dimarts, de febrer 13, 2007

LA TARONJA MECÀNICA


Em refereixo a la pel.licula de Stanley Kubrick. Aquella en la que un grup d´amics vestits per l´ocasió prenien convinats lisèrgics amb llet i sortien a "deixar-se anar". Repartien violència i posaven "ordre" a la seva manera.

Fins que la banda cau en mans de la policia i el protagonista és sotmés a intenses "cures". Recordo especialment una màquina que li mantenia els ulls oberts i li anava tirant líquid dins per evitar la ressecació, mentre l´obligaven a veure imatges d´extrema violència.
Quan el "sistema" creu que l´ha curat, el presenta en públic com a exemple del bon funcionament del mateix sistema.

El deixen anar i mica en mica va topant-se amb totes les persones a qui havia fet mal. La re-educació l´impedeix defensar-se i rep de totes i cadascuna de les antigues víctimes que ara són els seus botxins...fins que el llancen d´una alçada considerable i l´han d´ingressar en un hospital.

El sistema el torna a presentar com un èxit...Ha rebut de tothom i li ha sigut impossible defensar-se. Ja és una bona persona !!.

Mentre està envoltat de rams de flors, personalitats, personal sanitari i els periodistes disparen els flaixos...li brilla un ull i...i tot posant cara de sàdic li fot grapada al cul a una infermera.
Les persones som el que som ...i la sort de les infermeres és que no en tinc cap al meu voltant. Tornaré a lluitar, tornaré a patir i tornaré a vencer...

Ramones; I wanna live

dissabte, de febrer 10, 2007

ESPIRAL LOAPISTA

Loapìsta, vé de Loapa es clar.

Tres mesos li han calgut al Govern Montilla per abrumar als catalans amb la major quantitat de lleis "invasores" de competencies que mai poguem recordar.

Em fa mandra i rabia recordar-les, i no ho faré. Tots les coneixem de sobra, com també sabem que la majoria de catalans no han triat aixó.

El seny s´ha d´aparcar, i és hora de començar a fer el "comanche". Ja, n´hi ha prou de psociacetes, tribunals constitucionals i la mare qui´ls va parir també...Ni absencies de violencia, ni dialegs, ni constitucions ni res...aquesta gent no entenen més que alló de UNA GRANDE Y LIBRE...

The headcoats, Comanche

dilluns, de febrer 05, 2007

UN DIPUTAT...

Abans que res. Aquest bloc és ple de faltes ortogràfiques. Alhora que escric sense pensar massa (aixó queda clar,oi?), no torno mai enrera per corretgir les faltes. Ve a ser alguna cosa així, com quan un músic que toca en directe i se li escapa una nota en una acord, o senzillament la caga de dalt a baix i toca mig tó avall o amunt...però ja està fet.

Estava llegint un article d´un diputat al parlament català, i m´han carricat les dents i els mugrons s´em han posat de punta.

Escriu el diputat:-En Catalunya algú pretén adaptar la frase al model catalanista de percepció social: "És l'hora, estúpid", sembla proclamar el Partit Unificat Català (Entesa més CIU) per defensar el gran greuge que suposa la incorporació d'una hora lectiva més de castellà en les escoles. José Domingo, Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.(e-noticies)

"En Catalunya", i "en les escoles"...!!!!!!!!!!!!!!! (M´he de tapar la cara de vergonya que em fa)

Que un diputat "català" reclami més castellà a les escoles, i d´aquesta manera, ja és de lo més llastimós que li pot passar a un poble.
Aquest tiu, o és molt inconscient, o és un ignorant.
Molt em temo que fins i tot les dues coses juntes. A part de autoenvoltar-se d´una aurea d´aparent defensor dels drets de les persones...i jo no ho dec ser

Barroerament aquest "individu" m´està convidant a destrossar la meva llengua per que jo aprengui la seva...o m´està esplicant un acudit??? o senzillament em vol fer l´amor ?

Sigui el que sigui, jo tinc dues ventatges sobre ell.Una, és que jo no escric articles enlloc i l´altre és que jo no sóc diputat..i la conseqüència de tot aixó, és que qui ensenya les orelles és el Sr Diputat, i de quina manera!!

Walk; idiot walk

dissabte, de febrer 03, 2007

Per Ballar

Potser són unes de les tres cançons amb les que més he ballat.

Shadows of Knight; Shake


Pretty Things; Midnight to six


The barbarians; hey, little bird

divendres, de febrer 02, 2007

UNA HORA MÉS DE CASTELLÀ

Decret del Govern socialista de Madrid fet a mida per Catalunya. S´incrementarà en una hora l´aprenentatge en castellà però no a Múrcia, ni a Velència, ni a Euskadi, ni a Extremadura, només a Catalunya.
I és que el nostre flamant conceller d´educació va percebre dificultats per expresar-se en aquesta llengua en un nens d´Olot.

Els nens d´Olot han de ser bilingües, però els de Cornella de LLobregat, els de l´Hospitalet, els de Can Tunis o els de Ciutat Badia ja en fan prou amb una sola llengua. La historia continua, els catalans hem de ser bilingúes fins i tot a casa nostre, per que els castellans puguin continuar sent monolingües. I és que a totes aquestes ciutats i barris del extrarradi de la "cosmopolita" Barcelona no tenen cap dificultat per expresar-se en castellà, es clar.

S´incrementarà l´estudi del català allà on calgui?, no. Ampliarà una hora de català l´aixafa terrosses del nostre President a casa seva?, no. Cal saber català per viure a Catalunya?, no.

El Sr Montilla està legitimant el programa electoral de Ciudadanos de Casa Boadella que comença i s´acaba amb l´enterrament de la meva llengua.

Que fàcil i gratuït resulta fer el "colono" castellà a Catalunya, quasi tant com autoproclamar-se " Soy Catalan, aunque no lo hable..."

Pretty Things; Come see me

dimecres, de gener 31, 2007

QUIN PATIR

De vacances amb uns quants membres de la meva familia: El meu fill gran, la meva dona, el meu germa que duia a una novieta desconeguda i la meva mare.

En una zona de petites illes al vell mig de l´oceà Pacífic. Un Bungalow per illa amb tots els serveis a cada una d´elles.
Ens trobavem tots a l´illeta del meu germà...palmeres, la mar clara amb el fons ple de roques i explossió de vida subaquatica on miressis.
Un jacuzzi natural, escolpit en roca granitica per l´acció de l´aigua, amb algues en el seu interior i un petit desaigua al fons.
Hem vist com una mena de serp marina entrava del mar cap a la banyera just per aquell foradiu...El meu germà, molt decidit s´ha posat dins. Ell i la seva mascota, un petit tigre.
Quam hem volgut adonar-nos ja era tard. La serp l´havia atrapat i tot i que tant el tigre com jo hem intentat ajudar-lo no hem pogut fer res per salvar-lo.
El meu germà havia desaparegut forat avall
Moments de desconcert i desesperació...
El meu fill es troba en una altre illa i rapidament decidim anar a buscar-lo per estar tots junts. No el podem deixar sol entre tants perills !!
La meva dona agafa una Zodiac a motor i surt a buscar-lo...però ho fa en direcció contraria víctima del desconcert.
No em queda més remei que agafar l´únic mitja de transport que ens queda a l´illeta, una planxa de surf, i com a propulsió no tinc res més que un petit ventilador d´aquells del tot a cent que funcionen a piles. Surto a buscar-lo tant ràpid com puc.

Una vegada hem tornat a l´illa on el meu germà ha desaparegut li pregunto a la novieta desconeguda si ha vist res. I em respon:
-Si...he palpat al fons de la banyera i hi noto un cap, sembla en Jordi em diu la molt puta !! Es mort ...
Li contesto exaltat
- I no has fet res, no l´has tret encara?!! Però tu ets tonta o que ????
I ja no he pogut més....

He obert els ulls i m´he assegut al llit. Collons quin patir...feia molts anys que no recordava els meus somnis i quasi que prefereixo que continuar així.

Per cert, no sabeu lo ràpid que he anat amb el ventiladoret del tot a 100 !!!!

The Mike flowers pops; Light my fire

diumenge, de gener 28, 2007

HONORABILITAT I HONESTEDAT

Les persones ens podem equivocar, però sense oblidar-nos d´actuar mai de manera honorable i honesta. Amb bona fe.
No s´haurien d´estrende les pràctiques obscures, les mitges veritats, ni les omissions i molt menys en les persones que ocupen càrregs de responsabilitat pública.
Els que ho fan mentre ostenten un carreg electe a l´administració en benefici propi o del seu partit estàn ajudant a donar arguments als abstencionistes o sencillament fent que la gent passi del seu dret a vot. I aixó és letal.

El President Montilla va retallar tot el que va poder del nou estatut, va iniciar la disgregació de l´unitat que varen prometre els partits catalans per defensar l´estatut a Madrid, va votar contra l´unitat de la llengua catalana i contra el traspàs del aeroport del Prat...entre moltes altres coses podriem resumir que el nostre President mentre no ho va ser mirava per els seus, que no erem precisament els catalans.

