dilluns, d’abril 09, 2007

PSOCIAINA PURA

El Periodico de Catalunya ens ofereix avui els camins que s´estan escollint al PSC, tot esperant una gran retallada -destrossa- del Tribunal Constitucional al nou Estatut català.
Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:

SILENCI DIFÍCIL
Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana.
Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.

ACTUACIONS PARAL.LELES
Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents.
Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana.
Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.

DESQUALIFICACIONS
En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista.
Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.

He de dir que em sembla escandalós.
Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP.
També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC...
Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán".
-De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-

No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell.
Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells.
Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens.
Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.

Are you gonna be my president or my girl

dimecres, d’abril 04, 2007

L´AVI S´ESNIFA AL SEU PARE


Quin troç de cabró !

Keith Richards "l´anònim guitarrista" dels Rolling Stone declara que s´ha esnifat les cendres del seu pare.
I el molt fill de puta no ha convidat a ningú, tot per ell !!

Sympathy for the devil; Els Mestres

diumenge, d’abril 01, 2007

ELS ALMOGAVERS A PUNTA CANA (buffet lliure i pensió complerta)

Hem acabat a res.

Els grecs ja venien a buscar mercenaris Íbers per les seves guerres. Roma va suar sang per reduïr als pobles nadius de la proto-Catalunya. Als Musulmans tampoc els varem agradar massa... Posteriorment a la Mediterrania l´ensenya del Rei d´Aragó era temuda, mentre els almogavers desfeien exercits Turcs, Genovesos, Bizantins o Francs allà on calgués...

També ens han derrotat moltes vegades, però ens hem tornat a aixecar i hem tornat a plantar cara.

Però no ens haviem hipotecat mai... ni mai haviem pagavem rebuts de gas ni adsl...ni ens agradaven els cotxes cars ni les vances a "tutti plen"...
I és clar, havent de pagar tot això qualsevol es revolta. Imagineu que la guerra dura tres mesos i em tallen la "tele de pago", o bé Ronaldinho va al Milan i jo no m´assabento...Una tragèdia...Així ens va , ja ens torna a manar el Califa de Cordova.

Kula shaker; hey Dude

dissabte, de març 31, 2007

QUIN TIP !

Porto una setmana en estat catatònic políticament parlant. No m´en sé avenir ...

Quin espactacle al nostre parlament. Tenim un president feble, agenollat, incult i incapaç. Només se li dona bé portar les "banyes" de manera molt "flamenca". El Dissapte passat és xiulat i escridassat a Verges i Diumenge remara la "faenilla" aguantat estoicament la borratxera post calçotada del hooligan Vendrell.
Durant la setmana ha estat humiliat al parlament, ell com a persona i el seu càrreg, però aquí sembla que no passa res.
Però si que passa...Aquest govern té la seva data de caducitat just al endemà de la oficialització de la sentència de Tribunal Constitucional respecte al nou estatut.

La sentència que evidentment grapajarà l´estatut com si d´una meuca és tractés obligarà als dirigents d´ERC als "fets", i no les paraules. El mateix li passarà a CIU i el mateix li hauriem d´exigir al nostre president i al seu partit.
CIU i ERC hauran d´actuar, i ho faran no per simpatia mutua -que és zero-, ho faran obligats per els seus votants i bases.
Llavors serà quan el PSC es quedarà en minoria. C´s i PP possiblement oferiran els seus dipùtats a Montilla, d´en Saura no en dubte ningú...ja en parlarem, segur.

En tindrem un tip.

Tonight, Supergrass
Supergrass live 2 eurockéennes

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

diumenge, de març 25, 2007

BALDRIC VENDRELL I L´ESCURÇÓ ERC.

ERC ofereix a Artur Mas i a CIU la presidència de la Generalitat a canvi d´un referendum d´autodeterminació.
Aquesta oferta ha estat llançada avui per Xavier Vendrell, sense més concreció.

Tots sabem que un referendum així seria considerat il.legal per Espanya, per tant les consequències directes les pagarien els líders de CIU...però tot seria per un bé del país, no en dubto.
El que em fa dubtar però, apart de l´inconcreció de Vendrell son els mateixos actes d´ERC. Joan Puigcercós és el rècordman mundial d´hissada de "rojigualda" i ara el seu partit preten que Artur Mas es posi el canó de l´escopeta dins la seva propia boca?. No es tracte de valor, es tracta d´intel.ligència.
L´altre dubte que tinc és: Com no es pot exigir el mateix a Montilla i al PSC ? i ja no aixó sol. Com pot acceptar ERC que cada dia ens envaeixin competències catalanes i no aixequi la veu. Ni tant sols s´els ha sentit criticar a Bolaño o a Llena...per tant van empassant, van tragant...saben que si piulen perden el govern.

No entenc que siguent tant covards i exigint tant poc a Montilla -o res- ara es despengin amb una proposta tan inconcreta i injusta a Mas.
Li están reclamant a CIU la valentia que ells no tenen? Li estan reclamant a CIU el que ja sabien que no tindrien amb Montilla?

Més que un referendum a aquest petit país li cal unitat del catalans, ja hem fet massa brindis al Sol, i tampoc es tracte de veure qui és el més "xulo".
Com ultimament ens té acostumats ERC la seva tàctica politica ès digne dels Monty Phiton, o del Baldric de la serie Escurçó negre...digne de l´intel.ligència de la dama d´honor d´un casament de conills.

L´escurçó negre ( the black adder), però també podria ser Joan Puigcercós obeïnt ordres de la primera dama catalana...una que te 28 mil càrregs i cap de franc.

dissabte, de març 24, 2007

LA PUTA INDECÈNCIA DE DÉU...

L´indecència és potser avui l´ùnic adjectiu que es mereix aquest nou govern català.

Quan surt el Sr. Nadal i diu que el tema Bolaño es dona per acabat, és indecent. Indecent, ja que el Sr nadal hauria d´haver desaparegut del món polític quan el Departament d´obres de la Generalitat amb éll al capdavant és dedicava a fer "enderrocs" gratuïts al Carmel.
Hem d´oblidar el Carmel, el Bolañogate, el Llenagate...hem d´oblidar un estatut ja refrendat per sufragi, hem d´oblidar la nostra llengua i deixar que ens fotin fora dels nostres llocs de treball per parlar en LA PUTA LLENGUA PROPIA DELS CATALANS, hem d´oblidar la manca d´inversions, hem d´oblidar la Renfe i l´aeroport, hem d´oblidar qui som, i que ens passa...hem d´oblidar-ho tot, i seguir els nous dictats del progressisme social i d´esquerres i sostenible i solidari de déu.
L´indecència s´esta apoderant del país, pornografia social, amb escàndols que donen per 300 dv´s dignes dels millors "South Park".
On volem anar amb aquesta colla d´indigents de la decència???...ens estàn cardant els calçotets i a sobre ens demanen que mirem cap a un altre banda.
La puta indecència de déu!!! quina colla de fills de puta.

dimecres, de març 21, 2007

AUTISTA

M´estic tornant autista voluntari. Avui només -???- dues cançons

Kenny Roger & the first edition


The Box Tops

diumenge, de març 18, 2007

ESTOQUEM-NOS DE NEGRE ?

Guerres, sang, assassinats, exil.lats polítics etc... durant anys i anys així va ser. Pedagogia, solidaritat, comprensió, paciència, governabilitat estatal i submissió tampoc són considerats prou esforç en l´època democràtica.

Absència de violència, pulcritud democràtica, respecte als canals estatals i exercici del dret de vot no és suficient per que Espanya assumeixi les decissions dels catalans tot i actuar sempre sota el marc legal espanyol.

Que ens queda per fer?

Només s´em acut un últim intent.
Comprar tota la producció mundial de pintura de color negre i "estocar" a tota la població de Catalunya.
Potser així i desde algún organisme internacional algú li diria a Espanya que s´esta passant quatre pobles amb Catalunya i amb la seva gent.
Llavors potser obtindriem uns Furs semblants als Navarrésos i als Bascos. Potser així la nostra llengua seria considerada la principal a casa nostra, tal i com passa a Múrcia amb la llengua dels murcians. Potser així s´aboliria l´impost de succecions com a Andalusia. Potser així podriem beneficiar-nos d´un PER com a altres llocs d´Espanya. Potser així tindriem carreteres i AVES de primera. Inclús i amb molta sort algún català podria presidir alguna cosa d´importancia dins l´Estat sense ser sospitos d´alta traïció...Potser així tots els que vivim a Espanya podriem ser iguals davant la llei.
I si el color negre sobre les nostres pells no donés el resultat esperat...sempre podriem correr tots darrera una gallina, que serà el que ens quedarà per menjar si la cosa continua tal i com està...
D´aquesta manera tots prims i famèl.lics desembolupariem les mateixes carecteristiques per la maratho que els etiops o kenians, i Espanya ens trauria a passejar cada quatre anys per guanyar medalles olimpiques mentre sona el Txim txam txum tariroriroriaruuuu.

Small faces; All or nothing (live)

dimecres, de març 14, 2007

GASOL, PUYOL I XAVI ALS SPECIAL OLIMPICS

El molt honorable conseller de la vicepresidència ha donat ordres per incoporar-se a fil.les de la SNDSJC (Selecció Nacional Disminuida i Sotmesa de Jocs i Cucanyes) als esportistes d´èlit del país.

