LA SISENA A LES FOSQUES

El dilluns al migdia vaig haver de parar de cotitzar al notar-me els dits dels peus una mica garratibats. Tot era ple de neu, molta neu.

Desseguida vaig pensar amb els meus fills, vaig correr cap a casa i per sort ja eren allà. No teníem llum, ni aigua, ni calefacció, pero ens sobraven llaunes d'escupinyes i salsa vinagreta envasada. Resistiríem segur, vaig pensar.

L'endemà feia sol, hi havia quasi un metre de neu i el pitjor de tot era que estavem incomunicats a 5 km de la civilització. Les escopinyes i la vinagreta ens les vam pul.lir per sopar, que menjaríem? Vaig mirar a la Nina(al cel sia), un Golden de 13 anys i vaig haver de triar; els meus fills o la meva Golden... varem sopar Nina a la vinagreta (ultim envàs).

El segon dia la cosa s'ens posava encara més difícil i per distreure als nens els vaig dir que jugavem al Pol Nord, i vaig explicar-los el que comportava el joc: poc menjar i molta fred. Havíem de sobreviure. Vaig mirar a n'en Bru (descansi en pau), una barreja de pastor alemany i mastí, d'un any d'edat. Ja no ens quedava salsa vinagreta, una llàstima ja que en Bru era molt més tendre i melòs que la vella Nina.

El tercer dia, el dijous seguíem sense llum, ni aigua, ni gossos. Les nits s'ens feien llargues, fredes i la panxa em roncava. Vaig mirar la mare dels nens(R.I.P)... Els nens varen plorar una mica, al primer xisclet de la mama, però se la varen menjar prou bé, fins i tot l'endemà per esmorzar varen repetir.

El divendres, alhora de dinar ja no teníem res per empassar-nos. Encara seguíem incomunicats dalt la muntanya, sort que la llenya ens sobrava, però cap al hora de dinar em vaig mirar en Mateu(pobret). I aquella nit l'Emma i jo  varem sopar de fàbula...

Ja sóm dissabte i apart de l'Emma, la meva filla petita, no em queda ningú amb qui parlar. La neu es comença a fondre i potser ja podria arribar al poble. Però em sap greu que l'Emma pugui xerrar com hem sobreviscut aquest dies. Ara ja és l'hora de sopar i em començo a mirar a l'Emma...

Ja he sopat... la fred, la gana, la falta de comoditats, les perdues emocionals, tot plegat un seguit de dificultats i totes superades. M'he sorprés a mi mateix del desplegament de recursos dels que he fet gala.

Ara, encaro la sisena nit sense electricitat i em miro el braç dret...

Jefferson Airplane; Somebody To Love

-ISME, -ISME, -ISME

Tothom fuig, tothom corre, que ve el burgés i et vol fotre.
Pagès, menestral, comerciant, emprenador, propietari i empresari. Tots banyuts, ganuts i roba criatures de parvulari.
Oh!!! aquell discurs d'igualtat, progressisme i mori el capitalisme. Tots exigim ser iguals, tant li fot si has jagut com si has fet mil jornals.
Els més privilegiats a funcionari són col.locats i els més encantats per l'atur són enllustrats. No cal que corris, ni et moguis, ni arrisquis, no fos cas que amb Satanás et convertissis.
Vine, descansa que la mamella encara raja, cobrarem el subsidi i anirem a la platja.
No arrisquis, ni te la juguis que als treballadors pots molestar, no amassis bitllets liles mentre quedi gent a subsidiar. La poca vergonya del golafre per davant ha d'anar, sort que el progrés i l'esquerra els arriba a controlar.
Quan Catalunya hagim netejat, serem una regió d'igualtat. Ja ens fata poc, quasi ho hem aconseguit, lleialtat al tripartit.
Extremenys i catalans, andalusus i murcians. Cada dia més iguals, una mica més hispans.
-isme,-isme,-isme, visca el socialisme.Treballar, arriscar i suar ja són sinòmims de bandolerisme.

Acabo per tristesa, tanco per deixadesa, n'estic fart d'arriscar, de la teta vull mamar!!!

Chesterfield Kings; She told me lies.

AH, COLLONS!!!

Aquesta setmana i gracies al progressisme i l'optimisme socialista de la ministra Aído, molts homes han deixat de tenir relacions sexuals amb les seves dones a tot l'estat espanyol.
La ministra es va gastar una morterada perquè totes les dones espanyoles sabessin que allà, a la patatona, hi tenen una cosa que es diu clítoris, i que resulta que és com engegar el Dragon Khan, però en bèstia, que aprima i no fa caure les dents si s'en abusa d'ell...

Ah!! collons què els hi ha ensenyat?
Forns de pa, carnisseries, mercats... ni una dona enlloc. Totes a casa, estirades, suades, més primes...
Ja només ens faltava això. Els homes al atur i elles a casa apretant-se el botonet i deixant els deures marito-conjugals per fer...

Sort que a Mataró, l'alcade socialista aquesta mateixa setmana donava pemisos a una macro casa de senyoretes de moral despistada... ai l'às!!! avui l'ha denegat.

Què en farem de tants i tants homes amb la capacitat testicul.lar desbordada, al atur i veient com s'enfonsen les seves families per les noves aficions "digitals" (les menys sofisticades) de les seves esposes, mares i filles?

Això no ens portarà res de bó...

The Paragons; Abba ... said yeah! yeah! yeah!

ELECCIONS ATICIPADES?

Gosen demanar eleccions anticipades tant a Catalunya com a Espanya. Posen a la crisi econòmica interplanetaria i la "suposada" inoperància tripartita i socialista com a excusa...

Que potser els albanesos, haitians, sudanesos o afganesos en demanen d'eleccions anticipades? En tots aquets països la situació és molt pitjor que a Catalunya i la gent no fa ni la meitat de fressa que tota aquesta colla de "neocons", dretans i barratinaires que volen usurpar el que les urnes han donat al "progressisme il.lustrat" que gràcies a Déu avui ens governa.
Ni els U.S.A ens han envaït, ni tenim una guerra civil, a Tirana les passen encara més canutes que a "Castefa", i el millor de tot: El Tripartit té fil directe amb la Moreneta, que fa ploure quan es necessita i ens guarda de terratrèmols (parlo dels geològics). Què més voleu catalans?

Els mèrits acumulats; hipermegagal.làctica llei de la dependència, el "quasiestatut" a prova de ribots i amb blindatge anti tomahaks, l'extrasuperhiper finançament, les Virgueries o l'indispensable i megaxupi nova llei electoral que vol estalviar que els esforçats pobladors de comarques ens hagim de molestar en votar (que altre feina tenim).
Què més voleu catalans?

Tenim als millor homes i "col.locats" als llocs per els que han nascut.

Molt Honrable, Don José Montilla: Un líder, l'autèntic cervell d'aquest govern, doctorat en "arrimamemts paquetils" enginyer de "paletitzacions i amuntagaments de cautxu encès", un lluitador i exel.lent orador estudiat i admirat per el seu do en la comunicació d'idees i guardonat amb el prestiós premi internacional: "Iznajareño predilecto"

Més honorable Ernest Benach: Peça clau en l'extermini de les romagueres, les ortigues i els cactus verenosos i lluitador incansable de l'ordre dels "Pesaments i geranis de les terres del Ebre". Llicenciat en buganvilleria clàssica i biòleg especialitzat en tràmencs i l'art de la resclonaria.

Excel.lentísim i més honorable Joan Puigcercós. Prohom admirat, diuen d'ell que és una maravella de la natura, un portent físic, al que les males llengues han acusat injustament de posar-se 4 parells de mitjons en la zona del entracuix. Atleta de jove i encara recordman del Pirineu en ventes de mozarel.la i refrescos de cola.

