El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.
Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala. En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix. Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida. També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-
Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro. Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país. Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment. Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...
Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir. Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto. Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.
Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats. Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.
Decididament, si jo fos espanyol, el votaria. Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.
Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos. Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.
L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes. A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.
Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents". Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat. Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".
Però aixó s'ha d'acabar. Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar. La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat. Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments. Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.
I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".
Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país. Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades. Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.
Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país. S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés. La bacanal era amanida. Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc. I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.
Tot plegat, una gran decepció. De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.
Sóc dels que no resistiria la temptació d'usar una màquina d'aquestes carecterístiques. Pero tinc molts dubtes d'on i com actuaria, fins i tot, penso si seria bó actuar o canviar la història. Potser només amb un cop d'ull per poder explicar el veritable passat ja seria suficient. Com que sommiar encara és de franc; triaré tres viatges on només faria d'observador i tres més on no actuar, seria d'imbècil.
On i que observaria: -195 a.c Batalla d'Empuries, on el general Romà Cató venç a les tribus Ibèriques sublevades de la proto-Catalunya. I s'inicia la romanització del territori.
-1099 d.c Primera creuada. On hi participaren diferents cavallers catalans. En concret voldria saber d'Hug de Pinós. Del que algunes hipotesis el fan fundador de l'Ordre del Temple i primer "mestre" dels soldats de Deu.
-1967 d.c Londres i empapar-me de l'atmosfera cultural que es respirava en aquell moment irrepetible.
On i com actuaria per canviar la historia: -1260 d.c Demostrar a Jaume I el Conqueridor l'enorme error de repartir la Corona d'Aragó entre els seus fills. I explicar-li quin serà el futur del seu país amb la disgregació dels territoris i el Casal de Barcelona.
-1710 d.c Per explicar a la Generalitat el final de la guerra de Succeció i els possibles actes per canviar els esdeveniments i resultat final.
-1978 d.c. Explicar a la població catalana els errors de la Constitució i la llosa que aixó representarà per Catalunya en el futur.
La meva tria pot ser discutible, fins i tot jo mateix ja tinc ganes de canviar-la, ...I vosaltres que farieu?
En aquesta empresa, encetem l'any 2008 amb molt d'optimisme i amb ansietat de millora. D'entrada tots els empleats heu de saber que els serveis bàsics com: telefonia, gas, aigua i llum ens representaran un sobrecost. Les nostres despeses financeres han augmentat amb el canvi d'any cosa que comportara dificultats. Els impostos municipals com: Ibi, clavegueram, deixalles i d'altres també s'han apujat. Els proveedors ens han fet arrivar les noves tarifes de preus, que no s'assemblen gens amb les del any passat. El transport agafa la tendència de totes les altres nostres despeses i s'ens dispara.
Sense cap ànim d'espantar a ningú, també us voldria comunicar que els dos grans clients als que serviem, i als que tots coneixeu han presentat suspensió de pagaments i molt possiblement no atendran el deute que tenen amb nosaltres, ja avançat per l'entitat bancaria. Cosa que ens donarà algun que altre maldecap, però res que no es pugui superar. Voldria que tots els treballadors sapiguessiu que: la crisis en el sector d'aquets últims sis mesos s'ha agreujat amb la signatura d'un conveni entre la U.E i la Xina. La deslocalització galopant de la competencia cap al sud-est asiàtic és un fet. Però nosaltres no ho farem. No ho farem per falta de comprador de les actuals instal.lacions de l'empresa.
Sense ànim de robar-vos més temps, només em queda demanar-vos que us esforceu al màxim en aquets moments de petites dificultats. Dificultats que ens suposaran la congelació de les retribucions en nòmina, així com l'exigència de l'ampliació de la jornada laboral en 3 hores sense càrreg per la mercantil que tots defensem.
Tot desitjant-vos un pròsper 2008, tothom a treballar.
Tanco l'any amb una banda de Liverpool. Un grup que va neixer en el lloc bó, però en el moment equivocat; principis dels noranta. Pocs grups amb només un L.P publicat han tingut tanta influència en d'altres bandes com l'han tinguda The Stairs. "Mexican R'N'B" reflexe l'energia del grup d'Edgar Jones. A Jones, molts el comparen a Mick Jagger. Per mi és molt millor, amb una veu més potent i amb més registres. Jutjeu vosaltres mateixos. The Stairs.
Els falta temps a polítics i mitjans de comunicació espanyols per afirmar que no és comparable.
