ESPORTISTES O PIRATES?

Els esportistes no han de fer política, frase lapidària del corrent políticament correcte.
Ahir a la nit, en un programa emés per la cadena de capital italià i signant del "manifiesto por el castellano", vaig veure a un esportista fent política clarament. Va ser aclamat per el públic.
Gervasió Deferr es va declarar; català però espanyol i simpatitzant de PSOE. La declaració de principis venia precedida d'una serie de preguntes, que posaven en dubte el sentiment patrio del gimnasta.
-Soy catalan però español, quién me paga los gastos és España-

No fa masses dies, vaig haver de sentir a Xavi Hernandez, jugador del Barça cridar: Viva España!! després de guanyar l'Eurocopa de nacions, tot embriagat per les celebracions.
Pau Gasol ens annuncia l'orgull i la responsabilitat de ser espanyol. Aixó si, sense abans passar per cash i cobrar el taló del patrocinador.
A l'altre extrem hi tenim a l'Oleguer Preses. Que després de pronuciar-se políticament es va quedar sense patrocinador i era xiulat a tots els estadis espanyols. Ara ja és a Holanda.
No cal recordar que li està passant a Jan Laporta...

Els esportistes, avui grans icones i mirall exemplar per molta gent ho tenen clar.
Espanya és el seu negoci, Espanya és la seva via real per anar a competicions d'alt nivell. Qúasi a tot el que poden aspirar depén d'Espanya.
Aixó, no els eximeix de res; no poden dir que ells només son esportistes, mentre fan política partidista i plena d'interessos econòmics. En aquest joc no hi ha "fair-play". Els esportistes que no renuncien a omplir-se les butxaques defensant a Espanya no son imparcials, i la seva actitut és criticable al cent per cent.
Pirates?

The Singles;He can go, you can't stay.

FINANÇAMENT, EPISODI 3.871

D'entrada, em sembla curiós haver d'estar fent balls de xifres, per cumplir el que diu una llei com l'Estatut de Catalunya. Les lleis son clares, diafanes i d'obligat seguiment. Si no són així, no ens valen...
Per altre banda, condicionar el finançament a la bonança econòmica i les necessitats dels demés és esperpèntic, i demostra que no tots els espanyols som iguals davant la llei. Ja que les CC.AA amb règim foral; ni depenen de cap necessitat exterior, ni s'els condiciona el famos "cupo" a cap bonança ni a cap recessió, en distruten sempre. Per aixó, entre d'altres exemples, els seus jubilats reben prestacions bastant per sobre de la mitjana estatal
Tenim també a les CC.AA receptores, i que alhora sempre són refractaries a qualsevol millora per els ciutadans de Catalunya. Saben que el pastís és el que és, i que té 17 talls no iguals. Argumenten que són les persones les qui paguen impostos, no els territoris, cert. Però s'obliden de dir que; l'Estat inverteix en territoris, no en persones. I d'aquí un dels principals problemes per els necessitats de Catalunya.
Catalunya fa 30 anys que és sotmesa a ser "sol.lidària", aquesta sí, obligatoria. Obligatoria per no sé quin dret diví (en realitat sí que el sé, i no només fa 30 anys que és "diví") i ens el faran "in eternum".
És l'obligació dels catalans contribuïr amb l'Estat, però l'Estat no té obligació de res vers el Principat.

L'Estatut no ha arreglat res, seguim havent de pidolar com mutilats de guerra. Sotmesos al sistema espanyol, sistema clientelarment beneficiós i exclusiu per el PP i el PSOE i del qual els catalans no n'obtenim més benefici que l'insult, la retòrica per analfabets i de tant en tant algun piropo d'algun militar amb la boca grossa que ens recorda que nosaltres paguem els tancs, però ens els guarden ells.

Doncs haurem de fer guardiola i adquirir alguna tanqueta, o no hi tenim res a fer-hi.

The Aardvarks; Are you gonna be there
Are You Gonna Be There?

