QUÈ NO HAN DE PERDRE?

Es conegut que quan un partit governa, col.loca a gent amb carnet als diferents càrregs. Consellers, Directors Generals, Gerents, Directors i així anar baixant fins l'ultim graó, que podria ser senyora dels cafès en un hospital públic, o bé, peó en una brigada d'alguna Diputació.
Moltes vegades amb el carnet d'afil.liat s'en fa prou per ser... President de la Generalitat. Si, és cert, que a aquest afil.liat li caldràn suports dins el partit, però ningú li exigirà coneixements o experiència en res.
Què sap Montilla? Quantes enginyeries té Joaquim Nadal? Saura ès advocat o expert en lleis?

Quan els afers de Govern i de país et duen a per exemple, el President d'Endesa al Parlament hi hauria d'haver-hi algú capacitat per poder rebatre. A més, no hem de presuposar que el President de l'energètica més potent del país serà com el nostre. Un semi-analfabet. I com així es va demostrar, no ho era. Ni un sól dels nostres parlamentaris li va poder picar el clau a Pizarro.
Aquí, tenim la tendència de minusvalorar els nostres adversaris. Donem per fet que si ens és perjudicial ja és curt i, amb quatre preguntetes de primer d'Eso el tindrem amb les galtes vermelles. No senyor.
Els nostres adversaris han sigut més forts i més llestos que nosaltres, per aixó estem com estem.
Recordo també, aquella frase en roda de premsa de Salvador Gabarró(capitost de Gas Natural):"Hemos puesto el semen y dentro de nueve meses esperamos una criatura...". Ho deia amb cara d'escolanet despres d'haver-se begut tota l'ampolla de vi de missa i mig tapant-se la boca amb la ma, no se li veiés el somriure de "pillo".
La va cagar. Ei, no dic que Gabarró no estigui preparat, que ho està, però competia amb un "monstre" i va perdre.

Vull dir, si ja els nostres teòrics ben preparats, de vegades perden alguna batalla. Què no han de perdre els Saures, Carods i Montilles junts ?

Després de llegir al bohemi, he buscat aquest video.
Tot i així, encara hagués pogut ser pitjor, de fet l'ùltima imatge m'està donant idees.


The Syndicats; Crawdaddy Simone


Escoltarem

QUIN PAPER MÉS GALDÓS

Després d'encarar les eleccions del 9M amb una golafre ambició de ser ministre a Madrid, en Duran ho té difícil, i ja no només per entrar al executiu.

CIU juga a l'equidistàcia i posa condicions per donar el suport de la seva força. Però saben que només podran investir a ZP.
Pactar amb el PP és un suicidi aquí i allà. No cal parlar del recurs al Estatut, tampoc del gir del partit de les gavines a extrems d'uniformisme contra natura. No.
Fer President a Rajoy, ens portaria a veure a Montilla demanant des del concert econòmic, a les seleccions catalanes, fins l'oficialitat del català al mateix "paseo de la Castellana".
Alhora que Carod-Rovira seria amamantat fins a engreixar-se altre vegada, com ja va passar amb Aznar.
Amb un altre pacte entre PP i CIU fins i tot Saura tornaria a rearmar-se, cosa que sembla impossible que pugui fer ell sól a aquestes alçades.

Molt difícil ho té Duran, que ja no pot jugar més al regionalisme de pastanaga.

Johnny Thunders; Born to Lose

ERROR ?

La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui.
Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes
Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.

...//RESOLC
CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.

EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)

El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.

Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós.
Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)

Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos.
Sí senyor!!

Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-

L'EXCLUSIÓ

El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.

Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala.
En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix.
Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida.
També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-

Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro.
Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país.
Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment.
Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...

Herbie Mann; Hold On

PIZARRO

Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir.
Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto.
Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.

Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats.
Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.

Decididament, si jo fos espanyol, el votaria.
Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.

Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos.
Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.

Small Faces; If I Where a Carpenter

NACIONALISMES PERIFÈRICS

L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes.
A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.

Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents".
Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat.
Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".

Però aixó s'ha d'acabar.
Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar.
La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat.
Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments.
Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.

I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".

Tim Rose; Morning Dew

ON ÉS ERC?

Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país.
Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades.
Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.

Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país.
S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés.
La bacanal era amanida.
Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc.
I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.

Tot plegat, una gran decepció.
De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.

