COBRAMENT DEL DEUTE ESPANYOL? ESTÀ EN LES SEVES MANS...

Que l'Estat espanyol està de fet -no oficialment- intervingut en vàrem tenir una prova irrefutable aquest Agost del 2011, quan amb premeditació i nocturnitat el PPSOE varen modificar la sagrada e intocable Constitució del 78 amb un nou article que intentava assegurar el cobrament als creditors internacionals del Regne.
A més, varen obligar a Zapatero a convocar eleccions anticipades i han obligat a Rajoy a emprendre grans mesures -i les que li queden- i a presentar el pressupost per el 2012 a la EU abans que al Congrés espanyol.
No va ser de franc el mig bilió d'euros amb els que el Banc Europeu va apuntalar els bancs espanyols, perquè aquests apuntalessin al Govern a finals de 2011.
Europa poca cosa més pot fer per Espanya i en moltes cancelleries europees s'està instal.lant el pensament d'expulsar a Espanya de la zona Euro.
El deute acumulat, les nefastes perspectives i la constatació que la classe política espanyola no està a l'alçada de la tempesta han desembocat en la profunda desconfiança de la viabilitat de l'Estat espanyol tal i com el coneixem. Només un petit exemple per aquest 2012; 27mil milions es destinaran a pagar interessos del deute i tots els funcionaris que depenen de l'Estat ens en costaran 26mil. Espanya no podrà pagar.

Quan el "crash" espanyol sigui un fet palpable, els creditors s'hauran de plantejar què i com podran cobrar.

La Generalitat de Catalunya té un deute d'uns 40-42mil milions, l'equivalent d'entre un 20 i un 25 % del PIB de Catalunya. Mentre Espanya ja ha reconegut que el seu deute equival al 80% del seu PIB i augmentant...
Srs. creditors volen cobrar una part i de manera més o menys ràpida?
La solució és clara; quartejar Espanya i que el deute de les CC.AA més el seu percentatge estatal en població o PIB o inversions percentuals de l'Estat etc.. -a negociar-, siguin assumits directament per les CC.AA o territoris que tiguin palpables condicions per poder pagar.
Per això és necessari un nou estatus polític amb plena sobirania per aquells territoris que estiguin en disposició de fer front als pagaments d'Espanya.

D'aquesta manera, gran part del deute podrà ser retornat en un temps raonable, l'euro no perdrà de cop a 45 milions de persones i les inversions de les empreses europees a Espanya no es perdran. Mantenir junt a l'Estat espanyol és una condemna per les zones amb possibilitats i una certificació d'impagament, almenys a curt i mitjà plaç per tots els creditors d'aquest nefast invent de nom Espanya.

Srs creditors, vostès volen cobrar? està en les seves mans, que jo vull pagar.

The Miracle Workers; I'll Walk Away



PD; Que em podrien treure aquest .es tan lleig que m'han col.locat al final de l'adreça, molt agraït.

No, no, no anem bé

El nivell de responsabilitat i valor d'un home es mesuren per molts actes. Aquesta setmana hem vist El Molt Honorable President, el Sr. Artur Mas i Gavarró satisfent l'insaciable perversió viciosa de la Peggy Kematxo. Tot per Catalumya.
Catalunya necessitava uns pressupostos i la Peggy necessitava refregar el seu cul contra un home. I vet aquí, que el valerós i ardit Artur ho va donar tot pel país.
Una vegada la vagarrassa tota cofoia va estar satisfeta, ho va començar a explicar per tot arreu. Però l'Atur que és un cavaller es va afanyar a aclarir que només va ser amb "la punteta" i que en cap moment va sentir plaer.

Quan els tius, cosins i amics de l'Artur varen saber de  la ignomínia a la que havien sotmès al més destacat dels de Can Mas, no varem dubtar ni un segon a fer actes de sabotatge i protesta. En aquesta foto els veiem despenjant la bandera espanyola del Ajuntament de Sant Pol -no feu l'acudit-. Segons el portaveu de la família, volen enviar la bandera en senyal de protesta a la tia de la Peggy, la Molt Respectable Vuessència la Sra Planes de la LLuna. Sembla ser que la Planes ja ha demanat als exercits de Mordor que prenguin posicions.

I és que el conflicte està prenent tals dimensions que fins i tot a l'endemà del dia de "autos" el diari Francès Le Monde s'en feia ressò. Allà, l'Artur va arribar a declarar que si l'obligaven gaires vegades més a cometre actes tant impúdics com aquell, deixaria de creure en Snoopy i es faria de la secta dels separatistes. Oh!!

Mentrestant, a les clavegueres del Estat s'estava treballant un pla diabòlic que produiria una catàstrofe de dimensions bíbliques a Catalunya. Un portuguès, descendent de rifenys baixets havia trobat la formula per derrotar a l'exercit català...
Res tornaria a ser igual en aquell petit país, segur.


The Gruesomes: No No No No

PARANOICA I DESPENTINADA

L'espectacle protagonitzat ahir per una colla de mossos sindicalistes no fa més que certificar que en aquest país, Catalunya, no hi ha respecte per res i el pitjor de tot és que ni anem en camí de la solució ni hi anirem.

