LA VORACITAT ESPANYOLA

Era d'esperar un altre incumpliment més del major mentider del Regne, Zp.
Respecte al nou finançament de Catalunya, avui El Periodico publica aixó.

CONJURAR ELS GREUGES
La mesura respon a criteris econòmics i po- lítics. Entre els primers ressalta el desig de rescabalar aquestes autonomies per la pèrdua dels fons de cohesió de la Unió Europea. Els motius polítics, en canvi, procedeixen de l'Estatut. Després del cost que li va comportar, Zapatero no vol que la reforma del finançament --forçat per la contumàcia de la Generalitat-- provoqui més greuges territorials. Que l'Estat inverteixi més en solidaritat i ho faci més visible sembla la millor recepta per fer callar la cantarella que "Espanya es trenca". Si s'hi afegeix que algunes de les autonomies que es nodreixen de l'FCI són feus socialistes com Andalusia o Extremadura, el moviment de Zapatero cobra encara més sentit.
L'equip de Solbes aclareix que el seu altre desafiament és que el nou sistema també premiï l'esforç fiscal d'autonomies com Catalunya o Madrid, on es recapten més impostos. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb ampliar la cessió de tributs d'acord amb l'Estatut --50% de l'IRPF i l'IVA, 58% dels especials-- si, com ara, els ingressos addicionals es compensen amb una participació més baixa en el fons de suficiència.
La solució, segons assenyala Economia, és que quan la collita tributària superi la prevista --per eficàcia recaptatòria o perquè la Generalitat apugi la pressió fiscal en l'ús de les seves noves competències--, una part o tot l'excedent, segons el cas, es quedi a Catalunya. La fórmula perquè això no vagi en detriment de la solidaritat està per definir. I, novament, darrere de les xifres hi emergeix la política: que siguin satisfactòries per a Catalunya depèn en bona mesura la pervivència del tripartit.

Resumint; Com que a Espanya s'els acaba el "xollo" europeu, algú ha de pagar. Si els catalans volen millor finançament s'haurà d'atracar, extorquir, robar i aixugar (com ja han fet amb l'aigua) als contribuents del principat. Més del mateix...

Aquí ningú plantarà cara. Al PSC, PP, ICV i C's ja els va bé, a CiU es barallen per pactar amb el mentider i a Esquerra...son uns pobrets.
Com no reaccioni el poble tocant a somatent i fotent algun espant a algú no hi ha sol.lució.

The Godfathers; STB

EL DIVORCI NECESSARI.

Durant molts anys la federació de CDC i UDC ha sigut ùtil al creixement del país. Avui, tot i ser la força majoritaria al Parlament català, la perdua de votants comici rera comici és lent, però sagnant.
Els uns, Unió, frenen als altres, Convergència. I viceversa.

Ha arribat el moment del divorci, per sumar.
Convergència podria mostrar-se amb més personalitat sobiranista, lliberal, moderna, centrista i fins i tot transversal. Per així pescar nou vot en un segment de població molt desencantada de la política i que avui o no vota, o vota a ERC i PSC tapant-se el nas.

Unió també podria captar nou vot. El moderat de Can PP, el democristià en general, el regionalista i pactista.

Desapareixaria un grup històric del catalanisme, però en surgirien dos de nous amb un potencial superior al actual.
Es necessitarien, com també es precisaria d'ERC. Però potser així els pactes entre grups catalanistes serien més fàcils i per sobre de tot serien en benefici de Catalunya.

Els líders del catalanisme han de tenir molt clar aixó, o bé ens condemnaran a tots els catalans a patir la vulgarització, el pensiment i el populisme de pastanaga que representa el PSOE.

Muck and The Mires, Report from battle of the bands

ALMERIA ÉS SECA ?

El conseller Nadal avui ens ha anunciat que estan estudiant deixar a Lleida tan seca com Almeria.
Mitjançant un acurat projecte d'enginyeria per la nova cultura del aigua basat en: un complicat sistèma d'absorció circumstancial de desubicació licuosa i transfluiditsació acrònica amb gir social d'afluents inclós, evidenment.

A Barcelona tenen sed. Ja han aixugat el Ter, el Llobregat i la que els sobra la llencen -son així de xulos-.
Ara li toca al Segre afluent del Ebre... De què em sona a mi l'Ebre? Ah! si, l'Ebre és aquell riu que les dretes volien transvassar i que el clamor popular de la bona gent progressista i d'esquerres va fer aturar -amb molta raó, per cert-.

Calia valentia per un projecte així, que d'un sol cop assequi Lleida i perjudiqui l'Ebre, el Delta i el camp de Tarragona. D'aquesta manera s'estalvien patiments inútils a la flora, la fauna i a les personetes que habiten les terres a dessecar. O es moren o marxen. Però no hi ha el patiment inutil del projecte de les dretes...

Siguem Almeria, siguem un desert i un dia exportarem aigua com ells.

Visca la nova cultura del aigua !!!

60ft Dolls; Talk to you

NO ÉS LA PROCEDÈNCIA ELEFANTS!

Nazi, feixista, racista. De totes bandes li cauen avui trompades a la senyora Marta Ferrussola. Heribert Barrera(agredit al mig de la Rambla per aquest motiu), el mateix Pujol, columnistes diversos i catalanistes en general; a tots els han dit el nom del porc, quan han demanat més respecte per Catalunya als extrangers.
Un home que després de 30 anys aquí, encara té dificulat per parlar català, segueix sent un extranger. Però només per deixadesa seva, per gust, per ignoràcia, per vagancia, per despreci, per innecessari...
Si a més, és el President dels catalans per interessos polítics més que per mèrits propis, és normal que algú li recordi que no és simpàtic, com a mínim.
Si a més, és un home poc preparat, poc vàlid i els país se li desmonta als dits i ell fa veure que no és problema seu, és normal que algú li recordi que no val.
No és la procedència elefants! el que es critica és l'actitud i la vàlua.
Sempre hem de demanar perdó els mateixos?

The Ugly Beats; The Light Comes On

RES A PERDRE

Es diu que, qui no té res a perdre no ha de tenir por.

Veritablement què té a perdre CIU? Res.
Fora de tot arreu, arran dels pactes tripartits, no s'han de casar amb ningú. Ans el contrari, la veritable i egoïsta feina de CIU ha de ser re-conduir el catalanisme amb l'avantatge que significa no tenir res i tenir-ho tot. Aprofitar el potencial votant descontent que ha fugit d'Esquerra i del PSC. Aprofitar el sentiment de desemparament de molts catalanistes.