No hi ha dubte que l´orgull patrioteru nacional català s´enfil.lara fins als nubols, i els nostres equips seràn més temuts que el mateix Atil.la.
Sense dubtar-ho ni un segon tots aquets esportistes d´èlit ho han deixat tot per concentrar-se per l´event esportiu de la seva vida.
Els Special Olimpics de Quasi-nacions.
Imaginem tots ja una final Catalunya vs Valonia, fins i tot un Catalunya vs Illa de Man...

Gasol, Puyol i Xavi ja han deixat els seus clubs i restan concentrats al purgatori de l`Abadia de St.Pere de Roda. Amatents i disposats a tocar el cel...

Déu tot poderós, ja som aquí...els catalans de la ma del mesies de Cambrils volem tocar la Gloria, ben tocada.

Sid Vicius; My Way

dimarts, de març 13, 2007

No serà fàcil

Aixó no s´acabarà bé, o el camí no serà un camí de roses.
Aquest país esta condemnat o a ser lliure, a ser un paìs normal com: Dinamarca, Suïsa, Holanda, Irlanda...O a desapareixer per aburriment
Després de 30 anys de "democràcia" a Espanya cada dia és més evident i ja quasi ratlla l´insult a l´intel.ligència humana la claretat que, no s´hi pot estar. Deixant en segon terme la nostra llengua, la nostra sanitat, les nostres pensions, el nostre futur, la nostra prosperitat... tot en mans d´un estat que no ens vol tal i com sóm.

Es noten moviments que fins ara eren insospitables. El capital català, l´empresariat, el diner ja no pot més. Han rebut boicots indiscriminats i salvatges només per tenir la seu social a Catalunya -cosa sospitosa, és clar-. Estan perdent pistonada entre moltes altres coses per la negació al aire per respirar,que Espanya, o part d´ella els nega només per ser d´on son. Aixó i només aixó els està despertant.
A més saben que la mamella d´Europa s´ha aixugat i l´Estat ha de seguir pagant cosa que fa indispensable el "cash" que aporta Catalunya amb el mateix que rep avui...com a màxim!!

Penso que en molts sectors del país s´està pensant ja, en un pla "B". Una fugida endavant.
Espanya no es quedarà quieta, també és evident. Aquest pla "B" ens suposaria o bé una fatalitat, o bé la prosperitat i no seria un camí de roses
A dins a Espanya en 25 o 30 anys no en quedaran ni les espines del que avui coneixem com a Catalunya. Una altra fatalitat.

Mentre tot aixó cada vegada és més clar i com a contra pés, tenim al president més pro-espanyolista que déu ens hagi pogut donar. La sort, és que Montilla no serà president gaire temps i espero que Albert Boadella tampoc.
No serà fàcil...

Lee Grant& The Capitols, Sweet nothing

dissabte, de març 10, 2007

AMB LA MATEIXA PEDRA...

NO, NO I NO !!!!!...En les trifulques de poder espanyoles no ens podem alinear tan d´hora amb ningú. Que potser no en varem fer prou al 39 ?.
Els hem de deixar esbatussar-se, esgotar-se, mossegar-se...i quan el guanyador aixequi una mica el cap serà l´hora de triar bandol.
Recordem que tan dolentes han sigut les dretes com les esquerres d´Espanya. Ningú ens reconeix per el que som i tots dos ens han utilitzat per guanyar vots a la peninsula. No n´aprenem i les ansies de protagonisme dels nostres politics ens precipiten a un dels dos bandols espanyols i aixó és el que hem d´evitar a tota costa. Encara és massa aviat...hem de saber esperar, encara que el cor ens porti amb una o altre de les opcions espanyoles.

Per altre banda és llastimós i ens demostra en quina classe d´estat estem vivint, com s´esta enfil.lant l´escala de confrontació dreta-esquerra. Nosaltres som un altre país, que s´ho fagin. Ningú fara res per nosaltres excepte treure lleis que ens espanyolitzin encara més, per tant si no som intel.ligents i esperem la nostre hora amb totes les nostres forces intactes tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre...

Deixem-los que es mosseguin

Graham Bond Organisation; Harmonica

dimecres, de març 07, 2007

CONFIRMAT.

Després de tres anys d´estudis i recerca els investigadors de la Generalitat han arribat a la conclusió amb proves irrefutables que el GAL va ser fundat per CIU.
Jordi Pujol era el sr. X.
S´estan recopilant dades i aviat TV3 i el Periodico en donaràn l´exclusiva.

Banca Catalana n´era el seu braç financer, així ho demostra l´estudi.
S´utilitzaven inmigrants espanyols com a pistolers. De manera totalment premeditada i racista com ha vingut sent denunciat per el nostre Govern d´entesa de progres.

Uns altres estudis, estan intentant trobar la conexió entre CIU i la mort de Jesucrist. Es diu que David Madí es va disfressar de Judes i va entregar al fillde Déu als Romans.

Seguiu atentament les informacions de la CCRTV i el Periodico que us mantindran fidedignament informats.

Una vegada empresonats els malfactors de CIU i il.legalitzada la federació
Per fi el país podrà viure amb tranquilitat, progressia, i benestar social

The Outsiders; Lying all the time

dimarts, de març 06, 2007

L´ARMADA DE ROGER DE RITJART ENFONSADA

La pèrfida Albió...maleida siga !!

Davant les costes d´un poble de pescadors britànics anomenada liverpull. Ha sigut enfonsada la flota almogaver.
No ha escapat ni el seu almirall.
Roger de Ritjart ha sigut capturat i fet presoner; jutjat i vilment llançat als taurons.
L´honor de totes les Catalunyes embrutert amb la conxorxa de la Santa Lliga Hispano-Britànica.
Uns ens envien un virrey baixet i els altres engreixen als peixos amb el nostre ejèrcit.
L´any que ve hi tornarem...mal llamp els partís de foc !

Avui estem de dòl, no hi ha música...cabrons!!!!

diumenge, de març 04, 2007

A NOSALTRES QUI ENS DEFENSA ?

L´Ombusman espanyol presentant recurs d´inconstitucionalitat al nou estatut, aprovat en referendum per el poble català...de tots els estatuts és l´únic que ha estat recorregut per Múgica. No el paguem nosaltres a aquest senyor?

No cal recolar fins a Espartero per adonar-se que a una part del ejercit espanyol "li posa dura" desfil.lar amb els tancs a Canaletes. Que potser tampoc els paguem nosaltres?

Els alts tribunals del Estat embolicats en recusacions i guerres internes en pro de dir-nos als catalans fins on podem arribar dins el "seu" país...Tampoc cobren aquets dels nostres impostos?

Els dos partits polítics majoritaris a l´Estat ja ens tenen presa la mida i saben que fer-nos servir d´arma llancívola els dona rèdits. No dubten en fer volar el seu "boomerang" a gust i necesitat partícular, i es que els vots a Múrcia són molt importants!!!. A aquets tampoc els paguem, oi?

Part del poble espanyol no dubte en titllar-nos amb els tòpics més suats i retrograts dignes de l´època del exterminador i netejador ètnic, Don Francisco de Quevedo.
Insolidaris, perifèrics, separatistes...etc. Per aixó ens "ajuden" boicotejant els nostres productes i minoritzant la nostre llengua i cultura.
tampoc reben els nostres importos aquets?

Després de no reflexionar massa, un s´adona que l´ùnic que reben sense gaires morros són els nostres diners. El demés els sobra tot, fins i tot nosaltres mateixos.

I a nosaltres qui ens defensa?

Aretha Franklin; Respect

dissabte, de març 03, 2007

EL GRAN GESTOR

S´ens va presentar als catalans com l´home que enterraria d´una vegada i per totes les queixes dels catalans.
Un home amb perfil de gestor que posaria en marxa el país i d´una vegada per totes solucionaria els veritables problemes de la gent. Fets, no paraules. Aquest és el seu eslogan. Aixó si, deixant de banda les reividicacions nacionals i simboliques dels catalans per concentrar-se només en les coses "importants".

El que primer hem notat és que el nostre govern ja no pidola.
Estem genuflexionats constantment. Amb el cap cot i les butxaques buides...ara ens gestionen.

Personalment no veig millores aparents per enlloc, i si que pateixo una sensació d´espanyolització galopant que ve de totes direccions. Posant per endevant sempre els interessos del PSOE a les necessitats de la gent que viu a Catalunya.

Sóc dels que penso que un president ha de ser un polític, no un gestor. Peró si a sobre aquest gestor no pot o no sap trobar la manera de treure els barracons escolars, es deixa violar cada setmana amb una llei estatal que envaeix competencies del que ell té el compromis de gestionar, les cues a la sanitat augmenten despres d´haver apujat sous als funcionaris, i els trens son pitjors del Estat.
Que estem fent?

Vaig llegir un comentari molt encertat, deia aixó.
Potser els ideolegs de la campanya del PSC varen cometre un error amb la coma del eslogan. Ja se sap que en el procés de traducció del castellà al català hi poden haver problemes.
Fets, no paraules. Hauria de ser: Fets no, paraules.
I és que el català ja ho té aixó, d´aqui l´augment d´hores de castellà. Si tothom el domina no ens caldra el català per res i aquets errors de traducció desapareixeran.
Hem de ser pràctics, i ara ja estem en una etapa post-nacional catalana i som de ple en una de massoquisme multicultural, en castellà que l´enten tothom inclús en Montilla.