Honorable camarada-conseller Joan Saura: El linx del govern. El bulb raquidi i la medul.la espinal del tripartit. Doctorat en lectures de comptadors elèctrics i destacat per aplicar el fengxui en les tasques de rescat de bombers en perill extrem.
Amb consciència de salvador del poble i defensor a mort de les ànimes de càntir, és propulsor de la "marxa enrrera" en tots les carreteres catalanes.
Potenciador extrem del prestigi del cos de  Mossos d'Esquadra. Ha Substituït en l'imaginari català l'imatge de Serrallonga, per les dels mossos. Posant-los a demanar almoïna en tots els camins, carreteres i vies catalanes i sempre per donar als pobres i desvalguts.
Sageta castigadora d'empresaris sense ànima, industries contaminadores, capital endimonïat i emprenadors sense escúpols que tant mal han fet a Catalunya.

Què més voleu catalans?

Eleccions anticipades? au va!!!!

The Rolling Stones; jumping jack flash

XOCOLATA DESFETA

Feia més d'un any que no agafava un llibre. Cansat, enfeinat i buscant distraccions més còmodes no trovaba el moment per acabar cap dels llibres que tinc començats.
El diumenge passat al mig d'un àpat em varen posar en un compromís, m'havia de llegir un llibre en menys d'un mes. He de dir que el "contracte" també tenia i té la seva part gratificant, tot i que al principi em va sobtar, ara m'omple d'orgull. Estic molt content d'haver descobert "Xocolata desfeta".
En el que en aparença pot semblar un llibre d'autor fet per a virgueros, estudiosos i malabaristes de la literatura, resulta ser un orgasme de llengua catalana. Una finestra oberta on tothom pot embrutar-se el morros, disfrutar i riure amb 123 tipus diferents de xocolata.
Ara que ja l'he llegit (en poques hores) vull donar les gràcies a qui m'el va proposar de llegir. Li vull agraïr que m'hagi plantificat davant els nassos un treball bàsic i necessari per el català, una eina que com a catalanoparlant em serà molt ùtil. Un llibre que segurament passarà a la història de la llengua com una referència. 123 formes de trempar, d'estimar, d'autoafirmació i certificació de l'excel.lent salut i recursos del nostre tresor.
Un cop de moral per tots els catalans i una lliçó magistral.

Els Trons; Un noi del Carrer

NO HI HA DRET

Els catalans, a més de cagats som curtets.
Ens fem trampa en tota mena d'àmbits. Estatut, finançament, llengua, història i fins i tot demogràficament. M'explicaré:
Què dir del Estatut que no s'hagi dit?
D'un finançament que d'aquí a 4 anys i amb sort ens servirà per pagar les 3/4 parts del endeutament de la Generalitat només durant el 2009, ens han fet creure que era "El Dorado" i nosaltres hem aplaudit amb les orelles.
Quan el nostre president diu "rasón" per "raó" dues vegades seguides en el nostre parlament i ha de portar "xuleta" per escriure tres ratlles en el llibre d'honor de qualsevol ajuntament, vol dir que la "cosa" penja...
Els catalans ja neixem tots amb un diametre annal bastant superior a la mitjana europea, sino resulta impossible de creure que ens deixem "col.locar" les que ens col.loquen.

Voleu un altre exemple?
Ara resulta que segons l'Idescat el nom mes posat al Baix Empordà durant el 2008 va ser "Mohammed". I ésclar que sí!!!
Mentre els catalans i les catalanes perdem el temps anant de rebaixes, seguint "El diario de Patricia" o cel.lebrant títols del Barça, els musulmans forníquen!!!! I juguen amb avantge els putes!!!
Un musulmà pot tenir 4 dones, els catalans de vegades hem de compartir la nostra (amb consentiment o sense). Pero imaginem a n'en Hohammad i a n'en Jordi. Donem-los una mitjana de 2 fills per dona. En Mohammad tindrà 8 fills, en Jordi si és afortunat en tindrà 2 (si és banyut 1 o 0).
I a la següent generació en Mohammad tindrà 64 nets i en Jordi 4... escandalós!!!! escandalós!!! quin desavantatge!!!

Catalans i catalanes... hem de dir prou!!! no hi ha dret!!!
Demano l'igualtat de drets per els homes catalans. Demano poder tenir 4 dones (amb consentiment o sense) netes, trempades, eixerides i de bona estructura òssea per assegurar la continuitat del poble català i la seva onomàstica tradicional. Lluitem contra la discriminació del sofert i generós indígena català i per Sant Jordi cridem ben fort!!!: 4 per 1!!!!, 4 per 1!!!! 4 per 1!!!!

The Better Men Than You; Action Woman

2025

Som al any del Senyor de 2025. 21 anys d'ecoprogressisme de postal han convertit Catalunya en l'Albania del Mediterrani occidental. La població ha quedat fixada en 3 milions de persones que deambulen com poden en carreteres i camins de terra. La potent industria s'ha desplaçat al centre penninsular, al Àfrica, al Europa del Est i a Àsia. Milers de persones amb un nivell de preparació, títols i estudis superiors han hagut d'abandonar el país en busca de millores en les seves vides. L'economia de subsistència (plantadors i recol.lector de naps i garrofes) és la predominant. Les carretes estirades per "matxos" han substituït als àntics i contaminants sistemes de tracció a motor. Només de tant en tant es veuen passar cotxes oficials de gran cilindrada i de color negre amb vidres tintats...

Durant els últims 10 anys el Govern de "progressistes" ha aconseguit baixar el nombre d'aturats, el nombre de tancament d'industries, la contaminació, el fracàs escolar, la riquesa malrepartida, la mortalitat infantil i tots i cadascun dels mals que venia patint Catalunya des dels anys 2004 al 2015.

I vet aquí el somni de les esquerres... Igualtat, sostenibilitat, control de les masses i antiliberalisme i extremat respecte al medi ambient.

 Aquest sóc jo, "treballant" i creant riquesa l'any 2025

Paul Weller; Peackoc Suit

CAMBRES DE COMERÇ

Les cambres de comerç es creen com a associació empresarial en els seus inicis. Els propietaris empresarials ajuntats i constituïts en un organisme oficial vetllaran per els interessos del comerç en la seva àrea d'influència.
1-Promoure el comerç en les viles i ciutats
2-Aconseguir regulacions municipals per tal de facilitar el moviment mercantil
3-Recollir informació i estadística per els seus afiliats
4-Intentar evitar la competitivitat excessiva dins la seva demarcació
Bàsicament aquestes serien les seves motivacions fundacionals.
L'Estat espanyol les té regulades per llei, i en podríem destacar que totes les empreses i autònoms tenen l'obligació de contribuir al seu manteniment mitjançany quotes anuals.


Sóc empresari des de l'any 1993 i puc assegurar que l'ùnic "servei" que he m'ha donat de la Cambra de comerç de Sant Feliu de Guixols ha estat el rebut annual (que no he pagat mai). Ni informació, ni ajudes, ni col.laboració, ni assessorament... res. Només el rebut.
Després de no haver satisfet l'import que s'em reclamava, vaig rebre la primera i ùnica carta que he rebut de la Cambra de Sant Feliu, on s'em explicava que tota entitat o persona sotmesa al impost de actvitat econòmica (I.A.E) havia de satisfer el rebut annual per llei. I em convidaven a satisfer-los les quotes impagades. Els vaig respondre amb una atre carta, explicant-los que el volum de facturació de la meva empresa ens eximia del impost del IAE i que per tant, ja que segons ells, era aquest import el que determinava la meva quota els feia saber que jo pagava "zero" d'IAE. I que qualsevol número multiplicat per zero és zero.
Després, els mostrava el meu interés en pagar el doble que m'exigíen si de veritat la Cambra es posava a treballar per donar suport a les empreses i a afavorir de veritat el comerç i les transaccions de bens i serveis.
Mai he rebut resposta. Els rebuts annuals han continuat arrivant...