Un país que està sotmès a un altre de fa 300 anys, en el que més de la meitat de la població té arrels fora del territori, on la classe política es mostra incapaç de fer valer els drets democràtics dels seus administrats, i que està infinitament més preocupada per assegurar-se una menjadora que per la gent, un sistema judicial que com a mínim és sospitós de poca diligència i uns serveis socials dignes de la depressiva Grècia sostinguts amb uns impostos propis de la mateixa Suècia, fan que la societat hagi perdut el nord. Catalunya està molt malalta, és com una boja despentinada.

Catalunya rodola caòticament cap a l'abocador de països desapareguts, per les greus dificultats del moment econòmic, però també, per la greu crisi social que pateix.
No tenim líders admirats, no tenim autonomia fiscal, mig país parla en altres llengües i la totalitat de la societat s'ha aplicat aquella màxima que diu; "marica l'últim".
Els que menys han aportat exigeixen tots els drets i més, els que més tenen aferrats a un sistema que només els convé a ells, i al mig de tot això, una gran massa desorientada de pagafantes i sodomites no consentits que comencen a mirar a dreta i esquerra amb les dents apretades, perquè veuen que els han estafat.

Quan un país és fort és per el respecte dels seus ciutadans cap a l'administració, però el respecte es guanya dia a dia i els estaments oficials que representen a Catalunya han demostrat que no tenen ni el lideratge, ni l'autoritat, ni el respecte dels seus propis treballadors, que són els qui han de transmetre tots aquests valors i actius a la societat.

Avui Catalunya és com una esquizofrènica, paranoica i despentinada que la mama a 3€.

The Nomads; She Pays the Rent

2012, PRINCEPS NAMQUE

Des del segle XI i fins la Nova Planta del primer Borbó, els catalans han hagut de respondre a la crida del Princeps Namque, un usatge impositiu i d'obligat compliment, sempre en defensa del país. Aquest usatge tenia -al meu entendre- dues grans virtuts.
1) Cridava a tothom a la defensa del país en cas de perill i no es podia obligar a ningú a sortir del territori, no era imperialista.
2) El rei, príncep i més tard altres estaments que el l'invocaren havien de ser dins el país, per anar al davant d'aquesta defensa.

Es evident que l'ofegament econòmic espanyol, l'espoli fiscal i la imposició cultural i legislativa que pateix Catalunya són una veritable amenaça per el benestar de les nostres families, la nostra societat està seriosament en perill.
Encetem aquest 2012 amb una majoria absoluta del PP, amb diverses sentències dels alts tribunals espanyols pendents de tancar-se desfavorablament per nosaltres, com l'escola en català.
L'estat espanyol ni compleix, ni ha complert mai les seves pròpies lleis i obligacions respecte a Catalunya, recordem el fons de competitivitat pendent i les infrastructures compromeses i signades mai començades.
La crisi i l'arribada del PP no farà més que agreujar els nostres problemes i és aquí on el nostre President, l'Artur Mas hauria d'invocar el Princeps Namque i posar-se al capdavant del seu poble per defensar-lo. En cas contrari corre el risc d'emular al Marqués de Santa Coloma i Virrei de Catalunya, en Dalmau de Queralt i Codina.
La Nova Planta ens va treure les eines legals i les armes, però 300 anys després l'autodefensa del país continua sent un instint molt viu dins de Catalunya i penso que estem arribant al límit del que pot suportar la dignitat. Ja no podem sostenir més pes

President Mas no esperi que siguem els catalans qui invoquem el Priceps Namque, fagi-ho vosté i canalitzi l'energia d'un poble ja no només emprenyat, m'atreviria a dir que en molts casos rabiós. El nostre deure com a catalans és defensar-nos i jo no tindré cap dubte quan em toqui fer-ho.

2012, Princeps Namque i recuperem el que ens han robat.

The Attack, Simpathy for the Devil

QUI SÓN ELS FRIKYS?

Els seguidors dels partits majoritaris al Parlament de Catalunya han posat de moda l'expressió "independentisme friky" per denominar a aquelles opcions polítiques minoritaries (de moment), que a més de la independència busquen la regeneració politica per la via de la transparència, l'honorabilitat i la rectitud democràtica ben entesa.
S'en riuen i en fan mofa.
-On van amb 3 Diputats?
-Què s'han pensat que són aquests?
-Ressentits!!!
-Il-lusos!!!
Llavors comença la seva explicació; és que les coses s'han de fer quan la societat estigui madura... és que encara no tenim una majoria social prou ample... és que la política és molt més complicada... és que hem de vigilar per els interessos de tothom... és que, és que, és que.

En realitat el que més els molesta, és que aquests "frikys" els estan recordant i alhora fent públic que la opció del pactisme autonomista que porten exercint les forces catalanes durant 30 anys és morta. I que a més té gepa, va coixa, és plena de berrugues i pateix símptomes greus de poliomelitis.

Quin futur els espera a molts dels nostres polítics dins una Catalunya sobirana i blindada a aquestes malformacions i enfermetats del decadent sistema polític català actual?
Com justificarien la pèrdua de temps i d'oportunitats per els catalans durant aquests darrers 30 anys?
De què viurien molts d'ells?
Val la pena arriscar el seu estatus econòmic i social tot buscant la plena sobirania per Catalunya i els possibles riscos que els comportaria a ells?