The Renegades; thirteen women

dilluns, de febrer 26, 2007

EL AMPERIO CONTRA PACA

Dieuen que Muntiya ha presentat recusació a un altre jutge de Tribunal Constitucional.
L´acusen d´haver fet el mateix pecat mortal que el ja recusat, Perez tremps. Al mateix temps acusen al P.P de judicialitzar la política i bla, bla, bla...resumint d´enmerdar-ho tot.
I així qui dia passa, any empeny mentre el ventilador es va omplint de podridura...la podridura de dos que es barallaven, i el tercer que "llepava".
Perque avui ja som nació de ping-pong, o pilota catalana
La Paca li fot, i L´Amperio contra Paca.

Brian Auger, Julie Driscoll

diumenge, de febrer 25, 2007

JOC RAS I PATACADA AL CAP

Estatuts en Stand-by, boicots i menyspreus a la cultura i a l´industria, trens que no funcionen, sanitat colapsada, barracons fent d´escoles, dèficits d´inversions galopants...etc.

Som pocs i malavinguts, i tots en veiem el que ens ve a sobre. Mentre per enveges donem el nostre lideratge a una gent que té la màxima responsabilitat en tots els nostres dèficits, cosa que els pot enquistar.

Els catalans mai hem tingut ejercits prou poderosos per plantar cara en una batalla a camp obert, i quan ho hem fet generalment hem perdut.
Som bons guerrers en les ratzies, en les emboscades, en el fitbloteig,...de vegades amb ajudes exteriors, de vegades treballant tota una nit per convertir en un fangar el que de matinada serà el camp de batalla a priori perfecte per a la caballeria franca i que acaba sent la tomba del molt poderós exercit francés...així si que tenim possibilitats.

Ens perden les formes, no tot pot ser com el barri gòtic, com el modernisme. No ens calen gestos plens d´honor, no ens calen edificis preciosos per a la posteritat. Ens calen resultats, després ja ho farem "barroc" si podem.

Quan jo jugava al futbol d´aixó en deien joc ras i patacada al cap. La nostra política ha de començar a practicar aquesta màxima futbolera.

Ocean color scene; Riverboat song

dimecres, de febrer 21, 2007

SUBDITS D´ESPANYA(S´s), PARTIT DE LA SUBMISSIÓ

Súbdits d´Espanya, Partit de la Sumbissió neix amb molt ànims i força, com nova opció política a Catalunya.

El nostre motiu fundacional es resumeix en la claudicació cultural, nacional i tradicional de Catalunya.

Després de 300 anys de vils traïdories a Espanya i malsons nacionalistes, hem d´admetre que els catalans som èssers inferiors.
Hem sigut uns fatals anfitrions cap als nostres conqueridors i posteriorment colonitzadors. Ens hem aferrat a un "dialecte" arcaic, fent incomodíssima la vida diaria a tota aquesta gent que ens han vingut a civilitzar.

Per aixó proposem i ens farem ferms en defensar els següents punts.

1-La divisió inmediata de Catalunya.
Lleida passarà a formar part d´Osca. Tarragona, serà provincia de Castelló de la
Plana. Girona serà entregada a França i Barcelona serà un apendix de Marina D´or.

2-L´espartana llengua catalana no serà parlada ni escrita mai més, per no crear més
mals entesos ni conflinctes amb els nostres superiors i propietaris, els espanyols.

3-Traducció inmediata de Toponímies catalanes (ejemple: Maçanet de Cabrenys; Demasiadolimpio de Cabritos)per fer més senzilla la circulació de Ciutadans. Traducció dels cognoms(i motius) catalans molts d´ells impronuciables inclús per persones cultes, funcionaris amb carrera i/o presentadors de T.V.

4-Abolició de qualsevol acte de folclore i cultura insulsa, amb manifestacions tan estúpides com: pil.les d´homes uns a sobre els altres, o balls del tipus aixafada de raïms. Es prohibirà la barretina i la butifarra de perol per ser considerats elemets separatistes

5-Es marcarà un mínim de diametre anal dels catalans, que serà de 25 cm. Serà també obligatori deixar-se sodomitzar almenys 2 vegades per setmana, per desafogament dels nostres amos i evitar així la seva temuda fúria.

6-Es derruïran els monestirs de: Montserrat, de Poblet i de Ripoll i els nens es diràn: Pelayo o Kevin Cosner de Jesus i les nenes: Covadonga o Jeniffer del Rocío.

Així i només així els catalans d´avui podrem passar a ser ciutadans.

The Libertines: Time for Heroes

diumenge, de febrer 18, 2007

ÀDHUC, LLUR i QUELCOM

Alguns es pensaven que ja ens "acostumariem" a tenir a un paperina per president.
Doncs no.
M´he entretingut a fer una petita repassada al Youtube, només per recordar-vos quina classe d´individu exerceix el càrreg públic mes representatiu del meu país. I faré un petit resum per recordar-vos com és d´aquest "sujeto".

Comencem amb el seu taranna. Per mi el més important, més que la formació personal o l´ideologia política, vull saber quina classe de persona és.

L´adjectiu sectari li hem sentit a dir masses vegades. Un president no pot perdre els papers en una simple entrevista.

Ara m´agradaria mostrar-vos el seu pensament polític general, en poca estona diu molt.

De la corda Bono, Ibarra...Jacobins i espanyolistes.Els catalans hem posat la guilla a guardar el galliner...

El seu amor per Catalunya es ínmens.

Trenta i tants anys a Catalunya no han sigut suficients per aprendre la llengua...aixó si ens cal una hora mes de castellà a les escoles.
I ja acabo amb una declaració de principis del "gran gestor".

VIVA ESPAÑA...I BONES NOCHSSSSS

dissabte, de febrer 17, 2007

QUE TRIST...

Que trist ha de ser, ser votant de C´s(Ciudadanos).

M´explicaré.
Els autoanomenats antinacionalistes estàn acceptant i votant a favor moltes de les lleis que ERC també està acceptant. Fet insospitable fa uns mesos

La llei de la dependència(invasora de competencies en un 70 %), el decret del castellà, Les "banderes" de Puigcercós, el NO al nou estatut, la passivitat davant l´incompliment de l´inversió estatal...i les que vindran

No puc entendre com dues formacions tant diametralment oposades, poden acabar estan d´acord en tantes lleis i actuacions del Govern social-espanyolista de Montilla.

Que trist ha de ser votar a C´s i veure´t aprobant les mateixes polítiques que ERC.
I que orgullosos s´han de sentir els d´ERC veient com les seves "polítiques socials" s´estenen com una taca d´oli i tenen "exit" fins al punt que C´s també se les fa seves...
I és que li hem de reconeixer a ERC que el seu gir de timó està catalanitzant fins i tot les pedres, els arbres i els C´s.

Qui els hagues hagut de dir als C´s que acabarien anant de bracet amb ERC i viceversa

Com a català jo m´hauria de sentir-me feliç i content, i en canvi...estic trist.

The Cynics;

dimarts, de febrer 13, 2007

LA TARONJA MECÀNICA


Em refereixo a la pel.licula de Stanley Kubrick. Aquella en la que un grup d´amics vestits per l´ocasió prenien convinats lisèrgics amb llet i sortien a "deixar-se anar". Repartien violència i posaven "ordre" a la seva manera.

Fins que la banda cau en mans de la policia i el protagonista és sotmés a intenses "cures". Recordo especialment una màquina que li mantenia els ulls oberts i li anava tirant líquid dins per evitar la ressecació, mentre l´obligaven a veure imatges d´extrema violència.
Quan el "sistema" creu que l´ha curat, el presenta en públic com a exemple del bon funcionament del mateix sistema.

El deixen anar i mica en mica va topant-se amb totes les persones a qui havia fet mal. La re-educació l´impedeix defensar-se i rep de totes i cadascuna de les antigues víctimes que ara són els seus botxins...fins que el llancen d´una alçada considerable i l´han d´ingressar en un hospital.

El sistema el torna a presentar com un èxit...Ha rebut de tothom i li ha sigut impossible defensar-se. Ja és una bona persona !!.

Mentre està envoltat de rams de flors, personalitats, personal sanitari i els periodistes disparen els flaixos...li brilla un ull i...i tot posant cara de sàdic li fot grapada al cul a una infermera.
Les persones som el que som ...i la sort de les infermeres és que no en tinc cap al meu voltant. Tornaré a lluitar, tornaré a patir i tornaré a vencer...

Ramones; I wanna live

dissabte, de febrer 10, 2007

ESPIRAL LOAPISTA

Loapìsta, vé de Loapa es clar.

Tres mesos li han calgut al Govern Montilla per abrumar als catalans amb la major quantitat de lleis "invasores" de competencies que mai poguem recordar.

Em fa mandra i rabia recordar-les, i no ho faré. Tots les coneixem de sobra, com també sabem que la majoria de catalans no han triat aixó.

El seny s´ha d´aparcar, i és hora de començar a fer el "comanche". Ja, n´hi ha prou de psociacetes, tribunals constitucionals i la mare qui´ls va parir també...Ni absencies de violencia, ni dialegs, ni constitucions ni res...aquesta gent no entenen més que alló de UNA GRANDE Y LIBRE...