A principis de Desembre de 2009, en plena crisi econòmica, quan tots els empresaris estem intentant de salvar les nostres empreses la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guixols passa al atac.
Tots aquells agosarats que vam decidir no pagar les quotes i que tampoc mai hem rebut ni un sol servei de la Cambra hem rebut carta de la Hisenda espanyola, reclamant-nos els pagaments en 15 dies. Amb amenaça d'embargament si demoravem el pagament dins aquets 15 dies.
Finalment he hagut de pagar amb recàrrecs.

Per tot el que acabo d'explicar, demano la demolició del edifici de la Cambra de Sant Feliu i la seva disolució per ineptitud, vagancia, mala fè, negligència, desidia i mala pràctica, la venda del solar i el repartiment dels beneficis entre tots els afil.liats amb preferència per tots aquells qui puguin aportar; xecs, pagarés o lletres de canvi impagades i retornades.
Crec que seria el millor servei que ens podria fer la Cambra i n'estic segur que seria el millor servei que mai haurà pogut fer a les empreses de la seva demarcació.
I als seus dirigents i treballadors, no els desitjo res més del que fem els empresaris i treballadors de veritat. Esforç, treball i dignitat

Artwoods; I'm looking for a saxophonist

13-D

Aquest proper diumenge dia 13 de desembre es celebra a Catalunya la primera gran onada de consultes per la sobiriania del principat.
Possiblement el sí guanyi per una majoria bastant amplia i per diferents motius.
Però busquem en un hipotètic futur on aquestes consultes haguessin arrassat el país de manera afirmativa, on el proper president de la Generalitat declarés unilateralment l'independència de Catalunya.

Ens enviaria l'estat espanyol els tancs? d'entrada no, però no ho descartarem...
Espanya disposa de 3 ministeris que actuarien (aquets sí, de manera fulminant), Interior, Exterior i Defensa. Abans de posar-se en evidència davant el mon, l'estat espanyol practicaria "el joc ras i la patacada al cap".
D'entrada l'autonomia catalana quedaria suspesa per les "Cortes generales" i els jutjes estrella no dubtarien ni un segon en fer arrestar als responsables. Possiblement s'ìniciarien campanyes de descrèdit dels mateixos ; affaires bruts, amants, borratxeres i d'altres temes denigrants (us sona això?). Socialment, els serveis d'intel.ligència espanyols intentaríen aixecar la consciència de les masses espanyoles que viuen aquí, buscaríen imatges de la "represora" policia catalana fustigant a pobres i indefensos ciutadans espanyols a Catalunya. Ens presentarién al mon com uns "nazis" (amb més intesitat que ara) i els rotatius espanyols i els corresponsals extrangers a Madrid ens empalaríen amb articles que explicaríen a la humanitat que els Serbis eren bona gent al costat dels catalans...
No els hi cal enviar-nos els tancs... I no veig que estiguem preparats ni tant sols per defensar-nos d'aquestes mesures de "baixa intensitat"

Si totes aquestes mesures els resultessin fallides sempre disposarien d'uns dies, unes setmanes, potser 2-3 mesos per fer incursions militars fins que a alguna Organització Internacional se li ocorrugues condemnar els fets i  fer pressió per aturar-les. I en 2-3 mesos els tancs espanyols han fet 30 voltes a tot Catalunya... A més, recordem que som a "l'Europa dels Estats"

Siguem un país, fem-ho!!!!
Però no ens podem permetre un altre fracàs, seria la condemna final per el país.
Com defensar la nostra gent l'endemà de declarar-nos independents és més important que la mateixa declaració.
Preparem-nos a fer coses gens edificants i molt detestables, no tot seràn lliçons de democràcia en diades festives com el 13-D.

Els amos-Citadel

JORDI TRANQUIL

Aquesta setmana el parlament espanyol ha aprovat la LOFCA (llei de finançament de les CC.AA de règim general) per un vot de diferència. Amb aquesta llei, recolsada per PSOE-IU-ERC i un navarrés, de ves a saber tu quina secta minoritaria, que gaudeix del famós "cupo" i que per tant queda exclòs de la mateixa llei a la que vota afirmativament i del que n'ès peça clau... Doncs amb aquesta llei hem acabat definitivament amb l'Estatut. Més cafè per tothom, més supeditació de les nostres lleis al interés general espanyol i més incompliments.
En voldria destacar el galdós paper d'Esquerra; que acaba votant a favor d'un finançament, inferior al que marca aquell estatut que les seves bases varen refusar per curt...

També hem assistit al assaig general de votació que el TC ha fet abans de l'estrena mundial de l'obra "Putinegem l'Estatut", amb un resultat esperançador; Catalunya 0 Espanya 15.
Ni llengua, ni naciò, ni drets històrics... ni res. Però com que s'entreveu un daltabaix polític de dimensions bíbliques, continuarem sense sentència ferma potser fins la següent legislatura.
Serà la Moncloa qui donarà el tret de sortida a la sentència tant bon punt el PSC sigui a l'oposiciò.
Us imagineu a Montilla havent de defensar la llengua catalana davant el espanyols? us imagienu a Montilla havent de cridar a l'ordre a una més que possible exaltada població catalana? Us imagineu i veieu capaç a Montilla de cordar-se una bambes amb belcro? Jo tampoc.

La sort ès que el nostre PIB creix a ritmes estratosfèrics, les nostres empreses guanyen diners a cabassos, les nostres classes mitges consumeixen com  animals i els nostres treballadors són record Guines en productivitat interplanetaria.

Per tant; tu tranquil, Jordi tranquil, que ja ve la Guardia Civil...

The Nerves; When You Find Out

BACTÈRIES UNINEURONALS

On som i amb qui hi som?

Quan el país es troba en plena crisi econòmica. Quan estem desgastats per Estatuts i pendents de sentècia (3 anys !!!). Quan ens esquitxa la corrupciò a ritmes marcats per el PSOE i els jutjes espanyols. Quan no tenim liders i només secretaris de gestoria. Quan no podem canviar res de tot això per falta d'eïnes ens preguntem; On som? I amb qui hi som?

Som a les entranyes d'una gran cagarada, i ens hi arrosseguen tota classe de bactèries unineuronals  carnívoro-antropofàgíques i famolenques de bitllets.

Jo hi veig una mala sol.lució, vull dir que, només ens escaparem amb una sotregada dels fonaments del estat espanyol. Ja sigui via independència, via reforma a fons de la constitució espanyola i/o via canvis traumàtics del sistema polític (on molts hauran de quedar a l'atur).

La constitució espanyola i la transició ja són prehistòria en un país i en un món on les coses han evolucionat massa ràpid. Tant per el mateix estat com per els mateixos polítics aburgesats i repapiats en la seva aficiò de viure del contribuent a base de 3-4 sous (de vegades més), i fer-ho durant tota la vida.

Això s'ha d'acabar.

The Jam, Here Comes The Weekend

CORTINES MILLET&GURTEL

Ès vosté un governant a qui li està caient el país a bocinets? l'atur li augmenta de maneres galopants? l'industria tanca o marxa ben lluny del seu territori? Es veu amb l'obligació d'enganyar als seus votants? desprècia a la resta de ciutadans? Els seus incompliments, potineries i mentides fan fredat?...
No es preocupi!!!
Amic "polític" nosaltres li muntem una o varies cortines Millet&Gurtel, amb els nostres escandalosos estampats,  la gent i la premsa deixaran de parlar de la seva ineficacia com dirigent, ningú tornarà a recordar que vós sou un analfabet, un mentider, un fals, un traïdor.
Una veritable ganga i una gran ocasió per miserables posats a polítics!!!
A més, i com a oferta de llançament li regalem un ventilador i un kit  merda seca full equip... Ja ho veu!!!
Encari el ventilador a la cortina, remulli la merda seca, engegui el ventilador i deixi anar molt a poc a poc els excrements sobre les aspes del electrodomèstic (surti del mig, estúpid... )
Aconseguireu un estampat Millet&Gurtel exclusiu, prototípic, únic...