Quan diversos organismes internacionals, estudien la possibilitat de l'independència de Kosovo. Sempre surt a parapetar els interessos espanyols el subsecretari o ministre de torn. Afirmant que; no es comparable a la situació del mal encaix territorial a Espanya. Fins i tot negant aquest precari encaix Els periodistes afins s'extenen més, tot fent anal.lisis més subjectives. Acusant als "separatistes" de voler Balcanitzar Espanya. Fan veure que tenen masters en historia contemporànea i donen el tema per tancat, tot lloant la sort que tenim els catalans d'haver de tractar amb espanyols i no amb serbis.
Quan Bèlgica plateja una separació de valons i flamencs, tampoc es pot comparar, diuen. Al.leguen que l'Estat belga és una invenció abstracte del S.XIX, que Bèlgica no ha sigut mai una nació com Espanya, per exemple...
Ni tant sols podem comparar-nos a l'antiga Txecoslovàquia; que molt amigablement es va separar. Ni molt menys al esclat d'Estats sortints de l'URSS.
No cal dir que, el cas de les seleccions esportives escoceses tampoc té comparativa amb la voluntat de participació internacional de Catalunya. I aixó és així; ja que a Escocia es juga a futbol molt abans que s'inventés la roda... diuen també.
Res es comparable a Espanya, d'acord. Però és que, cap cas és comparable a cap d'altre, senyors espanyols. Excepte en el resultat final. Molts pobles trien quin és el seu grau de sobirania.
Tenen raó senyors espanyols, aquí no es pot triar per aixó no és comparable.
Estem de celebració. Tal i com havia promés el govern espanyol, ja és aquí. El TGV ja ens connecta amb Europa i el món. Com sempre el Govern ha complert la seves promeses. Un Estatut, que qüasi és una Constitució. La llengua catalana és igual en drets a les demés de U.E. Han publicat les balances fiscals i han dotat a Catalunya d'un finançament just. Finalment les nostres infrastructures no tenen igual en tot el planeta. Hem de ser optimistes. ZP ens consolidarà com a potència mundial.
Segur que el 2008 serà molt, però que molt i molt millor, no em queda més que ser optimista, i per aixó continuo ballant amb The Marvelettes, I'll keep holding on
Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.
Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram. Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès. Tampoc, la noia continuava muda. I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.
Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya. Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.
Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?
Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.
Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei. Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.
Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out
Ja n'hi ha prou. Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés. L'intent de confrontació entre els catalans. Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista. Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu. Confrontació? Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya. Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".
Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades. No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.
En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.
Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?
The Smithereens; Blood and Roses
dissabte, de desembre 08, 2007
El PSC adopta mitjans propagandistics dels seus lider-faces ideologics. Els primers dies del Tripartit 1.0 van suposar una veritable restructuració de la CCRTV. Joan Majó, un socialista del paleolític superior va ser posat al capdavant. Jordi Basté, Toni Clapés, Solé i Sabaté varen desapareixer de Cat Radio. Les noticies de Burgos, Sevilla i Quintanilla de Onésimo eren prioritat. Perpinyà i La Franja de Ponent de un dia per un altre varen passar a no existir. Espanya i els esportistes espanyols es menjaven el món, o així ens ho mostrava TV3. Resultat: caiguda de les audiències. Que en el cas de TV3 representava passar del primer lloc al tercer. Cat Radio va veure com la seva audiència es veia molt retallada, tot i mantenir el primer lloc.
La tasca de Govern dels Tripartits s'anava desgranant. El Carmel ja va patir greus apagades informatives, El 3% -sense proves ni sentència, evidenment- omplia informatius. Les bondats de ZP eren i són noticia cada dia, així com la "gran" aportació del PSC en diferents Ministèris. Alguna cosa passava, però. Les infrastructures es col.lapsaven: trens aturats, embussos de 70 Km a les autopistes. La Sanitat anava cap a pitjor: llistes d'espera, Hospitals vells i insuficients, ambulàncies que no servien, caos elèctric a la Vall d'Hebron, escàndols en clíniques privades per falta de control, descontent dels professionals tot i l'apujada de sou molt generosa i contagis extranys de nens a hospitals de suposada primera categoria. A Enssenyament no es varen lliurar de conflictes. Industria tenia molts problemes per tancaments de factories. I l'anim de la gent no era precisament bó.
Els professionals de la "corpo" n'informaven, i fins i tot molts d'ells de manera compromesa ja que com a ciutadans, patien en primera persona tot aquest desgavell i el desencís generalitzat. Ai l'as!! Nacionalistes!! Crosta!! Antigovernamentals!! Poc plurals!!
El Govern titllava als seus empleats de traïdors i malintencionats, quan aquets només eren un reflexe de la societat. Era bàsic que no trascendís el desgovern i el PSC estava disposat fins i tot a linxar publicament professionals que eren líders d'audiencia. O sigui, que la societat triava escoltar. Era evident que un govern feble, acabaria per contradir la majoria de la societat. I atrevir-se a fer callar tothom, és un síntoma més, que aquest Govern va en contra d'una part molt important d'aquest país. I demostra que primer són ells i després la veritat i la pluralitat.