Podem oblidar el seu passat Mahoista-anarquista, la seva deixadesa davant el fet català, podem oblidar fins i tot el que a votar 2 mesos abans de ser President.
Però ara, avui, la seva obligació és donar el millor per Catalunya i molt em temo que aquest senyor no actua de manera honorable ni honesta.
No exigeix el desplegament d´un estatut que ens ha resultat molt car als catalans, i no només aixó, és capaç de col.locar a indigents mentals en carregs de molta reponsabilitat només per desgastar-los politicament.
Tot aixó amb disciplina sovietica...qui es descarrili és enviat a Siberia...
Li pronostico un final de mandat explossiu. Al sr Montilla li explotarà el seu "invent" als morros...al temps.

Continuem OK GO
do what you want - ok go

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

dissabte, de gener 27, 2007

LA FEINA BEN FETA

Sóc dels crítics amb el govern de Montilla des del primer dia.
El considero un personatge no preparat per ser President de la Generalitat a més de ser d´un partit de clara obediència espanyolista i jacobina.
Considero a ERC patrimoni familiar, per la sang vessada i perduda de molts familiars en les èpoques veritablament difícils. Per ser hereu d´els "desapareguts", i per conviccions personals comparteixo moltes de les idees fundacionals d´ERC.
D´IC-Verds comparteixo l´amor per el color verd. Verd com : les botelles de Passport, Cutty sark, Heinecken, vi negre del Priorat i blanc del Penedés...verd com la marihuana, o la fulla de coca...i prou. Vaja que ho compartim qüasi tot.

Ens varen vendre que estavem en una etapa post-nacional, i que ara començarien a gestionar el país.

Cada dia hi han assalts a vivendes amb violència, els hospitals públics han de penjar rètols informant que hi ha cues de 8 hores a urgències, continuen les escoles-barracons...tot això mentre anem perdent trets identitaris a marxes forçades en pro de la multiculturalitat i el mestizatge...espanyol, es clar!!!
Em pregunto molt preocupat...Aquesta gent com en Saura i la Mayol que entre els dos cobren al voltant de 36.000.000 de pessetes´l´any. Total, per acabar dient que son antisistema mentre et saluden amb la ma de damunt el cotxe oficial...que estan fent?

S´en carden de tots nosaltres pobres burrus que paguem impostos...De vegades em venen ganes de construir guillotines, però em declararien terrorista-massiu, i seria la meva ruina.
I acabo...Que en conec a un, que per dos articles l´han condemnat a 12 anys de presó i ara el volen "suicidar"...Collons de país

Aquests tius si que fan la feina ben feta a més de suar la cansalada...Una càmera, únic pla i a treballar...Ok Go; Here it goes again

dimecres, de gener 24, 2007

MOZART PODRIA PERDRE EL MEMBRE PER UNA ERECCIÓ !!!


Déu meu senyor !!!.
El món està mal repartit.
No content amb tenir quatre femelles per ell sol, es permet està erecte permanenment.
Però no ens "vacil.la" prou el "paio"...
Que l´ùnica solució es l´amputació.(T´hi cagues !!)
Vacil.lon el que més, Mozart, té dues "mingues"!!!.

AQUESTA ÉS LA NOTICIA.
//Una iguana podria perdre el seu membre per una erecció permanent
Mozart, una iguana mascle de l'aquari Aquatopia d’Anvers (nord de Bèlgica), corre el risc de perdre el seu penis per amputació per culpa d’una erecció permanent. El membre de Mozart es va infectar durant la còpula amb una de les quatre iguanes femelles de l'aquari.

La possible amputació no hauria d’alterar la capacitat reproductora de Mozart donat que les iguanes estan dotades de dos penis que funcionen de forma independent.//

Això si que és un mascle. Com de dur i solitari és mantenir l´exercici d´aquesta masculinitat...

Sonny Boy Williamson: I´m a lonely man

dissabte, de gener 20, 2007

SODOMITZACIÓ PASSIVA

Hi han agrupacions, partits, plataformes i col.lectius en general que s´han caracteritzat per la seva inconformitat, la seva rebelia fins i tot la seva belicositat.
Per extrapolar-ho al món animal, és molt dificil domesticar a un tigre, un lleó o un goril.la...
Algu s´imagina a una zebra sodomitzant a un lleó?, algu s´imagina un cervol violant a un tigre?, o a una papallona lligant de mans i peus a un goril.la??...
Jo no puc imaginar-ho.

Per tant, si alguna vegada veiem a un lleó denigrat sexualment per una zebra, tots pensarem que al lleó li passa alguna cosa...Deu estar ferit, malalt o moribund...qui sap??

Que li passa a ERC que continuament es violada, callada, ultratjada, sodomitzada i denigrada per el PSOE ?? Que tenen entre mans els cèrvols del PSOE per escupir continuament a la cara d´un tigre, i que aquest calli i pari el cul?

Si aixó passa en un racó de la selva on ningú pot veure l´honor del depredador tacat, no passaria massa resP però quan aixó és de domini públic i tothom li pixa a la cara del tigre...l´animal està condemnat a morir sol i famèlic...

Fins i tot els seus congèneres acabaran per practicar el canivalisme amb les despulles d´alló que havia sigut l´honor d´una espècie.
Soc partidari de l´eutanàsia i dé no fer patir als essers vius...Però, pateix ERC, o ja li agrada??

Potser algú està enmetzinant als seus dirigents amb drogues molt dures, o són victimes de xantatge...??? D´una cosa n´estic segur. El diametre anal dels dirigents d´ERC és digne del llibre Guiness dels `records...i el lleó morirà sol i famèlic.

DR. Feelgood; She does it right

dimecres, de gener 17, 2007

Quantes vegades?

Quantes vegades heu hagut de reprimir la vostre envestida sexual, al arribar al moment fatídic de descordar uns sostenidors.

Fa estona que les llengües es llepen, teniu la cara molla i la passió no us abandona al treure les primeres peces de roba...però de cop la maquina del desitg s´atura en uns putus gafets.
Ella esperant haver trobat al campió mundial de descorda-sostens. Ell cagant-se en tot per haver de deixar anar el que té entre mans... Per descordar i treure alló que tant s´interposa entre la seva boca i aquells tiessus mugronets, que s´endevinen sota aquell troç de tela emprenyosa...

Ha arribat la classe definitiva...Un crack, vamus




The Hole - video powered by Metacafe


The Byrds; eight miles high

dijous, de gener 11, 2007

Sort que tinc la taula de snow


Ja no ens queda llenya, fa dies que les lineas elèctriques no funcionen, i les espelmes es varen acabar ahir a la nit.
La neu tapa la porta de casa i no veiem el sol ja fa tres dies.

La casa més propera que és a cinc-cents metres a l´altre banda de la muntanya, fa hores que no treu fum per la ximeneia.
Qui sap si la fred ha pogut amb la familia Martí?...

Sort que tinc la taula de snow a punt... Baixaré al poble a buscar llet per la nena, i pa per el nen. M´hauré d´abrigar, els vint graus sota zero i les tres hores de baixada podrien ser fatals...

Sento als nens plorar cada vegada més fort, i més fort i l ´angoixa m´envaeix...Obro els ulls de cop, suat...suat?
Estic suat i dormint amb màniga curta i calçotets. El calendari que tinc davant el llit marca que estem a onze de Gener de 2007...i dormo amb maniga curta i calçotets??
Obro els porticons i fot un sol que estella les pedres.
A fora hi han abelles, els arbres broten i la processionaria del pi ja corre...a onze de Gener??

Hòstia...quina putada per els esquiadors i surfers de neu, no?...Nada surf; hi speed soul



c

dimecres, de gener 10, 2007

Indigents tots

Però aixó que és?.
No content amb perdre estrepitosament les eleccions d´onze escons i fer els pitjors resultats electorals que mai ha fet el PSOE a Catalunya, el nostre flamant president es dedica a jugar a escacs.
Col.loca a un indigent intel.lectual com a conseller d´interior. Un tiu que a la vaga del Prat ja va trepitjar i escupir a tota la gent que estava esperant vol com ell. Esgrimint el seu càrreg públic es a enfilar al últim avió i va marxar de vacances deixant a part de la societat asseguda sobre les maletes...Encara deu estar de vacances i se li acumula la feina; assessinats, assalts, festes il.legals, vagues de mossos i cases okupades i escortades, i al tiu no se li veu el pèl.
Un "Imbècible" col.locat al càrreg només per desgastar-lo i desgastar a IC-Verds, i així intentar recuperar vots per el partit del "Muy Honorable".

D´ex-ERC no en vull ni parlar...s´em trenca l´ànima. Ja només els falta inmolar-se amb dues tones d´explosiu un diumenge de partit al Camp Nou...

I ell?...que fa el nostre president??.
Diuen que gestionant la Comunitat autónoma...i els consellers?? i els directors generals??.
Tots de vacances, ja treballa el President-gestor...
Va a veure el seu ex-cap a Madrid amb l´intenció de desplegar l´Estatut i el nou finançament...Torna rient i dient que "no será un camino de rosas". I és que la nostre sort, és que són germans o quasi...