Recordi; cortines Millet&Gurtel li distreu al personal, i fins i tot alimenta als cuprofàgics!!!

The Avengers; Be a Caveman

LA TRAMONTANA

La tramontana ès implacable; forçuda, seca, freda... s'endú tot alló que ès feble. La tramontana ès tardor, ès fredor, ès neteja. L'endemà del seu pas tot ès clar, net i endreçat.

Ara ja sabem que el Tripartit català aguantarà estacat a una montanya fins les tramontanades de la propera tardor. I també sabem que no arribarà viu al hivern del 2010.
Aquest cop, la tramontana s'endurà un invent que va neixer esguerrat, ple de feblesa i ple d'interessos personals i antinaturals.
Un invent que ha mantingut al país enmanillat i embordarit en mesquineses estèrils mentre erem entregats i venuts, però que també ha servit a molts per adonar-se de la necessitat imperiosa d'esdevenir alló que naturalment hem de ser.

Per sort dels catalans  la natura ès implacable.

Here comes de Sun; The "aquells"

INTIKA (ALT EMPORDÀ, SUDAMÈRICA)

Els empordanesos sudamericans

Avui a La Vanguardia, l'Enric Juliana en relata en aquest article http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091011/53801785894/barretinas-en-el-titicaca.html fins on han arribat les envejes dels castellans contra els catalans.

Els nadius d'una illa sudamericana vesteixen barretina, faixa, camisa blanca i pantalons negres de pescador de l'Escala... L'autor suggereix diverses hipòtesis arran de la vestimenta catalana dels indis americans. Totes errades.
L'hiper guardonat professor hongarès Laszlo Loszla va publicar al 1923 els seus estudis sobre el tema. I ens apunta el següent.

Intika ès el nom en indi de la rebatejada Taquile. I vet aquí el "quid" de la qüestió segons Loszla.
Afirma el professor hongarès que cal buscar l'explicació en la romanitzaciò d'Iberia. Concretament als últims dies d'Indika (Empordà) quan veient-ho tot perdut, un grup de resistents protocatalans varem fer els farcells i després d'una diàspora que deixa a la dels jueus a l'alçada del betum, arribaren nedant a l'illa sudamericana, desavitada en aquella època.

Ni curts, ni "peretzosos" aquells protocatans immigrats a suramerica varen batejar l'illa amb el nom de la seva preciosa vila empordanesa. I varen viure feliços fins que unes centúries després... Arribaren a l'illa els descendents catellanitzats del General Cató, aquets en caravel.la, armes de foc i plens de gèrmens infecciosos (avui anomenades armes químiques).

El final d'aquesta heroïca història de supervivència ja la coneixeu tots. I em sembla que ja he acabat.

The Zombies; She's not There

LA CENTRALITAT

Anomenem "centralitat" política a l'ultra conservadora manera de seguir de genolls i amb cara de memos tot veient com la crisi i Espanya s'ens mengen amb patates.

La centralitat política, ès com aquell que veient com s'enfonsa el vaixell no opta de manera activa per sobreviure. La centralitat, tal i com l'entenen els nostres polítics ès posar-se a resar el rosari mentre esperem a que ens arribi l'aigua a la calva.

Digueu-li radicalisme, digue-li pets de monja, però els catalans necessitem deixar-nos d'estúpids centralismes polítics de fireta.
Necessitem una nova relació amb Espanya, necessitem fer atractiu per les inversions el nostre mercat de treball, i necessitem aprofitar al màxim TOTS els nostres recursos econòmics (privats i públics). Si no ho fem així, el nostre futur ès tant esperançador com el d'una vedella nedant en una piscina plena de piranyes.
No podem ni per un dia més seguir amb els plantajaments ultra conservadors, d'Espanya, els sindicats (els espanyols) i la gran banca (espanyola també). Hem d'arriscar, ens hem de moure, ens hem de posicionar i actuar, treballar i lluitar.

Per molts dels nostres polítics la "centralitat" no ès més que seguir vivint (i cobrant) tal i com han fet els ùltims 30 anys. I el mòn ha cambiat molt i ells ja son vells sense més empenta que la de liquidar l'hipoteca de la Torreta a Sant Just...

The Birds, I'll fell a whole lot of better

QUE N'APRENGUIN

El F.C. Barcelona està vivint una època daurada. Mai en els més de 100 anys de història del club s'havia guanyat tant, en tant poc temps. Mai s'havia guanyat amb tanta superioritat. Mai l'imatge Barça havia tingut tant valor.
D'acord que això no ès mèrit d'un sol home, com tampoc ho son els fracassos.

Joan Laporta n'ès el president des de ja fa uns quants anys. Ès un home que convina el seny i la rauxa amb la preparació i la passió. Les seves maneres apassionades i moltes vegades encertadament valentes topen frontalment amb l'establishment polític català.
Un home que ha parlat i s'ha decantat políticament d'una manera molt clara i diàfana. Coneix i es preocupa per les dificultats del seu país i comparteix amb tota una gran massa de catalans el dessig de fer de Catalunya un país normal. I a més, ho diu sense complexes.

Ja ès un objectiu polític de molts, que l'ataquen foribundament veient-l'ho com un veritable enemic per el seu modus vivendi.
Els homes grisos, mentiders, difamadors, espanyolistes, poc preparats i molt acomodats li deixen anar que ès un extremista perquè barreja politica i esport. Son els mateixos que es barallen per fotografir-se amb la Copa d'Europa.

Ignorants fins l'insult. Ni coneixen la Catalunya que avui estant destrossant, ni al Barça que utilitzen cada vegada que els convé.
El Barça sempre ha tingut conviccions democràtiques. A n'en Gamper li va tancar les Corts el dictador Primo de Rivera. Sunyol va ser afusellat per un altre dictador. El franquista marquès de la Mesa de Asta va haver de plegar per vergonya. De Carreras va inventar el «Més que un club»...

Només desitjo que amb les dels espies s'hagin acabat les exageracions i els intents de desestabilitzar aquesta macro entita privada que ès el Barça.
Com també desitjo que les exagerades exigències d'ètica, moralitat, serietat i càstigs, siguin exigides amb la mateixa força a qui ostenta càrregs públics.
Abans d'exigir a les entitats privades podríem començar per la classe política, que ni de bon troç ha obtingut cap estatut de Champions, ni cap finançament de LLiga, i que a més ens ho volen fer passar coll avall i sense Copa.

Au home!! Que n'aprenguin!!!

The Jam; Non stop dancing !!!

Passi el que passi avui a Arenys, podríem dir que aquest poble ha obtingut la primera batalla democràtica en 30 anys dels catalans, sobre l'Estat espanyol. El referendum es cel.lebrarà (es deu estar cel.lebrant a aquestes hores), si no hi ha una ratzia d'ùltima hora dels F-18 del exercit espanyol.

Ni advocats del estat falangistes, ni jutjes a cops de constitució al cap, ni amenaces de cremar el poble, ni Governs de la Generalitat. Res ha aturat els "indomables" arenyecs, que recolzats per gent vàlida de veritat han aconsegut ajuntar; dribling i finta legal, valor i força muscular, i el seny i la rauxa en les dosis justes i oportunes.

Espanya està inmensament més preocupada per impedir un acte democràtic, que per esmenar els motius de les voluntats sobiranistes, avui ja s'ho mira amb cara de "paga Fantes".
Fins i tot la Falange farà "campanya per el no". Participant en el referendum de manera involuntaria, però participant.
Si fos tant fàcil pescar llobarros!!!!

Independentment del resultat, m'agradaria que la manera de derrotar a aquesta Espanya que ens etziva clatellots de "la seva Constitució" dia sí, dia també, ens hagués quedat molt clara a tots els catalans. Bàsicament el poble ha passat per sobre del infumable Govern català i les lleis espanyoles.