No crec que sigui responsabilitat de CIU, dotar a l'actual Generalitat de millor finançament, quan tot i ser la força majoritaria queda fora per sistema de tot arreu.
Per aixó, ja hi ha en Montilla, en Carod, en Saura, un Govern amic i un "brand new" Estatut.
Mas i Duran no han de pactar res amb ZP. És Zp qui els necessita per assegurar-se estabilitat, l'estabilitat que no li convé a CIU.
Per tant, s'ha de demanar la lluna. Qui els donarà la lluna? ningú.
CIU no ha de quadrar uns pressupostos, CIU no necessita desplegar un Estatut, CIU no governa...
Ara és podrà saber si a Convergència hi ha gent llesta i preparada.
Ara es podrà veure si la famosa "Casa Gran del Catalanisme" era de veritat. Ara CIU podrà proposar als catalans un canvi cap a millor, no pactant amb el Mentider de la Moncloa.
De lo contrari, enterrarem a Esquerra, CIU i possiblement al catalanisme...

The Lambrettas; Go Steady

VULL FECILITAR

Vull fecilitar al gran ideòleg de la pluja fina. Capaç d'immolar als pocs homes vàlids del partit per plujar-nos o pixar-nos al damunt, finament, aixó sí.
Fins i tot, l'enemic a exterminar els ha passat la ma per la cara, amb un escolanet, calb i malalt.


Sharon Tandy; Hold On

ÉS CURIÓS...

Submergits fins les orelles a la jornada de reflexió, després d'una nova mort política l'últim dia de campanya...

Hi ha una cosa dins el trist assumpte que em fot molta gràcia. Els beneficis en aquets casos -si és que n'hi han- sempre cauen al sac d'uns. El PSOE
Demà fregaran la majoria absoluta, si no la treuen. Quan la responsabilitat com a Govern que ha fracassat en les negociacions amb ETA, també és seva.
Amb el desgraciat 11-M i els més de dos-cents morts, varem poder veure com catapultaven a un Bambi sense suports ni dins el seu mateix partit a la Presidència del Regne d'Espanya. Mai ningú va gosar dir alló de: "Només es donaran les condicions amb l'absència de violència", que tant els agradar fotra'ls per els morros als bascos. A ells aixó no els és obstacle per res.
Per descomptat que ningú gosi dir-los que ells són els creadors de GAL. Podem dir-li assassí i mentider a Aznar per fets de fa 6-7 anys amb la guerra d'Irak. Podem dir-li lladre a Pujol tot i ser absolt en el cas Banca Catalana, engegat per un fiscal molt proper a qui tots sabem...
Ningú demana l'il.legalització de ningú per els GAL. Només faltaria!!!Ningú renuncia a res, tot i la violència, només ho han de fer els altres. Ells no estan obligats a res. Ans el contrari, quan en són els directament beneficiats, que resulta que és sempre, ja els va bé.
El mateix PP cau en la trampa del "bon rotllo i optimisme" sociata. No cal dir que els partits nacionalistes és senten encara més culpables que el PP i tampoc diuen res.
Es molt curiós veure com la violència sempre beneficia als mateixos. Demà tornara a guanyar el PSOE i ETA no desapareixerà del tot. Ja els va bé així...Que n'és de curiós tot plegat, oi?

The Outsiders; Misfit

ABURRIMENT

Vergonya li hauria de fer al PSOE haver centrat la seva campanya en desqualificar al oponent en lloc de proposar positivament. Si no em voteu a mi, vindrà el llop. És com dir: jo sóc dolent, però l'alternativa pitjor.
El PP...són d'un altre planeta.
IU no sé si saben que hi han eleccions el dia 9. Han fet campanya?
CIU i ERC estan enmanillats per les seves propies estratègies de regalar-se al PSOE a canvi de res. I continuen apunyalant-se quinze vegades cada dia. De llàstima.
Els demés han de treballar el pressupost, estratègia i ideòlegs. O sempre seran dels "demés". Condemnats al extraparlamentarisme o al grup mixte, els que tenen sort.

Fang, aburriment i poca cosa més.
Em preocupa i molt la nul.litat d'idees i propostes dels qui han de gestionar la societat del Estat, del que en formem part.

No fa massa, un "amic" que llegeix aquesta pàgina, em fotia gra per la meva negativitat respecte als partits catalanistes. Fins i tot, em convidava a afiliar-me a un d'aquets partits extraparlamentaris.
Segueixo veient nuvols negres. Ser de la Generació X -per afeccionats a etiquetes- deu marcar, però celebro que sigui Kurt Cobain a qui se'l hagin fotut els cucs, i no a mi.
"U sigui", jo ja vull, però collons!! és que no hi ha més que mitjaneses i aburrits, plens de fang fins als genolls.

Avui, he vist nevar. Per aixó sol, val la pena aixecar-se els matins.

Paul Revere& The Raiders; Hungry

GOLAFRES

Un dia de cada dia a les 2 de la tarda. Conduint i pensant en la reunió professional a la que em dirigeixo.
Veig per el retrovisor una patrulla de camuflatge dels mossos, amb el "pirulu" engegat, a mig Km darrera meu. Adelanten cotxes, no respecten les continues. Era evident que estaven perseguint a algú. Quan el cotxe policial és a la meva alçada, m'aparto a la meva dreta tot cedint-los el pas. M'adelanten i s'encén un rètol lluminós darrera el cotxe dels mossos que em diu que m'aturi. Ho faig, tot pensant en puc haver fet i en que ja era segur que feia tard a la reunió de feina.
El motiu de l'espectacular persecussió no era cap altre que: NO PORTAR EL CINTURÓ.
I jo els responc: I no n'heu fet un gra massa? Calia fer 200 infraccions més i posar en perill altres vehicles en la persecussió?
Segons el mossos jo havia infringit el codi de circulació amb una falta "relativamenet" important. Per aixó em varen multar amb 150€ i retirada de 3 punts del carnet. Tot aprofitant que ja em tenien aturat em varen caure uns altres 150€ per "petites cosetes" de caire administratiu. Val a dir, que l'agent en la persecussió hauria d'haver perdut 500 punts del carnet. Però per aixó ell és l'autoritat i jo només un contribuent, que va haver de suspendre la reunió de feina.


Una canalització d'aigua propietat de la Generalitat, fa tres anys que perd 11.000.000 de litres d'aigua al dia, quan el país és amb alerta vermella per sequera. I aixó només és un dels 500 "accidents" dels que em sigut víctimes i tots sense responsable polític -ni retirada de punts-.
Que no tenen cotxes patrulla d'incognit els fiscals? N'hi han de fiscals? I els jutjes, on son? En quin collons de país vivim? Cal ser tan golafre?

Uns patim i els altres patam.