L'esquerda al govern de la Generalitat, que va significar la manifestació per el dret a Decidir es pot estar fent irreparable.
Avui PSC, PP i C's han tornat a anar junts de la maneta quan un dirigent socialista ha criticat TV3 i CATradio per excés de nacionalisme (català, enten ell). -S'ha de treure la crosta nacionalista- Tot referint-se a la corporació catalana de Tv i radio.
Sembla que es comencen a dibuixar dos eixos nous a la política catalana. El Català i l'espanyol. Aixó no vol dir que demà Montilla canvii a Carod per Sirera. Entre d'altres coses perque Montilla no és tonto, ja que aixó li representaria anar de cap a l'oposició, però sí que poden passar coses fins ara insolites a la Generalitat. La temptació deu ser grossa.
I el sumum de la temptació de la "Peña der BajochobregaZ" seria eleccions anticipades amb una destitució fulminant de tots els Consellers d'Esquerra. Eleccions que es farien el mateix dia que les españoles; aquelles en les que arrassen i surt a votar inclús el Fary Comelimonez. Coses més rares hem vist...
A Montilla se li deuen omplir de sang el cossos cavernosos només de pensar amb un Govern: PSOE-C'S amb ajudes del PP en pro d'una Catalunya on Justo Molinero fos el director de la "Corpo" i Boadella Conseller de Cultura... La crosta de déu!
A Catalunya avui ja no l'escolten ni quan crida. No ens tenen respecte ni els fem la mínima por.
Ahir una grandíssima manifestació va omplir els carrers de Barcelona amb el lema: el Dret a decidir. Segons l'organització més de 700.000 catalans, segons la Guaradia Urbana 200.000. El més curiós ha sigut el tracte en les edicions digitals dels diaris espanyols en general. Diumenge a les 8:30 del matí. A "El Mundo"; ni en queda constància en portada, fins i tot és més important segons ells la noticia: "Semaforos españoles en La Meca". Per trobar res has d'entrar a la secció "España", i està situada en 5 posició. http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/01/barcelona/1196525013.html Al ABC: No l'he sebut trobar: ni en portada, ni a "nacional", ni a "floclore"...també he mirat a internacional -però tampoc ens han concedit aquest honor- Al Pais. Tampoc res de res a la portada. El diari de la progressia espanyola ens ha sentit però poquet. Has d'entrar a la secció "España", i és la noticia 7. Però el més curios de tot és: sí ja resulta poc creíble el calcul de 200.000 persones per part de la Guardia Urbana, ells ho troben exagerat. 125.000 personetes segons el corresposal; Lluís Pellicer. Total tot acaba amb un clamor independentista de quatre i el cabo, segons el Pais. http://www.elpais.com/articulo/espana/manifestacion/caos/Renfe/deriva/clamor/independentista/elpepunac/20071202elpepinac_22/Tes La Razón m'ha sorprés. En portada i en 2 lloc. "Del caos a la independencia". http://www.larazon.es/3763/noticia/España/Catalu%F1a%2C_del_caos_a_la_independencia
Espanya té un quiste al front de neixament. Ja està tant acostumada al molest i antiestètic bony que quan es mira al mirall o no el veu o fa veure que no existeix.
Ha arrivat el llop i s'han acabat les vaques grasses. La gran recessió econòmica que feia anys hom predia ja és aquí. La banca, ha tancat l'eixeta a petits o grans usuaris d'hipoteques. I aixó durà molta gent al atur i suposarà una restructuració en el mercat laboral, com fa anys que no es veu.
Quan fa temps alguna veu experta s'aixecà demanant prudència a les entitats creditícies, els governs les incitaven a no tancar aixetes. Era el final de l'era Aznar i el principi de l'era de ZP. Amb eleccions per el mig les veus varen ser apagades i tot era patria, progrés i gloria. Avui tornem a ser a les portes d'unes eleccions i a ningú li passa per la barretina esmentar la paraula crisi -cosa que afegiria més desafectes al sistema-. Els governs continuen fent pressupostos i afegin més despesa del habitual, s'ha de notar que hi han eleccions. I a mi m'apugen els impostos per els mateixos serveis. I sembla que de moment és l`ùnica mesura adoptada per els nostres polítics per aturar la crisi.
Vosté té un problema...i aquest problema es diu José Montilla. Li espetava el flamant President de tots els catalans a Artur Mas, tot fent recordatori de la històrica frase de Pascual Maragall en plé atac d'Alzehimer.