Espanya no és viable sense la aportació de Catalunya, ni en moments de certa bonança econòmica. De veritat algú es pensa que en moments de crisi i recessió Espanya acceptarà que Catalunya és quedi amb una part important dels 20.000 milions anuals que ens estan xuclant?
Penseu que el teixit productiu català i els seus treballadors poden esperar gaire més temps per no ser espoliats dels pocs recursos que ells generen?

"molta gent anomena friqui qualsevol persona que, per excèntrica i extravegant, resulta ridícula" ( ara no estic parlant de Núria de Gispert, eh!!!) 
Avui qui és més extravagant i excèntric? Qui vol continuar patint igual o més, o qui preten millorar, encara que la única via de millora signifiqui transgredir


Jo no sé si els "independenstistes frikis" tindrien la capacitat per fer un Estat català tan net de vicis ocults com pregonen, estaria per veure.
Del que n'estic seguríssim és que de continuar amb les pràctiques polítiques actuals no ens en sortirem de cap manera.


Qui són els Frikys?


The Attention; Ace Face

MAMARRATXOS!

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ens ha deixat dues mostres de la seva capacitat de decisió i la rectitud i bon fer dels seus grups majoritaris.

D'entrada la seva Presidenta, na Núria de Gispert (UDC) ha conculcat la llibertat d'expressió prohibint parlar d'espoli fiscal o robatori per part d'Espanya, a petició d'un grupuscle ultra-espanyolista del grup mixt. Fins i tot va ser ovacionada per la minoria parlamentaria ortodoxa espanyola, PP i 3 diputats hispano-talibans.
Alfons López Tena (SI) va ser reprovat per el mateix parlament quan va intentar denunciar les nules capacitats i les mamarratxades de la segona màxima autoritat del país o cosa que tenim seient en la presidència del Parlament.
Seguidament amb els vots favorables de la majoria s'aprovava l'entrada de l'ex-president de Catalunya al senat espanyol, fet sense precedents, digne d'una fam voraç per el pressupost públic al que s'han acostumat els nostres representants.

El respecte es guanya, no s'exigeix i menys quan els actes de qui l'exigeix són com a mínim sospitosos de endogàmia i defensa dels interessos dels propis partits i en detriment del país en general.

Es evident que el país és a un pas de l'abisme o la sacsejada social i les nostres autoritats no se'n han adonat i si ho han fet, segueixen posant-se ells per davant del país i els drets bàsics de la democràcia, que encara és més greu.

Mal llamp us partís de foc, mamarratxos!

Chuck Berry; Oh Baby Doll

VAGARRASSOS, AMB IL.LUSIÓ!

Catalans i catalanes el nostre gran timoner i guia espiritual-i-electoral ens demana posar-nos al capdavant de la gran nació espanyola. Ens demana salvar-la i així ho hem de fer, som els escollits.
Es el nostre deure assegurar que els andalusos es puguin canviar de sexe gratuïtament encara que nosaltres no poguem mantenir els nostres hospitals. Què és més important, tenir pediatres per els nostres fills o que un andalús quedi traumatitzat de per vida al no poder col.locar-se uns pits de la mida 110? Evidentment a Catalunya en tenim molts de nens -ens en sobren- i si cal, els sacrificarem -per major glòria del país- per el projecte d'amor i solidaritat interterritorial que és Espanya.
Heu pensat mai en com d'agraïts ens estaran els extremenys a mida que els seus nens en edat escolar rebin el seu ordinador portàtil amb l'enganxina "desde Cataluña con amor"? Treurem una hora de classe diària i a algun professor (a poder ser un pollós sindicalista) i ajudarem Extremadura!! és el nostre deure. A més, penseu que els estudiants catalans una vegada acaben les seves carreres universitàries tenen la gosadia de marxar a treballar a Anglaterra o Alemanya i de què serveix això a Espanya? de res!
Que els catalans hàgim de pagar per circular per vies ràpides és normal! Com ferien les autovies a Castella-La Taca? i a més a més, apujarem els nostres carburants perquè a Astúries tenen drets, també!
I dels pobres murcians que paguen l'aigua a meitat de preu que nosaltres i no en tenen prou? Res!! això s'ha d'acabar. Apujarem el rebut de l'aigua solidaritzant-nos amb els que no en tenen i els dia que ens demanin dutxar-se amb Gin-tonics de Hendrix amb Fever Tree o regar les tomates amb Jack Daniel's tinguem prou caixa per tirar endavant tots aquests projectes per la modernor d'Espanya.

Catalans i catalanes, no us queixeu quan no veieu sortida als vostres negocis i us trobeu a l'atur... aguanteu i penseu en les males estones que passen les grans empreses espanyoles quan han de prejubilar als 48 anys als seus empleats. I no feu cas quan us diuen que les cotitzacions a Catalunya són més cares, és mentida!!!
Penseu que els temps i tràmits alhora de crear una empresa en la nostra gran nació (Espanya, esclar!) ja som just una posició per darrera del Congo i anem escalant... aviat atraparem a Etiopia i llavors anirem a per Somàlia.
Gireu l'esquena a aquells que veuen en la fuga de cervells un mal, no ho és, no. Ja importarem pakistanís, afganesos i Iemenites que tenen apamat tot l'Alcorà i ens serviran de traductors i ens ajudaran a regatejar preus quan venem Catalunya a la Qatar fundation, heu de ser positius.

Vinga a treballar amb il-lusió, vagarrassos!