I ès que de moment no podem presentar batalla electoral a camp obert, pero practicant la guerrilla democràtica poble a poble tenim moltes possibilitats d'èxit.

The Wimple Winch; Save my Soul

DEMOCRÀCIA?

Diaris tancats, Partits polítics il.legalitzats, terrorisme d'estat, tribunals polítics potinejant lleis aprovades per el poble(ó quasipoble), referendums no vinculants i fets per "4 amics"; declarats fora de la llei per un jutje.
Democràcia?

Els iguals i germans s'han de guardar respecte i fidelitat, les parelles han de tenir projectes i il.lusions per compartir, els pobles necessiten creure en el benefici comú per seguir sent pobles.
En definitiva; qualsevol relació social i humana ha de ser noble, amb trempera, que ompli l'esperit dels qui la fan seva.
Cal una certa ètica, uns valors d'igualtat i respecte per conservar tota relació humana. I han de ser identics per tothom, ó en qualsevol cas acceptats per totes les parts.

El proto-referendum d'Arenys ha estat un misil a la linea de flotació d'aquesta sacro santa Espanya i li ha obert una via d'aigua. I potser obri la caixa de Pandora, o no. Però si que ha obert els ulls a molta gent. Ha evidenciat que Espanya té tabús. Coses intocables que estan per sobre el respecte, la igualtat i la democràcia.

No crec que ningú a aquestes alçades dubti del immens frau què ès la democracia espanyola.

Bad news travels fast, Fuzztones

LA CONSTITUCIÓ DELS AIATOL.LÀS

Partim només del any del senyor de 1978.
Mort el dictador, els qui tallaven el bacallà es varen fer un "lifting" o altrament dit, una "transició".
Amb una cara nova, un nou sistema monàrquic i parlamentari hi va haver una mena de "pacte d'Estat".
On la ciutadania en general hi guanyava llibertats i els de "la cara nova" no havíen de donar comptes dels seus excessos a ningú.
Catalunya i el País Basc varen encaixar-se dins l'Espanya Castellana també dins aquest pacte d'Estat. S'els anomenava Comunitats Històriques i fins i tot "nacionalidades" (un eufemisme de nació).

Un cop d'Estat frustrat o orquestrat perfectament (qui sap, encara?), LOFCAS, LOAPAS, terrosisme d'Estat, enaltimets patrioteros de l'Espanya Castellana, amenaces de tancs, boicots a productes de les "nacionalitats històriques"... 30 anys han donat per molts amors.

Finalment un home sense escrúpols, mentider de mena i ajudat per tres famolencs catalans s'enfila al balcó de la Generalitat i ens escup alló de: "... Aprovaré el estatuto que salga del Parlamento catalàn..."
El resultat; el coneixem tots. I ve a ser com una merda embolicada amb un cordill, hipotecada i amenaçada a diari per 10+1 Aiatol.làs castellanistes, asseguts i triats per castellanistes. Als que sembla no importar-los, que fa més de 16 mesos i per llei haurien d'haver estat substituits. Es veu que les lleis son fetes per ser aplicades als catalans exclusivament...

Doncs ja em perdonareu l'haver pensat algun dia en una possible convivència pacífica i d'igual a igual de Catalunya dins, o amb, aquesta Espanya castellana.
Marxem, fugim, espavilem-nos, deixem-nos envair per Andorra, Albània o el Belutxistan.
Pensem en els nostres fills, en els nostres pares, pesem en nosaltres. Siguem valents per tots (Algú ho ha de ser).

Ja els hem donat 30 anys de "democràcia"(a la seva manera, esclar), 30 anys d'estabilitat, de prosperitat, de creixement i de modernitat. Hem sigut generosíssims amb aquesta Espanya dels 10+1 aiatol.làs ganuts d'imposar inquisició irracional.
Però al s.XXI ja no queden coses sacrossantes, unides en el destí per no sé quin déu. Avui s'imposa el raonament, la veritat empírica, la ciència.
Adéu Espanya, adéu.

The Lyres; She pays de rent

MANIFESTACIÓ PRO-ESTATUT?

Aquets últims dies, molts "dinosaures" s'han ofert per encapçalar una manifestació en defensa del megaultrahiper retallat Estatut de "Miravet".
Volen sortir al carrer i fer palés que molts catalans no acceptaran de bon grat una altre tisorada per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Tot plegat una collonada més dels impotents i covards polítics professionals catalans.
Com infants malcriats tornarem a enrabietar-nos, picarem de peus, mentre les llàgrimes i els mocs ens deforman la cara. Com infants càndits l'endemà tornarem a agenollar-nos, acotar el cap i baixar-nos els pantalons quan ens ho manin... aixó sí, amençarem amb una altre manifestació!!!!! (que no servirà per res, altre vegada)
I a Madrid, cada dia els fem menys por i més gràcia. Som la "Lina Morgan" i en "Fernando Esteso" de la vertabració nacional espanyola.

Fins que no coíncideixin una bona colla de líders polítics valents, llestos i amb ganes d'acabar amb les repetides sodomitzacions a les que ens sotmet Espanya, ja podem anar manifestant-nos, que els espanyols seguiran pixant-se de riure a la nostra salut.

L'ùnica via possible per negociar amb Espanya és la força. Sí, si... la maeixa força que ells tenen. Nosaltres no tenim ni jutjes, ni tancs, ni f-18, ni un exèrcit de 90.000 homes.
Què ens queda?

Declaració unilateral d'independència.
Cal un pla per assegurar pensions i demés serveis socials, perquè la ciutadania no en sigui la més perjudicada i el caos econòmic i social no amari Catalunya. Tot aixó durant el procés de negociació amb Espanya. Caldria deixar de pagar impostos a l'hisenda espanyola. Nomes la Generalitat podria recaptar i gestionar aquets impostos per assegurar que la població no queda desatesa.
Cal mantenir-se ferms internacionalitzant el conflicte, només amb el suport, o almenys la simpatia dels grans estats europeus i U.S.A (exemple:Kosovo) aconseguiríem els objectius.
Cal ser valents i estar disposats a arriscar molt, per guanyar-hi molt en tots els sentits. Però la declaració s'hauria de dur fins a les ùltimes consequencies...

Només des d'aquesta posició de força (no agressiva, però si ferma i defensiva)es pot negociar amb un Estat com l'espanyol.
El demés son jocs florals, barroc català i modernisme, que pot ser molt bonic pero no alimenta ni espanta.

Sam and Dave (and the Mg's): Hold on I'm Coming

LA SECTA I EL PIXAFRED

Hem de reconeixer que el nivell de sectarisme aplicat a tos els ambits de la societat per el nostre flamant "Govern d'esquerres" ès acollonantment esgarrifador.

Nous funcionaris amb l'ùnic merit de tenir carnet d'esquerres, pressions i ajuts condicionats tant a entitats de l'anomenada societat civil, com a mitjans informatius, domini absolut de les voluntats amb el simple disfraç del progressisme (tot i que es practiqui conservadurisme del més dur).
En definitiva, control total i regulació d'absolutament tot.
Com si del mateix Opus Dei es tractés; qui no és de la secta no surt a la foto.

Per altre banda tenim als pixafreds o titesmolles, representats en el principal partit de l'oposició. Incapaç de fotre un cop de puny a la taula i fer-se entendre. Ja ho intenten però no en saben més.
Actuant de "puta i Ramoneta" a Madrid i a Barcelona no acaben de deixar clar si volen agafar el timó o encara s'estan flagel.lant després de perdre totes les quotes de poder imaginables a mans de la secta. Potser és en estat de xoc permanent, potser és que només son uns pixafredes.

Tot plegat una llàstima per la gent que viu a Catalunya.

The Attack; Try it (titesmolles)

L'ÈXTASIS ORGÀSMIC

Que algunes persones puguin trobar plaer omplnt-se l'annus d'ampolles em sembla molt respectable. Igualment els demano respecte quan afirmo que; a mi no em ve de gust, ni tant sols tastar-ho.
Quan aquests, i per llei, obliguen a omplir-nos el cul d'ampolles a tots els demés i a sobre ens exigegin un somriure, ja no em semblarà tant respectable.