The Untamed Youth; Empty Heart

PALPO EL FINAL

A les formacions catalanes els costa l'oro, el moro i la vall d'Andorra omplir els seus actes de campanya. Així ho afirma Salvador Cot a la seva columna del Avui. Remata la feina amb:
-"Alguna cosa passa en la política catalana. Alguna cosa que es palpa, però encara no es veu."-

Jordi Pujol va fer coses positíves per Catalunya, i d'altres nefastes. Va guanyar totes les eleccions a les que es va presentar, i quan no tenia majoria buscava suports parlamentaris més o menys estables. Aixó feia que la política de CIU anés agafant pinzellades del soci de torn.
Digueu-nos burrus, però a molts catalans ens costa i molt digerir la política dels nostres governants d'avui. Que és un sistema parlamentari? Si, ja ho sé, ho accepto. Però no és aixó senyors...
Conec a molta gent d'Esquerra descontenta per el què està fent la direcció del partit. Conec a socialistes, molt enfadats per haver "d'aguantar a ERC". No conec a ningú de IC-Els verds. I l'oposició ha d'estar emprenyada i a la contra per sistema.
Per tant, tenim a un govern recolzat per una majoria parlamentaria que no té majoria popular. Si a aixó li sumem els "accidents" que pateix el país dia sí, dia també. I on no hi ha mai un responsable de res, fa que el desencant sigui monumental.

Per un desencantat el més difícil és tornar-se a apassionar. I per molts: "Dos mil catorzes, "cases grans", "plataformes de tots colors" i "partits nous" que s'ens presentin serà molt difícil que la gent torni a trempar.
Jo palpo el final...

Kenny Rogers and The first Edition; My Condition

SEGLE XXI

Any del senyor de 2024
Europa és dins d'un forat negre.
Alemanya viu dividida en dues parts, una, l'Otomana apreta l'altre, la democràtica. Espanya ha viscut diferents revoltes sobiranistes, i tot Andalusia i Extremadura son marroquines. Itàlia, és una regió de Tuníssia, i la Republica Islamica de França ha estat devastada per els continuats conflictes entre els europeus creuats, i les forces de la jihad.
A Catalunya els sobiranistes lluiten per desempellegar-se del jou cultural, econòmic i social que representa ser a l'Espanya ferida en l'orgull i la butxaca per l'Islam al sud i per els moviments separatistes al nord.
La Catalunya nord ha esdevingut lloc de refugi dels milicians catalans que també fan campanya amb els seus germans del nord, aquests no volen saber res del nou ordre musulmà que els atenalla.
Ha estat senzill per els ideolegs catalans i occitans fer resurgir les ansies dels francesos del sud per revifar aquell passat d'agermanament entre occitants i catalans, que avui els fa lluitar junts.
El Califa de Medina-Paris ha enviat emissaris a Madrid.
A Canvi de tornar a fer vassalls als occitants, permet als digito-tancs-nuclears espanyols que entrin a França, ataquin i destruexin al seu gust, fins la linia que tracen les ciutats de Burdeus, Tolosa i Montpeller.
No hi ha escapatoria per catalans i occitans...

Papa, papa... L'Andreu em crida i jo reacciono. Em desperto del somni amb els ulls oberts i recordo que a més de tenir el dinar al foc, estava llegint el diari.
No m'en se a venir que l'exercit Turc -aquell país que vol ser membre de la UE- campi com vulgui dins un país ocupat per els USA. Matant a qui li sembla, sense un judici amb garanties, només per la sospita que puguin ser "terroristes" kurds. Recordeu que un kurd és aquell animal que pot arribar a semblar un home i a qui tothom extermina. No confondre amb un curt.
Sort que som al segle XXI!!

The Rings; I Wanna Be Free

GLORIOSA BANDERA

Si per alguna cosa ens val aquesta imatge, és per internacionalitzar la posició d'Espanya vers la democràcia.
I per saber que encara hi han pobles més "atrotinats" que Catalunya. Serbia ha oblidat, i molt rapidament que els F-18 espanyols també varen contribuïr a matar fills seus i a destruïr-los els país.

Una versió dels Outsiders holandesos. The Cynics; Lying all the Time.

HOME BLANC BUSCA ...

S'acosta el 9M i tots els grups polítics treuen les ungles i marquen paquet.

Possiblement el PSOE guanyarà les eleccions espanyoles, tot i que per un marge ajustadíssim. Com possiblement, també, no els faltaran novies per acabar de formar majoria parlamentaria estable o semiestable.
IU, PNV, ERC, C.Canaria, Grup mixte, CIU, tots ells candidats a acompanyar a ZP durant quatre anys més. El ventall de possibilitats de pacte serà ample per els socialistes.
Aquets ùltims dies hem assistit a la recreació d'un hipotètic futur, on CIU seria l'escollida. Els mateixos convergents han dibuixat aquest escenari, tot recordant al el.lectorat català que; si és així, serà la fi del Tripartit. Ja que reclamarien als socialistes pactar també a Catalunya.
CIU s'enfronta clarament al Tripartit i intenta mostrar-se als catalans com l'adversari directe del Govern Montilla, que no passa precisament per un dels moments més dolços de popularitat-si és que n'ha tingut mai-.
El "rebot" per part tripartita no s'ha fet esperar. PSC, Esquerra, i IC els han acusat de sucursalistes, d'intentar guanyar als despaxtos el que les urnes ho els han donat etc, etc...
Tot i que el desitg de CIU no és ni de bon troç honorable, la història recent hauria de fer memoria al tripartit.

-ZP, després de la creació del tripartit 1.0, s'enfila al balcó de la Generalitat amb el trio de líders progressistes i promet aprobar l´Estatut que surti del parlament de Catalunya (textualment)

-ZP, fulmina a Carod-Rovira després d'una excursió a Perpinyà.

-ZP, insisteix amb un nou Estatut per Catalunya i presiona al PSC.

-ZP, Una vegada aprobat l'Estatut per el Parlament català dona ordres a Montilla, l'endemà mateix de l'aprobació del texte per dir que serà esmenat a Madrid. Faltant a la seva promesa.

-ZP, fa seure a la taula de negociacions a la gent del PSC a la banda del govern espanyol, quan haurien d'haver assegut a la banda catalana pèr: dignitat, obligació (al ser el partit del president de la Gene.) i honestat.

-ZP, truca a Mas tot implorant-li un pacte a canvi del Estatut i així mig salva l'honor, però Mas torna a caure en un engany.

-ZP, fa que Maragall expulsi del govern a tots els consellers d'Esquerra.

-ZP, li fa convocar eleccions anticipades a Maragall.

-ZP, promou a Hereu com a hereu de Clos, a càrreg de les butxaques de tots els barcelonins

-ZP, després de l'aclaparadora derrota de Montilla li diu a Mas una cosa(el torna a enganyar) i per l'esquena permet a un membre de l'executiva del PSOE ser president amb els vots d'ERC, a qui ell mateix, va fer expulsar 6 mesos enrera.