The headcoats, Comanche

dilluns, de febrer 05, 2007

UN DIPUTAT...

Abans que res. Aquest bloc és ple de faltes ortogràfiques. Alhora que escric sense pensar massa (aixó queda clar,oi?), no torno mai enrera per corretgir les faltes. Ve a ser alguna cosa així, com quan un músic que toca en directe i se li escapa una nota en una acord, o senzillament la caga de dalt a baix i toca mig tó avall o amunt...però ja està fet.

Estava llegint un article d´un diputat al parlament català, i m´han carricat les dents i els mugrons s´em han posat de punta.

Escriu el diputat:-En Catalunya algú pretén adaptar la frase al model catalanista de percepció social: "És l'hora, estúpid", sembla proclamar el Partit Unificat Català (Entesa més CIU) per defensar el gran greuge que suposa la incorporació d'una hora lectiva més de castellà en les escoles. José Domingo, Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.(e-noticies)

"En Catalunya", i "en les escoles"...!!!!!!!!!!!!!!! (M´he de tapar la cara de vergonya que em fa)

Que un diputat "català" reclami més castellà a les escoles, i d´aquesta manera, ja és de lo més llastimós que li pot passar a un poble.
Aquest tiu, o és molt inconscient, o és un ignorant.
Molt em temo que fins i tot les dues coses juntes. A part de autoenvoltar-se d´una aurea d´aparent defensor dels drets de les persones...i jo no ho dec ser

Barroerament aquest "individu" m´està convidant a destrossar la meva llengua per que jo aprengui la seva...o m´està esplicant un acudit??? o senzillament em vol fer l´amor ?

Sigui el que sigui, jo tinc dues ventatges sobre ell.Una, és que jo no escric articles enlloc i l´altre és que jo no sóc diputat..i la conseqüència de tot aixó, és que qui ensenya les orelles és el Sr Diputat, i de quina manera!!

Walk; idiot walk

dissabte, de febrer 03, 2007

Per Ballar

Potser són unes de les tres cançons amb les que més he ballat.

Shadows of Knight; Shake


Pretty Things; Midnight to six


The barbarians; hey, little bird

divendres, de febrer 02, 2007

UNA HORA MÉS DE CASTELLÀ

Decret del Govern socialista de Madrid fet a mida per Catalunya. S´incrementarà en una hora l´aprenentatge en castellà però no a Múrcia, ni a Velència, ni a Euskadi, ni a Extremadura, només a Catalunya.
I és que el nostre flamant conceller d´educació va percebre dificultats per expresar-se en aquesta llengua en un nens d´Olot.

Els nens d´Olot han de ser bilingües, però els de Cornella de LLobregat, els de l´Hospitalet, els de Can Tunis o els de Ciutat Badia ja en fan prou amb una sola llengua. La historia continua, els catalans hem de ser bilingúes fins i tot a casa nostre, per que els castellans puguin continuar sent monolingües. I és que a totes aquestes ciutats i barris del extrarradi de la "cosmopolita" Barcelona no tenen cap dificultat per expresar-se en castellà, es clar.

S´incrementarà l´estudi del català allà on calgui?, no. Ampliarà una hora de català l´aixafa terrosses del nostre President a casa seva?, no. Cal saber català per viure a Catalunya?, no.

El Sr Montilla està legitimant el programa electoral de Ciudadanos de Casa Boadella que comença i s´acaba amb l´enterrament de la meva llengua.

Que fàcil i gratuït resulta fer el "colono" castellà a Catalunya, quasi tant com autoproclamar-se " Soy Catalan, aunque no lo hable..."

Pretty Things; Come see me

dimecres, de gener 31, 2007

QUIN PATIR

De vacances amb uns quants membres de la meva familia: El meu fill gran, la meva dona, el meu germa que duia a una novieta desconeguda i la meva mare.

En una zona de petites illes al vell mig de l´oceà Pacífic. Un Bungalow per illa amb tots els serveis a cada una d´elles.
Ens trobavem tots a l´illeta del meu germà...palmeres, la mar clara amb el fons ple de roques i explossió de vida subaquatica on miressis.
Un jacuzzi natural, escolpit en roca granitica per l´acció de l´aigua, amb algues en el seu interior i un petit desaigua al fons.
Hem vist com una mena de serp marina entrava del mar cap a la banyera just per aquell foradiu...El meu germà, molt decidit s´ha posat dins. Ell i la seva mascota, un petit tigre.
Quam hem volgut adonar-nos ja era tard. La serp l´havia atrapat i tot i que tant el tigre com jo hem intentat ajudar-lo no hem pogut fer res per salvar-lo.
El meu germà havia desaparegut forat avall
Moments de desconcert i desesperació...
El meu fill es troba en una altre illa i rapidament decidim anar a buscar-lo per estar tots junts. No el podem deixar sol entre tants perills !!
La meva dona agafa una Zodiac a motor i surt a buscar-lo...però ho fa en direcció contraria víctima del desconcert.
No em queda més remei que agafar l´únic mitja de transport que ens queda a l´illeta, una planxa de surf, i com a propulsió no tinc res més que un petit ventilador d´aquells del tot a cent que funcionen a piles. Surto a buscar-lo tant ràpid com puc.

Una vegada hem tornat a l´illa on el meu germà ha desaparegut li pregunto a la novieta desconeguda si ha vist res. I em respon:
-Si...he palpat al fons de la banyera i hi noto un cap, sembla en Jordi em diu la molt puta !! Es mort ...
Li contesto exaltat
- I no has fet res, no l´has tret encara?!! Però tu ets tonta o que ????
I ja no he pogut més....

He obert els ulls i m´he assegut al llit. Collons quin patir...feia molts anys que no recordava els meus somnis i quasi que prefereixo que continuar així.

Per cert, no sabeu lo ràpid que he anat amb el ventiladoret del tot a 100 !!!!

The Mike flowers pops; Light my fire

diumenge, de gener 28, 2007

HONORABILITAT I HONESTEDAT

Les persones ens podem equivocar, però sense oblidar-nos d´actuar mai de manera honorable i honesta. Amb bona fe.
No s´haurien d´estrende les pràctiques obscures, les mitges veritats, ni les omissions i molt menys en les persones que ocupen càrregs de responsabilitat pública.
Els que ho fan mentre ostenten un carreg electe a l´administració en benefici propi o del seu partit estàn ajudant a donar arguments als abstencionistes o sencillament fent que la gent passi del seu dret a vot. I aixó és letal.

El President Montilla va retallar tot el que va poder del nou estatut, va iniciar la disgregació de l´unitat que varen prometre els partits catalans per defensar l´estatut a Madrid, va votar contra l´unitat de la llengua catalana i contra el traspàs del aeroport del Prat...entre moltes altres coses podriem resumir que el nostre President mentre no ho va ser mirava per els seus, que no erem precisament els catalans.

Podem oblidar el seu passat Mahoista-anarquista, la seva deixadesa davant el fet català, podem oblidar fins i tot el que a votar 2 mesos abans de ser President.
Però ara, avui, la seva obligació és donar el millor per Catalunya i molt em temo que aquest senyor no actua de manera honorable ni honesta.
No exigeix el desplegament d´un estatut que ens ha resultat molt car als catalans, i no només aixó, és capaç de col.locar a indigents mentals en carregs de molta reponsabilitat només per desgastar-los politicament.
Tot aixó amb disciplina sovietica...qui es descarrili és enviat a Siberia...
Li pronostico un final de mandat explossiu. Al sr Montilla li explotarà el seu "invent" als morros...al temps.

Continuem OK GO
do what you want - ok go

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

dissabte, de gener 27, 2007

LA FEINA BEN FETA

Sóc dels crítics amb el govern de Montilla des del primer dia.
El considero un personatge no preparat per ser President de la Generalitat a més de ser d´un partit de clara obediència espanyolista i jacobina.
Considero a ERC patrimoni familiar, per la sang vessada i perduda de molts familiars en les èpoques veritablament difícils. Per ser hereu d´els "desapareguts", i per conviccions personals comparteixo moltes de les idees fundacionals d´ERC.
D´IC-Verds comparteixo l´amor per el color verd. Verd com : les botelles de Passport, Cutty sark, Heinecken, vi negre del Priorat i blanc del Penedés...verd com la marihuana, o la fulla de coca...i prou. Vaja que ho compartim qüasi tot.

Ens varen vendre que estavem en una etapa post-nacional, i que ara començarien a gestionar el país.

Cada dia hi han assalts a vivendes amb violència, els hospitals públics han de penjar rètols informant que hi ha cues de 8 hores a urgències, continuen les escoles-barracons...tot això mentre anem perdent trets identitaris a marxes forçades en pro de la multiculturalitat i el mestizatge...espanyol, es clar!!!
Em pregunto molt preocupat...Aquesta gent com en Saura i la Mayol que entre els dos cobren al voltant de 36.000.000 de pessetes´l´any. Total, per acabar dient que son antisistema mentre et saluden amb la ma de damunt el cotxe oficial...que estan fent?

