixequem altars i campanars en nom seu que no en trobarem cap d'altri que així ens defensi. Visca Montilla !!!
The Urges; Jenny Jenny

dissabte, de març 29, 2008

EMERGÈNCIA NACIONAL


Emergència nacional.
Amb aquestes paraules qualificava el conseller Baltasar la situació hídrica a Catalunya.
En realitat, l'emergència va començar quan Maragall va ser escollit President. El "Dragon Khan" català arrancava amb un viatge a Perpinya, continuava amb un Estatut de misèria, retallat i enribotat per totes bandes i finalitzava amb l'expulsió del amo de les claus, i el seu partit del govern progressista català. Semblava que amb nou president -Maragall estava vetat per el PSOE- l'emergència nacional catalana podria millorar.
Amb Montilla de President s'han fet evidents tots els dèficits catalans i el país ha caigut en un espiral de desgràcies que fa fredat. Amb l'agreujant de la falta de reacció, o fins i tot, d'encert del Govern Montillista.
Ja fa dies que estem d'emergència nacional, anys...

El més curiós de tot, és que el partit del president en aquests cinc anys ha sigut el que menys erosió ha patit.
Esquerra i Ic-Verds han patit i estan patint greus problemes interns i de suport electoral, per contra el PSOE arrassa a les generals espanyoles.
Maragall escollit català del any, i a Montilla no li estossega ni déu.

Catalunya està d'emergència nacional, i el més fotut del tema és que una gran part de la població catalana, o almenys resident i amb dret a vot a Catalunya no sap veure qui són els veritables responsables de la situació crítica, que s'agreugerà amb la crisi econòmica.
ERC i IC, han patit l'abraçada del ós socialista i trigaran a recuperar-se de les ferides. Catalunya serà la següent víctima de l'abraçada, i certament que l'emergència i el perill existeixem, però els hídrics potser són dels menys importants.

The Singles; Hipnotized

dimecres, de març 26, 2008

CAL?


Sóc anti-Carod, sóc anti-política d'Esquerra -abans, Republicana i de Catalunya-.
Cal aquest espectacle, entre en Manelic del Paquet i el Mesies de Cambrils? Cal que l'herari públic català hagi d'invertir 200.000€ en millorar l'imatge d'un polític que està més cremat que la vespino d'un hippy? Cal desprestigiar, dividir, enfrontar a Esquerra -assalt n.34-? Calia fer President a un espanyolarro de castanyola?.
Es veu que si.
Sóc anti-Carod. I què?

The Satelliters; Abba

dissabte, de març 22, 2008

LA VORACITAT ESPANYOLA


Era d'esperar un altre incumpliment més del major mentider del Regne, Zp.
Respecte al nou finançament de Catalunya, avui El Periodico publica aixó.

CONJURAR ELS GREUGES
La mesura respon a criteris econòmics i po- lítics. Entre els primers ressalta el desig de rescabalar aquestes autonomies per la pèrdua dels fons de cohesió de la Unió Europea. Els motius polítics, en canvi, procedeixen de l'Estatut. Després del cost que li va comportar, Zapatero no vol que la reforma del finançament --forçat per la contumàcia de la Generalitat-- provoqui més greuges territorials. Que l'Estat inverteixi més en solidaritat i ho faci més visible sembla la millor recepta per fer callar la cantarella que "Espanya es trenca". Si s'hi afegeix que algunes de les autonomies que es nodreixen de l'FCI són feus socialistes com Andalusia o Extremadura, el moviment de Zapatero cobra encara més sentit.
L'equip de Solbes aclareix que el seu altre desafiament és que el nou sistema també premiï l'esforç fiscal d'autonomies com Catalunya o Madrid, on es recapten més impostos. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb ampliar la cessió de tributs d'acord amb l'Estatut --50% de l'IRPF i l'IVA, 58% dels especials-- si, com ara, els ingressos addicionals es compensen amb una participació més baixa en el fons de suficiència.
La solució, segons assenyala Economia, és que quan la collita tributària superi la prevista --per eficàcia recaptatòria o perquè la Generalitat apugi la pressió fiscal en l'ús de les seves noves competències--, una part o tot l'excedent, segons el cas, es quedi a Catalunya. La fórmula perquè això no vagi en detriment de la solidaritat està per definir. I, novament, darrere de les xifres hi emergeix la política: que siguin satisfactòries per a Catalunya depèn en bona mesura la pervivència del tripartit.