The Pretty Things; S.F Sorrow Is Born

EL MEU CUL

Ja tinc decidit a qui votaré el proper 20N. Puc triar entre moltes i diverses opcions polítiques. Des d'un tall rodó de vedella, a un prospecte de trankimazin, a una banderola de Sant Jordi, o fins i tot, una imatge de zoofilia sodomística tàntrica... Però votaré al meu cul.

Jo sé que el meu cul, davant la majoria absolutíssima de PP serà capaç de negociar el mateix pacte fiscal que en Duran i Lleida i en Bosch junts, o la mateixa cobertura social que el PSZZZZ i IC-Verds, i que revitalitzarà l'economia catalana molt millor que el PP i CiU.
La capacitat negociadora de 1.000.000 de culs serà la mateixa que la d'un milió de vots a qualsevol partit, amb l'afegit, que un milió de culs criden infinitament més l'atenció que les estudiades i encarcarades corbates dels aspirants a ser escollits.
Considero, que votar al meu cul, és una escopinada a la cara al sistema polític espanyol exercint el meu dret a vot. No crec en Espanya, ni en el seu sistema polític i no se'm acut cap millor manera de fer caber dins un sobre el meu amor per ella.
Tinc un cul molt digne i de bastant bona presència, prestància i sempre hi és quan el necessito. I el més important de tot, el controlo jo i sempre sé allà on és.

Aquestes eleccions espanyoles no van amb mi, no m'hi volen ni jo vull compartir res més amb ells, prou. Després del 20N, a l'endemà mateix, Catalunya haurà de començar el seu camí i jo em taparé el meu bonic cul i em disposaré a posar-hi matèria gris i testosterona per no haver de tornar a votar al meu cul, que tot i ser molt digne, no deixa de ser un cul.

The Vibrators; Baby Baby

BUP! BUP!

 Exemplars de mascle i femella de catalans, passejant lliurament 

Bon dia subhumans catalans.
Avui m'he aixecat eufòric i agraït a les paraules d'en Peixos Barba, castellà, advocat, jurista, redactor de la Constitució del 78, socialista, humorista, mamon del sistema, fill de puta i mortalla de la transición española de las JONS.
Subhumà català -o resident en aquesta pestilent terra-, tant l'hi fot si et dius Pérez o Puig, tant l'hi fot si votes al PP o a les CUP, has de saber que com a tot gos, tens amo. I t'ha de quedar molt clar que l'amo et suporta perquè tens una funció, pagar. A gust de l'amo ja series mort, perquè la teva vida no té més valor que el d'una merda punxada en un pal, però mentre l'amo et necessiti no et bombardejarà, ni t'exterminarà. De moment, tranquil gosset, tranquil.
Els qui no haurien d'estar tant tranquils són els portuguesos que en qualsevol moment i per designi de la superioritat divina dels castellano-espanyols es poden veure immersos en un canvi de cromos.
S'han pensat els portuguesos que aquella guerra del s. XVII, en la que varen expulsar als castellans els donava dret a estar tranquils en el seu propi Estat, doncs no!!! segueixen sent subhumans, també.
Es evident que no es poden comparar les morts d'ETA o el bombardeig franquista de Guernika als bombardejos de Barcelona, en aquests últims només morien subhumans i en els altres vam haver de lamentar la pèrdua de persones humanes espanyoles.

Jo l'entenc... i és que ha de ser molt pesat i extenuant haver d'estar constantment recordant als catalans que la democràcia és llibertat per escollir, però que tot té un límit, fins i tot la paciència dels espanyols amb les seves bèsties.
Per molt que aquests polls resucitats et rendeixin 20.000 milions d'€ ben nets cada any, la hidalguia i l'honor de l'Imperi castellà i la seva supremacia han de defensar-se dels animals que mosseguen la mà de qui els hi dona el menjar - i els perdona la vida-.

Davant l'atual situació de crisi econòmica i política a l'Espanya castellana actual, cal trobar solucions i culpables. I és el deure de tot espanyol de bé assenyalar amb el dit als qui hauran de pagar-ho, els culpables.
Engabieu a les bèsties i reduïu-los la dieta a pa i aigua!!

Els Putus amos; I'm Free

El Dictat

No sóc malfiat, m'agrada viure tranquil pensant que la gent actua de bona fe sempre... Però hi han coses realment complicades d'entendre.
Gairabé 50 anys de lluita armada contra l'Estat espanyol i han de declarar la seva fi un mes abans d'unes eleccions estatals? Unes eleccions on el partit que governa ho té francament malament, ja no per guanyar, si no per arribar als 100 diputats.

Què voleu que us digui? D'entrada em sembla perfecte la fi de la violència, però per altre banda em fa sospitar que han sigut els aparells de l'Estat els qui han dictat la fi d'ETA... I si han dictat el final, què més deuen haver dictat?

The Indikation; London electricity

Aquesta setmana s'han vessat rius sencers de tinta opinant sobre la decisió de SI de no presentar-se a les eleccions del 20N, com a vassalls d'Esquerra.
El que es va presentar com una gran coalició independentista només ha aconseguit que Reagrupament tornés a casa... Ni la CUP, ni SI, ni els independentistes de CiU, només Esquerra i Reagrupament.
Per més inri es presenten a les eleccions estatals per aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal, no la independència, en competència directe amb el gran il.lusionista Duran i Lleida.