S´han pensat que sóc gilipolles, o qué? A més, no m´agraden els escacs.

The Smithereens; House we used to live in.

diumenge, de desembre 31, 2006

The Creeps


El divendres passat, tot parlant amb en Pablo ens varem aturar en The Creeps.
Una banda Sueca de finals del 80 i principis dels 90. Varen gravar 5 L.Ps Però els dos primers( Enjoy de Creeps i Now dig this!) haurien d´estar en totes les col.lecions de discos del mon mundial. Varem arribar a aquesta conclusió.
El primer és un exercici de garatge-rock amb majuscules. El segon, Now Dig This!! soul-punk amb Hammond del que ja no s´en fa.
Després de molt buscar...només he trobat això d´ells...Una llàstima però alhora un "tresor" d´aquesta banda sueca, avui ja, grup de culte.

divendres, de desembre 29, 2006

AMB EL LLIRI A LA MA (EPISODI 3.000.000)

El socialisme espanyol va entrar al govern del Estat, esgrimint alló de l´Espanya plural.
Tot just arribar al poder, ZP va fer fracasar el "Plan Ibarretxe" que significava més autonomia per Euskadi. Amb l´excusa que no era vàlid per unilateral. Les coses s´han de fer amb taranna(talante) dialogant, deia el president espanyol.
En campanya electoral tots els catalans el varen escoltar dient alló de: Aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán...
Alhora que s´els deia als bascos que prenessin com a exemple a Catalunya alhora de modificar els estatus de relació amb Espanya.

Dos anys i mig de desgast per acabar presentant un "estatutet" molt retalladet en aspiracions.
Boicots, insults, mentides,amenaces del "glorioso ejercito español"...i finalment el sedàs del parlament espanyol.
Ens varen tornar un estatut que no s´assemblava gens a les aspiracions dels catalans.
I el poble de Catalunya el va refrendar en votació. Pensant i creient en una Espanya que ens deixava espai vital...

Doncs ara resulta que l´Estat envaeix competencies educatives, retalla les inversions previstes en 2/3 parts, i és nega a parlar de finançament fins al 2009!!...i només fa 5 mesos escassos que el flamant estatut de ZP ha entrat en vigor.

Avui tenim als partits catalanistes dividits i enfrontats davant un Estat que els diu que amb el nou Estatut es colmen les aspiracions durant una bona colla d´anys...i seguim patint desinversió, espanyolització i a més ens hem d´estar callats i quiets, ja que ells(l´Estat) ja han complert(???)

Que queda d´aquell Psoe federalista de fa 3 anys??, Que queda del taranna dialogant de ZP??, Que ens queda als catalans??

Amb els partits d´aquí i el poble dividits,lligats de mans i peus, s´afronta un molt esperançador alto al foc d´ETA...que ja fa aigües per tots cantons.

Una vegada més hem patit l´abraç del os...i és que no n´aprenem. Tot i saber que Espanya és inviable sense les molt generoses aportacions catalanes, ens varem creure (una vegada més) les boniques paraules d´un castellà.
El que més m´estranya i em disgusta son els suports a Madrid dels partits catalanistes (ERC i CIU)als governs de torn, aprobant pressupostos estatals a tort i a dret.
Sóc dels que penso, que ens cal mala llet, molta mala llet i pitjor mala intenció.


Riot a St Jaume square...perdó vull dir; Riot on sunset strip. The Standells

dijous, de desembre 28, 2006

NEIX, ESTUDIA, TREBALLA I MORA´T

Com a frase lapidària i comprimint la realitat no està malament.
La sort, és que hi han "grisos" com aquesta mateixa cançó.
Em recorda temps d´estudi precisament...jo pensava que alló, era dur...

Quantes innocentades han passat i quantes en vindràn? i és que, de 28 de Desembre cada any ni ha un, com a mínim.

Un Bon grup; Godfathers, i una bona cançó; birth, school, work and death...(i fes bondat)

dimarts, de desembre 26, 2006

EL "GODFATHER"

Condemnat per la vida i els jutjes, el cràpula ens ha deixat.
Putero, borratxo, farlopero, camorrista, lladre i guiat per déu sempre(o això deia ell).A més de tot això, cantava i actuava.
De vegades mes a la prop d´un déu que d´un home, cosa que el portava a exentricitats i escàndols de la mida d´un porta-avions. Rei dels excessos, príncep del egocentrisme i padrí del Soul.
Segur que li guarden un lloc al infern i un altre al cel...Bona nit James.

diumenge, de desembre 24, 2006

24 de DESEMBRE, FUM, FUM, FUM


Tions ben alimentats i a punt d´ expulsar per l´annus totes les nostres bondats anuals(d´any), en forma de regals.
Reunions familiars forçades, entaulament per menjar i beure i beure més.
Espero que no em toqui seure al costat del de l´any passat o que almenys hagi aprés a menjar "polvorons" sense esquitxar-me amb capellans de farina i ametlla amb saliva i oporto.
L´any passat ja va apendre a menjar-se les "boques" sense ruixar a ningú amb el suc del crustaci en qüestió. Suc molt traicioner, per cert. Espera amagat tot l´any a dins la clova del animal mort, només per acabar enllardant les camises del personal la nit del 24 de desembre.

Una vegada embriagat amb els regals del tió(mitjons, samarretes i calçotets segur que cauen..). Tip de cargols amb boques i amb la camisa més plena de "condecoracions" que el mateix "Generalisimo". Que m´impedeix tornar-me a omplir la copa per dir tot el que no he dit durant l´any?.
Demá potser tindré una mica de mala conciencia(i ressaca) del que hauré dit i fet avui després de sopar...però si no fos per l´alcohol, aquell encara no sabria menjar boques.
I total, només el veig un cop l´any...avui després de posar-me un poloron a la boca amb mitja copa de cava, em col.locaré a dos pams de la seva cara i diré...Pamplona!!.
Per l´any que vé ens quedarà "com menjar dues rodelles de prèssec amb almívar sense que s´escapin del plat"...però encara falta un any.

dimarts, de desembre 19, 2006

COLLONS, EM COSTA, L´HÒSTIA!!!!


Estic al mig d´una crisi de despolitització ambiental.
Personalment m´afecte de formes diverses: em cau el pèl de les orelles, em surten dents a la llengua i el cor en fa regalims...
Avui, diuen que no cal polititzar la llengua i desde Madrid ens encolomen una hora més de castellà a les escoles. Que estem en una etapa post-nacional i obliguen a un coseller d´ERC a penjar la rojigualda. I que, el que calen son fets i no paraules, el "cagueu-vos" es una altre conseller, aquest del PSC(germa d´un expresident) trucant a Cat-Radio per rectificar a n´en Basses...
Jo em vull despolititzar, però collons...em costa.
El bon descastellanopolititzador, que em descastellanodespolititzi, bon descastellanodespolititzador serà.

De moment m´he fet el proposit de deixar de fumar i de ser el millor espanyol que déu s´ha tirat a la cara...(penseu en tot el que es deu haver tirat déu !!)

A veure què aconsegueixo primer??

The Cants; Complications

dimecres, de desembre 13, 2006

LA GUERRA DE LA LLENGUA

Al segle XVIII i després d´una llarga i cruenta guerra, Catalunya va passar a formar part de la gran Castella, o Espanya.I aquí s´inicia el procés de minorització y destrucció de la llengua d´aquells homenets catalans.
Després d´un parell de segles de dominació política i sense exits aparents en la substitució del català per el castellà. La població de Catalunya continuava usant aquell "patues" que tant ha molestat també a la "Grand France".

A mitjans del segle XX una onada migratoria dels exedents poblacionals dels proletariat espanyol, es va establir a Catalunya. La població catalana es va doblar i ara ja contava amb la meitat de castellano parlants en questió de 2 decades.

Discursos del tipus: els territoris no tenen llengua, només les persones; Catalunya es bilingüe. Llibertat d´elecció de la llengua a l´escola.
Són de lo més normal i corrent a Catalunya.
Molts castellano parlants usen aquestes frases per fer valer la seva superioritat legal, però dit en tó victimista i amanit amb unes pinzellades de progressisme social i protector dels individus...inclús jo em poso a plorar.
I ès que avui, l´anima de la llengua catalana, que és la població catalana, està més comode parlant en una altre llengua.
Avui ja no fa por a ningú, parlar dels inconvenients que té, no "castellenajar".
Els malvistos, som els qui intentem viure només en català(cosa impossible). Ja que "forcem" als demés a entendre i parlar una llengua que no els interesa el més mínim, i no els cal.
D´això, en fan bandera alguns polítics i d´altres també ho comparteixen tot i ser més subtils en les formes.
I és que crec que s´ha iniciat el moviment per l´estocada de gràcia a una llengua.
Enterrada la llengua, enterrat el "problema catalán".
Per viure en castellà no et cal portar "armes", mentre que si vols fer-ho en català has d´estar en "guerra constant"...i això cansa.
No han pogut fer-ho en 300 anys...els permetrem fer-ho ara? Jo no, la guerra continua.