-ZP, promou lleis invasores de competències ja traspassades a la Gene. I Montilla, Carod i Saura se les empassen.

-ZP, relanteix el desplegament del Estatut, i incumpleix de forma flagrant l'apartat de finançament. I el trio calla i empassa

-ZP, aquesta mateixa setmana diu que no li agrada l'estil d'ERC (primer i ùltim avís abans de tornar-los a expulsar?)

Aquestes, són algunes de les mostres de sucursalisme, que ja patim a Catalunya des de la creació del primer Tripartit.
Modestament, penso que CIU s'ha posat a jugar amb les mateixes "normes" que els altres tres, cosa molt criticable, excepte per el tripartit, impulsor principal de la moda "sucursal".

De totes formes, penso, que ZP al final tindrà moltes opcions, abans que CIU per formar govern.

No hi ha ningú innocent de culpa i al final irem tots al infern.

The Brian Jonestown Massacre; Going to Hell

"CUNNI A L'ESPE"

Avui l'Espe(PP), Presidenta de la C.A Madrilenya ha anunciat la creació d'una escola a Madrid, en la que s'ensenyarà en català als fills dels pares que ho sol.licitin. Li posarà de nom Presidente Tarradellas.

No tinc paraules per expresar-li la meva gratitut.
Ella, que ja va mostrar que entén perfectament "lo fet català", quan ens va dir nació, directament i per la patilla, quan el tema del trasllat a BCN de l'Agència Estatal de telecos. Amb alló de:
-No podemos permitir el traslado fuera del territorio nacional...-
Ara s'ens mostra encara més "oberta" cara als catalans i ens fa una escola per els nostres germans residents a Madrid.

L'ùnica manera que se'm acut per agraïr-li el seu amor a Catalunya i a la seva llengua no es cap altre que un èfimer però necessari "cunnilingus", tot tapant-me el nas -tinc compromís-. Penso que el millor es; pagar llengua amb llengua. I amor amb amor.
Es tan evident que el català necessita protecció, com que a ella li cal mullar-se com una conilla, mentre nota que els seus mugrons són com pedres, i la llengua catalana la desfà de plaer, tot envaint-la allà on la passió explota i es torna liquid...

Davant la seva generositat i bonhomia; qui s'hi pot negar?

Interessats/ades amb la campanya del "cunni a l'Espe", que aquí vull iniciar,deixeu la vostra predisposició als comentaris -ara no em deixeu sól-.
Catalunya us ho agraïrà i ella encara més.

Lulu; Mrs Robinson

US DEIXARÉ PENJATS

Dificilment trobarem a cap altre lloc del món una país com Catalunya. Que demana perdó constantment per tenir una cultura propia i un teixit empreserial envejable, almenys fins fa poc.

Culturalment tot i que molts ens resistim a deixar la nostra llengua som conscients que la "fem" petita.
Vivim sota el domini legal d'una de les llengües més fortes del món i ens enlluverna l'anglés. Molts parlem tres llengües, i a casa estant som capaços de fer esforços per intentar comunicar-nos en qualsevol llengua que no sigui la nostra. Cosmopolitisme? Complexe d'inferioritat? Estupidesa?
Avui mateix el nostre President , José Montilla ha enviat "correos" a Andalusia per explicar als nouvinguts que no els cal parlar català, només faltaria!. Aquí no obliguem a ningú a res, mireu-me a mi, deu pensar.

Durant la decada dels anys 30, Catalunya representava el 40% del P.I.B Estatal. Avui estem aprop del 18%.
Hem contribuit amb "solidaritat extrema" a fer d'Espanya un país del primer món, durant molts anys.
Avui ja estem "de tornada" i exigim als nostres empresaris i inversors una serie de requisits que a cap altre lloc de la peninsula tenen igual. Avui, que la resta de productes espanyols són competència dels nostres, encara ens ho posem més difícil i mentre els entreguem els nostres impostos per el seu progrés, ens envoliquem amb lleis per obligar només als nostres empresaris a fer triples-mortals amb tirabuixó i els buidem la piscina.

Un país sense estima, ni cultura, que tampoc disposa de capital té els dies comptats.

De vegades, em dona la sensació de pertanyer a una secta d'idiotitzats, tot esperant el dia del holocaust final. En el que tots ens suicidarem, buscant una mort lenta i agònica, digne de la nostra trajectoria històrica.
Jo, aviso: us deixaré penjats...

The Crazy World of Arthur Brown; Nightmare

EL MILLOR DEL TRIPI 2.0

El "Tripi 2.0" té infinitat d'assumptes criticables, però una de les tres parts s'endú el primer premi en estulticia, estupidesa, afany de menjar calent i supuracions infeccioses.

ICV, sí senyor. Un exercit de craks on n'hi hagin...
Començant per la parella "Ceaucescu". Ella, la Imma es declara antisistema des de damunt el cotxe oficial estant, cobrant una nòmina pagada entre tots nosaltres.
Abans en Xoan ja ens haviat "engrescat amb la xerinola" del bus del superestatut en el 1.0. Ara en Xoan s'ha fet gran i li han donat una porra -i algún kubotàn-, i no cal dir, que com que ell és un home de pau no els fa servir.
Ens intal.la radars a les carreteres per fer-nos d'angel de la guarda, tot i que aquest gener han augmentat espectacularment les víctimes de trànsit, també ho ha fet la recaudació per multes i sancions. Sempre hi ha una part positiva en tot.
Fixeu-vos com cuida als seus empleats; que els redecorarà els llocs de treball amb tècniques Xoep-sunianes -o alguna mariconada semblant-.
No us hagiu pensat pas, que en Xoan s'ha quedat sense sol.lucions per els accidents de trànsit mentre preserva el medi ambient: Prohibit entrar a Bcn a més de 80 -exceptuant les bicicletes-.
I ja ens ha llençat un bio-globus-sonda amb el tema d'estrenyer l'amplada de les carreteres. No dubteu que ara vindran les propostes de: aixecar l'asfalt per poder-lo reciclar, i l'obligació d'insta.lar rodes quadrades als vehicles.

Un crak és també Francesc Baltasar i Albesa. Conseller d'habitatge i medi ambient -només faltaria!-.
Què dir del habitatge que no s'hagi dit ja?.
Restaurar un mas avui, vol dir un any de tràmits, molts més diners i passar per tota classe d'inspeccions de totes les agències hagudes i per haver. A la ciutat; tenim éls pisos més cars del Estat, i el lloguer és una "selva" molt verda.
Però com sempre: s'ha de ser positiu... Al Aragó estan molt contents del Conseller Català.
Les empreses catalanes estan omplint polígons sencers a Fraga i Saragossa, on es pot treballar complint la mateixa normativa europea que ens regeix aquí, però sense la necessitat d'haver "d'alletar" les infinites agències catalanes,i sense ni 1/4 part de burocràcia que ens exigeix la llei aquí.