Tant Junqueras, com Alfred Bosch van propiciar un augment de l'euforia en el món sobiranista català. Eren la renovació a Esquerra, eren el resurgiment d'ERC. Finalment l'aparell de la "nova" ERC va decidir que la ùnica petició de SI era inasumible. La petició era; fer rotatoris als parlamentaris, tal i com ja fa ERC al Parlament Europeu. El programa, els caps de llista, el nom... tot era ERC i el demés una plataforma de suport, un simple vassallatge al partit de Companys i Macià.
Mica en mica s'han anat fent públics els noms dels caps de llista de cada demarcació. A Girona Teresa Jordà i Jordi Casadevall com a 1 i 2. A Tarragona l'hiperamortizat alcalde de Montblanc, en Pep Andreu i a Lleida està per determinar. Ja sabíem que en Bosch i en Tardà serien els dos primers per la capital.
Tot ells molt respectables i lloables, però al meu entendre no representen cap renovació profunda, la necessària per fer creíble el pas d'Esquerra a ERC.

La unitat sobiranista no ha estat possible, però no és cap tragèdia, ja que a Madrid pocs resultats obtindrem de cares a la independència. Es a Barcelona on els catalans ens independitzarem. I ho farem després de cremar alguna etapa més.
La crisi econòmica s'aguditzarà encara més, el Govern espanyol es negarà en rodó a cap pacte fiscal, el PP recentralitzarà (o ho intentarà) moltes competències autonòmiques. Llavors serà el moment de la unió; CiU, Esquerra, SI, Rcat, la CUP, sindicats, organitzacions empresarials, societat civil, llavors tothom s'haurà de posicionar.

Veig desproporcionades les crítiques a SI veient l'actuació dels demés. Donem temps al temps i que la fruita s'acabi de madurar. I que tothom assumeixi els seus errors, des de CiU i Esquerra, al ùltim mico.

The Nerves, When you find out

WITHOUT WORDS

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

VOSTÈ JUTGI

Crec en la propietat privada, en el comerç, en el lliure mercat en igualtat de condicions, en l'economia productiva, en el bens tangibles i crec en la inversió de capitals en empreses per consolidar-les i crear riquesa.
D'aquí neixen les societats avançades amb capacitat per cuidar i mimar a les seves poblacions, amb les polítiques de benestar social.

Tot això regulat i legislat molt bàsicament amb un parell o tres de principis.
Honestedat, en el sentit més ampli de la paraula. Igualtat de condicions per tothom en tot moment i penalitzant molt durament el mercadeig d'influències i les inversions especulatives a molt curt plaç que poden donar com a resultat l'esfondrament dels mercats.
La honestedat és la que fa que al final de la transacció mercantil totes les parts en surtin beneficiades i la satisfacció aporti confiança per seguir movent capitals, amb la consegüent creació de riquesa.
La igualtat de condicions també aporta la confiança necessària per engegar nous projectes que renovaran i regeneraran amb idees noves el sistema en general. Penalitzant molt durament les accions que pretenguin actuar en avantatge sobre els demés amb monopolis, mercadejant amb influències polítiques o legislatives i les que s'aprofitin de privilegis, trampes, evasions o reduccions fiscals i que causin perjudicis a la competència o als seus mateixos treballadors.

O rectifiquem i aviat i comencem a aplicar algun (o tots) d'aquests conceptes o la nostra societat de pau, treball i protecció social serà en perill.
El més escandalós de tot és que permetem que els nostres personatges públics i polítics campin amb tota impunitat fent ús de moltes d'aquestes males pràctiques.
No podem permetre que els 7 últims secretaris d'estat per l'economia als USA hagin estat tots directius d'una mateixa entitat bancaria americana coneguda per els seus grans moviments de capital a curt termini buscant l'enriquiment ràpid i causant tremolors per allà on passen.
Gordon Brown va intentar fiscalitzar aquests moviments i a l'endemà tenia al mateix secretari d'estat per economia dels USA a Londres...
Es del gènere tonto permetre els avantatges fiscals que tenen les empreses a Irlanda (recordem que allà s'han instal.lat grans multinacionals en aquests últims anys) i que posteriorment tots els europeus hàgim hagut de pagar el rescat de l'estat Irlandès.
De la competència deslleial xinesa o russa no en parlaré, ja que això mereix un capítol apart.

Acabo demanant penes de treballs forçats a Sibèria  fins la setmana dels tres Dijous per dos exemples ben espanyols.
Els lobbies de poder espanyol no varen permetre que Gas Natural comprés Endesa i al final va acabar a mans de la Italiana Enel, que a la vegada és en mans del Govern Berlusconi. Avui paguem l'electricitat exageradament més cara que fa 4 anys (algú ho havia de pagar i més quan la companyia és en situació de monopoli)
El ministre que va propiciar aquella transacció, el senyor Solbes, forma part del consell d'Enel des de fa pocs mesos.
Barrick Gold (potència mundial en la producció d'or) acaba de fitxar com assessor a Don José Maria Aznar. Aquell ex-president de govern espanyol que avui encara cobra del depauperat erari públic espanyol.
Aquell president que es vanagloria d'haver iniciat l'esclat del totxo, presentat-lo com a un valor a l'alça i com a gran refugi de capitals s'ha passat al sector aurífer. Sector que durant el 2010 va veure augmentar en un 25% el preu de la matèria primera i que en el que portem d'any ja l'ha augmentat un 35%...