Blood and roses,The Smithereens.

dissabte, de desembre 09, 2006

(...REVOLVER...)


Quantes vegades ignorant de mi, quan no m´agradava un grup i a més sonava com el cul. Els etiquetava sense cap mena de vergonya de practicar, "rock rus".

-Aquells?, son uns paquets, fan rock rus...
Potser ho he dit mil vegades o més. Una forma com una altre de denigrar al grup en qüestió alhora de posar en evidència la cultura rockera de la Rusia moderna.
Algú coneix alguna banda rusa de rock, digne?
El rock,icona de la cultura americana. Allò que va explosionar just alhora que la guerra freda, entre blocs. Capitalistes i comunistes
Amb les fronteres impermeabilitzades, que podia entrar a la URSS?...

Doncs retiro lo del "rock rus"...algun "bitxito" és va colar i alguna cosa va fecundar...i la cosa es reprodueix

Revolver, rock rus i sideral



dimecres, de desembre 06, 2006

AGENOLLATS I CLAUDICANTS


Avui es dia festiu.
El calendari marcat en vermell, em diu que és el dia de la constitució espanyola.
Ja torno a fer festa per simbols nacionals aliens...

Ahir, Juan Puchcercós va voler tornar-se a dir Joan Puigcercós. Retirant de la façana del seu despatx una bandera, però el Virrei i director executiu de la Gestoria sita, en la Plaça St. Jaume( aviat Plaza de Santiago). Li va recordar la llei espanyola en materia de banderes. Al cap de 4 horetes, ja tornava a penjar del màstil del despatx d´en Juan la "rojigualda".

El doble d´en Sergi Mas i "jefassu" suprem de tots i totes els catalans i les catalanes (collons que llarg, per no dir res..). En Pepe Montilla va fer quadrar-se al inocent d´en Juan.
-Si així ho diu la llei, així ho has de fer Juan...
I en Juan, que ja llegit molt sobre l´assumpte, va correr a penjar, allò que previament havia despenjat.
I és que l´amo té raó...

Juan, li hagues pogut contestar que la llei tampoc es respecta, ni s´ha respectat en casos com: L´obligatorietat del estat de publicar les balances fiscals; Que del Estatut català del 78, queden encara més de 70 transferencies a la Generalitat pendents de traspàs i de la seva corresponent assignació pressupostaria per part del Estat; Que a les comisaries de la policia espanyola, tampoc hi ha cap bandera catalana;...i jo personalment li hagues dit que no és ètic, ni la llei permet que el partit del Govern a Espanya fa 10 anys formés, i encobrís a un grup armat com els Gal. Com tampoc és del tot ètic que el president dels catalans es passi per el forro dels calçotets la llei de politica lingüistica per la contractació de funcionaris i assalariats de la Gestoria(abans Generalitat). I parli el català amb el cul...

Però el bó d´en Juan Puchcercós que sap tot això i més, va sopesar la situació i va pensar...

-No fem emprenyar al Boss

I mostrant-li la seva lleialtat es va agenollar, tot claudicant va obeïr...

I mentrestant així estem, amb el "catalanisme de pluja fina i vol gallinaci".

Amigo Juan, para terminar asín..no calia, por el amor de déu!!!

Paralyzed; Mando Diao.

diumenge, de desembre 03, 2006

TEORIA ECONOMICA D´UN LESBIANU


Un pobre fent hores extres per pagar l´hipoteca.


Profà en la materia i piltrafilla aritmètic amb ganes de fer el ridícul...però ho provaré, ja que no tinc vergonya.
Les queixes de la gent en general respecte als preus del habitatges van sempre dirigides cap als governs i cap a un opac, gens clar i genèric, "especuladors"...
Aquest "especuladors" per mi no són ni constructores, ni inmobiliaries, ni promotores, ni tant sols petits o mitjans propietaris que compren pisos com a inversions.
Fixeu-vos que de tots aquets que dic a dalt en tanquen i desapareixen a diari...això es síntoma que no deu ser tan fàcil enriquir-se amb el negoci, tot i que n´hi ha molts que és forrin.
Els únics que any rera any augmenten beneficis i ès permeten inversions faraoniques no son d´altres que les entitas financeres. No en tanca cap, ans el contrari s´expandeixen i obren oficines a tots els racons de món.
Recordo la primera pòlissa de credit que vaig signar, el T.A.E estava al 16% !!!!! un atracament!!!.
El benefici era clar, però el crèdit no era una cosa massa estesa popularment, o almenys eren de quantitats exagerademnt més baixes que les d´ara.
Avui ens trobem amb un país totalment hipotecat fins a les tranques, amb credits a 40 anys !!!! i amb imports de deute que fan esgarrifar.
I és que la pràctica ès de pati de col.legi.
Quadruplicar la venta del producte, a meitat de preu...Quan a tu la materia primera també et costa menys de la meitat del preu...

O sigui, que vens 4 vegades més que ahir, amb el mateix marge de benefici...
Mireu si dona això de fer el "Jueu" que fins i tot et pots permetre condonar 1000 milions de les antigues pessetes a un partit polític que representa les esquerres i el progressisme integrador i que posteriorment serà qui fixarà les lleis del mercat...

Ah! i no s´et oblidi pagar el rebut a tu, petit i insignificant numero de compte...que et cardarán fins els calçotets si és necessari.



dijous, de novembre 30, 2006

UNA BONA XUCLADA

Segur que estàs pensant en alguna "marranada*", on la forma fàl.lica hi apareix...tu mateix-xa.
De fet, pot començar així una verdadera xuclada. Amb una xuclada...Al cap de nou mesos és quan te la foten de veritat.
Et donen una cosa que s´assembla a un cuní porquí sense tant de pèl, i que només menja, caga, pixa, dorm i plora, plora molt, plora per tot; si te gana, si te son, si esta bruta,...plora per gust. N´hi ha que també saben xisclar!!!
I tú, et deixes succionar...i més...i més.
Desitges que comencin a ser autònoms, per no sentir-te tant absorvit( i com ho fan mmmmm!!!)I com més autònoms són, més et succionen, més atenció necessiten i més et demanen...
I és que, qué pot fer un home/Dona, davant una "menjada" d´aquesta mida?
Deixar-s´ho fer i agraït.

* Forma infantil de definir allò que tant m´agrada.

The Fuzztones; nine months later

diumenge, de novembre 26, 2006

RECEPTES LISÈRGIQUES

Nit del dissapte al diumenge, les 5 del matí...
Toco el timbre del C.A.P de guardia, i m´obre la porta el germà petit d´en "German Monster". El tiu fot una cara de son que no s´aguanta dret i la vocalització se l´ha deixada al llit...
Em pregunta que quin és el meu problema, li explico que fa 2 hores que m´ha desperat el mal de queixal.
Em fa una petita i rapida exploració mentre encara es frega les lleganyes d´els ulls. Prepara una xeringa, m´abaixo el pantaló i me la clava(la xeringa, eh !!!)...
Quin gustassu!!!em dona un sobre y dues pastilles, m´explica com ho he de pendre i em fa tres receptes. Tot això mentre es tornava a descalçar per fotre´s al llit una altre vegada.
He tornat a casa amb el pilot automatic del cotxe, suposo, ja que jo anava en un nubol i el dolor insoportable del queixal es debia haver quedat a dins la xeringa.
He dormit com un nen
Avui he anat a la farmàcia a comprar les receptes i m´han previngut de lo perillòs del còctail de pastilletes. En una caixa hi han 60 càpsules!!!...i jo ja estic barruntant de muntar un Top manta en alguna zona de bars de nit...
En germà petit d´en German Monster s´ha ben assegurat que jo no el despertés més avui...i collons, ho ha aconseguit.
I la veritat, tot i que la farmaceutica m´ha advertit que alló era altament adictiu, jo no li trobo pas...no,no. Jo ho trobo bonissim!! i em dona una pau interior de la mida del Tibet.
No recordo ni a quina banda tenia el queixal que em feia mal. Ara em sembla que ja em toca una altre dosi, de fet, començo a tenir suors fredes i em tremolen les cames.

"Mr Lane" by Las Vegas Basement

Add to My Profile | More Videos

dilluns, de novembre 20, 2006

L´ESBODELLADOR DEL BOSC


Hi havia una vegada un cadell de cèrvol amb mirada insegura i posat filferrós.
Queia simpàtic, i el varen fer president del bosc.
L´animaló de tarannà dialogant era capaç de fer seure i amansar els animals més ferotges amb promeses del tipus: Aprovaré el estatuto que salga del parlamento Bosquimano del nordeste.
Fins i tot s´atreví a proposar una aliança de civilitzacions dels boscos del món mundial. I no content amb això es va comprometre a signar una treva amb els animals més sanguinaris del bosc.