I Boada? on és Joan Boada? diuen que es va "fugar" amb la Núria Pòrtolas, cosa que desmenteix en Jordi Guillot. Tot i que amb un cognom així, qui se'l creu?

The Remains; Don't look back

INSTINT

Diuen que la nació espanyola, és de les més antigues d'Europa. Diuen que dins Espanya no hi ha altre nació possible. Diuen que el catalanisme és un invent dels burgesos catalans del segle XIX, que abans d'aixó els catalans erem els més espanyols de tots. Diuen també que el català és un invent de Jordi Pujol, que abans d'ell ningú el parlava...
Representatiu és; el que a tots els llibres de texte dels nens catalans de primaria hi és inclós com una primera figura del "nostre" segle d'or, un autor que d'haver nascut al segle XX, podria haver escrit tranquil.lament "mein kampt" i que possiblement hagués sigut jutjat a Nuremberg.
Però ens el fan nostre quan el molt fill de puta va ser capaç d'escriure coses així:

-"El catalán era la criatura más triste y miserable que Dios crió" "Son los catalanes el ladrón de tres manos" "Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido" Fco. de Quevedo"-

Veient la fotografia del llop i el gos he pensat que tot i que cada dia en queden menys, sempre hi haurà algún llop disposat a portar amb orgull fins al final la creu de ser el blanc dels escrits de castellans "il.lustres".
Potser és instintiu?

The Gruesomes; Way Down Below

QUÈ NO HAN DE PERDRE?

Es conegut que quan un partit governa, col.loca a gent amb carnet als diferents càrregs. Consellers, Directors Generals, Gerents, Directors i així anar baixant fins l'ultim graó, que podria ser senyora dels cafès en un hospital públic, o bé, peó en una brigada d'alguna Diputació.
Moltes vegades amb el carnet d'afil.liat s'en fa prou per ser... President de la Generalitat. Si, és cert, que a aquest afil.liat li caldràn suports dins el partit, però ningú li exigirà coneixements o experiència en res.
Què sap Montilla? Quantes enginyeries té Joaquim Nadal? Saura ès advocat o expert en lleis?

Quan els afers de Govern i de país et duen a per exemple, el President d'Endesa al Parlament hi hauria d'haver-hi algú capacitat per poder rebatre. A més, no hem de presuposar que el President de l'energètica més potent del país serà com el nostre. Un semi-analfabet. I com així es va demostrar, no ho era. Ni un sól dels nostres parlamentaris li va poder picar el clau a Pizarro.
Aquí, tenim la tendència de minusvalorar els nostres adversaris. Donem per fet que si ens és perjudicial ja és curt i, amb quatre preguntetes de primer d'Eso el tindrem amb les galtes vermelles. No senyor.
Els nostres adversaris han sigut més forts i més llestos que nosaltres, per aixó estem com estem.
Recordo també, aquella frase en roda de premsa de Salvador Gabarró(capitost de Gas Natural):"Hemos puesto el semen y dentro de nueve meses esperamos una criatura...". Ho deia amb cara d'escolanet despres d'haver-se begut tota l'ampolla de vi de missa i mig tapant-se la boca amb la ma, no se li veiés el somriure de "pillo".
La va cagar. Ei, no dic que Gabarró no estigui preparat, que ho està, però competia amb un "monstre" i va perdre.

Vull dir, si ja els nostres teòrics ben preparats, de vegades perden alguna batalla. Què no han de perdre els Saures, Carods i Montilles junts ?

Després de llegir al bohemi, he buscat aquest video.
Tot i així, encara hagués pogut ser pitjor, de fet l'ùltima imatge m'està donant idees.


The Syndicats; Crawdaddy Simone


Escoltarem

QUIN PAPER MÉS GALDÓS

Després d'encarar les eleccions del 9M amb una golafre ambició de ser ministre a Madrid, en Duran ho té difícil, i ja no només per entrar al executiu.

CIU juga a l'equidistàcia i posa condicions per donar el suport de la seva força. Però saben que només podran investir a ZP.
Pactar amb el PP és un suicidi aquí i allà. No cal parlar del recurs al Estatut, tampoc del gir del partit de les gavines a extrems d'uniformisme contra natura. No.
Fer President a Rajoy, ens portaria a veure a Montilla demanant des del concert econòmic, a les seleccions catalanes, fins l'oficialitat del català al mateix "paseo de la Castellana".
Alhora que Carod-Rovira seria amamantat fins a engreixar-se altre vegada, com ja va passar amb Aznar.
Amb un altre pacte entre PP i CIU fins i tot Saura tornaria a rearmar-se, cosa que sembla impossible que pugui fer ell sól a aquestes alçades.

Molt difícil ho té Duran, que ja no pot jugar més al regionalisme de pastanaga.

Johnny Thunders; Born to Lose

ERROR ?

La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui.
Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes
Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.

...//RESOLC
CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.

EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)

El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.

Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós.
Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)

Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos.
Sí senyor!!

Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-

L'EXCLUSIÓ

El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.

Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala.
En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix.
Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida.
També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-

Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro.
Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país.
Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment.
Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...

Herbie Mann; Hold On

PIZARRO

Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir.
Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto.
Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.

Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats.
Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.

Decididament, si jo fos espanyol, el votaria.
Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.

Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos.
Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.

Small Faces; If I Where a Carpenter

NACIONALISMES PERIFÈRICS

L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes.
A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.

Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents".
Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat.
Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".

Però aixó s'ha d'acabar.
Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar.
La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat.
Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments.
Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.

I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".

Tim Rose; Morning Dew

ON ÉS ERC?

Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país.
Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades.
Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.

Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país.
S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés.
La bacanal era amanida.
Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc.
I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.

Tot plegat, una gran decepció.
De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.

Jones and the Joneses; The Way It is

LA MÀQUINA DEL TEMPS

Sóc dels que no resistiria la temptació d'usar una màquina d'aquestes carecterístiques.
Pero tinc molts dubtes d'on i com actuaria, fins i tot, penso si seria bó actuar o canviar la història.
Potser només amb un cop d'ull per poder explicar el veritable passat ja seria suficient.
Com que sommiar encara és de franc; triaré tres viatges on només faria d'observador i tres més on no actuar, seria d'imbècil.

On i que observaria:
-195 a.c Batalla d'Empuries, on el general Romà Cató venç a les tribus Ibèriques sublevades de la proto-Catalunya. I s'inicia la romanització del territori.