Jones and the Joneses; The Way It is

LA MÀQUINA DEL TEMPS

Sóc dels que no resistiria la temptació d'usar una màquina d'aquestes carecterístiques.
Pero tinc molts dubtes d'on i com actuaria, fins i tot, penso si seria bó actuar o canviar la història.
Potser només amb un cop d'ull per poder explicar el veritable passat ja seria suficient.
Com que sommiar encara és de franc; triaré tres viatges on només faria d'observador i tres més on no actuar, seria d'imbècil.

On i que observaria:
-195 a.c Batalla d'Empuries, on el general Romà Cató venç a les tribus Ibèriques sublevades de la proto-Catalunya. I s'inicia la romanització del territori.

-1099 d.c Primera creuada. On hi participaren diferents cavallers catalans. En concret voldria saber d'Hug de Pinós. Del que algunes hipotesis el fan fundador de l'Ordre del Temple i primer "mestre" dels soldats de Deu.

-1967 d.c Londres i empapar-me de l'atmosfera cultural que es respirava en aquell moment irrepetible.

On i com actuaria per canviar la historia:
-1260 d.c Demostrar a Jaume I el Conqueridor l'enorme error de repartir la Corona d'Aragó entre els seus fills. I explicar-li quin serà el futur del seu país amb la disgregació dels territoris i el Casal de Barcelona.

-1710 d.c Per explicar a la Generalitat el final de la guerra de Succeció i els possibles actes per canviar els esdeveniments i resultat final.

-1978 d.c. Explicar a la població catalana els errors de la Constitució i la llosa que aixó representarà per Catalunya en el futur.

La meva tria pot ser discutible, fins i tot jo mateix ja tinc ganes de canviar-la, ...I vosaltres que farieu?

The Click Five; Time Machine



-



-

BON DIA I MOLT BON ANY A TOTHOM

Bon dia i benvinguts a tots.

En aquesta empresa, encetem l'any 2008 amb molt d'optimisme i amb ansietat de millora.
D'entrada tots els empleats heu de saber que els serveis bàsics com: telefonia, gas, aigua i llum ens representaran un sobrecost.
Les nostres despeses financeres han augmentat amb el canvi d'any cosa que comportara dificultats.
Els impostos municipals com: Ibi, clavegueram, deixalles i d'altres també s'han apujat.
Els proveedors ens han fet arrivar les noves tarifes de preus, que no s'assemblen gens amb les del any passat.
El transport agafa la tendència de totes les altres nostres despeses i s'ens dispara.

Sense cap ànim d'espantar a ningú, també us voldria comunicar que els dos grans clients als que serviem, i als que tots coneixeu han presentat suspensió de pagaments i molt possiblement no atendran el deute que tenen amb nosaltres, ja avançat per l'entitat bancaria. Cosa que ens donarà algun que altre maldecap, però res que no es pugui superar.
Voldria que tots els treballadors sapiguessiu que: la crisis en el sector d'aquets últims sis mesos s'ha agreujat amb la signatura d'un conveni entre la U.E i la Xina. La deslocalització galopant de la competencia cap al sud-est asiàtic és un fet. Però nosaltres no ho farem.
No ho farem per falta de comprador de les actuals instal.lacions de l'empresa.


Sense ànim de robar-vos més temps, només em queda demanar-vos que us esforceu al màxim en aquets moments de petites dificultats.
Dificultats que ens suposaran la congelació de les retribucions en nòmina, així com l'exigència de l'ampliació de la jornada laboral en 3 hores sense càrreg per la mercantil que tots defensem.

Tot desitjant-vos un pròsper 2008, tothom a treballar.

The Creeps;The Creep

THE STAIRS

Tanco l'any amb una banda de Liverpool. Un grup que va neixer en el lloc bó, però en el moment equivocat; principis dels noranta.
Pocs grups amb només un L.P publicat han tingut tanta influència en d'altres bandes com l'han tinguda The Stairs.
"Mexican R'N'B" reflexe l'energia del grup d'Edgar Jones. A Jones, molts el comparen a Mick Jagger. Per mi és molt millor, amb una veu més potent i amb més registres.
Jutjeu vosaltres mateixos. The Stairs.

The Stairs; Weed Bus


The Stairs; Woman Gone And Say Goodbye

MAI ÉS COMPARABLE

Els falta temps a polítics i mitjans de comunicació espanyols per afirmar que no és comparable.