Montila, Carod, Saura i Castells saben que NO es cumpleix l'estatut; ni en dates, ni en ordinalitat, ni en quasi res. També saben que hauran d'apujar-nos els impostos, com també saben que la Generalitat només en aquest any, s'ha endeutat en més de 5.000 milions d'€.
El nou finançament de Catalunya és com una ampolla de litre dins l'annus. I a mi em fa nosa...
Dec ser jo el "raret", i ho dic per l'eufòria de la premsa catalana en general i l'èxtasis orgàsmic dels mitjans de la Corporació Catalana en particular.
I és que a mi el cul no m'el toca ni déu!!!


Los Cafres; Solo soy una alimaña.

M'HE AIXECAT OPTIMISTA

Avui m'he aixecat optimista i quasi socialista.

Hem de pensar que el "suposat" espol.li físcal és només de 20000 milions d'eurons. Podria ser el doble... Que el català sigui una llengua subnormal fins i tot dins de Catalunya, tampoc és tant dolent. També ens podrien fotre a la garjola per parlar-lo (els quatre indígenes que ho fem)i no ho fan.

Espanya no és tant dolenta com molts ens haviem entestat en pensar. Mireu com pateixen els Txetxens amb els russos.
Espanya ja no bombardeja Barcelona cada 50 anys (ja en fa 70 que no els donem motius per fer-ho)Tot i que amb el Tripartit, a qui li entren ganes de bombardejar Barcelona, és als catalans... els "provincians" vull dir.

I és que gràcies al socialisme espanyol, he vist el llum.
Mai ens han enviat un "GAL", per tant, ens consideren "amics". Potser alguna detenció il.legal abans de les olimpiades, però calia netejar els estadis de la perifèrica i pro-terrorista frase en llengua barbaro-anglosaxona "Catalonia is not Spain"

The Wailers; Out Of Our Tree

SÍ, JA HO SÉ...

Sisplau foteu-los al carrer. M'és igual un terratrèmol, una explosió atòmica, una revolta canina, o una pandemia de fimòsis.
Catalunya no pot ser ultratjada-infragovernada per aquesta colla d'invertebrats.

Els foten gols per sota les cames i diuen: collons, és que CIU ens deixa sols... quan tenen 150.000 empleats més, xarrupant de la mamella. I no és que CIU estigui lliure de culpa, és que els governants tenen menys cervell que els governats, que ja és difícil a dia d'avui.

Jo crec que la senyora Pepita Martínez, nascuda a Bobadilla (Màlaga)i resident a Castelldefels(Castefa en català "actual") té molt clar que; una pensiò d'un 25% més li aniria de nassos (això diu un estudi recent, en cas d'independència catalana). L'Iceta (que brilla com una bombeta) creu que ès millor que no... I Ni en Carod, ni en Saura diuen el contrari ( Els hi van les hipoteques "alto standing")

Algú coneix un President que hagi sigut el primer en desautoritzar el parlament, tot amenaçant-lo de retallar-li pretensions? Jo si, el President de Catalunya, en Montilla. Quan era ministre, es va amputar les eïnes que avui reclama. Ves la merda Subnormal!!!!!

Estic "falton", sí ja ho sé. Ells també em falten a mi... Em rendeixo; estic amb les mans enlaire, amb el cul al descobert, la cartera buida i no hi veig el final. Heu guanyat... marxeu sisplau. Ja no m'agrada jugar a això.

Secret Affair; Let you herat dance

DE SANG ET D'OR

L'USAP de Perpinyà ha conquerit el títol del campionat de rubgy a França.
"De Sang et d'or", resa el titular de L'Equipe. Una clara referència a la bandera catalana i al mite de les 4 barres de sang del Comte Guifré sobre el seu daurat escut.

"... formidable force mentale a déplacé des montagnes. L'USAP était bien la meilleure équipe, et la Catalogne, qui règne sur l'Europe en foot, est maintenant reine de France au rugby. La fête peut commencer, et elle devrait durer longtemps..."
article complert:http://www.lequipe.fr/Rugby/breves2009/20090606_224054_l-usap-de-l-or-dans-le-sang.html

La jacobina França lliga sense cap mena de problema la victoria dels de Perpinyà i les del FC Barcelona. Com si d'un país normal es tractés...

Enhorabona als esportistes, que tenen infinitament més recursos per el reconeixement dels països i l'orgull de la seva gent que els propis polítics que els gestionen.
Ara ja sabem que mai tindrem seleccions catalanes sense un estat que les potencii. Som massa "perillosos" anant per el nostre compte.

Manual Scan; Come see me

O CENSURA, O IRA

Quan després de 30 anys de democracia a Espanya, es troben 50.000 catalans i bascos en un estadi esportiu, i poden més els seus xiulets al himne espanyol i al Rei que la megafonia del estadi, és que alguna cosa esta passant.

La resposta espanyola va ser ràpida: primer la censura de la Televisió pública estatal. O bé, la ira i els insults d'altres mitjans cap a aquesta mostra de protesta.
No volen que el mòn sapiga que els catalans i els bascos tenim problemes d'adaptabilitat a l'Espanya cstellana, per dir-ho suau...
O bé, els més orgullosos i ferits en el seu amor patrio espanyol, no s'amaguen i obten per escupir-nos a la cara. Per encendre encara més el foc. Tenen clar que la mataran perquè és seva i no nostra...

L'Espanya construida a cop de fusell és morta, l'Espanya de la constitució del 78 està molt malalta. Del seu naixament amb els fusells dels hereus del dictador vetllant perquè tot continués ben lligat, va naixer amb malformacions, esguerrada, camacurta i bacarrica.

Mai han intentat buscar el tracte d'igual a igual i ara menys. I n'hi ha molts que estem farts de fer de "matxo de càrrega".

Se li ha esgotat el temps, el col.lapse és qúestió de dies, semanes o mesos.

The Who; I can't Explain

PESSIGUEU-ME!!!!

La Generalitat està disposada a no deixar circul.lar tractors durant el cap de setmana. S'editaran uns tríptics per convercer al bestià que deixi de menjar durant aquets dis dies. I es formarà un cos de mediadors "del blat de moro" amb l'intenció de convecer a les plantes en qüestió per sobreviure sense reg durant el cap de setmana. A més, s'està especialitzant un cos dels Mossos d'Esquadra perquè multin les tormentes i pedregades que sobrepassin els dies feiners.
I aixó no és tot; multes de 9.000€ per tota granja que no tingui un parc infantil per els seus porcs.

I es que ja era hora que alguna ment clara poses fi a la deixadesa dels nostres desmanegats pagesos.
Els partits d'esquerres Catalans que en van saturats de gent amb la ment clara posaran l'ordre que ens convenia.

Ha començat l'operació bikini per els nostres animals de granja; 2 dies a a la setmana sense menjar també faran disminuir l'insoportable mal olor que desprenen les granges i que tant molesten. O sigui, que els que vagin a pagés durant el cap de setmana ja no hauran de patir ni per pudors, ni tractors.
Ja només els queda despenjar totes les campanes de tots els campanars de Catalunya i viure a pagés serà multicultixupiguay!!!!! i sostenible!!!

The Prisoners; Hurricane

CHAVES i MONTILLA

Ja té collons que s'hagin de trobar Chaves i Montilla per desencallar l'Estatut català i el finançament.
La Catalunya "real" desencallarà el tema, mentre els irreals ens ho mirem amb cara de subnormals.
Però no en dubteu que tal i com estan les coses avui sol.lucionaran el problemà dels catalans; Implantació del PER amb urgència, demanda del cobrament del deute "histriònic" i operació gratuïta del canvi de sexe.
A canvi de retirar la Verge de Montserrat i col.locar-hi la "Virgen del Rocío", Decretar la "Feria de Abril" festa nacional catalana, prohibir les barretines i butifarres en benefici de les boines i la morcilla de cantimpalu i una molt necessaria reforma electoral que dongui tres vots per persona a tota l'area metropolitana de la molt castissa Barcelona.