S'HAN ACABAT LES VACANCES

Ja estan acabades, i aquest any torno content.
He descobert tres coses noves i importantíssimes.

Primera- Que no hi ha crisi.
Els restaurants són plens a bessar, la gent espera i paga l'innombrable, i a tot arreu on vagis passa el mateix (a la costa de Girona), gent, gent i gent. Cues, cues i cues.
Què els pot passar als senyor Visa i Mastercard al Setembre? Ja sabran ells a qui presten diners...i si no els surt bé, ja ho pagarem entre tots com estem fent amb les hipotèques NINJA.

Segona- S'ha creat una llengua nova i l'usen molts catalanonats. Es farceix amb molt de castellà i petites "crosses" catalanes amanides de paraules anglosaxones.
El castellà s'usa principalment per fer-se el graciós, el català per ordenar als nens que callin i l'anglosaxo per explicar gestes de risc i fardar d'alta tecnologia.
M'hi he esforçat però no l'he pogut aprendre, ja que cada individu l'usa com vol, cosa que en complica l'aprenentatge.

Tercera-Si surts de casa amb nens i vols tenir un àpat tranquil, només entra en establiments on dispensin Calipos. Demana un Calipo de primer per els nens i tindrás un àpat tranquil, aixó sí, sigues curós i vesteix als nens amb "xubasquero".
Fins i tot, podràs fer sobre taula si al establiment tenen dos gustos de Calipo. Per aixó, sempre més tindré present al senyor Frigo en les meves oracions...
Senyor Frigo que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom, així a la terra com es fa en el cel.

Dirty Pretty Things; Bang bang

ENGABIATS I OFEGATS

Les administracions catalanes estan ofegades econòmicament. Començant d'abaix cap a dalt.
Els Ajuntaments han deixat d'ingressar cantitats ingents de diners per el totxo, igual que la Generalitat. Les Diputacions les deixarem a banda, ja que molt sovint semblen hologrames boirosos al mig de la nit...però també patiran.
És obvi, que les necessitats socials augmentaran a mida que la miseria econòmica avanci. Els Ajuntaments seran els primers desbordats, i la Genralitat no sabrà de quan disposa fins d'aquí a uns mesos, anant bé. Però és vox populi, que és apunt de col.lapse econòmic.
Espanya ha jugat molt bé les seves cartes altre cop(tinguent la paella pel mànec, no es gaire difícil).
ZP va fomentar un nou Estatut, el va putinejar, per acabar aprovant-lo just abans de les eleccions estatals. Va aconseguir uns grans resultats a Catalunya tot prometent l'oro, el moro i la vall d'Andorra. I avui, incumpleix aquest mateix Estatut sabent que les dates juguen al seu favor, ja que el gran recaptador continua essent l'Estat.
La Generalitat no té capacitat per accelerar res, alhora que cada dia que passa queda més escanyada. Amb els Ajuntaments fent aigua o fallida directament (ara em ve al cap Tossa de Mar)i suplicant ajudes a la Generalitat. Un peix que es mossega la cua...
Zp ens donarà el que voldrà i quan voldrà; ell té la caixa i el rellotge. I nosaltres els catalans, les necessitats.
Us imagineu quin futur inmediat ens espera?

The Reflections; Just Like Romeo And Juliet

LA CROSTA VS LA GANGRENA

Dues imatges de gangrena
Definirem:
Anomenem crosta a la capa que ens queda damunt una ferida en procés de curació. Formada per sang seca, i cel.lules de pell morta.
ûltimament i de forma molt despectiva els "cosmopolites" i molt espanyolistes residents a Catalunya titllen així als catalans que defensen l'idea de la nació catalana.

Anomenarem gangrena al mal de les cel.lules interiors del cos que acaben pudrint-se i destruint fins la mort l'èsser que la pateix, de no extirpar-se la part infectada.
També podriem anomenar així, als espanyolistes residents a Catalunya. Que prefereixen la destrucció a pessics de Catalunya, abans que reconeixer que Espanya és letal per els interessos dels habitants del Principat.