-1099 d.c Primera creuada. On hi participaren diferents cavallers catalans. En concret voldria saber d'Hug de Pinós. Del que algunes hipotesis el fan fundador de l'Ordre del Temple i primer "mestre" dels soldats de Deu.

-1967 d.c Londres i empapar-me de l'atmosfera cultural que es respirava en aquell moment irrepetible.

On i com actuaria per canviar la historia:
-1260 d.c Demostrar a Jaume I el Conqueridor l'enorme error de repartir la Corona d'Aragó entre els seus fills. I explicar-li quin serà el futur del seu país amb la disgregació dels territoris i el Casal de Barcelona.

-1710 d.c Per explicar a la Generalitat el final de la guerra de Succeció i els possibles actes per canviar els esdeveniments i resultat final.

-1978 d.c. Explicar a la població catalana els errors de la Constitució i la llosa que aixó representarà per Catalunya en el futur.

La meva tria pot ser discutible, fins i tot jo mateix ja tinc ganes de canviar-la, ...I vosaltres que farieu?

The Click Five; Time Machine



-



-

BON DIA I MOLT BON ANY A TOTHOM

Bon dia i benvinguts a tots.

En aquesta empresa, encetem l'any 2008 amb molt d'optimisme i amb ansietat de millora.
D'entrada tots els empleats heu de saber que els serveis bàsics com: telefonia, gas, aigua i llum ens representaran un sobrecost.
Les nostres despeses financeres han augmentat amb el canvi d'any cosa que comportara dificultats.
Els impostos municipals com: Ibi, clavegueram, deixalles i d'altres també s'han apujat.
Els proveedors ens han fet arrivar les noves tarifes de preus, que no s'assemblen gens amb les del any passat.
El transport agafa la tendència de totes les altres nostres despeses i s'ens dispara.

Sense cap ànim d'espantar a ningú, també us voldria comunicar que els dos grans clients als que serviem, i als que tots coneixeu han presentat suspensió de pagaments i molt possiblement no atendran el deute que tenen amb nosaltres, ja avançat per l'entitat bancaria. Cosa que ens donarà algun que altre maldecap, però res que no es pugui superar.
Voldria que tots els treballadors sapiguessiu que: la crisis en el sector d'aquets últims sis mesos s'ha agreujat amb la signatura d'un conveni entre la U.E i la Xina. La deslocalització galopant de la competencia cap al sud-est asiàtic és un fet. Però nosaltres no ho farem.
No ho farem per falta de comprador de les actuals instal.lacions de l'empresa.


Sense ànim de robar-vos més temps, només em queda demanar-vos que us esforceu al màxim en aquets moments de petites dificultats.
Dificultats que ens suposaran la congelació de les retribucions en nòmina, així com l'exigència de l'ampliació de la jornada laboral en 3 hores sense càrreg per la mercantil que tots defensem.

Tot desitjant-vos un pròsper 2008, tothom a treballar.

The Creeps;The Creep

THE STAIRS

Tanco l'any amb una banda de Liverpool. Un grup que va neixer en el lloc bó, però en el moment equivocat; principis dels noranta.
Pocs grups amb només un L.P publicat han tingut tanta influència en d'altres bandes com l'han tinguda The Stairs.
"Mexican R'N'B" reflexe l'energia del grup d'Edgar Jones. A Jones, molts el comparen a Mick Jagger. Per mi és molt millor, amb una veu més potent i amb més registres.
Jutjeu vosaltres mateixos. The Stairs.

The Stairs; Weed Bus


The Stairs; Woman Gone And Say Goodbye

MAI ÉS COMPARABLE

Els falta temps a polítics i mitjans de comunicació espanyols per afirmar que no és comparable.

Quan diversos organismes internacionals, estudien la possibilitat de l'independència de Kosovo. Sempre surt a parapetar els interessos espanyols el subsecretari o ministre de torn. Afirmant que; no es comparable a la situació del mal encaix territorial a Espanya. Fins i tot negant aquest precari encaix
Els periodistes afins s'extenen més, tot fent anal.lisis més subjectives. Acusant als "separatistes" de voler Balcanitzar Espanya. Fan veure que tenen masters en historia contemporànea i donen el tema per tancat, tot lloant la sort que tenim els catalans d'haver de tractar amb espanyols i no amb serbis.

Quan Bèlgica plateja una separació de valons i flamencs, tampoc es pot comparar, diuen. Al.leguen que l'Estat belga és una invenció abstracte del S.XIX, que Bèlgica no ha sigut mai una nació com Espanya, per exemple...

Ni tant sols podem comparar-nos a l'antiga Txecoslovàquia; que molt amigablement es va separar. Ni molt menys al esclat d'Estats sortints de l'URSS.

No cal dir que, el cas de les seleccions esportives escoceses tampoc té comparativa amb la voluntat de participació internacional de Catalunya. I aixó és així; ja que a Escocia es juga a futbol molt abans que s'inventés la roda... diuen també.

Res es comparable a Espanya, d'acord. Però és que, cap cas és comparable a cap d'altre, senyors espanyols. Excepte en el resultat final.
Molts pobles trien quin és el seu grau de sobirania.

Tenen raó senyors espanyols, aquí no es pot triar per aixó no és comparable.

Howlin'Wolf; Spooful

CELEBRACIÓ

Estem de celebració. Tal i com havia promés el govern espanyol, ja és aquí.
El TGV ja ens connecta amb Europa i el món.
Com sempre el Govern ha complert la seves promeses.
Un Estatut, que qüasi és una Constitució. La llengua catalana és igual en drets a les demés de U.E. Han publicat les balances fiscals i han dotat a Catalunya d'un finançament just. Finalment les nostres infrastructures no tenen igual en tot el planeta.
Hem de ser optimistes. ZP ens consolidarà com a potència mundial.

Segur que el 2008 serà molt, però que molt i molt millor, no em queda més que ser optimista, i per aixó continuo ballant amb The Marvelettes, I'll keep holding on

Professionals?

Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.

Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram.
Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès.
Tampoc, la noia continuava muda.
I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.

Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya.
Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.

Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?

Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.

Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei.
Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.

Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out

PODEM EL ROSER MOSTIU

Ja n'hi ha prou.
Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés.
L'intent de confrontació entre els catalans.
Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista.
Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu.
Confrontació?
Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya.
Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".

Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades.
No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.

En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.

Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?