Vostè jutgi.

The Samall Faces; I'm only dreaming

ENS HAN DECLARAT LA GUERRA?

Estic convençut que ens han declarat la guerra de la mateixa manera que han reformat la Constitució, per la porta del darrera. I aquí esten entestats en mirar cap a l'altre costat.

Amb la transició es va legalitzar l'assaltament econòmic als catalans i així portem més de 30 anys, el resultat és avui evident; ningú pot suportar un espoli fiscal d'un 10% durant més de trenta anys sense pagar-ho molt car. Ja veiem com tenim l'antigament ric i pròsper sistema productiu català, agonitzant.

Una vegada els espanyols s'han arrancat el sentiment de culpa per les atrocitats del passat, han apretat l'accelerador del centrifugador. En poc temps han deixat sense arguments als "bons catalans plens de seny" que frisaven per l'encaix.

Han potinejat i modificat al seu gust un Estatut sorgit per sufragi a Catalunya. Primer el Congrés espanyol i després un grupet de magistrats posats a dit per el partit únic PPSOE. L'excusa era l'inconstitucionalitat del mateix i evidentment la seva constitució no es podia modificar de cap manera per els catalans. Però vet aquí que per una alemanya i un francés sí que es podia fer, i sense cap mena de consens. A més s'ha fet en una setmana i en ple mes d'Agost. Entre altres coses s'ha eternitzat l'espoli a Catalunya i s'ha posat per davant el pagament del deute exterior al Estat del benestar. 

Encara no calmada la seva sed conqueridora, el mateix dia un altre tribunal ple d'espanyols ens deia que la nostra llengua, la catalana no havia de ser vehicular a l'ensenyament dinamitant el sistema educatiu català.

Es evident que s'han proposat exterminar-nos com a poble i no tenen cap rubor, ni cap contemplació. La màquina és imparable i demolidora.

Hem de vestir un exèrcit i molt rapidament, la situació ho reclama urgentment, ens han declarat la guerra.

The Jet; Rollover DJ

QUINA GRAN REFORMA

No vull entrar a valorar la evident incapacitat democràtica en les formes de com s'ha modificat el que era immodificable, sagrat i inviolable. Ho han fet per la porta del darrera i com uns assalta iaies, però he dir que després de llegir el texte que s'ha afegit a la Constitució he de reconeixer que no està gens malament.

No està gens malament, ja que si l'argument per tal reforma era la credibilitat dels mercats l'han errat per complert. Almenys a mi, i per el que conec als espanyols l'article que deixa la porta oberta a saltar-se aquest dèficit por motius de força major com: catàstrofes o recessions econòmiques (i què estem vivint avui?) no m'inspira res més que: tu deixa'm els calers que quan et giris te la clavaré fins la campaneta. I així cal advertir als inversors internacionals des de Catalunya...
Aquest article sol destrossa tota la credibilitat amb la que intencionadament s'havia perpetrat l'engendre.

I per altre banda, Si es posen a fer-se els escrupulosos amb el dèficit i com que la situació econòmica no té cap símptoma de millora almenys dins els propers 3-4 anys, amb  les administracions que ja no es podran endeutar, i per tant  invertir i fer girar la roda de l'economia i la creació de llocs de treball acabaran d'agreujar els seus propis problemes estructurals de dèficit i atur crònic. I amb això a les mans no dones cap garantia de pagament a ningú.
Arribats a aquest punt, el que intenta cobrar és pot plantejar diverses qüestions com: I si faig bocinets al porquet i intento recuperar el capital per parts abans de perdre-ho tot o allargar massa els temps en els reintegraments? Poso a una banda les parts bones i les faig generar rapidament, mentre mantinc les parts gangrenades en quarentena i així almenys m'asseguro cobrar una part?

Entre una cosa i l'altre quasi que em permeto de felicitar al PPSOE per l'ajuda (encoberta i involuntaria, tot sigui dit) a la promoció de la independència de Catalunya. Penseu que fins i tot en Duran i Lleida s'ha vist obligat a gesticular estar dolgut per un trancament del pacte constitucional, segons ell. Verge Maria Santíssima! Visca la reforma, visca el PPSOE!!!

Zvonimir&Wolfang; Set Me Free

TOT EL QUE VULL

El partit únic espanyol, el PPSOE ha acordat una reforma "exprés" de la sagrada constitució espanyola del 78 a petició dels veritables sobirans d'aquest Estat espanyol, els compradors del deute.
Alemanys i francesos volen garanties de cobrament dels bons i el deute espanyol ja adquirits i dels que hauran d'adquirir en un futur. Sembla ser que exigeixen que sigui la constitució espanyola la que fixi el sostre d'endeutament de les administracions públiques, tal i com està fixada a la constitució alemanya. Tot i que els mateixos alemanys també tenen fixat el sostre d'aportació fiscal a la solidaritat estatal alemanya, que és un d'un 4%, al estat espanyol ningú en parla d'això, ni en parlaran tampoc.
Ras i curt, Espanya ens dirà als catalans fins a on ens podem endeutar, però NO es limitarà l'espoli fiscal. Per tant, ens podran escanyar tot el que els hi convingui i més.