La gangrena catalana davant la tria de crear un bon servei de pediatria per els seus fills, o fer canvis de sexe a Sevilla i de franc. Tria els canvis de sexe a mil km.
La gangrena sempre es queixa quan s'usen diners de la Generalitat per defensar l'agònica cultura catalana, en canvi no estalvia despeses per omplir Catalunya de Ferias de Abril.
Les extremitats engangrenades no demanen mai perdó, però l'exigeixen sempre a les crostes, per petites que siguin. No tenen peitat.
La gangrena és camufla amb discursets populistes i s'acaba descubrint amb les mentides, incumpliments i insults.

Vosaltres trieu; crosta o gangrena.

Spencer Davis Group; Nobody Loves.

TOTS A GALERES

Otger Cataló, Guifré el Pil.lós, Ramon Berenguer, Pere el Gran, Jaume I, Pere III i Salvador Sostres amb la seva bomba de neutrons, han sigut convocats a la propera Bilateral Estat-Generalitat. Assumpte; finançament de la Generalitat.
Missió: repartir hòsties a base de bé, per fer cumplir la llei espanyola als espanyols.

El Conseller Castells, Artur Mas, Joan Ridao, Joan Saura, Pascual Maragall, i tota la trepa pro-Estatut(entre ells, jo)queden rellevats d'inmediat i condemnats a galeres eternament. Seran retornats a Catalunya amb un llacet i posteriorment s'els triarà destí. Com a molt aprop Constantinoble (a fer-li companyia a n'en Clos).
Culpa: Cagar-la de totes totes. Primer, creient que l'Estatut seria sol.lució. Segon: conspirar i fer-ne ostentació pública, proclamant als quatre vents les virtuds d'un document que no han sabut defensar. Ni poden.

Vull fer menció especial al nostre enemic, Espanya. Que segle rere segle ens fot els quartos i quan ens rebotem alguna garrotada.
Avui representada per: ZP, Solbes, Montilla, Iceta, Zaragoza i la Chacón. Gent, que a priori s'els veu "de bon tractar", però que sempre ens l'han tingut parada (la ballesta).

Només ens resta encomanar-nos al valor dels nostres guerrers a dalt esmentats, tot esperant que la crisi fagi aixecar algun putu català del sofà, per unir-se a ells.
(que rucs hem de ser, que ens carda fins i tot en Montilla!!!).

A Galeres tots!!!!

Downliners Sect; I'm a lover not a fighter

ELS AJUDANTS D'EN CASTELLS

Conegut és de tots l'higalguia espanyola, que sempre els ha honorat per allà on han passat. Fixeu-vos fins a quin lìmit pot arribar el seu amor cap a nosaltres que ens han regalat: una identitat, una llengua de veritat i un Estat que ens vetlla.
Fins i tot, ultimament, ens han dotat d'un màgnífic i nou Estatut d'Atontomia. Un exemple de generositat i estima del Imperi cap nosaltres, els perifèrics del "nordeste".
Petits mals entesos per part del Conseller de finances de la Generalitat estan encallant el finançament de tot l'Imperi...No ho podem permetre de cap manera!.
Tres homes han sigut posats a disposició del obtús Conseller per aclarir-li tot allò que disposi interpretació, aclarir-li el significat de la paraula solidaritat i fer-li saber que España es fonamenta amb aquesta solidaritat.
De ben segur, Castells escamparà la boira que ara l'encega. Juan Crosta, Josep Maria Filesa i Pepe Guerrillero. Tres homes amb una fe Imperial demostrada en 3000 batalles seran els ajudants de Castells.
Catalans, no patiu que no tornarem a fer més el ridícul. Hem ser agraïts

Gruixut's; Xafardera

LA SOL.LUCIÓ: MÉS IMPOSTOS

Aquesta setmana passada ha sigut densa politicament parlant.
El congrés de CDC i la Casa Gran, la publicació de les balances fiscals, les proto idees sobre el nou finançament econòmic, l'altíssima taxa de funcionariat a les CC.AA més deficitàries i d'altres misèries...