Una vegada ho tenia tot a mig envastar i als habitants del bosc envadalits, algú va començar a adonar-se que les bones paraules al davant eren animals esbodellats, desfenetrats o enverinats a l´esquena. I quan la resta dels animals veren volguer reaccionar ja era tard. Estaven perduts. Era negre nit !!!
Aquell cadell de cèrvol s´havia convertit en el primer cervatell esbodellador del món, alhora que es menjava tota esperança de subsistència de molts animalons, en especial de les morses bigotudes del Nord-est.

I no sé si us ha agradat, però aquest conte ja s´ha acabat.

Moltes vegades no és el que sembla...Bona nit nens i nenes.

The Cants - Alright! Vid

Add to My Profile | More Videos

dissabte, de novembre 18, 2006

...ni vi bó.


Ja no queden ni homes valents ni vi bó. Una excusa com un altre per "penjar" a Danae de Gustav Klimt i escoltar Action woman

The Better Men Than You

Add to My Profile | More Videos

diumenge, de novembre 12, 2006

TOTALITARISME, I EM MULLO FINS LES ORELLES.


Ara em cardaré(no penseu en sexe ni en ovelles)de peus a la galleda i amb l´aigua fins a les orelles.
Us imagineu les properes eleccions espanyoles?
Rajoy perd les eleccions d´onze escons i CiU el fa president !!!!!
Sobreviuria el Kent Artur Mas a les 48 hores següents?
Decretaria el Brand new conseller d´interior l´alarma del somatent?
Demanaria asil politic a Quatar la nostra "Moreneta de Montserrat"?
O li posarien un burka i la lapidarien al @22...?

I ara ja m´acabaré de remullar fins la coronilla.
S´acusava a CiU de tenir una xarxa de finançament clientel-lar després de 23 anys al govern de la Generalitat. Cosa possible...
I Quan s´en porta quasi 30 governant els Ajuntaments de les ciutats mes importants del meu pais com Barcelona, Girona, Lleida, quasi tot l´estrarradi, Olot, Figueres...etc. A més de la diputació de Barcelona i multitud de consells comarcals i rematant el tema amb la mateixa Generalitat desde fa tres anys i anem sumant. No, aqui no hi ha clientelisme, aquí hi ha un totalitarisme i un papanatisme que espanta
Aixó si, tot regat amb un molt perfumat progressisme, que dona patent de Cors per fer tancar els ulls al personal en general...

I és que el cava a aquestes hores em deixa anar la llengua, potser demà m´en panedeixo, però ara ja està dit...totalitarisme i em mullo fins les orelles o més.


The Raconteurs: Steady as she goes

Steady As She Goes

Add to My Profile | More Videos

dimarts, de novembre 07, 2006

SOCIALS I SOCIALES

Molt bona nit a tots els socials i les sociales de tots els països i les païses del món.
He començat a reciclar el meu i la meva llenguatge, i a fer entrenament i entrenamenta de vocables i vocables. A no ser sexista parlant...
Però he de reconeixer que per acabar de parlar com un autèntic i autèntica entés i entesa nacional progressista, em falla l´accent.
Sóc massa de Girona, s´em nota excecivament que no sóc prou cosmopolita, i això que he invertit una cantitat de temps ingent voltant per mitja Europa...
Sabeu que em passa, també? tinc un catalá massa fluïd, i no em cal llegir per parlar-lo, ni estic mitja hora buscant la paraula, i...lo pitjor de tot. Sempre dic tots els pronoms febles( i les pronoms també)...merda! merda! i merda!!
De vegades s´em escapa algun "cardar", "fotre" i lo pitjor, és quan recito sense voler, esclar el: plou poc, però per lo poc que plou, plou prou... i les vocals neutres(i els vocals també)les dic correctament. No seré mai ningú, vamus!!.
Amb l´única cosa que s´em pot perdonar, és amb les faltes ortogràfiques...aquí ja s´em veu que sóc un tiu viatjat!!
Em costarà, però prometo fer els possibles perqué el meu President es senti orgullós de mi.
Seré un bon entés nacional progressista republicà i em vestire de verd pistatxo(Armani, aixó si).
Ai!! ja marxava sense fer una proposició molt seriosa als nostres futurs governants.
Una qüestió capdal per la veritable igualtat social i sociala entre tots i totes
Una Llei que obligui a pixar asseguts a tots els homes.
Que´ls obligui a sentir en les seves carns les gotetes de pipí alié al xarbotar-se l´aigüa i a no desaprofitar ni una goteta de les que queden a la tapa...aha ou yea!

diumenge, de novembre 05, 2006

Per un plat de llenties...

Un plat de llenties, aquest és el preu del mau país. Comunistes, lliberals, centristes i cristians, socialistes, verds pistatxo, progressistes. Qualsevol etiqueta és bona per diferenciar-se i donar-se notorietat en un món de mediocres.
Aquí, no importa res més que la paga vitalicia per haver sigut conseller i el cotxe(de vegades helicopter) oficial per anar a Madrid, a Perpinyà o a on els calgui...

Despres ens vendran alló tant recurrent del auto odi dels catalans, ens vendran alló del expoli fiscal, cultural i lo dolents que són a Fresno o a Salamanca...la qüestió és que el proper President de tots(I totes, que si no s´enfaden..)els catalans serà un mindundi que no el volen ni al seu poble i que per expressar-se oralment necessita llegir i sense presses...

Els meus avis em varen deixar en herència només una cosa, ser català i ara aquesta "pandilla de quatreros" s´ens rifen l´únic patrimoni que tenim i que no és poc ni petit. L´orgull de pertanyer a aquest país.

Estic per presentar la meva dimissió al dret de vot. Però que no es pensin ni per un moment tota aquesta colla d´aixuga mamelles que pretenen ser aprenents de polític que dimitiré o renunciaré al que sóc, català. Es tracte d´escupir-los a la cara directament, o llançar-los ous podrits, que de fet, ja els entra en el sou i no els vindra de fer una miqueta més el ridícul.

Quin espectacle, quina vergonya...s´em rifen el meu país per un plat de llenties.

Per Escoltar



dilluns, d’octubre 30, 2006

JORNADA DE PRE-REFLEXIÓ


Després dels grans dilemes presentats per els nostres politics, durant aquesta campanya. Jo he decidit començar la jornada de reflexió avui mateix. Un dia abans del preceptiu. M´hi faig amb tota la meva ànima.

Jet 'Put Your Money Where Your Mouth Is'

Add to My Profile | More Videos

dissabte, d’octubre 28, 2006

Les espatlles amples


Es pot tenir fisicament les espatlles amples, i es pot ser "ample d´espatlles".
No em refereixo als tipus armari.
Les punyalades i les escoïçors de la vida ens posen catxes d´espatlles, encara que fisicament no siguis més que un longuilini, o un envà de canyes.
Potser també li podriem dir tantsemenfutisme, però en molt moments és l´ùnica manera de viure. O ho fem així o ens tirariem(res a veure amb sexe) al tren.
Ve a ser alguna cosa semblant a un naufrag que porta totes les seves pertinences dins el vaixell on viatjava i que s´està esfonsant.
El seu primer objectiu hauria de ser salvar la seva vida, i després intentar recuperar alguna de les seves possessions materials per ordre de valor.

Els que treballen amb les mans, els surten duricies allà on els dits s´acoplen als palmells de les mans...Els guitarristes s´els endureixen les puntes dels dits de la ma dels acords...Els jockeis tenen el cul fet una "callo"...
Alló que més treballa s´endureix, les cel.lules tendeixen a apil.lonar-se formant una muralla que vol impedir el menor dany possible a la resta del organisme.

Jo, dec estar perdent els cavells per culpa del enduriment del crani...i em creixen les espatlles, però cap endins.

Tinc mules a les espatlles!!!

No passis de pàgina sense escoltar a LOS NEGATIVOS

dimarts, d’octubre 17, 2006

Un Mal son

Avui m´he despertat a la nit, tot suat i amb taquicardia, havia estat somiant.

Maladigestió?, estres?, peus plans?, no se que m´ha portat a somiar que el meu país tenia un President que a més de ser molt lleig, no sabia parlar bé, no tenia estudis, no coneixia el territori i no sabia que era una OPA a l´Europa comunitaria...

Suposo que no em feia por l´home en sí, ja que si es presentés a una plaça publica de pastor de cargols no crec que aixó em provoques malsons...

dijous, d’octubre 12, 2006

A cal veí

Avui a cal veí es festa major. No cal que hi hagi cap Pilar, ells fan festa grossa.
Es posen la mantellina i la "peineta", es muden i surten al carrer amb els tancs i els F-18. L´empresa es grossa i no repara en gastos...

Avui és el dia de l´Hispanitat, i plou com sempre...no he sortit de casa ni per anar a comprar el pa.
De fet a cal veí son molt "curiosos". Jo he de fer festa el seu dia nacional, mentre em reconeixen una nacionalitat diferent a la seva, que no nació. La veritat, no ho entenc. La semàntica no ha sigut mai el meu fort, però no m´hagués pensat mai que ho portava tant malament.
Només és una de tantes coses que no entenc.