S´en carden de tots nosaltres pobres burrus que paguem impostos...De vegades em venen ganes de construir guillotines, però em declararien terrorista-massiu, i seria la meva ruina.
I acabo...Que en conec a un, que per dos articles l´han condemnat a 12 anys de presó i ara el volen "suicidar"...Collons de país

Aquests tius si que fan la feina ben feta a més de suar la cansalada...Una càmera, únic pla i a treballar...Ok Go; Here it goes again

dimecres, de gener 24, 2007

MOZART PODRIA PERDRE EL MEMBRE PER UNA ERECCIÓ !!!


Déu meu senyor !!!.
El món està mal repartit.
No content amb tenir quatre femelles per ell sol, es permet està erecte permanenment.
Però no ens "vacil.la" prou el "paio"...
Que l´ùnica solució es l´amputació.(T´hi cagues !!)
Vacil.lon el que més, Mozart, té dues "mingues"!!!.

AQUESTA ÉS LA NOTICIA.
//Una iguana podria perdre el seu membre per una erecció permanent
Mozart, una iguana mascle de l'aquari Aquatopia d’Anvers (nord de Bèlgica), corre el risc de perdre el seu penis per amputació per culpa d’una erecció permanent. El membre de Mozart es va infectar durant la còpula amb una de les quatre iguanes femelles de l'aquari.

La possible amputació no hauria d’alterar la capacitat reproductora de Mozart donat que les iguanes estan dotades de dos penis que funcionen de forma independent.//

Això si que és un mascle. Com de dur i solitari és mantenir l´exercici d´aquesta masculinitat...

Sonny Boy Williamson: I´m a lonely man

dissabte, de gener 20, 2007

SODOMITZACIÓ PASSIVA

Hi han agrupacions, partits, plataformes i col.lectius en general que s´han caracteritzat per la seva inconformitat, la seva rebelia fins i tot la seva belicositat.
Per extrapolar-ho al món animal, és molt dificil domesticar a un tigre, un lleó o un goril.la...
Algu s´imagina a una zebra sodomitzant a un lleó?, algu s´imagina un cervol violant a un tigre?, o a una papallona lligant de mans i peus a un goril.la??...
Jo no puc imaginar-ho.

Per tant, si alguna vegada veiem a un lleó denigrat sexualment per una zebra, tots pensarem que al lleó li passa alguna cosa...Deu estar ferit, malalt o moribund...qui sap??

Que li passa a ERC que continuament es violada, callada, ultratjada, sodomitzada i denigrada per el PSOE ?? Que tenen entre mans els cèrvols del PSOE per escupir continuament a la cara d´un tigre, i que aquest calli i pari el cul?

Si aixó passa en un racó de la selva on ningú pot veure l´honor del depredador tacat, no passaria massa resP però quan aixó és de domini públic i tothom li pixa a la cara del tigre...l´animal està condemnat a morir sol i famèlic...

Fins i tot els seus congèneres acabaran per practicar el canivalisme amb les despulles d´alló que havia sigut l´honor d´una espècie.
Soc partidari de l´eutanàsia i dé no fer patir als essers vius...Però, pateix ERC, o ja li agrada??

Potser algú està enmetzinant als seus dirigents amb drogues molt dures, o són victimes de xantatge...??? D´una cosa n´estic segur. El diametre anal dels dirigents d´ERC és digne del llibre Guiness dels `records...i el lleó morirà sol i famèlic.

DR. Feelgood; She does it right

dimecres, de gener 17, 2007

Quantes vegades?

Quantes vegades heu hagut de reprimir la vostre envestida sexual, al arribar al moment fatídic de descordar uns sostenidors.

Fa estona que les llengües es llepen, teniu la cara molla i la passió no us abandona al treure les primeres peces de roba...però de cop la maquina del desitg s´atura en uns putus gafets.
Ella esperant haver trobat al campió mundial de descorda-sostens. Ell cagant-se en tot per haver de deixar anar el que té entre mans... Per descordar i treure alló que tant s´interposa entre la seva boca i aquells tiessus mugronets, que s´endevinen sota aquell troç de tela emprenyosa...

Ha arribat la classe definitiva...Un crack, vamus




The Hole - video powered by Metacafe


The Byrds; eight miles high

dijous, de gener 11, 2007

Sort que tinc la taula de snow


Ja no ens queda llenya, fa dies que les lineas elèctriques no funcionen, i les espelmes es varen acabar ahir a la nit.
La neu tapa la porta de casa i no veiem el sol ja fa tres dies.

La casa més propera que és a cinc-cents metres a l´altre banda de la muntanya, fa hores que no treu fum per la ximeneia.
Qui sap si la fred ha pogut amb la familia Martí?...

Sort que tinc la taula de snow a punt... Baixaré al poble a buscar llet per la nena, i pa per el nen. M´hauré d´abrigar, els vint graus sota zero i les tres hores de baixada podrien ser fatals...

Sento als nens plorar cada vegada més fort, i més fort i l ´angoixa m´envaeix...Obro els ulls de cop, suat...suat?
Estic suat i dormint amb màniga curta i calçotets. El calendari que tinc davant el llit marca que estem a onze de Gener de 2007...i dormo amb maniga curta i calçotets??
Obro els porticons i fot un sol que estella les pedres.
A fora hi han abelles, els arbres broten i la processionaria del pi ja corre...a onze de Gener??

Hòstia...quina putada per els esquiadors i surfers de neu, no?...Nada surf; hi speed soul



c

dimecres, de gener 10, 2007

Indigents tots

Però aixó que és?.
No content amb perdre estrepitosament les eleccions d´onze escons i fer els pitjors resultats electorals que mai ha fet el PSOE a Catalunya, el nostre flamant president es dedica a jugar a escacs.
Col.loca a un indigent intel.lectual com a conseller d´interior. Un tiu que a la vaga del Prat ja va trepitjar i escupir a tota la gent que estava esperant vol com ell. Esgrimint el seu càrreg públic es a enfilar al últim avió i va marxar de vacances deixant a part de la societat asseguda sobre les maletes...Encara deu estar de vacances i se li acumula la feina; assessinats, assalts, festes il.legals, vagues de mossos i cases okupades i escortades, i al tiu no se li veu el pèl.
Un "Imbècible" col.locat al càrreg només per desgastar-lo i desgastar a IC-Verds, i així intentar recuperar vots per el partit del "Muy Honorable".

D´ex-ERC no en vull ni parlar...s´em trenca l´ànima. Ja només els falta inmolar-se amb dues tones d´explosiu un diumenge de partit al Camp Nou...

I ell?...que fa el nostre president??.
Diuen que gestionant la Comunitat autónoma...i els consellers?? i els directors generals??.
Tots de vacances, ja treballa el President-gestor...
Va a veure el seu ex-cap a Madrid amb l´intenció de desplegar l´Estatut i el nou finançament...Torna rient i dient que "no será un camino de rosas". I és que la nostre sort, és que són germans o quasi...

S´han pensat que sóc gilipolles, o qué? A més, no m´agraden els escacs.

The Smithereens; House we used to live in.

diumenge, de desembre 31, 2006

The Creeps


El divendres passat, tot parlant amb en Pablo ens varem aturar en The Creeps.
Una banda Sueca de finals del 80 i principis dels 90. Varen gravar 5 L.Ps Però els dos primers( Enjoy de Creeps i Now dig this!) haurien d´estar en totes les col.lecions de discos del mon mundial. Varem arribar a aquesta conclusió.
El primer és un exercici de garatge-rock amb majuscules. El segon, Now Dig This!! soul-punk amb Hammond del que ja no s´en fa.
Després de molt buscar...només he trobat això d´ells...Una llàstima però alhora un "tresor" d´aquesta banda sueca, avui ja, grup de culte.

divendres, de desembre 29, 2006

AMB EL LLIRI A LA MA (EPISODI 3.000.000)

El socialisme espanyol va entrar al govern del Estat, esgrimint alló de l´Espanya plural.
Tot just arribar al poder, ZP va fer fracasar el "Plan Ibarretxe" que significava més autonomia per Euskadi. Amb l´excusa que no era vàlid per unilateral. Les coses s´han de fer amb taranna(talante) dialogant, deia el president espanyol.
En campanya electoral tots els catalans el varen escoltar dient alló de: Aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán...
Alhora que s´els deia als bascos que prenessin com a exemple a Catalunya alhora de modificar els estatus de relació amb Espanya.

Dos anys i mig de desgast per acabar presentant un "estatutet" molt retalladet en aspiracions.
Boicots, insults, mentides,amenaces del "glorioso ejercito español"...i finalment el sedàs del parlament espanyol.
Ens varen tornar un estatut que no s´assemblava gens a les aspiracions dels catalans.
I el poble de Catalunya el va refrendar en votació. Pensant i creient en una Espanya que ens deixava espai vital...

Doncs ara resulta que l´Estat envaeix competencies educatives, retalla les inversions previstes en 2/3 parts, i és nega a parlar de finançament fins al 2009!!...i només fa 5 mesos escassos que el flamant estatut de ZP ha entrat en vigor.

Avui tenim als partits catalanistes dividits i enfrontats davant un Estat que els diu que amb el nou Estatut es colmen les aspiracions durant una bona colla d´anys...i seguim patint desinversió, espanyolització i a més ens hem d´estar callats i quiets, ja que ells(l´Estat) ja han complert(???)

Que queda d´aquell Psoe federalista de fa 3 anys??, Que queda del taranna dialogant de ZP??, Que ens queda als catalans??