Ès evident, que el finançament de les adminstracions a Catalunya és i serà un greu problema davant el crack del 2009.
Però a Camprodon ja ho han sol.lucionat: Cobraran un cànon a les companyies telefòniques que operin al Municipi, per les trucades del mòbil a fixe http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=528175&idseccio_PK=1049
Amb l'argument que s'utilitzen els cablejats aeris i subterranis instal.lats al Municipi.

Aquestes insta.lacions, pagades de butxaques privades: o bé per promotors particulars, o bé per la mateixa Telefónica de España S.A, que també, hi fa manteniment, o bé millora les inta.lacions. Serviran per poder fer front a les despeses dels Ajuntaments i alhora s'ens apujarà el rebut de la telefonia a tots.

És curiós aquest país; On les CC.AA "riques", i amb només un 8% de funcionariat tenen problemes per pagar-los i s'han d'empescar tota classe de tributs.
Polítiques, que d'entrada i per sistema sempre són rebutjades i criticades per les CC.AA "pobres", que a més tenen un 25% de funcionariat. Polítiques, que al final també acaben "practicant" sense complexes.
Uns, podran mantenir al 8% de funcionaris i els altres podran arribar al 30%.

5.6.7.8's; The Barracuda

SÓC UNA CROSTA

Hola, he decidit presentar-me. Sóc una crosta i un català irreal.

Una crosta; Els meus cognoms em delaten, i amb ells sempre seré sospitós d'alta traïció a Espanya. Les meves opcions polítiques no són ni el PSC, ni cap altre partit d'obediència espanyolista. No suporto la música dels Manolos, ni d'Estopa entre d'altres. A casa parlem català. El castellà el "gasto" tan poc com puc i tinc un marcat accent català. Vull la plena sobirania per Catalunya...sóc una crosta.

Sóc un català irreal; Ja que no treballo a la SEAT, ni faig de manobre. M'interesso per la política i no sóc optimista. No m'atrau "la Roja", més aviat em repulsa. No compro ni El Periodico, ni La Vanguardia. No crec en Espanya, ni en el federalisme, ni crec que la convivència amb la resta del Estat sigui possible en grau d'igualtat (i no per culpa meva). Sóc un català que s'ha de tenir amagat, per no ofendre les sensibilitats del Estat espanyol...sóc un català irreal.

Per tot aixó m'he de sentir culpable, i fer penitència i dejú. M'he de resignar a veure morir el teixit social i empresarial que ha fet forta Catalunya.
He d'agenollar-me a casa meva estant, ja que els nouvinguts i els "conversos" volen una societat i un país tant semblant a Espanya com sigui possible, encara que aixó signifiqui decadència i empobriment. He d'entendre que només el castellà és indispensable a Catalunya.

Sóc una crosta i un català irreal, o aixó em volen fer creure. Una persona despreciable a la que se li pot faltar al respecte dia sí, dia també. Una persona a la que cal estigmatitzar. A la que s'ha de minoritzar, fer callar i a la que se li ha de recordar la seva inferioritat via "manifestos por el castellano", via espoli fiscal desagnant, via incompliments varis per part del Estat.
Tothom ha de saber que no sóc respectable i ningú m'ha de defensar, ni tant sols el país que em cobra els impostos.


The Chords; I'll Keep on Holding On

JOAN LAPORTA

No vull dir res a favor seu, ni en contra. Ja que hi han elogis i retrets a fer-li. Només m'agradaria dir que; trobo vergonyos el lixament al que està essent sotmés.
Joan Laporta va patir un 60% de vot contrari en la passa moció de censura. Calia un 66% per poder convocar eleccions a la junta Culé. L'aritmètica l'avala...