Petites i justes mesures necessaries per el bon desenvolupament del "Estado de las Autonomias" que per altre banda s'ha de donar per tancat d'una vegada i per totes.

Quina culpa té Espanya que els catalans siguem tant gossos per desmentallar tot el teixit productiu del nostre país, i hagim fet arribar el nostre index d'atur a nivells d'Andalusia o Extremadura coincidint amb l'ascenssió del PSOE a tots i cadascun dels altars de poder del nostre Principat...
Catalans, reconeguem que ho hem fet amb mala intenció... Com si fos culpa d'Espanya, o pitjor encara; del PSOE; aquell partit que aqui vota blanc i allà negre només per la governabilitat del Estat que tant bé ens tracta.

I és que si no venen els Hispano-andalusos a dir-nos com ho hem de fer som capaços d'aixafar-los la guitarra, que tant bé els hi sona desde fa 30 anys.

Una "Coplilla" per fer passar les "migas" que àdhuc se "nos han pegao"
Juanito Caracol; Que viva España

QUÈ ENS DEIXEM FER?

Qui dubte que el PSOE és un llop vestit amb una pell de xai?
Molts ens fixen en el dèficit fiscal català, en la desinversió del Estat a Catalunya i no veiem que per darrera ens estan assestant l'estocada mortal al teixit industrial català.

Aragó, una altre comunitat governada per el PSOE ens practica una competència deslleial ferotge. Centenars d'empreses catalanes, o amb ganes d'invertir a Catalunya acaben instal.lades al polígon de la Llitera a Fraga, o al gran centre logístic de Zaragossa.
Donant la conselleria de mediambient a IC-Verds i Industria a ERC de cara als catalans ells queden absents de tota culpa.
Inacabables negociacions amb Mediambient, exigències desorbitades, sol.licituts denegades, requisits urbanístics esperpèntics i d'altres "ajudes" son pràctica habitual de la Generalitat catalana.
Fins al punt que avui obrir una factoria a Catalunya és digne de retrassats mentals. I obrir-la al Aragó és sinònim d'ajudes i suports administratius...

El PSOE re-equil.libra Espanya, treu pes a les reivindicacions d'espol.li fiscal català, alhora que permet el discurset que la desinversió és culpa del fet identitari català...

I aquí tothom callat...

Eddie Holland; Leaving here

El Gran "Lelo"

Mai ningú en tant poc temps havia aconseguit tant per la sobirania catalana. No per encerts, més aviat per deslleialtats, mentides, enganys i fal.lòrnies.
ZP i el PSOE haurien de tenir un monument almenys, en cada poble català.
De l'Espanya plural al pacte amb el PP a Euskadi per fer fora del govern basc al PNB. Del "Aprobaré el Estatuto que bla, bla y bla" al ribot d'en Guerra. Del Estatut bort aprovat al parlament espanyol fa dos anys llargs, a la no aplicació tot esperant la sentència d'un tribunal constitucional que s'assembla més a un mercat de canvi de cromos entre criatures vestides de torero...
Ens han dit crostes, lladres, radicals.
Pocs son els catalans que avui encara creuen en l'encaix del Principat dins l'Espanya castellana. Pocs veiem l'Estat espanyol com el nostre Estat.
El PSOE ha accelerat el procés de sobirania catalana i ho sap.

La premsa d'arreu d'Europa ha relaciont la fugida unilateral de les tropes espanyoles de Kosovo amb els problemes territorials interns d'Espanya. La premsa europea parla d'Euskadi i de Catalunya directament.
Espanya no pot reconeixer un Estat nou com Kosovo a contracorrent de la resta d'europeus per el terror que els sacseja el cos només de pensar què pot passar al seu particular "cortijo".

Patim una crisi econòmica bestial, on l'Estat espanyol ja no pot fer-hi res, ans el contrari; accentuar la nostra posició de colònia. Colònia d'on treure la plata per seguir mantenint una societat espanyola acomodada en els subsidis i ajuts per gratar-se la panxa.

Ho tenim tot; una població catalana cada vegada més conscient que no ens volem per res més que per pagar. El reconeixement internacional espanyol que té un problema territorial gros i una crisi on ens ha tocat fer de burrus d'orelles d'un Estat patètic.

A partir d'ara qualsevol petita espurna, pot incendiar el bosc. Gràcies ZP, gràcies PSOE

Graham Bond Organisation; What I said

CRÒNICA D'UNA MORT ANNUNCIADA

Fa molts anys que a casa hi ha hagut negoci familiar. Sempre s'ha anat fent amb alts i baixos. L'entrada del euro i l'obertura de les importacions a països que clarament eren una competència deslleial varen començar a representar un problema...
I les entitats financeres em varem salvar la vida!!!
Jo pensava que la meva empresa valia 1000, però els tasadors me la valoraren en 2000. Ja estava salvat; el banc em refinançava... i jo, evidenment vaig entendre que no podia deixar perdre aquella empresa que avui valia el doble del que jo calculava.

Em Vaig endeutar, havia de plantar cara a les dificultats i l'ùnica sol.lució era la recapitalització de l'empresa. Vaig invertir en maquinaria, vehicles, formació del personal i en sistemes de qualitat i innovació. Era una inversió de futur...
La pressió fiscal anava augmentant, les exigències administratives eren cada dia més rígides i les despeses es varen disparar.
Petites despeses que s'havien de pagar per fabricar en un país capdavanter, pensava jo, despeses assumibles, n'estava segur.

L'augment de la facturació va comportar un augment de la morositat. No hi havia problema, encara tenia marge d'endeutament segons les ultimes tassacions de feia 4 anys... i el nivell de facturació em permetia augmentar el sostre d'endeutament.
Vaig proposar a l'entitat financera una segona recapitalització. Varem enviar altre vegada als tassadors. Però, Oh!!!!! s'havien equivocat!!!! La meva empresa tornava a estar valorada en 1000 (segons ells, és clar). Ja no només no em concedien aquesta segona recapitalització, em retallaven els prestecs ja concedits...

Un bon client m'explicava que a ell li havia passat el mateix. Va deixar de ser bon client just al cap de 90 dies... Ja figurava a la llista d'impagats, que creixia i creixia, mentre lentament les comandes baixaven.
Desvalorització de l'activitat, crèdit retallat, impagats en augment galopant, desmesurades exigències administratives.
No tenia marge de maniobra, estava mort i enterrat.

La sol.lució personal era tornar a començar de 0, però els requisits per tornar a obrir una petita empresa sense un gran capital em varen fer desdir d'embarcar-me. ja que alló era un altre suicidi.

Avui treballo per l'Ajuntament del meu poble, no tinc grans maldecaps. Només arrivar a final de mes i pagar el lloguer (ho vaig perdre tot). Intentar treballar tan poc com pugui i fer pagar a la societat i al sistema el seu engany.

Aquesta és la crònica de la mort d'un sistèma productiu en tot un país.

Mourning Reign-Satisfaction Guaranteed

CATALUNYA, EUROPA

Esta demostrat que molts exercits europeus venien a la proto-Catalunya a reclutar soldats i mercenaris en l'epoca dels Ibers. Venien a comerciar i creaven colonies.
Varem ser sotmesos per els romans i en varen formar part durant molts segles. En l'època visigoda formavem part d'un "Estat" que ocupava les 2/3 parts de la França actual. Carlemany va ocupar el territori i el va convertir en Marca o frontera del seu imperi Europeu. L'Actual Austria n'era la Marca Oriental, i en la marca nord hi trobem la Regió de Brandemburg; de les que ningú en gosaria discutir-ne que són Europa.
Durant l'edat mitja la presència i l'influència i la força dels catalans, ens va convertir en potència. Durant els S.XVI i XVII Catalunya va esdevenir un territori cobejat per les dinesties regnants a Europa i ens més d'una ocasió som camp de batalla de les aspiracions de les cases nobles del continent.
La revolució Industrial i social de l'Europa dels s.XVIII i s.XIX esclata a Catalunya mentre més al sud i a ponent continuen cuidant remats de xais... Europa és avui un mercat català i viceversa.