Resumint; Com que a Espanya s'els acaba el "xollo" europeu, algú ha de pagar. Si els catalans volen millor finançament s'haurà d'atracar, extorquir, robar i aixugar (com ja han fet amb l'aigua) als contribuents del principat. Més del mateix...

Aquí ningú plantarà cara. Al PSC, PP, ICV i C's ja els va bé, a CiU es barallen per pactar amb el mentider i a Esquerra...son uns pobrets.
Com no reaccioni el poble tocant a somatent i fotent algun espant a algú no hi ha sol.lució.

The Godfathers; STB

dijous, de març 20, 2008

EL DIVORCI NECESSARI.


Durant molts anys la federació de CDC i UDC ha sigut ùtil al creixement del país. Avui, tot i ser la força majoritaria al Parlament català, la perdua de votants comici rera comici és lent, però sagnant.
Els uns, Unió, frenen als altres, Convergència. I viceversa.

Ha arribat el moment del divorci, per sumar.
Convergència podria mostrar-se amb més personalitat sobiranista, lliberal, moderna, centrista i fins i tot transversal. Per així pescar nou vot en un segment de població molt desencantada de la política i que avui o no vota, o vota a ERC i PSC tapant-se el nas.

Unió també podria captar nou vot. El moderat de Can PP, el democristià en general, el regionalista i pactista.

Desapareixaria un grup històric del catalanisme, però en surgirien dos de nous amb un potencial superior al actual.
Es necessitarien, com també es precisaria d'ERC. Però potser així els pactes entre grups catalanistes serien més fàcils i per sobre de tot serien en benefici de Catalunya.

Els líders del catalanisme han de tenir molt clar aixó, o bé ens condemnaran a tots els catalans a patir la vulgarització, el pensiment i el populisme de pastanaga que representa el PSOE.

Muck and The Mires, Report from battle of the bands

dimarts, de març 18, 2008

ALMERIA ÉS SECA ?


El conseller Nadal avui ens ha anunciat que estan estudiant deixar a Lleida tan seca com Almeria.
Mitjançant un acurat projecte d'enginyeria per la nova cultura del aigua basat en: un complicat sistèma d'absorció circumstancial de desubicació licuosa i transfluiditsació acrònica amb gir social d'afluents inclós, evidenment.

A Barcelona tenen sed. Ja han aixugat el Ter, el Llobregat i la que els sobra la llencen -son així de xulos-.
Ara li toca al Segre afluent del Ebre... De què em sona a mi l'Ebre? Ah! si, l'Ebre és aquell riu que les dretes volien transvassar i que el clamor popular de la bona gent progressista i d'esquerres va fer aturar -amb molta raó, per cert-.

Calia valentia per un projecte així, que d'un sol cop assequi Lleida i perjudiqui l'Ebre, el Delta i el camp de Tarragona. D'aquesta manera s'estalvien patiments inútils a la flora, la fauna i a les personetes que habiten les terres a dessecar. O es moren o marxen. Però no hi ha el patiment inutil del projecte de les dretes...

Siguem Almeria, siguem un desert i un dia exportarem aigua com ells.

Visca la nova cultura del aigua !!!

60ft Dolls; Talk to you

dilluns, de març 17, 2008

NO ÉS LA PROCEDÈNCIA ELEFANTS!