Em sorprén que, els mitjans que avui reclamen la dimissió de Laporta tot i ser lícita la seva continuïtat en el càrreg d'aquest club privat. No fagin el mateix amb d'altres càrregs i de molta més rellevància (en teoria)i als que només avalen les matemàtiques.
Una Copa d'Europa i dues lligues em semblen èxits infinitament superiors als resultats d'aquets càrregs públics. A Laporta no li han envaït competències, A Laporta li paguen el convingut, Laporta es sap expressar, Laporta procura per el Barça i després per els altres...
Que El Periodico i La Vanguardia hagin saltat al coll d'en Joan, tot exigint-li la dimissió, en pro de no se quina moralitat exible a un President i a l'altre no, ens demostra el següent.

El Barça és una plataforma de poder que tothom desitja.
No es ben vist que el President d'aquesta entitat privada reconegui públicament la seva catalanitat.
Ser President del Barça sense ser del Opus o d'un partit espanyol és un pecat mortal.

En Joan és l'ùltim que ha de dimitir.

The Artwoods; I Take what I want.

CATALANA, BOTIFARRA DE LLENGUA

La botifarra de llengua, o catalana, és un embotit típic d'aquesta terra. La recepta, tot i tenir petites variacions sol ser molt similar a tot el Principat. La llengua del porc n'és la base.
S'estan constituïnt plataformes per modificar-ne la composició arreu de la Peninsula Ibèrica.
Perquè? S'ha demostrat que és cancerígena i separatista. Diverses en són les mesures a prendre.
Resulta, que uns hi volen afegir "pimentón dulce" per sol.lucionar-ho i fer més cosmopolita el tema...
D'altres volen prohibir la botifarra de llengua directament, ja que diuen que ofèn als nens, els retrassa el creixement i els traumatitza per la resta de la vida. A canvi, proposen substituir-la per el "chorizo de Cantimpalo"; molt més adequat per el desenvolupament de les criatures, diuen.

N'ès tal la pol.lemica, que fins i tot el flamant(i elegant)seleccionador espanyol de futbol, ha signat un manifest per fer del xoriço de Cantimpal l'embotit nacional espanyol. Diu, que la butifarra de llengua de porc no tindrà, ni ha de tenir mai la categoria de procucte "delicatessen" que té el De Cantimpalu.
Iker El Cid, jugador de la Roja, va salvar de morir a un pobres i indefensos nens. Xoriç entre llabis, va aturar l'atac d'una butifarra de llengua gegant. La botifarra embogidament desbocada volia desgraciar una mainada espanyola, i ell, com a bon "nacional" ho va haver d'impedir. Què faríem sense heroïs?

Humilment, jo voldria reconeixer, que m'he fet gran a base d'entrepans de fuet i catalana. Ara d'adult, no tinc aparents mostres de malformacions. Tinc una cua afilaberquinada de color rosadet perfecte. Llueixo una conna preciosa, que ja voldrien molts. I el meu morro, només és millorat per la meva orella...
L'ùnica cosa que accepto que pot molestar; és la meva forta pudor, intrínsicament lligada a la meva condició de garrí. Què hi farem?

The Primitives: Crash

DRAG QUEENS

Entre espanyols pura raça, entremesclats, peruans i catalans amb síndrome d'Estocolm aixó sembla una convenció de drag queens amb síndrome premenstrual.
Càntics, escàndols, pòlvora (aquesta vega en forma de focs artificials, hem tingut sort), borratxeres i més cantics. Entre d'altres; vote, vote, vote polaco el que no vote (em sembla que els rivals eren alemanys, no pas polonesos, oi?... )

No m'agrada transvestir-me, i què passa?
Que sóc un "demodé"? un pagerol? un catalufu, i què? Però jo no m'amorro a qualsevol lloro pintat de vermell.
Ja sé que no podré signar mai manifestos amb "Intel.lectuals", en pro de la molt cosmopolita llengua castellana. Ja sé que parlo un dialecte infecte que només fa nosa... Tot aixó ja ho sé. Però a mi no em vestireu de puteta berbenera.