Quan diversos organismes internacionals, estudien la possibilitat de l'independència de Kosovo. Sempre surt a parapetar els interessos espanyols el subsecretari o ministre de torn. Afirmant que; no es comparable a la situació del mal encaix territorial a Espanya. Fins i tot negant aquest precari encaix
Els periodistes afins s'extenen més, tot fent anal.lisis més subjectives. Acusant als "separatistes" de voler Balcanitzar Espanya. Fan veure que tenen masters en historia contemporànea i donen el tema per tancat, tot lloant la sort que tenim els catalans d'haver de tractar amb espanyols i no amb serbis.

Quan Bèlgica plateja una separació de valons i flamencs, tampoc es pot comparar, diuen. Al.leguen que l'Estat belga és una invenció abstracte del S.XIX, que Bèlgica no ha sigut mai una nació com Espanya, per exemple...

Ni tant sols podem comparar-nos a l'antiga Txecoslovàquia; que molt amigablement es va separar. Ni molt menys al esclat d'Estats sortints de l'URSS.

No cal dir que, el cas de les seleccions esportives escoceses tampoc té comparativa amb la voluntat de participació internacional de Catalunya. I aixó és així; ja que a Escocia es juga a futbol molt abans que s'inventés la roda... diuen també.

Res es comparable a Espanya, d'acord. Però és que, cap cas és comparable a cap d'altre, senyors espanyols. Excepte en el resultat final.
Molts pobles trien quin és el seu grau de sobirania.

Tenen raó senyors espanyols, aquí no es pot triar per aixó no és comparable.

Howlin'Wolf; Spooful

CELEBRACIÓ

Estem de celebració. Tal i com havia promés el govern espanyol, ja és aquí.
El TGV ja ens connecta amb Europa i el món.
Com sempre el Govern ha complert la seves promeses.
Un Estatut, que qüasi és una Constitució. La llengua catalana és igual en drets a les demés de U.E. Han publicat les balances fiscals i han dotat a Catalunya d'un finançament just. Finalment les nostres infrastructures no tenen igual en tot el planeta.
Hem de ser optimistes. ZP ens consolidarà com a potència mundial.

Segur que el 2008 serà molt, però que molt i molt millor, no em queda més que ser optimista, i per aixó continuo ballant amb The Marvelettes, I'll keep holding on

Professionals?

Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.

Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram.
Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès.
Tampoc, la noia continuava muda.
I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.

Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya.
Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.

Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?

Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.

Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei.
Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.

Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out

PODEM EL ROSER MOSTIU

Ja n'hi ha prou.
Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés.
L'intent de confrontació entre els catalans.
Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista.
Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu.
Confrontació?
Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya.
Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".

Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades.
No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.

En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.

Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?

The Smithereens; Blood and Roses

El PSC adopta mitjans propagandistics dels seus lider-faces ideologics.
Els primers dies del Tripartit 1.0 van suposar una veritable restructuració de la CCRTV.
Joan Majó, un socialista del paleolític superior va ser posat al capdavant. Jordi Basté, Toni Clapés, Solé i Sabaté varen desapareixer de Cat Radio. Les noticies de Burgos, Sevilla i Quintanilla de Onésimo eren prioritat. Perpinyà i La Franja de Ponent de un dia per un altre varen passar a no existir. Espanya i els esportistes espanyols es menjaven el món, o així ens ho mostrava TV3.
Resultat: caiguda de les audiències. Que en el cas de TV3 representava passar del primer lloc al tercer. Cat Radio va veure com la seva audiència es veia molt retallada, tot i mantenir el primer lloc.

La tasca de Govern dels Tripartits s'anava desgranant.
El Carmel ja va patir greus apagades informatives, El 3% -sense proves ni sentència, evidenment- omplia informatius. Les bondats de ZP eren i són noticia cada dia, així com la "gran" aportació del PSC en diferents Ministèris.
Alguna cosa passava, però.
Les infrastructures es col.lapsaven: trens aturats, embussos de 70 Km a les autopistes.
La Sanitat anava cap a pitjor: llistes d'espera, Hospitals vells i insuficients, ambulàncies que no servien, caos elèctric a la Vall d'Hebron, escàndols en clíniques privades per falta de control, descontent dels professionals tot i l'apujada de sou molt generosa i contagis extranys de nens a hospitals de suposada primera categoria.
A Enssenyament no es varen lliurar de conflictes. Industria tenia molts problemes per tancaments de factories. I l'anim de la gent no era precisament bó.