Als catalans se'ns ha negat una interpretació constitucional oberta i molt menys se'ns ha permès cap reforma del sagrat texte, al.legant que era la totalitat del poble espanyol qui tenia la potestat per fer-ho i qui tenia la veritable sobirania nacional espanyola... ja ho veieu.
Amb aquesta reforma sense referèndum, menys del 50% dels espanyols (PPSOE), pretén decidir a exigència dels mercats el nivell d'escanyament i de serveis que podrem disfrutar els catalans i ho faran per collons, no els cal la democràcia.

De retruc es certificarà l'impossibilitat d'un nou pacte fiscal beneficiós per Catalunya, ja que com les faves comptades, algunes CC.AA espanyoles s'haurien d'endeutar més per seguir donant els serveis als seus ciutadans. No hi ha diners per tots. D'on els treurà Espanya? jo ja ho sé, per això asseguro que amb aquesta reforma s'acaba el pacte fiscal proposat per CiU.
Des de el lobby d'amics d'en Duran i Lleida lluny d'agafar-s'ho malament per el clar perjudici que suposarà a Catalunya i per la manera gens democràtica, ni elegant de fer-ho sembla que estan disposats a llegir-se la proposta del PPSOE. El Conseller Mas-Colell, de moment, només demana que sigui Catalunya qui pugui fixar el seu sostre d'endeutament... i ningú ha dit res, almenys fins avui, de fixar el sostre de solidaritat o espoli fiscal.

La reforma constitucional serà aviat, abans que el senyor ZP deixi el seu càrrec, la faran de manera exprés, ràpida, com els tril.lers que mouen els vasos com llampecs perquè no es pugui veure on és la piloteta i el resultat serà, apart de controlar la despesa de les taifes espanyoles (que mai varen reclamar ser-ho) la plasmació constitucional del atracament i l'espoli fiscal a Catalunya, a més, de certificar que els catalans no tenim cap respecte constitucional ni democràtic dins Espanya. I CiU diu que està disposada a estudiar la proposta.
Després d'això una majoria absoluta del PP seria tot el que vull...

The smoke; That's what I want

PRE-FLORS

Els uns esperant al proper govern espanyol a que els otorgui (si l'aritmètica els ho permet) una cosa que li diuen "pacte fiscal" a canvi del dret a decidir (segons Duran i Lleida). Els altres de bracet contra la comprovacions de frau en el PIRMI i les retallades, continuen entestats en els seus molt particulars interessos bipartits, o bipolars. Dreta vs esquerra... Uns malgasten i els altres retallen on no cal.
Quin avorriment!!! quina poca visió!!! i quina colla de covards i panxacontents... Barallats per 4 engrunes que els permeten viure bé només a ells...

I aixó no és el pitjor; CiU, PSC, PP, Esquerra i IC-verds tornaran a ser les opcions més votades al 20N, una massa de xais otorgarà a aquestes sectes prou legitimitat per seguir menjant calent a tots els que s'han posat a mamar-la a sota la taula del seu superior dins l'escala de la secta. I no us penseu que tingui res en contra del sexe oral, només estic en contra del que serveix per escalar dins les endogàmiques sectes que trafiquen amb diner públic.

Avui he comprovat que estar en contra de "l'obra de govern" d'aquestes sectes et pot portar a ser titllat de "capullo" al mig del carrer. I així m'ho ha fet saber una lectora d'aquest blog i amiga des de que érem petits (ara ja no ho sé.. )
L'hi he donat la raó, sóc un pre-flor de tres parells de collons, però i què? La convido a ella i a tothom qui cregui que sóc un pre-flor o no (aixó és el de menys) a millorar aquest país i a donar la seva opinió des d'aquí. Les portes són ben obertes a tothom per dir, comentar i esbravar-se... Només desitjo que als qui ella defensa s'ho agafin la meitat de bé que jo. I és que admeten els errors és quan podem començar a millorar, Preflors!!!!

Garotas Suecas, Corina.






.

EN BERNAT I EL SENYOR CASTELLÀ

Hi havia una vegada un comerciant de llana castellana que comprava l'esquilada a un pastor molt pobre, en Bernat Dalmau. Aquest humil pastor però, tenia el remat de xais més ufanós de la seva comarca i ningú entenia com aquell home s'empobria cada dia més.

-Esquiles més de 20.000 xais per el castellà i cada dia ets més pobre, Bernat, què fots?

-El meu pare va signar un contracte que ens obligava a vendre tota la meva llana al castellà i al preu que ell marqués, va dir el pastor.

Uns bandolers havien assaltat casa seva un dia d'hivern a la nit. Ell era molt petit però en guarda un record ben viu d'aquella nit. Varen agafar als nen de la casa i amenaçant de matar-los varen fer-li firmar a al pare d'en Bernat un contracte que l'obligava a vendre tota la seva llana a un 10% per sota del preu de mercat. L'obligava també a no vendre llana a ningú més si no era amb l'aprovació del portentat castellà.
El pare, al veure perillar els seus fills va signar el contracte sense pensar-ho gaire. Total, només era un 10% menys i aquell home segur que li compraria tota la llana.