The Smithereens; Blood and Roses

El PSC adopta mitjans propagandistics dels seus lider-faces ideologics.
Els primers dies del Tripartit 1.0 van suposar una veritable restructuració de la CCRTV.
Joan Majó, un socialista del paleolític superior va ser posat al capdavant. Jordi Basté, Toni Clapés, Solé i Sabaté varen desapareixer de Cat Radio. Les noticies de Burgos, Sevilla i Quintanilla de Onésimo eren prioritat. Perpinyà i La Franja de Ponent de un dia per un altre varen passar a no existir. Espanya i els esportistes espanyols es menjaven el món, o així ens ho mostrava TV3.
Resultat: caiguda de les audiències. Que en el cas de TV3 representava passar del primer lloc al tercer. Cat Radio va veure com la seva audiència es veia molt retallada, tot i mantenir el primer lloc.

La tasca de Govern dels Tripartits s'anava desgranant.
El Carmel ja va patir greus apagades informatives, El 3% -sense proves ni sentència, evidenment- omplia informatius. Les bondats de ZP eren i són noticia cada dia, així com la "gran" aportació del PSC en diferents Ministèris.
Alguna cosa passava, però.
Les infrastructures es col.lapsaven: trens aturats, embussos de 70 Km a les autopistes.
La Sanitat anava cap a pitjor: llistes d'espera, Hospitals vells i insuficients, ambulàncies que no servien, caos elèctric a la Vall d'Hebron, escàndols en clíniques privades per falta de control, descontent dels professionals tot i l'apujada de sou molt generosa i contagis extranys de nens a hospitals de suposada primera categoria.
A Enssenyament no es varen lliurar de conflictes. Industria tenia molts problemes per tancaments de factories. I l'anim de la gent no era precisament bó.

Els professionals de la "corpo" n'informaven, i fins i tot molts d'ells de manera compromesa ja que com a ciutadans, patien en primera persona tot aquest desgavell i el desencís generalitzat.
Ai l'as!!
Nacionalistes!!
Crosta!!
Antigovernamentals!!
Poc plurals!!

El Govern titllava als seus empleats de traïdors i malintencionats, quan aquets només eren un reflexe de la societat.
Era bàsic que no trascendís el desgovern i el PSC estava disposat fins i tot a linxar publicament professionals que eren líders d'audiencia. O sigui, que la societat triava escoltar.
Era evident que un govern feble, acabaria per contradir la majoria de la societat. I atrevir-se a fer callar tothom, és un síntoma més, que aquest Govern va en contra d'una part molt important d'aquest país. I demostra que primer són ells i després la veritat i la pluralitat.

The Cynics; Yeah!

LA TEMPTACIÓ DEL PSC

L'esquerda al govern de la Generalitat, que va significar la manifestació per el dret a Decidir es pot estar fent irreparable.

Avui PSC, PP i C's han tornat a anar junts de la maneta quan un dirigent socialista ha criticat TV3 i CATradio per excés de nacionalisme (català, enten ell).
-S'ha de treure la crosta nacionalista-
Tot referint-se a la corporació catalana de Tv i radio.

Sembla que es comencen a dibuixar dos eixos nous a la política catalana. El Català i l'espanyol.
Aixó no vol dir que demà Montilla canvii a Carod per Sirera. Entre d'altres coses perque Montilla no és tonto, ja que aixó li representaria anar de cap a l'oposició, però sí que poden passar coses fins ara insolites a la Generalitat. La temptació deu ser grossa.

I el sumum de la temptació de la "Peña der BajochobregaZ" seria eleccions anticipades amb una destitució fulminant de tots els Consellers d'Esquerra. Eleccions que es farien el mateix dia que les españoles; aquelles en les que arrassen i surt a votar inclús el Fary Comelimonez.
Coses més rares hem vist...

A Montilla se li deuen omplir de sang el cossos cavernosos només de pensar amb un Govern: PSOE-C'S amb ajudes del PP en pro d'una Catalunya on Justo Molinero fos el director de la "Corpo" i Boadella Conseller de Cultura...
La crosta de déu!

The loved ones

SOM UN QUISTE BONYAGUT

A Catalunya avui ja no l'escolten ni quan crida. No ens tenen respecte ni els fem la mínima por.

Ahir una grandíssima manifestació va omplir els carrers de Barcelona amb el lema: el Dret a decidir.
Segons l'organització més de 700.000 catalans, segons la Guaradia Urbana 200.000.
El més curiós ha sigut el tracte en les edicions digitals dels diaris espanyols en general.
Diumenge a les 8:30 del matí.
A "El Mundo"; ni en queda constància en portada, fins i tot és més important segons ells la noticia: "Semaforos españoles en La Meca".
Per trobar res has d'entrar a la secció "España", i està situada en 5 posició.
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/01/barcelona/1196525013.html
Al ABC: No l'he sebut trobar: ni en portada, ni a "nacional", ni a "floclore"...també he mirat a internacional -però tampoc ens han concedit aquest honor-
Al Pais. Tampoc res de res a la portada. El diari de la progressia espanyola ens ha sentit però poquet. Has d'entrar a la secció "España", i és la noticia 7. Però el més curios de tot és: sí ja resulta poc creíble el calcul de 200.000 persones per part de la Guardia Urbana, ells ho troben exagerat.
125.000 personetes segons el corresposal; Lluís Pellicer. Total tot acaba amb un clamor independentista de quatre i el cabo, segons el Pais.
http://www.elpais.com/articulo/espana/manifestacion/caos/Renfe/deriva/clamor/independentista/elpepunac/20071202elpepinac_22/Tes
La Razón m'ha sorprés. En portada i en 2 lloc. "Del caos a la independencia".
http://www.larazon.es/3763/noticia/España/Catalu%F1a%2C_del_caos_a_la_independencia

Espanya té un quiste al front de neixament. Ja està tant acostumada al molest i antiestètic bony que quan es mira al mirall o no el veu o fa veure que no existeix.

Wimple Winch; Save My Soul

JA ÉS AQUÍ

Ha arrivat el llop i s'han acabat les vaques grasses.
La gran recessió econòmica que feia anys hom predia ja és aquí. La banca, ha tancat l'eixeta a petits o grans usuaris d'hipoteques. I aixó durà molta gent al atur i suposarà una restructuració en el mercat laboral, com fa anys que no es veu.

Quan fa temps alguna veu experta s'aixecà demanant prudència a les entitats creditícies, els governs les incitaven a no tancar aixetes.
Era el final de l'era Aznar i el principi de l'era de ZP. Amb eleccions per el mig les veus varen ser apagades i tot era patria, progrés i gloria.
Avui tornem a ser a les portes d'unes eleccions i a ningú li passa per la barretina esmentar la paraula crisi -cosa que afegiria més desafectes al sistema-.
Els governs continuen fent pressupostos i afegin més despesa del habitual, s'ha de notar que hi han eleccions.
I a mi m'apugen els impostos per els mateixos serveis. I sembla que de moment és l`ùnica mesura adoptada per els nostres polítics per aturar la crisi.