Els professionals de la "corpo" n'informaven, i fins i tot molts d'ells de manera compromesa ja que com a ciutadans, patien en primera persona tot aquest desgavell i el desencís generalitzat.
Ai l'as!!
Nacionalistes!!
Crosta!!
Antigovernamentals!!
Poc plurals!!

El Govern titllava als seus empleats de traïdors i malintencionats, quan aquets només eren un reflexe de la societat.
Era bàsic que no trascendís el desgovern i el PSC estava disposat fins i tot a linxar publicament professionals que eren líders d'audiencia. O sigui, que la societat triava escoltar.
Era evident que un govern feble, acabaria per contradir la majoria de la societat. I atrevir-se a fer callar tothom, és un síntoma més, que aquest Govern va en contra d'una part molt important d'aquest país. I demostra que primer són ells i després la veritat i la pluralitat.

The Cynics; Yeah!

LA TEMPTACIÓ DEL PSC

L'esquerda al govern de la Generalitat, que va significar la manifestació per el dret a Decidir es pot estar fent irreparable.

Avui PSC, PP i C's han tornat a anar junts de la maneta quan un dirigent socialista ha criticat TV3 i CATradio per excés de nacionalisme (català, enten ell).
-S'ha de treure la crosta nacionalista-
Tot referint-se a la corporació catalana de Tv i radio.

Sembla que es comencen a dibuixar dos eixos nous a la política catalana. El Català i l'espanyol.
Aixó no vol dir que demà Montilla canvii a Carod per Sirera. Entre d'altres coses perque Montilla no és tonto, ja que aixó li representaria anar de cap a l'oposició, però sí que poden passar coses fins ara insolites a la Generalitat. La temptació deu ser grossa.

I el sumum de la temptació de la "Peña der BajochobregaZ" seria eleccions anticipades amb una destitució fulminant de tots els Consellers d'Esquerra. Eleccions que es farien el mateix dia que les españoles; aquelles en les que arrassen i surt a votar inclús el Fary Comelimonez.
Coses més rares hem vist...

A Montilla se li deuen omplir de sang el cossos cavernosos només de pensar amb un Govern: PSOE-C'S amb ajudes del PP en pro d'una Catalunya on Justo Molinero fos el director de la "Corpo" i Boadella Conseller de Cultura...
La crosta de déu!

The loved ones

SOM UN QUISTE BONYAGUT

A Catalunya avui ja no l'escolten ni quan crida. No ens tenen respecte ni els fem la mínima por.

Ahir una grandíssima manifestació va omplir els carrers de Barcelona amb el lema: el Dret a decidir.
Segons l'organització més de 700.000 catalans, segons la Guaradia Urbana 200.000.
El més curiós ha sigut el tracte en les edicions digitals dels diaris espanyols en general.
Diumenge a les 8:30 del matí.
A "El Mundo"; ni en queda constància en portada, fins i tot és més important segons ells la noticia: "Semaforos españoles en La Meca".
Per trobar res has d'entrar a la secció "España", i està situada en 5 posició.
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/01/barcelona/1196525013.html
Al ABC: No l'he sebut trobar: ni en portada, ni a "nacional", ni a "floclore"...també he mirat a internacional -però tampoc ens han concedit aquest honor-
Al Pais. Tampoc res de res a la portada. El diari de la progressia espanyola ens ha sentit però poquet. Has d'entrar a la secció "España", i és la noticia 7. Però el més curios de tot és: sí ja resulta poc creíble el calcul de 200.000 persones per part de la Guardia Urbana, ells ho troben exagerat.
125.000 personetes segons el corresposal; Lluís Pellicer. Total tot acaba amb un clamor independentista de quatre i el cabo, segons el Pais.
http://www.elpais.com/articulo/espana/manifestacion/caos/Renfe/deriva/clamor/independentista/elpepunac/20071202elpepinac_22/Tes
La Razón m'ha sorprés. En portada i en 2 lloc. "Del caos a la independencia".
http://www.larazon.es/3763/noticia/España/Catalu%F1a%2C_del_caos_a_la_independencia

Espanya té un quiste al front de neixament. Ja està tant acostumada al molest i antiestètic bony que quan es mira al mirall o no el veu o fa veure que no existeix.