Nazi, feixista, racista. De totes bandes li cauen avui trompades a la senyora Marta Ferrussola. Heribert Barrera(agredit al mig de la Rambla per aquest motiu), el mateix Pujol, columnistes diversos i catalanistes en general; a tots els han dit el nom del porc, quan han demanat més respecte per Catalunya als extrangers.
Un home que després de 30 anys aquí, encara té dificulat per parlar català, segueix sent un extranger. Però només per deixadesa seva, per gust, per ignoràcia, per vagancia, per despreci, per innecessari...
Si a més, és el President dels catalans per interessos polítics més que per mèrits propis, és normal que algú li recordi que no és simpàtic, com a mínim.
Si a més, és un home poc preparat, poc vàlid i els país se li desmonta als dits i ell fa veure que no és problema seu, és normal que algú li recordi que no val.
No és la procedència elefants! el que es critica és l'actitud i la vàlua.
Sempre hem de demanar perdó els mateixos?

The Ugly Beats; The Light Comes On

dimarts, de març 11, 2008

RES A PERDRE


Es diu que, qui no té res a perdre no ha de tenir por.

Veritablement què té a perdre CIU? Res.
Fora de tot arreu, arran dels pactes tripartits, no s'han de casar amb ningú. Ans el contrari, la veritable i egoïsta feina de CIU ha de ser re-conduir el catalanisme amb l'avantatge que significa no tenir res i tenir-ho tot. Aprofitar el potencial votant descontent que ha fugit d'Esquerra i del PSC. Aprofitar el sentiment de desemparament de molts catalanistes.

No crec que sigui responsabilitat de CIU, dotar a l'actual Generalitat de millor finançament, quan tot i ser la força majoritaria queda fora per sistema de tot arreu.
Per aixó, ja hi ha en Montilla, en Carod, en Saura, un Govern amic i un "brand new" Estatut.
Mas i Duran no han de pactar res amb ZP. És Zp qui els necessita per assegurar-se estabilitat, l'estabilitat que no li convé a CIU.
Per tant, s'ha de demanar la lluna. Qui els donarà la lluna? ningú.
CIU no ha de quadrar uns pressupostos, CIU no necessita desplegar un Estatut, CIU no governa...
Ara és podrà saber si a Convergència hi ha gent llesta i preparada.
Ara es podrà veure si la famosa "Casa Gran del Catalanisme" era de veritat. Ara CIU podrà proposar als catalans un canvi cap a millor, no pactant amb el Mentider de la Moncloa.
De lo contrari, enterrarem a Esquerra, CIU i possiblement al catalanisme...

The Lambrettas; Go Steady

diumenge, de març 09, 2008

VULL FECILITAR


Vull fecilitar al gran ideòleg de la pluja fina. Capaç d'immolar als pocs homes vàlids del partit per plujar-nos o pixar-nos al damunt, finament, aixó sí.
Fins i tot, l'enemic a exterminar els ha passat la ma per la cara, amb un escolanet, calb i malalt.


Sharon Tandy; Hold On

dissabte, de març 08, 2008

ÉS CURIÓS...


Submergits fins les orelles a la jornada de reflexió, després d'una nova mort política l'últim dia de campanya...

Hi ha una cosa dins el trist assumpte que em fot molta gràcia. Els beneficis en aquets casos -si és que n'hi han- sempre cauen al sac d'uns. El PSOE
Demà fregaran la majoria absoluta, si no la treuen. Quan la responsabilitat com a Govern que ha fracassat en les negociacions amb ETA, també és seva.
Amb el desgraciat 11-M i els més de dos-cents morts, varem poder veure com catapultaven a un Bambi sense suports ni dins el seu mateix partit a la Presidència del Regne d'Espanya. Mai ningú va gosar dir alló de: "Només es donaran les condicions amb l'absència de violència", que tant els agradar fotra'ls per els morros als bascos. A ells aixó no els és obstacle per res.
Per descomptat que ningú gosi dir-los que ells són els creadors de GAL. Podem dir-li assassí i mentider a Aznar per fets de fa 6-7 anys amb la guerra d'Irak. Podem dir-li lladre a Pujol tot i ser absolt en el cas Banca Catalana, engegat per un fiscal molt proper a qui tots sabem...
Ningú demana l'il.legalització de ningú per els GAL. Només faltaria!!!Ningú renuncia a res, tot i la violència, només ho han de fer els altres. Ells no estan obligats a res. Ans el contrari, quan en són els directament beneficiats, que resulta que és sempre, ja els va bé.
El mateix PP cau en la trampa del "bon rotllo i optimisme" sociata. No cal dir que els partits nacionalistes és senten encara més culpables que el PP i tampoc diuen res.
Es molt curiós veure com la violència sempre beneficia als mateixos. Demà tornara a guanyar el PSOE i ETA no desapareixerà del tot. Ja els va bé així...Que n'és de curiós tot plegat, oi?