Amb els partits d´aquí i el poble dividits,lligats de mans i peus, s´afronta un molt esperançador alto al foc d´ETA...que ja fa aigües per tots cantons.

Una vegada més hem patit l´abraç del os...i és que no n´aprenem. Tot i saber que Espanya és inviable sense les molt generoses aportacions catalanes, ens varem creure (una vegada més) les boniques paraules d´un castellà.
El que més m´estranya i em disgusta son els suports a Madrid dels partits catalanistes (ERC i CIU)als governs de torn, aprobant pressupostos estatals a tort i a dret.
Sóc dels que penso, que ens cal mala llet, molta mala llet i pitjor mala intenció.


Riot a St Jaume square...perdó vull dir; Riot on sunset strip. The Standells

dijous, de desembre 28, 2006

NEIX, ESTUDIA, TREBALLA I MORA´T

Com a frase lapidària i comprimint la realitat no està malament.
La sort, és que hi han "grisos" com aquesta mateixa cançó.
Em recorda temps d´estudi precisament...jo pensava que alló, era dur...

Quantes innocentades han passat i quantes en vindràn? i és que, de 28 de Desembre cada any ni ha un, com a mínim.

Un Bon grup; Godfathers, i una bona cançó; birth, school, work and death...(i fes bondat)

dimarts, de desembre 26, 2006

EL "GODFATHER"

Condemnat per la vida i els jutjes, el cràpula ens ha deixat.
Putero, borratxo, farlopero, camorrista, lladre i guiat per déu sempre(o això deia ell).A més de tot això, cantava i actuava.
De vegades mes a la prop d´un déu que d´un home, cosa que el portava a exentricitats i escàndols de la mida d´un porta-avions. Rei dels excessos, príncep del egocentrisme i padrí del Soul.
Segur que li guarden un lloc al infern i un altre al cel...Bona nit James.

diumenge, de desembre 24, 2006

24 de DESEMBRE, FUM, FUM, FUM


Tions ben alimentats i a punt d´ expulsar per l´annus totes les nostres bondats anuals(d´any), en forma de regals.
Reunions familiars forçades, entaulament per menjar i beure i beure més.
Espero que no em toqui seure al costat del de l´any passat o que almenys hagi aprés a menjar "polvorons" sense esquitxar-me amb capellans de farina i ametlla amb saliva i oporto.
L´any passat ja va apendre a menjar-se les "boques" sense ruixar a ningú amb el suc del crustaci en qüestió. Suc molt traicioner, per cert. Espera amagat tot l´any a dins la clova del animal mort, només per acabar enllardant les camises del personal la nit del 24 de desembre.

Una vegada embriagat amb els regals del tió(mitjons, samarretes i calçotets segur que cauen..). Tip de cargols amb boques i amb la camisa més plena de "condecoracions" que el mateix "Generalisimo". Que m´impedeix tornar-me a omplir la copa per dir tot el que no he dit durant l´any?.
Demá potser tindré una mica de mala conciencia(i ressaca) del que hauré dit i fet avui després de sopar...però si no fos per l´alcohol, aquell encara no sabria menjar boques.
I total, només el veig un cop l´any...avui després de posar-me un poloron a la boca amb mitja copa de cava, em col.locaré a dos pams de la seva cara i diré...Pamplona!!.
Per l´any que vé ens quedarà "com menjar dues rodelles de prèssec amb almívar sense que s´escapin del plat"...però encara falta un any.

dimarts, de desembre 19, 2006

COLLONS, EM COSTA, L´HÒSTIA!!!!


Estic al mig d´una crisi de despolitització ambiental.
Personalment m´afecte de formes diverses: em cau el pèl de les orelles, em surten dents a la llengua i el cor en fa regalims...
Avui, diuen que no cal polititzar la llengua i desde Madrid ens encolomen una hora més de castellà a les escoles. Que estem en una etapa post-nacional i obliguen a un coseller d´ERC a penjar la rojigualda. I que, el que calen son fets i no paraules, el "cagueu-vos" es una altre conseller, aquest del PSC(germa d´un expresident) trucant a Cat-Radio per rectificar a n´en Basses...
Jo em vull despolititzar, però collons...em costa.
El bon descastellanopolititzador, que em descastellanodespolititzi, bon descastellanodespolititzador serà.

De moment m´he fet el proposit de deixar de fumar i de ser el millor espanyol que déu s´ha tirat a la cara...(penseu en tot el que es deu haver tirat déu !!)

A veure què aconsegueixo primer??

The Cants; Complications

dimecres, de desembre 13, 2006

LA GUERRA DE LA LLENGUA

Al segle XVIII i després d´una llarga i cruenta guerra, Catalunya va passar a formar part de la gran Castella, o Espanya.I aquí s´inicia el procés de minorització y destrucció de la llengua d´aquells homenets catalans.
Després d´un parell de segles de dominació política i sense exits aparents en la substitució del català per el castellà. La població de Catalunya continuava usant aquell "patues" que tant ha molestat també a la "Grand France".

A mitjans del segle XX una onada migratoria dels exedents poblacionals dels proletariat espanyol, es va establir a Catalunya. La població catalana es va doblar i ara ja contava amb la meitat de castellano parlants en questió de 2 decades.

Discursos del tipus: els territoris no tenen llengua, només les persones; Catalunya es bilingüe. Llibertat d´elecció de la llengua a l´escola.
Són de lo més normal i corrent a Catalunya.
Molts castellano parlants usen aquestes frases per fer valer la seva superioritat legal, però dit en tó victimista i amanit amb unes pinzellades de progressisme social i protector dels individus...inclús jo em poso a plorar.
I ès que avui, l´anima de la llengua catalana, que és la població catalana, està més comode parlant en una altre llengua.
Avui ja no fa por a ningú, parlar dels inconvenients que té, no "castellenajar".
Els malvistos, som els qui intentem viure només en català(cosa impossible). Ja que "forcem" als demés a entendre i parlar una llengua que no els interesa el més mínim, i no els cal.
D´això, en fan bandera alguns polítics i d´altres també ho comparteixen tot i ser més subtils en les formes.
I és que crec que s´ha iniciat el moviment per l´estocada de gràcia a una llengua.
Enterrada la llengua, enterrat el "problema catalán".
Per viure en castellà no et cal portar "armes", mentre que si vols fer-ho en català has d´estar en "guerra constant"...i això cansa.
No han pogut fer-ho en 300 anys...els permetrem fer-ho ara? Jo no, la guerra continua.

Blood and roses,The Smithereens.

dissabte, de desembre 09, 2006

(...REVOLVER...)


Quantes vegades ignorant de mi, quan no m´agradava un grup i a més sonava com el cul. Els etiquetava sense cap mena de vergonya de practicar, "rock rus".

-Aquells?, son uns paquets, fan rock rus...
Potser ho he dit mil vegades o més. Una forma com una altre de denigrar al grup en qüestió alhora de posar en evidència la cultura rockera de la Rusia moderna.
Algú coneix alguna banda rusa de rock, digne?
El rock,icona de la cultura americana. Allò que va explosionar just alhora que la guerra freda, entre blocs. Capitalistes i comunistes
Amb les fronteres impermeabilitzades, que podia entrar a la URSS?...

Doncs retiro lo del "rock rus"...algun "bitxito" és va colar i alguna cosa va fecundar...i la cosa es reprodueix

Revolver, rock rus i sideral



dimecres, de desembre 06, 2006

AGENOLLATS I CLAUDICANTS


Avui es dia festiu.
El calendari marcat en vermell, em diu que és el dia de la constitució espanyola.
Ja torno a fer festa per simbols nacionals aliens...

Ahir, Juan Puchcercós va voler tornar-se a dir Joan Puigcercós. Retirant de la façana del seu despatx una bandera, però el Virrei i director executiu de la Gestoria sita, en la Plaça St. Jaume( aviat Plaza de Santiago). Li va recordar la llei espanyola en materia de banderes. Al cap de 4 horetes, ja tornava a penjar del màstil del despatx d´en Juan la "rojigualda".

El doble d´en Sergi Mas i "jefassu" suprem de tots i totes els catalans i les catalanes (collons que llarg, per no dir res..). En Pepe Montilla va fer quadrar-se al inocent d´en Juan.
-Si així ho diu la llei, així ho has de fer Juan...
I en Juan, que ja llegit molt sobre l´assumpte, va correr a penjar, allò que previament havia despenjat.
I és que l´amo té raó...

Juan, li hagues pogut contestar que la llei tampoc es respecta, ni s´ha respectat en casos com: L´obligatorietat del estat de publicar les balances fiscals; Que del Estatut català del 78, queden encara més de 70 transferencies a la Generalitat pendents de traspàs i de la seva corresponent assignació pressupostaria per part del Estat; Que a les comisaries de la policia espanyola, tampoc hi ha cap bandera catalana;...i jo personalment li hagues dit que no és ètic, ni la llei permet que el partit del Govern a Espanya fa 10 anys formés, i encobrís a un grup armat com els Gal. Com tampoc és del tot ètic que el president dels catalans es passi per el forro dels calçotets la llei de politica lingüistica per la contractació de funcionaris i assalariats de la Gestoria(abans Generalitat). I parli el català amb el cul...