Wimple Winch; Save My Soul

JA ÉS AQUÍ

Ha arrivat el llop i s'han acabat les vaques grasses.
La gran recessió econòmica que feia anys hom predia ja és aquí. La banca, ha tancat l'eixeta a petits o grans usuaris d'hipoteques. I aixó durà molta gent al atur i suposarà una restructuració en el mercat laboral, com fa anys que no es veu.

Quan fa temps alguna veu experta s'aixecà demanant prudència a les entitats creditícies, els governs les incitaven a no tancar aixetes.
Era el final de l'era Aznar i el principi de l'era de ZP. Amb eleccions per el mig les veus varen ser apagades i tot era patria, progrés i gloria.
Avui tornem a ser a les portes d'unes eleccions i a ningú li passa per la barretina esmentar la paraula crisi -cosa que afegiria més desafectes al sistema-.
Els governs continuen fent pressupostos i afegin més despesa del habitual, s'ha de notar que hi han eleccions.
I a mi m'apugen els impostos per els mateixos serveis. I sembla que de moment és l`ùnica mesura adoptada per els nostres polítics per aturar la crisi.

The Brogues; I Ain't No Miracle Worker

VOSTÉ TÉ UN PROBLEMA...

Vosté té un problema...i aquest problema es diu José Montilla.
Li espetava el flamant President de tots els catalans a Artur Mas, tot fent recordatori de la històrica frase de Pascual Maragall en plé atac d'Alzehimer.

El problema el tenim tots els catalans a més d'Artur Mas, que només és el Cap de l'Oposició al Parlament català.

No em vull fer feixuc repassant el moment que està atravessant Catalunya avui, on tot cau o peta.
Però mai s'havia vist a un President anestessiant a tot el país, per no fer mal a la cap de llista del PSOE per Malaga. Un president que té agafats pels ous als sindicats que no protesten, ni quan els damnificats son 180.000 treballadors de la "pedrera" de vot socialista i potencials afil.liats als sindicats.

Després que el Parlament aprovés l'Estatut del 30-S, va ser el primer en dir que el texte no era del agrat del PSOE. I que ja seria esmenat al parlament espanyol.
Trencant així l'unitat dels partits que el varen consensuar.

El motiu Mao-tilla, ve del seu passat comunista (un comunista sense ofici, ni estudis reconeguts). Tota una vida fent bondat dins l'aparell socialista li han servit a ell i a la seva muller per poder pagar el col.legi Alemany als seus fills. Col.legi de pagament que fa comunista...

És evident que aquest país feia molts anys que no es trobava amb una paral.lisi d'idees i de projecte com el d'avui. I per tant el problema no només el té el senyor Mas. El problema el tenim tots els catalans, i el problema es diu José Montilla.

The Zombies; Summertime

HOMELESS POLÍTIC

Orfe d'opcions a vot.
De vegades em sembla mentida que no hi hagi ni una sola opció de vot, per la que valgui la pena molestar-se.

Una opció que d'una vegada i per totes ens doni un horitzó nacional a tots els catalans. I un Estat que ens representi
Que sigui valent i llest per explicar com és fa per llevar ancles del "Reino de España", on les lleis i la demografia ens van a la contra.
Que sigui pràctic i realista per donar sol.lucions a les necessitats socials en un país com el nostre; i com les garantiria seguidament després d'un procés d'exercici de sobirania plena.
Que ajudi a les nostres empreses a crear riquesa; a casa i arreu del món,i que les allunyi de l'actual burocràcia, tantes vegades culpable d'insatisfaccions empresarials.
Que ens doni una posició i un respecte arreu del món. Dins o fora de la U.E, però amb les mires posades; al comerç, la tecnologia, l'industria i l'urbanisme ben entés. Aprofitan les potencialitats del que ja som avui.

N'hi ha que confonen el centralisme polític amb que et mullin l'orella cada dia.

És de centrista deixar-se robar durant 30 anys, i fer el fenici de genolls cada dia?
És de centrista deixar que la llengua i la cultura del teu país siguin considerades de segona?
És de centrista quedar-se quiet quan a les empreses i a les persones del teu país els hi barren el pas a operacions importants, per el sol fet de ser catalans?
És de centrista conformar-se amb les nostres pensions, ajudes, hospitals, carreteres i serveis?

Deu ser que jo ho tinc mal entés... Jo no en dic centrisme d'aixó.

Ride; How Does It Feel To Feel