Una versió de Eton Rifles en directe, al meu entendre millor que la d´estudi. La Rickembacker aquí sona...

.

dimarts, d’octubre 03, 2006

LA PASSA


Tot i tenir un nom femení, al pronunciar "la Passa" em ve al cap alguna cosa així com una cosa grossa, peluda i dolenta.
Doncs bé, he sigut una víctima de "la Passa". Quasi s´em emporta...del tot, només va aconseguir-ho fer amb els meus líquids corporals, la molt marrana.
Febre, vòmits i diarrea son els síntomes inequívocs...tens la Passa!!.
Cullons amb la Passa, feia molts anys que no em trobava tan malament. Però es clar, no cal preocupar-se, ja que "només" pateixes del que pateix tothom, d´aquí el nom...i ja ho diuen, mal de molts, mal de tontos.

Per una vegada que intento ser "consumidor popular" i les passo mes putes que Caïn. Sabeu que?...jo a lo meu i el demés que s´espavilin. No m´interesa gens lo popular.
I es que m´ha passat lo mateix que li passa a un "fanguero" en un acudit de l´Eugenio...
Senyora, sap que??... la roda ja se la pot fotre al cul !!!


Get this video and more at MySpace.com
Una gran cançó d´un dels grups mes grans....

dissabte, de setembre 16, 2006

AI, D´ELS LENTS

Em sap greu, que avui el fet que una familia hagi viscut durant segles en un mateix lloc estigui mal vist.
Avui lo "txatxi" és ser un ciutada del món, amb arrels de 500 mil regions.
S´esta estenent el concepte que ser català de "socarrel" com alguns ens volen etiquetar, és símbol de fanatisme i papanatisme nacional català.
Es quasi com si s´hagués de demanar perdò a la resta de la societat "multiregional" i "multicultural".
Avui tothom es pot proclamar català, no cal ni parlar-lo ni coneixer el país. Tothom s´otorga el dret a decidir.
Em conviden a ser bilingüe i jo prefereixo el trilingüisme, quan moltes vegades no hi ha més opciò que parlar "la lengua comun de todos los españoles".

Com al Oest, només sobreviuran els més ràpids. Ai d´els lents !!!



Un gran grup nord americà dels 80,

DANDY WARHOLS

A més del seu arxiconegut anunci d´una empresa de telefonia, han fet més coses agradables d´escoltar.


Get this video and more at MySpace.com


Get this video and more at MySpace.com

dimarts, de setembre 05, 2006

Sometimes.

De vegades observo al meu voltant. Observo la meva gent, el meu poble, la meva pàtria.

Potser ès veritat que només som un residu, un cagalló del imperi de Carlemany,potser només som un manac de pseudocomtats com amb el Pilós. Qui sap si només som uns vassalls d´Aragó. Som els qui varem perdre més en l´invent espanyol i les guerres que això ens ha portat.

De vegades penso que no ens mereixem ni ser un poble, de vegades penso en Jaume I i m´entren ganes d´envaïr el LLevant fins a Murcia( o més enllà ).
De vegades miro el meu poble i veig a uns homes i a unes dones més preocupats per poder anar al solarium i fer-se pil.lings que en ensenyar als seus fills qui són els seus avis...
De vegades, quan em volen fer dir " a veces" em venen ganes de dir "sometimes", i és que per collons, només els maten. I per collons els meus, sometimes... bollocks!!
De vegades penso en l´últim mohicà...What a shame !!!!....

I avui sense foto, sense música i sense res... estem de dol, el meu poble s´esta morint.

Mal llamp els partís de foc.

diumenge, d’agost 27, 2006

The Yardbirds

Eric Clapton,Jimmy Page i Jeff Beck, exel.lents guitarristes de rock. En comú, haver passat en diferents moments per The Yarbirds.

Maximum rythm and blues



El bo, el lleig i el dolent



Un clàssic del rock per culpa del cinema.

dissabte, d’agost 26, 2006

TOT TE EL SEU MOMENT

La vida i totes les coses en general succeixen per diferents motius.
No veuras mai un atmetller florit al mes de Gener, ni tampoc neva al Agost.

L´Home a més de tenir les condicions idoneas per que les coses passin, necessita decissió i voluntat.
Una vegada llegint a un pensador d´aquets que cobren només per plasmar idees sobre un paper, vaig pensar que quanta raó tenia. Venia a dir algo així com que:
-Un home tot esperant el moment just per no equivocar-se, es va equivocar de moment.

El joc de la vida ès encertar el moment just en que les circumstancies ens faran obtenir allò desitjat.

No ès fàcil que les circumstancies ens siguin favorables, i menys encertar el temps exacte perque tot acabi bé.Com no fer res també ès equivocar-se.

No cal tampoc ser un precipitat, però la sort s´ha de buscar...

Resumint, es tracte de ser en el lloc just i en el moment oportú.

Time of season...no busquis rovellons al Maig, busca castanyes al octubre.



M´he aixecat amb el peu esquerra, es nota?

dissabte, d’agost 19, 2006

ENERGIA I DESCÀRREGA.


Després de molts mesos sense "practicar", ahir ho vaig fer.
Prepares l´ambient, l´escalfes, afines l´eïna,la toques una mica i tot està a punt comencen les fortes embrancides, el va i ve. Entres en un espiral de plaer fins que et deixes portar per el riu d´energia.
Comences a suar, i continues, en vols més. Notes com els muscles estan en tensió mentre et recorre el cos un voltatge que no et deixa parar. Una i altre vegada, i més...
Notes com la descàrrega és a punt de caramel, i continues mes fort amb mes intensitat. Fins que arriva tot allò que has estat esperant. La cosa continua fluïnt,
i ja estas tot xop de suor mentre l´energia continua descarregant...

Amb aquest títol, i aquesta explicació algú es pot pensar que parlo de sexe i de contacte carnal. Es quelcom semblant, però no es ben bé el mateix.

Ahir varem estar tocant...la Rickenbacker endollada al Vox ac30. I no és una novia anglosaxona que practiqui numeros extranys disfrutant amb juguets a corrent...
Es una guitarra elèctrica.

dimecres, d’agost 09, 2006



Jo vaig votar afirmativament a l´aprovació d´aquest estatut.I ja m´en estic arrepentint.
Entre en Pep Mont i lla,i en Xoaan Sauraaa que avui mateix ja ha demanat al govern estatal que no lamini el nou estatut (!!!)i per rematar-ho pendents del constitucional......no se que pensar-ne.O m´estimo més no pensar-hi.

Ens l´hauran fotut plegada altre vegada???

De moment no veig cap esquerda que em trossegi el jardi, ni tampoc tinc noticies que ens hagim convertit en cap illa.De moment Espanya no es trenca.
Per tant en Raxoy ens deia mentides?
El que no pot ser mentida es el que ens deia Aznar. Ara mateix surto al carrer a practicar la poligàmia...i a la primera dona que es negui, li esgrimiré els meus drets i deures...
No li direm mentider al Josemari ???

dimarts, d’agost 01, 2006

VACANCES D´ESTIU....

Vaig començar vacances d´estiu, el passat divendres.

Avui dimarts ja estic mes esgotat que en una setmana normal de feina.I es que a casa sempre hi ha cosa per fer.....Estic fent totes quelles coses que es guarden per quan es té temps, i no s´en té mai.Tinc l´esquena trencada, avui si.
I encara m´esperen uns dies de platja amb "els Chukies" per acavar de destroçar-me els nervis......

I despres de 15 dies de "relax", ja podre tornar a la feina com nou. Amb alguna lumbàlgia i esquizofrènic perdut.

Envejo a tots aquells que viatgen....amb Iberia.....o desde l´aeroport del Prat....
Màgnifics viatges, a llocs exòtics, ciutats cosmopolites, restes d´antics imperis...aixo si, a 39 de coll per veure-ho tot. Si tens sort i has pogut embarcar sense que cap vaguista t´ho impedeixi, si la ratxa de fortuna continua i el mateix vaguista no et perd les maletes entre cigaló, cigaló i guaitada al cul de la companya...i si després de tots els dies tot ha anat com una seda, resa.
Posa´t en les mans de Deu perque no et destrossin els regals de compromís que has hagut de comprar tant si com no....
I segurament deu haver sigut aquell collons de vaguista que quan passa de la 4 copa ja no sap si carrega Samsonites o fardos de suro.....

Llavors, sempre et quederan els mossos d´esquadra.....Segur que si algun dia pots encolomar als Chukies i surts a sopar tranquilament amb la dona, no s´et ocurreixi b eure´t una ampolla de cava a mitges...lleparàs segur.
Millor que se la begui tota la dona, o tota tu....i que conduiexi l´abstemi.....de fet tambe pots tornar a casa fent dit i sense maletes.....jo ho havia fet molts anys.

dissabte, de juliol 22, 2006

SMALL FACES.