Avui, sembla que Catalunya molesta al status quo de l'Europa dels Estats.
Les dades en demostren que Catalunya ha sigut aportadora neta de rendes cap les arques de Brusel.les ja desde l'Ingrés de l'Estat espanyol, tot i estar en nivell de renda per sota la mitjana del ciutadans comunitaris. Mentre la resta d'Espanya ha rebut cantitats insultants de diners...
Ni tenir un president del parlament europeu català ens ha permés parlar la nostra llengua. Tots recordarem a Josep Borrell presidint una sessió del parlament i prohibint l'us del català a la cambra.
"Nous les espagnols" segons el desfenestrat parent d'en Cambó, un tal Ignasi Guardans que resultava ser el representat de CiU al Parlament Europeu. Capaç de dir que a Europa no s'hi va a parlar de Catalunya (a ell el voten a Albània es veu...)I que ara fot cops de cap a les pareds i treu escuma per la boca per haver sigut subtituit per el professor Ramón Tremosa.
L'arxi-perdedor Raimon Obiols (PSOE) ens recomana "fer amics a Europa" i deixar les reclamacions catalanes que només ens portaran antipatíes. El seu partit proclama la "radicalitat" de Ramón Tremosa i la de Oriol Junqueras, nou candidat d'Esquerra.

És evident que la sobirania de Catalunya passa per Brusel.les. És evident que tant Tremosa, com Junqueres son homes que ho saben, son homes preparats, son un canvi generacional i per sobre de tot; la seva feina de ben segur serà molt diferent a la dels representats actuals.

Massa fressa i massa crítiques estant aixecant els dos candidats catalans en els seus rivals de denostada espanyolitat, com per pensar que alguna cosa està passant en la política catalana.
És hora de treballar per Catalunya més que mai, és hora que Europa conegui i palpi les nostres aspiracions i la nostra capacitat de treball, rigor i preparació. És hora de saber amb qui contem per tornar a ser "europeus" de primera.
Tremosa i Junqueres són dos homes no contaminats per els partits i preparadíssims.
Molta sort a tots dos, molta sort a Catalunya. La necessitarem per sortir del pou.

Vigon-Harlem Shuffle

TRENCAPINS I XINA CABRES

La Catalunya optimista; on cada dia l'atur s'engreixa amb uns milers més, on cada dia tanquen desenes de petites, mitjanes i grans empreses. La Catalunya que sap on va; però no te clar amb quin pressupost. Politiques socials; quan tornem d'alla on anem(???)optimistament invertirem la resta en la gent.

10 radars de Sant Joan les Abadesses a Banyoles, 11 de Manresa a Girona. Més d'un any en llista d'espera per una operació de pedres. Barracons per escoles, i que proliferen com bolets...

Deixeu-nos en pau... torneu a les barricades, als comités d'obrers guerrillers, torneu a fer de cambrers, jardiners, mestres. Torneu a casa i deixeu-nos en pau d'una vegada.

Ineptes, vagos, mentiders, desarrelats, fills de puta, afeminats i dones que vareu mamar del vostre pare. Ressentits, semianalfabets, rabiosos i pixa freds, malversadors, burrus, xixarel.los, trencapins i xina cabres.

Ho heu aixefat tot.

The Staggers-Wild Teens

L'home valent

El primer home ha fet un pas endevant.
Avui hem sabut que Ramon Tremosa anirà com a cap de llista per CiU a Brusel.les.
Pot semblar una gota al mig d'un xàfec d'estiu, però a mi m'ha fet tornar a escriure en aquest blog.

Així és com pretenc, com somio que siguin els homes que dirigeixen el meu país. No val la pena posar-lo al costat de cap dels que avui ens governen... els guanya per golejada. D'entrada ni haurà de fer classes de català accelerat i de sortida no s'ha passat 30 anys de la seva vida fent de "botons" en cap partit tot esperant que l'ascensor el porti al àtic. Es un home preparat.

Només espero que aquest pas endevant estigui acompanyat per molts d'altres passos d'altres cames valentes i preparades, que hi són.

Algú ens ha de treure d'on som i si no ho fan gent de la mida d'en Tremosa, no ho farà ningú.
(Si, estem molt i molt cardats... però molt)

Sort i feina Ramon.

Secret Affair-Time for Action


The Woggles;It's Not About What I Want

ELS MARIQUES PARAPLÈGICS

Alló que Catalunya va ser, ja no ho serà mai més.

Pionera del mercantilísme al Mediterrani, a Amèrica i a Europa. Pionera de la revolució industrial al sud d'Europa. Motor econòmic i social d'Espanya durant els segles XIX i XX.
A les acaballes d'esquest segle XXI no en quedarà res de tot aixó.
Els emprenedors d'abans, avui somíen en ser funcionaris de la Generalitat. Els treballadors que només feien festa el diumenge, ara només volen treballar 35 hores a la setmana.
Ens hem cregut els mes llestos i amb dret a tot. Hem omplert les poltrones del Govern amb analfabets funcionals i hem acabat per no voler embrutir-nos per res, ni ningú.
Som la generació de la decadència d'aquest país.
Els nostres avis varen ser derrotats però varen resistir cultural i socialment. Nosaltres, hem malbaratat aquells horts tant ben cuidats, aquelles industries potents, ens hem deixat governar per tota clase d'estúpids, perquè a casa al sofà s'hi estaba molt bé. Per por de perdre la nostra petita comoditat ens ho hem deixat fer tot. I no hem sabut, ni hem volgut fer res de nou.

Sol.lucions? Cures?
Jo, al cap i a la fi, i com a membre d'aquesta generació puc estar divagant 24 hores si convé. Però com tots, no tinc collons de fer el que s'ha de fer. I és que aquí assegut al costat de la calefacció, amb un café calent, el primer cigarret del dia i veient caure el meu país a troços desde la finestra, penso: marica l'ùltim !!!

Som la generació dels mariques paraplègics.

Barracudas; I can't Pretend

TRANQUILS, QUE LA GUILLA JA ENS GUARDA LES GALLINES

Sembla que el PSOE podrà tirar endevant els pressupostos gràcies als vots afirmatius dels bascos del PNV i dels gallecs del BNG. Cost: 200 milions d'euros (el que costaria engegar la llei de la dependència a Catalunya i alguna tranferència menor).

Que els ja "insolidaris bascos", o els "deficitaris" gallecs procurin per ells no es nou.
El que et fa entrar diarrea i mala llet, és que els 25 diputats del PSC ho permetin. Ja no només que ho permetin, sino que votin favorablament a una pressupostos que incumpleixen l'Estatut, escanyen encara més a Catalunya i prèmien económicament a qui ja ho està.

No sé a qui li pot quedar cap dubte que a Catalunya amb el PSC-PSOE governant a tot arreu podem estar tranquils. Hem posat a la guilla a guardar les gallines.
Hi continuarà havent molts catalans que votaran PSC. I es que els és igual que demà ja no tinguem ni gallines, ni ous.
Per contra partida ens estimarà tothom; serem els més solidaris, multicurals, optimistes i progressistes !!!

Ray Brandes; This Town

Pinyauuuuuu

Continuo empaitant morosos... Pinyauuuuu.
El busco
Spencer Davies Group; Keep on Running

Parlo
The Brogges; I ain't no miracle worker

Em quedo a gust
The Who; The Ox

però continuo sense cobrar.