Però el bó d´en Juan Puchcercós que sap tot això i més, va sopesar la situació i va pensar...

-No fem emprenyar al Boss

I mostrant-li la seva lleialtat es va agenollar, tot claudicant va obeïr...

I mentrestant així estem, amb el "catalanisme de pluja fina i vol gallinaci".

Amigo Juan, para terminar asín..no calia, por el amor de déu!!!

Paralyzed; Mando Diao.

diumenge, de desembre 03, 2006

TEORIA ECONOMICA D´UN LESBIANU


Un pobre fent hores extres per pagar l´hipoteca.


Profà en la materia i piltrafilla aritmètic amb ganes de fer el ridícul...però ho provaré, ja que no tinc vergonya.
Les queixes de la gent en general respecte als preus del habitatges van sempre dirigides cap als governs i cap a un opac, gens clar i genèric, "especuladors"...
Aquest "especuladors" per mi no són ni constructores, ni inmobiliaries, ni promotores, ni tant sols petits o mitjans propietaris que compren pisos com a inversions.
Fixeu-vos que de tots aquets que dic a dalt en tanquen i desapareixen a diari...això es síntoma que no deu ser tan fàcil enriquir-se amb el negoci, tot i que n´hi ha molts que és forrin.
Els únics que any rera any augmenten beneficis i ès permeten inversions faraoniques no son d´altres que les entitas financeres. No en tanca cap, ans el contrari s´expandeixen i obren oficines a tots els racons de món.
Recordo la primera pòlissa de credit que vaig signar, el T.A.E estava al 16% !!!!! un atracament!!!.
El benefici era clar, però el crèdit no era una cosa massa estesa popularment, o almenys eren de quantitats exagerademnt més baixes que les d´ara.
Avui ens trobem amb un país totalment hipotecat fins a les tranques, amb credits a 40 anys !!!! i amb imports de deute que fan esgarrifar.
I és que la pràctica ès de pati de col.legi.
Quadruplicar la venta del producte, a meitat de preu...Quan a tu la materia primera també et costa menys de la meitat del preu...

O sigui, que vens 4 vegades més que ahir, amb el mateix marge de benefici...
Mireu si dona això de fer el "Jueu" que fins i tot et pots permetre condonar 1000 milions de les antigues pessetes a un partit polític que representa les esquerres i el progressisme integrador i que posteriorment serà qui fixarà les lleis del mercat...

Ah! i no s´et oblidi pagar el rebut a tu, petit i insignificant numero de compte...que et cardarán fins els calçotets si és necessari.



dijous, de novembre 30, 2006

UNA BONA XUCLADA

Segur que estàs pensant en alguna "marranada*", on la forma fàl.lica hi apareix...tu mateix-xa.
De fet, pot començar així una verdadera xuclada. Amb una xuclada...Al cap de nou mesos és quan te la foten de veritat.
Et donen una cosa que s´assembla a un cuní porquí sense tant de pèl, i que només menja, caga, pixa, dorm i plora, plora molt, plora per tot; si te gana, si te son, si esta bruta,...plora per gust. N´hi ha que també saben xisclar!!!
I tú, et deixes succionar...i més...i més.
Desitges que comencin a ser autònoms, per no sentir-te tant absorvit( i com ho fan mmmmm!!!)I com més autònoms són, més et succionen, més atenció necessiten i més et demanen...
I és que, qué pot fer un home/Dona, davant una "menjada" d´aquesta mida?
Deixar-s´ho fer i agraït.

* Forma infantil de definir allò que tant m´agrada.

The Fuzztones; nine months later

diumenge, de novembre 26, 2006

RECEPTES LISÈRGIQUES

Nit del dissapte al diumenge, les 5 del matí...
Toco el timbre del C.A.P de guardia, i m´obre la porta el germà petit d´en "German Monster". El tiu fot una cara de son que no s´aguanta dret i la vocalització se l´ha deixada al llit...
Em pregunta que quin és el meu problema, li explico que fa 2 hores que m´ha desperat el mal de queixal.
Em fa una petita i rapida exploració mentre encara es frega les lleganyes d´els ulls. Prepara una xeringa, m´abaixo el pantaló i me la clava(la xeringa, eh !!!)...
Quin gustassu!!!em dona un sobre y dues pastilles, m´explica com ho he de pendre i em fa tres receptes. Tot això mentre es tornava a descalçar per fotre´s al llit una altre vegada.
He tornat a casa amb el pilot automatic del cotxe, suposo, ja que jo anava en un nubol i el dolor insoportable del queixal es debia haver quedat a dins la xeringa.
He dormit com un nen
Avui he anat a la farmàcia a comprar les receptes i m´han previngut de lo perillòs del còctail de pastilletes. En una caixa hi han 60 càpsules!!!...i jo ja estic barruntant de muntar un Top manta en alguna zona de bars de nit...
En germà petit d´en German Monster s´ha ben assegurat que jo no el despertés més avui...i collons, ho ha aconseguit.
I la veritat, tot i que la farmaceutica m´ha advertit que alló era altament adictiu, jo no li trobo pas...no,no. Jo ho trobo bonissim!! i em dona una pau interior de la mida del Tibet.
No recordo ni a quina banda tenia el queixal que em feia mal. Ara em sembla que ja em toca una altre dosi, de fet, començo a tenir suors fredes i em tremolen les cames.

"Mr Lane" by Las Vegas Basement

Add to My Profile | More Videos

dilluns, de novembre 20, 2006

L´ESBODELLADOR DEL BOSC


Hi havia una vegada un cadell de cèrvol amb mirada insegura i posat filferrós.
Queia simpàtic, i el varen fer president del bosc.
L´animaló de tarannà dialogant era capaç de fer seure i amansar els animals més ferotges amb promeses del tipus: Aprovaré el estatuto que salga del parlamento Bosquimano del nordeste.
Fins i tot s´atreví a proposar una aliança de civilitzacions dels boscos del món mundial. I no content amb això es va comprometre a signar una treva amb els animals més sanguinaris del bosc.

Una vegada ho tenia tot a mig envastar i als habitants del bosc envadalits, algú va començar a adonar-se que les bones paraules al davant eren animals esbodellats, desfenetrats o enverinats a l´esquena. I quan la resta dels animals veren volguer reaccionar ja era tard. Estaven perduts. Era negre nit !!!
Aquell cadell de cèrvol s´havia convertit en el primer cervatell esbodellador del món, alhora que es menjava tota esperança de subsistència de molts animalons, en especial de les morses bigotudes del Nord-est.

I no sé si us ha agradat, però aquest conte ja s´ha acabat.

Moltes vegades no és el que sembla...Bona nit nens i nenes.

The Cants - Alright! Vid

Add to My Profile | More Videos

dissabte, de novembre 18, 2006

...ni vi bó.


Ja no queden ni homes valents ni vi bó. Una excusa com un altre per "penjar" a Danae de Gustav Klimt i escoltar Action woman

The Better Men Than You

Add to My Profile | More Videos

diumenge, de novembre 12, 2006

TOTALITARISME, I EM MULLO FINS LES ORELLES.


Ara em cardaré(no penseu en sexe ni en ovelles)de peus a la galleda i amb l´aigua fins a les orelles.
Us imagineu les properes eleccions espanyoles?
Rajoy perd les eleccions d´onze escons i CiU el fa president !!!!!
Sobreviuria el Kent Artur Mas a les 48 hores següents?
Decretaria el Brand new conseller d´interior l´alarma del somatent?
Demanaria asil politic a Quatar la nostra "Moreneta de Montserrat"?
O li posarien un burka i la lapidarien al @22...?

I ara ja m´acabaré de remullar fins la coronilla.
S´acusava a CiU de tenir una xarxa de finançament clientel-lar després de 23 anys al govern de la Generalitat. Cosa possible...
I Quan s´en porta quasi 30 governant els Ajuntaments de les ciutats mes importants del meu pais com Barcelona, Girona, Lleida, quasi tot l´estrarradi, Olot, Figueres...etc. A més de la diputació de Barcelona i multitud de consells comarcals i rematant el tema amb la mateixa Generalitat desde fa tres anys i anem sumant. No, aqui no hi ha clientelisme, aquí hi ha un totalitarisme i un papanatisme que espanta
Aixó si, tot regat amb un molt perfumat progressisme, que dona patent de Cors per fer tancar els ulls al personal en general...

I és que el cava a aquestes hores em deixa anar la llengua, potser demà m´en panedeixo, però ara ja està dit...totalitarisme i em mullo fins les orelles o més.