Pell blanca amb ànima negre.
Dificilment trobarem a un cantant blanc amb una veu com la d´Steve Marriot(R.I.P).



dimecres, de juliol 19, 2006

THE CREATION, EXPLOSIO POP



Desde jimmy Hendrix a Peter Townsed. Tots han mamat a Creation.
Un dels màxims representants de l´era pop.
Són una crònica directe, potser la millor mostra d´una explosio de color( en blanc i negre ).

I´m a man, How strong my love (la millor versiò que he escoltat mai)i Making time

dimecres, de juliol 05, 2006

GAUDIR DEL MEU POBLE......


Puc assegurar que soc un conductor prudent, i a més gaudeixo de bonificacions en el rebut del seguro.
Avui, un matí com qualsevol altre del mes de Juliol estava jo treballant. Cop de cotxe cap aquí, encàrrec cap allà....arrivo amb el meu cotxe a la comisaria de la Policia local del meu poble per fer-hi una gestió.
Situada en un lloc relativament cèntric i amb prou concurrència de gent, la comisaria queda dins d´un carreró sense sortida i molt estret.
Tot aixó, amb un sol de dos parrells d´ous i la gent suant per el carrer.....tot de cop i sense avís previ, ni rètol incicatiu, ni por ni vergonya m´apareix una senyora suada i per el que m´ha semblat sense sostens. Cosa totalment compressible, normal i jo m´atreviria a dir que exigible a totes les senyores i senyoretes en casos de tanta calor....

I mentre ocularment m´interessava pel bon estat de salut de la senyora en qüestió...

ZRRRAASSSS. M´havia amorrat al cotxe patrulla.
-Que voleu amb un carrer tant estret!!

El color rosadet-vermell dels mugronets en mig de l´estretor del carrer m´ha pujat a mi, desde la panxa a la cara, acompanyada amb una escalfor que em volia fer fondre.

Li he fotut castanya al cotxe patrulla i mentre jo arreglava els papers de l´assegurança, la senyora ha continuat suant carrer avall......

Només em queda agraïr a la Policia Municipal el seu bon tracte i la promesa arrencada d´a ixamplar el carrer........i és que gaudir del poble de residència s´haria de convertir en un dret inalienable de tot ciutadà de Catlunya.Ostia!!!!

Que en diu d´això el nou estatut?......

dimecres, de juny 28, 2006

Mora´t tu, cabró


Ni els intents de ressucitar les teories de Nostradamus. Allò del Rei español que creua els Pirineus per anar a Batallar a les planures centre-europees i torna vencedor. Ni col.locar 4 gols a Ukraina, ni tan sols el "hit del verano agarramela con la mano", OPÁ. M´havien provocat cap escalfament mental. L´única cosa que em va fer interesar, fou que el seleccionador francès es declarés obertament català abans que español. Domenech de cognom i fill d´exil.lats catalans a França a causa de la guerra del 36.
Els ha fotut al carrer.

Es que molts d´aquets que llueixen les banderetes amb el toro d´Osborne estan sensibles. Molt sensibles, ja que la nación s´els hi esverla per tots cantons. Mentre ells ja no guanyen copes d´Europa, ni lligues, ni copes del Rey.
Ni tant sols tenen valvula descapament i acaven rebentant.

Segons un comentarista de la SER, els de les aliances de civilitzacions i l´Espanya plural.
-Quien no quiera que gane España, que se muera.

Si aquest senyor fos català ja estaria de genolls, ell i tot el pais demanant disculpes.

Quel´s bombin i que perdin sempre més .

No sé si l´enllaç funcionarà,

Talls SER, abans del partit
Talls SER, després del partit
Talls COPE, després del partit

Mora´t tú, cabró.

dimarts, de juny 27, 2006

dijous, de juny 22, 2006

Mal gust



De pena, em sembla tant la foto com les paraules, que la germana del mort va dirigir a la mare d´un dels acusats:
-Espero que su hijo se pudra en la carcel-
Liberals, cristians radicals, neo- cons, dretans españolistes, separadors i per sobre de tot amb gent ànim de revenja, i a poder ser multiplicada per mil.
Volen guanyar, volen que hi hagi un perdedor, desitgen humiliar al contrari.
Tot aquell suspitós de no ser un español, tal i com ells creuen que s´ès español, ès insultat i denigrat. Si et declares, Basc, Català o de qüalsevol altre pais que no sigui l´español ets de la pitjor "calanya" que hagi pogut parir una gossa.

Necrofílics, remenamerdes, aixafaguitarres, colonitzadors sifílitics, sodomitamesetaris, esberlacarracs, analoesbarginaires, assaltacriatures, llepatampax, xuclapenjolls, mosquits d´aixeta, esberlaespremulles i manifassers en general...totes ells i elles
Les que es pinten els llabis per besar la foto d´un mort....i reclamen per els altres el seu pitjor dolor.......

De molt mal gust, ratlla l´ofensa.

http://www.youtube.com/watch?v=ro4PtcJtwwo&search=Main%20offender

dimecres, de juny 21, 2006

Un dit trencat


M´he trencat el dit petit del peu dret, i ara ja no podré anar al Mundial!!!!
Tinc trenta i tants llargs, o curts, o del mig, segons es miri i mai m´havia trencat res fins fa un anys i mig.
De petit ja vaig omplir el cupo de plantofades, de nen el vaig augmentar amb la ajuda de bicicletes, baralles i tonteries en general. L´adolescència buffff, motos, més baralles primers gats...i ja d´adult...bé, no he cambiat massa..no em barallo, aixó si.

Estava jo a casa, descalç.
I es que sempre em poso al mig de la meva dona i el seu destí..li foto gardel.la amb el dit petit a la sola de la sandalia..i crec!
Un dolor punxegut, i intens....ja està.
Ara m´enguixaran, haure d´estar de baixa.....el món em va caure a sobre.No vaig anar al metge tot i saber que estava trencat.
Al cap de dos dies el meu germà que viu de les reparacions del cos humà em va haver de practicar un "joqueseque" que consisteix amb lligar un dit amb l´altre, i em diu:
-Aixó no s´enguixa
Ostia!! per una vegada que em trenco algo...i no s´enguixa!!!!!!!

El primer cop que s´em va trencar un os va ser fa un any i mig. El peu esquerra i de la manera mes estúpida possible.Baixant una borera.

He arribat a la conclussió que haure de tornar a les baralles per no trencar-me mai mes cap os.
Demà mateix m´hi poso.

Ja sé que la foto és d´una fractura del dit d´una mà. Però com que estic tant atabalat buscant bronca no he tingut temps per més.,

dijous, de juny 15, 2006

LA METRALLETA


Hi ha dies que t´aixeques ja cansat. El dematí es van embalant i a les 9 ja vas tres hores tard. La sort es que ahir vares estar preparant la feina d´avui.
A les 9 i 10 i anant tres hores tard i nomes en fa dues que t´has aixecat, arriba algú a qui ni coneixes ni vols i et fa girar tota la planificació del dia anterior.
et cagues en tot i dius. A la merda!! m´en vaig a esmorzar...ho fas.
Mentre menges un entrepà de catalana la mala conciencia del temps perdut en aquell troç de pa et fa accelerar la mandíbula, i acabas pagant mentre et fots l´ultim glop del cafè.
9.30 surts escopetejat del bar. Encara no ets a fora i ja et sona el mòbil, ho soluciones.
Encara no has engegat el cotxe i l´espiral de trucades al puto mòbil et fa sortit "mules" al cervell.
.......fuiuuu........

Has arribat a la una del migdia estas ple de ferides, amb la roba bruta, fa calor, estas extenuat, però has de dinar.
Arribo a dinar, el nen ja dorm i la nena plora. En tres quarts d´hora ja tornes a ser al cotxe i engegues el mòbil. Ja hi tornem! sona el putu telèfon, continues solucionant problemes fins a les 7 de la tarda, i tot de cop gires el cap i un raig de sol et toca l´ull esquerra.

Li fots enpenta al primer que trobes, coça als ous al segon, obres el maleter del cotxe treus la metralleta i comences a buidar el carregador mentres crides.

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Tomorrow going to be another day

dilluns, de juny 12, 2006

SI o NO..


Molts catalans ens troben en aquests dies davant un conflicte.
Votar Si, o votar No al nou Estatut d´autonomia de Catlunya. Si, ja sé que el tema fa pudor, fins ara he intentat no dir res (equidistància..??) però a mesura que s´acosta el dia del referendum ens cal posicionar-nos i/o aclarir-nos.

El cor em diu que he de votar No, d´entrada jo no vull un estatut d´autonomia.Vull una constitució. També sabem tots, les retallades a les que ha sigut sotmés el texte aprovat per el parlament de Catlunya, que ja de per si era curt(per mi ès clar!!).
El cap em diu que he de votar Si, vistes les reaccions dels que es consideren "propietaris" de catlunya i amos d´Espanya: Boicots a productes, acusacions i mentides desmesurades, desprestigi intencionat..etc, etc....mentre formem part d´Espanya, no crec que es pugui obtenir gaire res millor.