Certament, va guanyar l'Eurocopa el millor equip. Però el dia que la guanyi Turquia no em convertiré pas al Islam, de la mateixa forma que avui no canto el que "Viva España", ni que em matin.
De totes maneres m'agradaria dir que: si jo disposes dels jutjes, els tancs i la clau de la caixa, com ara en disposen els drag-queens, jo sí que els deixaria jugar a diferència d'ells ells/elles. Ja que com a personetes, considero que tenen tot el dret, de poder gaudir del que ahir van gaudir amb tant plaer i exaltació. Plaer que, em neguen i que m'aboca a l'onanisme més melangiós.

The Rolling Stones; Have you seen your mother, baby?

LA CORPO.

Que els mitjans de comunicació són un aparador molt desitjable per els polítics ho sabem tots. Que tots els polítics, quan poden, grapegen els mitjans públics també ho sabem tots. Però no pensava que la mesquinesa política fos capaç d'enfonsar i amb tota l'intenció a la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

El PSOE en època de Gonzalez-Gal, ja va intentar desmontar amb totes les armes al seu abast la "Corpo" catalana, que Pujol intentava posar en marxa. No varen poder des de Madrid. Ara, des de dins mateix l'estan matant "sin que se note la intención".
La televisió, líder d'audiència amb Convergència, avui ja no té cap promagrama com: el més vist. Submergida a la tercera-quarta posició d'audiència, va perdent pistonada, amb cada canvi, amb cada acomiadament de cominicador i amb cada decissió política. Recordem que: Montilla, com a Ministre d'Industria és el màxim responsable
que a València les transmissions de TV3 s'hagin aturat. En Clos no sap ni que és València, ni TV3.

L'ùnic programa de Catalunya Radio, líder de la seva franja ha patit el decapitament del seu conductor. En Basses ha emmudit per ser una "crosta".
Amb l'argument de la Catalunya plural, a la "corpo" no hi queben ni locutors, ni comunicadors de clara tendència catalanista. Només son vàlids els "entretenidors" que tenen nivell C de baixllobragatí. Tot i que aixó signifiqui una desbandada de l'audiència, ja els està bé. Així puja la SER i deixem de tenir icones nacionals catalanes.

L'integrisme socialista espanyol s'està demostrant demolidor i no l'importa acabar amb tot. Faran un país nou, semblant a Murcia.

Suinage; Take Me Down

JA EM DISCULPAREU

Ja em dispculpareu aquests dies de no actualització del blog més ordinari del món, però és que se m'ha girat feina.
Estic igual que un fill de puta buscant la partida de neixament. Tinc pare i mare identificats, però faig la mateixa fila, tot buscant els signants de la rastallera de pagarés impagats que m'adreça el meu banc.

-Bon dia Albert, sóc en Pere del Popular
-AH! bon dia Pere, avui qui?
-Avui en "tal"...
-I de quin import?
-Aquest puja sis mil i "pico"
-Ah!! Ohh!! ..mm.. ara el truco. Aquest sempre havia pagat molt bé, eh !!
-Sí, però ara... Ja em diràs alguna cosa, eh Albert?
-Sí, i tant Pere, només faltaria. Ara mateix el truco...

I així portem uns quants dies en Pere Popular i jo. I així anem fent...

Per cert, tot i que tinc altre feina, trobo molt lleig que Unió Democràtica de Catalunya no fos ahir al acte d'Omnium per; la defensa del Estatut.
Del Psoe, era d'esperar...

Espero de tot cor que: "tots" els malpagadors siguin víctimes de trencadura súbita galopant de fèmur, cúbit, radi i rotula... després de pagar, aixó sí.