The Outsiders; Misfit

dimarts, de març 04, 2008

ABURRIMENT



Vergonya li hauria de fer al PSOE haver centrat la seva campanya en desqualificar al oponent en lloc de proposar positivament. Si no em voteu a mi, vindrà el llop. És com dir: jo sóc dolent, però l'alternativa pitjor.
El PP...són d'un altre planeta.
IU no sé si saben que hi han eleccions el dia 9. Han fet campanya?
CIU i ERC estan enmanillats per les seves propies estratègies de regalar-se al PSOE a canvi de res. I continuen apunyalant-se quinze vegades cada dia. De llàstima.
Els demés han de treballar el pressupost, estratègia i ideòlegs. O sempre seran dels "demés". Condemnats al extraparlamentarisme o al grup mixte, els que tenen sort.

Fang, aburriment i poca cosa més.
Em preocupa i molt la nul.litat d'idees i propostes dels qui han de gestionar la societat del Estat, del que en formem part.

No fa massa, un "amic" que llegeix aquesta pàgina, em fotia gra per la meva negativitat respecte als partits catalanistes. Fins i tot, em convidava a afiliar-me a un d'aquets partits extraparlamentaris.
Segueixo veient nuvols negres. Ser de la Generació X -per afeccionats a etiquetes- deu marcar, però celebro que sigui Kurt Cobain a qui se'l hagin fotut els cucs, i no a mi.
"U sigui", jo ja vull, però collons!! és que no hi ha més que mitjaneses i aburrits, plens de fang fins als genolls.

Avui, he vist nevar. Per aixó sol, val la pena aixecar-se els matins.

Paul Revere& The Raiders; Hungry

dissabte, de març 01, 2008

GOLAFRES


Un dia de cada dia a les 2 de la tarda. Conduint i pensant en la reunió professional a la que em dirigeixo.
Veig per el retrovisor una patrulla de camuflatge dels mossos, amb el "pirulu" engegat, a mig Km darrera meu. Adelanten cotxes, no respecten les continues. Era evident que estaven perseguint a algú. Quan el cotxe policial és a la meva alçada, m'aparto a la meva dreta tot cedint-los el pas. M'adelanten i s'encén un rètol lluminós darrera el cotxe dels mossos que em diu que m'aturi. Ho faig, tot pensant en puc haver fet i en que ja era segur que feia tard a la reunió de feina.
El motiu de l'espectacular persecussió no era cap altre que: NO PORTAR EL CINTURÓ.
I jo els responc: I no n'heu fet un gra massa? Calia fer 200 infraccions més i posar en perill altres vehicles en la persecussió?
Segons el mossos jo havia infringit el codi de circulació amb una falta "relativamenet" important. Per aixó em varen multar amb 150€ i retirada de 3 punts del carnet. Tot aprofitant que ja em tenien aturat em varen caure uns altres 150€ per "petites cosetes" de caire administratiu. Val a dir, que l'agent en la persecussió hauria d'haver perdut 500 punts del carnet. Però per aixó ell és l'autoritat i jo només un contribuent, que va haver de suspendre la reunió de feina.


Una canalització d'aigua propietat de la Generalitat, fa tres anys que perd 11.000.000 de litres d'aigua al dia, quan el país és amb alerta vermella per sequera. I aixó només és un dels 500 "accidents" dels que em sigut víctimes i tots sense responsable polític -ni retirada de punts-.
Que no tenen cotxes patrulla d'incognit els fiscals? N'hi han de fiscals? I els jutjes, on son? En quin collons de país vivim? Cal ser tan golafre?

Uns patim i els altres patam.

The Untamed Youth; Empty Heart