Per guanyar una batalla s´hi ha d´anar, i això ès el que farè, anar a votar.
Encara no se amb qui "lluitaré", si amb els bons o amb els dolents, però lluitarè.
Una vegada al camp de batalla hauré de decidir ràpid i escollir el bandol..el nyerros o els cadells, la biga o la busca, els carlins o els liberals, les dretes o les esquerres, mai junts això ja ho sé(i que burrus que som).....només una cosa la tinc clara.
Soc català.

No hi ha cap partit polític que em mereixi confiança i votar en clau de partit em sembla d´estupids.
I total, només ès una batalla més que no ens donarà la victoria de cap guerra.
L´únic que em cal saber si aquesta ès, decisiva o be només es una de tantes batalles en la que els catalans ens hem hagut d´embrancar per seguir agonitzant com a poble........en fi, jo hi aniré.

diumenge, de juny 11, 2006

Booker T & The MG's



Als que ens agrada el soul, podem donar gràcies a gent com Booker T & The MG's.
Jo potser tenia 11 o 12 anys i en un programa matinal per mainada varen posar aquest mateix clip http://www.youtube.com/watch?v=xaG51yBK30U&search=Booker%20T . En aquell moment vaig deixar de tirar escupinades al meu germà, al que tenia estirat al terra i agafat de peus i mans.
Moment que ell va aprofitar per, fotrem una masmarria amb la sola de la sabata al cap i sortir corrents...

Sempre més he "trempat" al sentir un Hammond, i ningú m´ha portat mai al metge per saber si tot ve d´aquell dia.....

La qüestió ès, que aquesta colla de músics semi desconeguts, o una sola de sabata varen canviar la meva vida. Jo prefereixo pensar que varen ser els músics.......

dijous, de juny 08, 2006

CAMINA IDIOTA, CAMINA


No m´agrada parlar d´aquesta "txusma", ja que només busquen això;que parlin d´ells i la polemica que aixequin a mes del popularisme personal.
Està en fase de formació una nova opció politica a Catlunya. Comandada per uns "intel.lectuals", o així es deixen dir.

Estan per "la expulsión del nacionalismo del parlamento de Cataluña"(Es refereixen al català, l´altre ja els hi va bé a més d´omplir-los les butxaques). Amb declaracions estridents i actes provocadors contra el pais que desitja la gran majoria parlamentaria.Que democraticament ha escollit el poble de Catlunya.

A l´Arcadio http://piv.pivpiv.dk/ li varen fotre una "colleja" a Girona(on havia de ser?), segons ell// Fuí agredido//.
I tota la brunete ha tornat a parlar de "nazismo en Cataluña"......

Segurament algún gironí de bé, només li va seguir el joc( com estic fent jo ara).

I ès que, a segons quines persones et venen ganes de fotra-li una "colleja" i dir-li: camina idiota, camina.
Total, la sinceritat trobo que ès una virtud en aquests casos.

Walk idiot walk, the Hives.

http://www.youtube.com/watch?v=L7p9gb2xYbE&search=walk%20idiot

dimarts, de juny 06, 2006

POP

Ja sé que m´estic posant en camisa d´onze vares.
Però la paraula pop al mateix temps que m´atrau em provoca esgarrifances, els pèls s´em posen de punta i les dents em carriquen.
Segons el diccionari de Pompeio Fabra el pop ès: m.Nom d´un gran nombre d´espècies de mol.luscs cefalòpodes(Gèn. Octopus), de cos oval en forma de sac i cap gros, proveïts de xucladors....( si fossin -ores ja m´agradarien mes)....
Llavors et presenten a Andy Warhol com a Rei del popart, al que no li negu el seu estrambotisme ni el seu art.
Els d´OT també es presenten com a "artihhjta po", que traduït vol dir artista pop i aqui, si hi veig simetries físiques amb el que ens descriu Pompeiu//..cos oval en forma de sac i cap gros..//. Inclús on diu//..proveïts de xucladors..//hi coincideixo plenament i això em fa dubtar de si aquest ès el verdader pop
De fet, de pop n´hi de diversos "tipus": a la gallega, mèlodic, amb salsa,pop-rock i un dels que més agradava al meu avi, el pop amb ronyons..


No us recomano ni el google ni el youtube amb centes de milions de centenars d´ acepcions.
Li diuen pop a aixo:
http://www.youtube.com/watch?v=6PB61oPSmk0&search=pop

Tenen el valor de dir pop a això:
http://www.youtube.com/watch?v=BE70oG_ODYo&search=pop

també m´he informat, i em diuen que això ès pop:
http://www.youtube.com/watch?v=6y1mIJxOdnA&search=strokes
acabat de congelar.

diumenge, de juny 04, 2006

THE ROLLING STONES


No diré res que no es sapiga ja, de una de les millors bandes de rock and roll del mon i part del estranger.
Només una petita crítica.
Es millor deixar-ho estar a temps. Tal i com va fer Brian Jones(no cal morir-se tampoc).
Ja fa massa anys que viuen del passat i avui l´única cosa que constaten, ès que els Rollings Stones no han aprés a tocar ni tinguent 60 anys.
Aixó si, capaços de transmentre allò que el rock and roll transment, energia. Uns mites que varen tenir el seu moment en l´história i que ja ningú els pot treure d´ella.
Capaços del millor i del pitjor. Un, ja no sap si ho feien expressament o senzillament els sortia de dins.
Acabaré amb el motiu d´aquesta "historia", que no ès cap altre que escoltar una estoneta als Rolling Stones que a mi m´agraden, els de la primera època.


http://www.youtube.com/watch?v=fczQpRbAH6s&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=OX6kx6E_7kQ&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=Q230-SCV0Hg&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=HlasR4QYbxg&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=FRDyuPImOuQ&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=PZZaR_K47ps&search=Rolling%20stones

http://www.youtube.com/watch?v=bIFaGPiUPJc&search=Rolling%20stones

Algú li va dir a Brian que potser s´estava passant??

divendres, de juny 02, 2006

Paul Weller


No calen paraules.

http://www.youtube.com/watch?v=_7HKDna8p_Y&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=DXDJSD54v8c&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=adSq9ov7t3w&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=DQ3ZWghWB1E&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=teR3at2INxM&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=xrxN0ybl8do&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=xrxN0ybl8do&search=paul%20weller

http://www.youtube.com/watch?v=xrxN0ybl8do&search=paul%20weller

EL SEXE FEBLE?



No importa lo gran que siguis, la teva força , ni el teu pèl espès i gruixut.

Res, no hi pots fer res

El sexe "feble" farà amb tu el que voldrà.

Primer les mares, després los novietes, tot seguit la dona, i per rematar el tema, les filles. Molt delicades totes elles, febles a cop d´ull. Com enganyen...

Son l´animal més perillós de la capa de la terra. Sempre et tenen algún o altre muscle en tensió

I no cal que sigui sempre el mateix, aclaro. Et farán patir, riure, plorar, gemegar tant de plaer com d´infelicitat, t´ho donaràn tot per treure-t´ho després .......

Però com seria la vida sense elles?......no existiriem.

I si em feu triar......jo prefereixo que hi siguin, encara que em toqui patir-les tota la vida.

¿Qué fariem sense les dones?.....(ja us he dit que el cul ni mirar-me´l).

Diuen que en un hospital de campanya, ès freqüent sentir la veu dels soldats moribunds cidant:mama.

I si algu de vosaltres té filles com jo, sabrà que la reina a la que més defensaries ès a la teva filla. Encara que fos contra mil.......

Ens tenen dominats de totes maneres i poca cosa s´hi pot fer. De vegades penso que ja ens agrada que sigui així. A mi no em desagrada.......

http://www.youtube.com/watch?v=c_I1ym0lqaM&search=the%20zombies

dijous, de juny 01, 2006

AVUI FA 80 ANYS




Avui aquesta dona faria 80 anys.

Per molts anys.
Mentrestant, els de les Castelles fent pornografia groga amb l´agonia i mort d´una "tonadillera" de Chipiona.
No es pot ni morir en pau la gent?. Sembla que no. Ja no contents amb aixó, ens refregarant per la cara dies i dies la seva biografia, el seu enterrament, la seva familia, "zu arte", i que se jo........

El morbo necrofilic sembla que ven més que cap altre vessant o significat de la paraula, morbo.

Mira que hi ha morbos atraïents!!!!........haurem de autoflagelar-nos uns dies mentre ens revolquem en la merda d´aquesta señora.

De fet, a mi me la renfunflaina tant la senyora en qüestió com la resta de mindundis que forman la seva "tribu".

Prefereixo observar a aquesta preciosa dona que avui faria 80 anys, aixi nua. Que veure les del seu enterrament.I tant l´una com l´altre preferirien ser recordades d´aquesta forma, n´estic segur.

I com que les petites coses són, les que et donen la felicitat, tambe estic escoltant aixó.
http://www.youtube.com/watch?v=2xNHONyD8Hk.

Jo m´estimo mes ser recordat ensenyant el cul...si us plau que em deixin morir en pau(quan toqui, que no tinc pressa i el cul.... l´enssenyo però no es toca.)