Havien passat més de 30 anys i el pare ja era mort. En Bernat lluitava per mantenir oberta una explotació ramadera que cada dia tenia menys ovelles. La casa que li havia deixat el pare era pràcticament enderrocada, no tenia diners per reparar les teulades i l'aigua estava desfent les parets de tàpia. Els estables i corrals estaven molt pitjor.
En Bernat però, estava molt preocupat per l'Anna, la seva filla que era al llit amb una molt greu malaltia pulmonar, que tenia remei si es disposava dels diners per pagar al metge i els medicaments, però el pastor no els tenia els diners.
I és que aquell any el castellà no li havia pagat encara una important partida de llana. Li deia que no tenia diners, a canvi, i com que coneixia els problemes d'en Bernat li havia ofert un prèstec (un ICO, en deien abans).

-Bernat, aquest castellà t'està fotent de mig a mig, li deien els seus coneguts.

-Com pot ser que et digui que no té diners per pagar-te el que et deu i a canvi t'ofereixi un prèstec (un ICO) si tu necessites els diners?

-Com t'has deixat engalipar d'aquesta manera? Tanta por et fa trencar el contracte que varen fer signar al teu pare mentre et posaven un ganivet al coll a tu?

En Bernat va acceptar el prèstec del castellà i al cap de tres mesos no el va poder pagar.
Avui en Bernat porta flors a la tomba de la seva estimada nena, l'Anna, la va enterrar al cim del Puigrós i hi puja una vegada per setmana.
Des del cim de la muntanya veu com fumeja la casa que li va deixar el pare, avui és del castellà, igual que el remat, els estables, els camps i els boscos.

The Prisoners; Be on your way

TRACTATS AMB OPIACIS

CiU ha arrassat en els dues últimes eleccions, les catalanes i les municipals. Avui, no hi ha (o no conec) cap administració pública catalana que en major o menor mesura no estigui sota el control , o directament condicionada per la federació.
La veritat és que davant la magnitud de la tragèdia tripartita el país necessitava i demanava a crits un canvi i així ha estat.
Però volia el país un pacte CiU-PP? Volia i vol el país tornar a practicar la mendicància dinerària i patriotica?

Tots varem veure a n'en Mas ara fa un any a la manifestació del 10J, tots hem sentit a n'en Mas dir que votaria Sí a la plena sobirania catalana, tots hem sentit a n'en Mas demanar-nos il.lusió. El programa electoral de les eleccions catalanes de CiU parlava del dret a decidir i del pacte fiscal a la "basca".
Mig any més tard i sense ni un dels punts forts del programa CiU assolits fan com Atil.la a les municipals.

Ahir milers d'independentistes es varen manifestar per commemorar la manifestació més gran d'aquest país. Ahir en Mas ja no hi va anar, no hi havia representació oficial de CiU, ni entitats "oficials" com OMNIUM.

A aquestes alçades de la jugada em permeto d'afirmar que aquest país ja fa mig any que està en tractament amb opiacis.

E.P.A: Lady Jane

ESQUERRA O MORT.

Esquerra o mort...
Una amiga d'infància molt posada en el projecte d'Esquerra em va acabar d'aclarir quin és el sostre, el "top of the hill" de molts votants d'aquest partit.
1- Ells són l'essència del independentisme català, els únics i veritables administradors legítims del terme "independència"
2- Es preferible continuar dins Espanya abans d'assolir una independència que no sigui clarament pro-esquerres. D'aquí en justificava els pactes amb el PSC.

Per aquesta gent, CiU són el dimoni escuat i Reagrupament i SI uns snobs pro-convergents que han entrat en l'escenari polític amb un objectiu; restar i disgregar la majoria social d'esquerres.
Vaig notar veritable despreci i ira en les seves paraules quan es referia a qualsevol opció política que no fos "d'esquerres". En cap moment feia autocrítica, ni tant sols dubtava que els tripartits haguessin errat en la seva gestió. Obviava els petits o grans errors del model dels tres partits per carregar sense contemplació amb l'obra de govern convergent, mai va tenir una mala paraula per el PSC, mai, l'home del sac és CiU.

He de reconèixer que em va ser impossible fer-la entrar a raonar que el primer que ens cal és un país i llavors ja decidirem si governa la dreta o l'esquerra (així és com jo ho veig).
El seu discurs d'enfrontament entre esquerra i dreta era avorrit d'entrada, fins que va aconseguir que fos molest (per mi almenys) quan no va voler reconèixer la legitimitat de CiU per governar.
-No tenen majoria absoluta, per tant, encara que hagin guanyat no tenen dret a governar- (???)
Vaig haver de deixar-ho aquí, perquè estava a punt de perdre una amistat d'infància que no tenia cap ganes de perdre.

Sense entrar a valorar l'obra de govern concreta, penso que tant els uns com els altres han fet bones coses i d'altres no tant bones, però he arribat al punt de no suportar els dogmatismes i la fe cega, i cada dia em regira més l'estómac aquesta suposada superioritat moral d'uns (esquerra) sobre tots els altres (dretes i tercera via, la del mig).
I em regira l'estómac per dos motius; l'un, la ceguesa en la crítica de la gestió que han dut a terme "les esquerres",  perquè n'hi per criticar i molt, i l'altre la impossibilitat a la que això ens porta de que Catalunya sigui un país normal i corrent. I el més fotut del cas, és que ja no disposem de gaire temps per perdre...

The Birds; Say Those Magic Words