The Easybeats; Good Times

DECADÈNCIA

Molt més aguda del que sembla, transversal i sense retorn. Així m'ho relatava un empresari dedicat a l'obra pública. Té raó.
Em posava l'exemple del Regne Unit de finals dels setanta i de gran part dels vuitanta. Decreixerem, entrarem en recessió i gran part de l'economia productiva patirà transformacions brutals, abans de tornar a ser fiable per els inversors. O bé morirà en la mutació.
El preu dels combustibles i les energies en general. Aturada del consum intern degut a la pujada del euribor i al sobreendeutament. Productivitat poc competitiva. I l'enfortiment del euro. Faran que la nostra economia, canvii profundament i de retruc la societat.
A Catalunya ho tenim pitjor encara. La majoria de l'industria està fugint en busca de competivitat. No tenim grans marques en alimentació, energia, telecomunicacions, industria pesada... Només La Caixa. Pensem que; del 100% de la deslocalització estatal, un 50% han estat empreses catalanes...
No li sumeu la decadència de Catalunya en el pla lingüitic i cultural, o acabareu plorant.
No vull fer de Nostradamus, ni molt menys, però crec que tenim tots els elements per patir un difícil i canviant futur. Hem engegat la decadència.

Paul Revere& The Raiders; Indian Reservation

HEM DE SER HONESTOS

Alfonso Guerra (PSOE), en unes declaracions; reclamava l'aplicació del article 155 al País Basc, que preveu la supressió d'autonomia de qualsevol comunitat del Regne d'Espanya. En cas que el Lehendakari vulgui tirar endevant el famos referendum, per lliure associació amb Espanya.

Aquest senyor, esquitxat per tota mena d'escàndols en l'època del Govern Gonzalez, és un dels pares ideològics dels qui avui ens Governen a Catalunya.
No és d' estranyar doncs, que ahir la TV-res ens innundés amb l'Expo de l'aigua. Celebrada a la nostrada ciutat de Saragossa. Capital dels propietaris del Ebre, i dels qui ignoren la nostra llengua a la Franja de Ponent, i dels qui reclamen unes peces d'art litúrgic pagades religiosament als seus anteriors propietàris, i dels qui tenen recorregut l'Estatut Català al Tribunal Constitucional (igual que els dimonis del P.P).
Espanya, Espanya i Espanya era la paraula dominant en el guió del guapo presentador. Minuts i minuts dedicats a publicitar un nou projecte socialista espanyol. Genereosos i despresos que sóm els catalans ...

El congrés d'Esquerra ha donat per bones aquestes polítiques, escollint a qui més defensa a Montilla i el Tripi.
Vista la volada política que els compromisaris d'Esquerra desitgen; No seria més fàcil i honest portar a Alfonso Guerra com a presidenciable a la Generalitat?

Dandy Warhols; Cool as Kim Deal

2300

L'Onada d'impagaments mercantils, les fallides de les families, el desavastament dels mercats de combustibles i aliments, les vagues, les dificultats pressupostàries dels estaments públics amb les consegüents desatencions bàsiques, no són res. Res comparable al segon superdissapte a Can Esquerra.
Aquell dia es traçaran les polítiques a seguir i les seves estratègies, rumb al 2014 ...

Veient els ùltims resultats, en el mega-ultra-xupi exercici de DEMOCRÀCIA amb el que Esquerra s'ha lluit davant les altres formacions, no és d'estranyar que ni al 2014, ni el 2300. Aquí, no serem mai res més del que ens deixin ser.
Quants dels compromisaris/votants d'Esquerra estan disposats a perdre comoditats, fer sacrificis, o fins i tot, a posar en perill la seva integritat física per l'Independència del nostre país? ...Quants catalans n'estaríem disposats?