The Brogues; I Ain't No Miracle Worker

VOSTÉ TÉ UN PROBLEMA...

Vosté té un problema...i aquest problema es diu José Montilla.
Li espetava el flamant President de tots els catalans a Artur Mas, tot fent recordatori de la històrica frase de Pascual Maragall en plé atac d'Alzehimer.

El problema el tenim tots els catalans a més d'Artur Mas, que només és el Cap de l'Oposició al Parlament català.

No em vull fer feixuc repassant el moment que està atravessant Catalunya avui, on tot cau o peta.
Però mai s'havia vist a un President anestessiant a tot el país, per no fer mal a la cap de llista del PSOE per Malaga. Un president que té agafats pels ous als sindicats que no protesten, ni quan els damnificats son 180.000 treballadors de la "pedrera" de vot socialista i potencials afil.liats als sindicats.

Després que el Parlament aprovés l'Estatut del 30-S, va ser el primer en dir que el texte no era del agrat del PSOE. I que ja seria esmenat al parlament espanyol.
Trencant així l'unitat dels partits que el varen consensuar.

El motiu Mao-tilla, ve del seu passat comunista (un comunista sense ofici, ni estudis reconeguts). Tota una vida fent bondat dins l'aparell socialista li han servit a ell i a la seva muller per poder pagar el col.legi Alemany als seus fills. Col.legi de pagament que fa comunista...

És evident que aquest país feia molts anys que no es trobava amb una paral.lisi d'idees i de projecte com el d'avui. I per tant el problema no només el té el senyor Mas. El problema el tenim tots els catalans, i el problema es diu José Montilla.

The Zombies; Summertime

HOMELESS POLÍTIC

Orfe d'opcions a vot.
De vegades em sembla mentida que no hi hagi ni una sola opció de vot, per la que valgui la pena molestar-se.

Una opció que d'una vegada i per totes ens doni un horitzó nacional a tots els catalans. I un Estat que ens representi
Que sigui valent i llest per explicar com és fa per llevar ancles del "Reino de España", on les lleis i la demografia ens van a la contra.
Que sigui pràctic i realista per donar sol.lucions a les necessitats socials en un país com el nostre; i com les garantiria seguidament després d'un procés d'exercici de sobirania plena.
Que ajudi a les nostres empreses a crear riquesa; a casa i arreu del món,i que les allunyi de l'actual burocràcia, tantes vegades culpable d'insatisfaccions empresarials.
Que ens doni una posició i un respecte arreu del món. Dins o fora de la U.E, però amb les mires posades; al comerç, la tecnologia, l'industria i l'urbanisme ben entés. Aprofitan les potencialitats del que ja som avui.

N'hi ha que confonen el centralisme polític amb que et mullin l'orella cada dia.

És de centrista deixar-se robar durant 30 anys, i fer el fenici de genolls cada dia?
És de centrista deixar que la llengua i la cultura del teu país siguin considerades de segona?
És de centrista quedar-se quiet quan a les empreses i a les persones del teu país els hi barren el pas a operacions importants, per el sol fet de ser catalans?
És de centrista conformar-se amb les nostres pensions, ajudes, hospitals, carreteres i serveis?

Deu ser que jo ho tinc mal entés... Jo no en dic centrisme d'aixó.

Ride; How Does It Feel To Feel

TRIBUTEU, TRIBUTEU MALEÏTS

Que ben parits que som els catalans.
Ja no només paguem els carburants més cars que a la resta del Estat, seguim mantenint l'impost de succecions a tota màquina quan a Madrid i a altres comunitats és més baix i estudien treure'l. Ara el Conseller Castells ha fet aflorar 18.000 nous declarants de patrimoni. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=459565&idseccio_PK=1009&h= . Sí, sí!! que s'havien pensat, que defraudarien l'hisenda catalana? I si algú s'escapa sempre tenim el parany preparat en alguna recta, darrera un cartell publicitari, o en forma de cotxe camuflat que ens farà la foto...L'altre dia assistia a una conversa entre policies, un mosso i un Guardia Civil on tots dos admetien que la pressió sancionadora és infinitament superior aquí que a cap altre lloc del Estat.

Moltes empreses estan troban dificultats de totes classes per seguir amb el seu negoci: mediambientals, fiscals, laborals. I que fan? Marxar a Saragossa, Madrid, Extremadura o directament a la Conxinxina.

No és demagògia, però la sanitat fa pena i acabes pagant-la privada, l'ensenyament està igual, que dir de els nostres trens i carreteres?
Cada dia en assemblem més als suecs per el que paguem i més als mossambiquenys per el que rebem.
Que l'Estat espanyol ens fot és evident, però que des de dins mateix de Catalunya ens fotem queixelades a la jugular nosaltres mateixos és de frenopàtic i de burrus.

Ride; Birdman

EL MONO DEL ORINOCO

Si Zp i La Caixa fossin llestos...

Es deté a Aznar per conducció temeraria, i per anar sota els efluvis de l'anís del Mono -qui no s'ho creurà?-
Es truca al Mono del Orinoco i se li diu:
-Miri senyor Mono del Orinoco. Aquí tenim a Aznar, que segons vosté va promoure un cop d'Estat en contra de la seva il.lustrissima simietat. Nosaltres li entreguem, vosté li fa el que desitgi -i no cal donar-li idees-, i d'aquesta manera nosaltres li demostrem la bona voluntat i al mateix temps el nostre desitg de llarga vida a la presidència del seu país i que no li faltin bananes... Vosté demani.
Però no es posi amb les nostres empreses, li supliquem.

Mentre tinguéssim al homínid entretingut amb Aznar, se li prepara una santíssima destitució amb tots els honors...Tancs, canyons, avions, de tot per retre-li els honors merescuts.
I per rematar la feina, s'envien la legió a rescatar Aznar. Que com a Grande de España i per la seva heroïcitat sería proclamat Rei de Veneçuela. Seguidament li entreguem al mono del Orinoco a Baltasar Garzón. Llancem la clau al Orinoco i tema "zanjat" que deia aquell.



The Telescopes; Flying

PASSADA DE FRENADA

Quan la setmana passada tant Montilla com Rosell protestaven energicament, per el tracte rebut d'Espanya, jo bé prou em pessigava el cul. Era veritat, no estava somiant. Dos unitaristes emprenyats i molt!.
La plantufada me l'he fotut amb la frenada posterior. Ni Montilla volia dir el que va dir, i a Rosell l'ha matitzat Lara-Bosch de l'altre patronal -per cert, i els sindicats, on son?-.
Torna a vèncer el fotut i malanomenat seny. Quan volen dir claudicància i xaietisme covard.
I jo que m'he le fotut altre vegada per correr massa

The Fuzztones; Bad News Travels Fast