The Raconteurs: Steady as she goes

Steady As She Goes

Add to My Profile | More Videos

dimarts, de novembre 07, 2006

SOCIALS I SOCIALES

Molt bona nit a tots els socials i les sociales de tots els països i les païses del món.
He començat a reciclar el meu i la meva llenguatge, i a fer entrenament i entrenamenta de vocables i vocables. A no ser sexista parlant...
Però he de reconeixer que per acabar de parlar com un autèntic i autèntica entés i entesa nacional progressista, em falla l´accent.
Sóc massa de Girona, s´em nota excecivament que no sóc prou cosmopolita, i això que he invertit una cantitat de temps ingent voltant per mitja Europa...
Sabeu que em passa, també? tinc un catalá massa fluïd, i no em cal llegir per parlar-lo, ni estic mitja hora buscant la paraula, i...lo pitjor de tot. Sempre dic tots els pronoms febles( i les pronoms també)...merda! merda! i merda!!
De vegades s´em escapa algun "cardar", "fotre" i lo pitjor, és quan recito sense voler, esclar el: plou poc, però per lo poc que plou, plou prou... i les vocals neutres(i els vocals també)les dic correctament. No seré mai ningú, vamus!!.
Amb l´única cosa que s´em pot perdonar, és amb les faltes ortogràfiques...aquí ja s´em veu que sóc un tiu viatjat!!
Em costarà, però prometo fer els possibles perqué el meu President es senti orgullós de mi.
Seré un bon entés nacional progressista republicà i em vestire de verd pistatxo(Armani, aixó si).
Ai!! ja marxava sense fer una proposició molt seriosa als nostres futurs governants.
Una qüestió capdal per la veritable igualtat social i sociala entre tots i totes
Una Llei que obligui a pixar asseguts a tots els homes.
Que´ls obligui a sentir en les seves carns les gotetes de pipí alié al xarbotar-se l´aigüa i a no desaprofitar ni una goteta de les que queden a la tapa...aha ou yea!

diumenge, de novembre 05, 2006

Per un plat de llenties...

Un plat de llenties, aquest és el preu del mau país. Comunistes, lliberals, centristes i cristians, socialistes, verds pistatxo, progressistes. Qualsevol etiqueta és bona per diferenciar-se i donar-se notorietat en un món de mediocres.
Aquí, no importa res més que la paga vitalicia per haver sigut conseller i el cotxe(de vegades helicopter) oficial per anar a Madrid, a Perpinyà o a on els calgui...

Despres ens vendran alló tant recurrent del auto odi dels catalans, ens vendran alló del expoli fiscal, cultural i lo dolents que són a Fresno o a Salamanca...la qüestió és que el proper President de tots(I totes, que si no s´enfaden..)els catalans serà un mindundi que no el volen ni al seu poble i que per expressar-se oralment necessita llegir i sense presses...

Els meus avis em varen deixar en herència només una cosa, ser català i ara aquesta "pandilla de quatreros" s´ens rifen l´únic patrimoni que tenim i que no és poc ni petit. L´orgull de pertanyer a aquest país.

Estic per presentar la meva dimissió al dret de vot. Però que no es pensin ni per un moment tota aquesta colla d´aixuga mamelles que pretenen ser aprenents de polític que dimitiré o renunciaré al que sóc, català. Es tracte d´escupir-los a la cara directament, o llançar-los ous podrits, que de fet, ja els entra en el sou i no els vindra de fer una miqueta més el ridícul.

Quin espectacle, quina vergonya...s´em rifen el meu país per un plat de llenties.

Per Escoltar



dilluns, d’octubre 30, 2006

JORNADA DE PRE-REFLEXIÓ


Després dels grans dilemes presentats per els nostres politics, durant aquesta campanya. Jo he decidit començar la jornada de reflexió avui mateix. Un dia abans del preceptiu. M´hi faig amb tota la meva ànima.

Jet 'Put Your Money Where Your Mouth Is'

Add to My Profile | More Videos

dissabte, d’octubre 28, 2006

Les espatlles amples


Es pot tenir fisicament les espatlles amples, i es pot ser "ample d´espatlles".
No em refereixo als tipus armari.
Les punyalades i les escoïçors de la vida ens posen catxes d´espatlles, encara que fisicament no siguis més que un longuilini, o un envà de canyes.
Potser també li podriem dir tantsemenfutisme, però en molt moments és l´ùnica manera de viure. O ho fem així o ens tirariem(res a veure amb sexe) al tren.
Ve a ser alguna cosa semblant a un naufrag que porta totes les seves pertinences dins el vaixell on viatjava i que s´està esfonsant.
El seu primer objectiu hauria de ser salvar la seva vida, i després intentar recuperar alguna de les seves possessions materials per ordre de valor.

Els que treballen amb les mans, els surten duricies allà on els dits s´acoplen als palmells de les mans...Els guitarristes s´els endureixen les puntes dels dits de la ma dels acords...Els jockeis tenen el cul fet una "callo"...
Alló que més treballa s´endureix, les cel.lules tendeixen a apil.lonar-se formant una muralla que vol impedir el menor dany possible a la resta del organisme.

Jo, dec estar perdent els cavells per culpa del enduriment del crani...i em creixen les espatlles, però cap endins.

Tinc mules a les espatlles!!!

No passis de pàgina sense escoltar a LOS NEGATIVOS

dimarts, d’octubre 17, 2006

Un Mal son

Avui m´he despertat a la nit, tot suat i amb taquicardia, havia estat somiant.

Maladigestió?, estres?, peus plans?, no se que m´ha portat a somiar que el meu país tenia un President que a més de ser molt lleig, no sabia parlar bé, no tenia estudis, no coneixia el territori i no sabia que era una OPA a l´Europa comunitaria...

Suposo que no em feia por l´home en sí, ja que si es presentés a una plaça publica de pastor de cargols no crec que aixó em provoques malsons...

dijous, d’octubre 12, 2006

A cal veí

Avui a cal veí es festa major. No cal que hi hagi cap Pilar, ells fan festa grossa.
Es posen la mantellina i la "peineta", es muden i surten al carrer amb els tancs i els F-18. L´empresa es grossa i no repara en gastos...

Avui és el dia de l´Hispanitat, i plou com sempre...no he sortit de casa ni per anar a comprar el pa.
De fet a cal veí son molt "curiosos". Jo he de fer festa el seu dia nacional, mentre em reconeixen una nacionalitat diferent a la seva, que no nació. La veritat, no ho entenc. La semàntica no ha sigut mai el meu fort, però no m´hagués pensat mai que ho portava tant malament.
Només és una de tantes coses que no entenc.

Una versió de Eton Rifles en directe, al meu entendre millor que la d´estudi. La Rickembacker aquí sona...

.

dimarts, d’octubre 03, 2006

LA PASSA


Tot i tenir un nom femení, al pronunciar "la Passa" em ve al cap alguna cosa així com una cosa grossa, peluda i dolenta.
Doncs bé, he sigut una víctima de "la Passa". Quasi s´em emporta...del tot, només va aconseguir-ho fer amb els meus líquids corporals, la molt marrana.
Febre, vòmits i diarrea son els síntomes inequívocs...tens la Passa!!.
Cullons amb la Passa, feia molts anys que no em trobava tan malament. Però es clar, no cal preocupar-se, ja que "només" pateixes del que pateix tothom, d´aquí el nom...i ja ho diuen, mal de molts, mal de tontos.

Per una vegada que intento ser "consumidor popular" i les passo mes putes que Caïn. Sabeu que?...jo a lo meu i el demés que s´espavilin. No m´interesa gens lo popular.
I es que m´ha passat lo mateix que li passa a un "fanguero" en un acudit de l´Eugenio...
Senyora, sap que??... la roda ja se la pot fotre al cul !!!


Get this video and more at MySpace.com
Una gran cançó d´un dels grups mes grans....

dissabte, de setembre 16, 2006

AI, D´ELS LENTS

Em sap greu, que avui el fet que una familia hagi viscut durant segles en un mateix lloc estigui mal vist.
Avui lo "txatxi" és ser un ciutada del món, amb arrels de 500 mil regions.
S´esta estenent el concepte que ser català de "socarrel" com alguns ens volen etiquetar, és símbol de fanatisme i papanatisme nacional català.
Es quasi com si s´hagués de demanar perdò a la resta de la societat "multiregional" i "multicultural".
Avui tothom es pot proclamar català, no cal ni parlar-lo ni coneixer el país. Tothom s´otorga el dret a decidir.
Em conviden a ser bilingüe i jo prefereixo el trilingüisme, quan moltes vegades no hi ha més opciò que parlar "la lengua comun de todos los españoles".

Com al Oest, només sobreviuran els més ràpids. Ai d´els lents !!!



Un gran grup nord americà dels 80,

DANDY WARHOLS

A més del seu arxiconegut anunci d´una empresa de telefonia, han fet més coses agradables d´escoltar.


Get this video and more at MySpace.com


Get this video and more at MySpace.com

dimarts, de setembre 05, 2006

Sometimes.

De vegades observo al meu voltant. Observo la meva gent, el meu poble, la meva pàtria.

Potser ès veritat que només som un residu, un cagalló del imperi de Carlemany,potser només som un manac de pseudocomtats com amb el Pilós. Qui sap si només som uns vassalls d´Aragó. Som els qui varem perdre més en l´invent espanyol i les guerres que això ens ha portat.

De vegades penso que no ens mereixem ni ser un poble, de vegades penso en Jaume I i m´entren ganes d´envaïr el LLevant fins a Murcia( o més enllà ).
De vegades miro el meu poble i veig a uns homes i a unes dones més preocupats per poder anar al solarium i fer-se pil.lings que en ensenyar als seus fills qui són els seus avis...
De vegades, quan em volen fer dir " a veces" em venen ganes de dir "sometimes", i és que per collons, només els maten. I per collons els meus, sometimes... bollocks!!
De vegades penso en l´últim mohicà...What a shame !!!!....

I avui sense foto, sense música i sense res... estem de dol, el meu poble s´esta morint.

Mal llamp els partís de foc.