D'Espanya, si mai en marxem, no ho farem sense patir un cert grau "d'incomoditat". Ells defensaran el seu país. Ho sabem tots.
Si amb l'escampadissa de "desgràcies" patides ultimament per tot el país, no estem disposats a tot. I fins i tot, el màxim exponent del Independentisme pateix de síndrome d'Estocolm. On volem anar? Al ABC ja només s'en riuen
Comencem a preguntar-nos de veritat, què estem disposats a donar per Catalunya? Quants motius més necessitem per començar a fer-nos preguntes de veritat?
El viatge a Ítaca (o a Can Piaxapedret), necessita collons. A més de sort, convicció i intel.ligència.

Patrick & Eugene; I Bet You Look Good On The Dancefloor

VIURE DE GENOLLS

Definitivament us dono el condol a tots els catalans.
El superdissapte a Esquerra ha fotografiat la societat catalana, la que prefereix guardar la roba, mentre fa veure que neda. Ha Guanyat la candidatura dels que han preferit tenir feina oficial abans que fer oficial a Catalunya. Podran continuar pagant les hipotèques, els restaurants i demés, Catalunya s'haurà d'esperar...

A Can Montilla, ahir era festa grossa. Zaragoza, Joan Filesa i Crosta, Miquel Iceta, tenen un recordman teledirigit al partit més "independentista" del Parlament.
No hi ha altre atleta més ràpit en la seva especialitat que Joan Puigcercós. Com ja va demostrar als passadissos del congrés espanyol aprovant pressupostos a canvi de "tot", i com ja va demostrar a la seu de Governació repenjant la "rojigualda" per ordre dirècte d'en Pepe, el nostre President.
Primer jo, després els demés...

Amb aquesta mentalitat, per suposat, ningú arriscarà per fer el pas definitiu cap a la sobirania.
Sabem de sobres que aquest pas serà arriscat. Que qui el lideri es jugarà fins i tot la seva integritat física, a part de la seva llibertat i patrimoni... I En Joan de Ripoll, i tota la gent que l'ha escollit i li dona suport, han evidenciat ser de la mateixa raça de lloca. La lloca que omple i ha omplert els partits catalans durant els últims 30 (70) anys.
Preferim viure de genolls, que morir drets.

The Inmates; Love Me Two Times

US DONO EL MÉS SENTIT PÈSAM ?

Aproximadament avui, aquest blog fa 2 anys.
Si us fixeu abaix, just al final, hi ha un comptador de visites. Només vull donar les gràcies a les 8.500 entrades. Que per altre banda no representa cap record Guiness, ni molt menys. Però si tenim en consideració qui el fa, i com el fa, potser sí que seria un nou Guiness...

No entraré en reflexions filosòfiques sobre internet, els blogs ni les modernes societats. Només demano Marlboro al estanc, Heineken a la botiga, videos al YouTube i que la crisi no m'embargui l'Adsl...

Donar-vos el pèsam seria massa, oi? Doncs, per molts anys i que no us falti res.

The Ugly Beats; Bring her Down

OFERTA PÚBLICA

Aquest dies, són notícia uns informes encarregats per el nostre sofert Govern de la Generalitat. Uns valiosos i importantíssims informes que s'han de malpagar a 11.990€, per qüestions legals.
Jo m'ofereixo al Govern, i de forma pública, a fer els mateixos informes per només un 25% del que costen avui. És a dir; a 2.997,5€ l'informe.
Amb una mitjana de 1500 informes anuals(els mateixos que l'any passat) a 2.997,5€ cada ún, facturaré a la Generalitat la mòdica xifra de; 4.496.250 €.
Dels quals, prometo destinar un 10% a posar un pediatre 24 hores al C.A.P del meu poble, i dentista de franc per una població de 25.000 persones. Amb només 449.625 €.
Sense res més que esperar la resposta a aquesta generosa i socialment beneficiosa oferta pública, agraeixo l'atenció de les diferents Conselleries. Tot preparant-me per aquesta, dura tasca i aquest sacrifici econòmic, que té, com a ùnic motiu el meu amor per Catalunya. Visca Catlunya!!

The Putus Amos; That's How Strong My Love Is