El problema el tenim tots els catalans a més d'Artur Mas, que només és el Cap de l'Oposició al Parlament català.
No em vull fer feixuc repassant el moment que està atravessant Catalunya avui, on tot cau o peta. Però mai s'havia vist a un President anestessiant a tot el país, per no fer mal a la cap de llista del PSOE per Malaga. Un president que té agafats pels ous als sindicats que no protesten, ni quan els damnificats son 180.000 treballadors de la "pedrera" de vot socialista i potencials afil.liats als sindicats.
Després que el Parlament aprovés l'Estatut del 30-S, va ser el primer en dir que el texte no era del agrat del PSOE. I que ja seria esmenat al parlament espanyol. Trencant així l'unitat dels partits que el varen consensuar.
El motiu Mao-tilla, ve del seu passat comunista (un comunista sense ofici, ni estudis reconeguts). Tota una vida fent bondat dins l'aparell socialista li han servit a ell i a la seva muller per poder pagar el col.legi Alemany als seus fills. Col.legi de pagament que fa comunista...
És evident que aquest país feia molts anys que no es trobava amb una paral.lisi d'idees i de projecte com el d'avui. I per tant el problema no només el té el senyor Mas. El problema el tenim tots els catalans, i el problema es diu José Montilla.
Orfe d'opcions a vot. De vegades em sembla mentida que no hi hagi ni una sola opció de vot, per la que valgui la pena molestar-se.
Una opció que d'una vegada i per totes ens doni un horitzó nacional a tots els catalans. I un Estat que ens representi Que sigui valent i llest per explicar com és fa per llevar ancles del "Reino de España", on les lleis i la demografia ens van a la contra. Que sigui pràctic i realista per donar sol.lucions a les necessitats socials en un país com el nostre; i com les garantiria seguidament després d'un procés d'exercici de sobirania plena. Que ajudi a les nostres empreses a crear riquesa; a casa i arreu del món,i que les allunyi de l'actual burocràcia, tantes vegades culpable d'insatisfaccions empresarials. Que ens doni una posició i un respecte arreu del món. Dins o fora de la U.E, però amb les mires posades; al comerç, la tecnologia, l'industria i l'urbanisme ben entés. Aprofitan les potencialitats del que ja som avui.
N'hi ha que confonen el centralisme polític amb que et mullin l'orella cada dia.
És de centrista deixar-se robar durant 30 anys, i fer el fenici de genolls cada dia? És de centrista deixar que la llengua i la cultura del teu país siguin considerades de segona? És de centrista quedar-se quiet quan a les empreses i a les persones del teu país els hi barren el pas a operacions importants, per el sol fet de ser catalans? És de centrista conformar-se amb les nostres pensions, ajudes, hospitals, carreteres i serveis?
Deu ser que jo ho tinc mal entés... Jo no en dic centrisme d'aixó.
Que ben parits que som els catalans. Ja no només paguem els carburants més cars que a la resta del Estat, seguim mantenint l'impost de succecions a tota màquina quan a Madrid i a altres comunitats és més baix i estudien treure'l. Ara el Conseller Castells ha fet aflorar 18.000 nous declarants de patrimoni. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=459565&idseccio_PK=1009&h= . Sí, sí!! que s'havien pensat, que defraudarien l'hisenda catalana? I si algú s'escapa sempre tenim el parany preparat en alguna recta, darrera un cartell publicitari, o en forma de cotxe camuflat que ens farà la foto...L'altre dia assistia a una conversa entre policies, un mosso i un Guardia Civil on tots dos admetien que la pressió sancionadora és infinitament superior aquí que a cap altre lloc del Estat.
Moltes empreses estan troban dificultats de totes classes per seguir amb el seu negoci: mediambientals, fiscals, laborals. I que fan? Marxar a Saragossa, Madrid, Extremadura o directament a la Conxinxina.
No és demagògia, però la sanitat fa pena i acabes pagant-la privada, l'ensenyament està igual, que dir de els nostres trens i carreteres? Cada dia en assemblem més als suecs per el que paguem i més als mossambiquenys per el que rebem. Que l'Estat espanyol ens fot és evident, però que des de dins mateix de Catalunya ens fotem queixelades a la jugular nosaltres mateixos és de frenopàtic i de burrus.
Es deté a Aznar per conducció temeraria, i per anar sota els efluvis de l'anís del Mono -qui no s'ho creurà?- Es truca al Mono del Orinoco i se li diu: -Miri senyor Mono del Orinoco. Aquí tenim a Aznar, que segons vosté va promoure un cop d'Estat en contra de la seva il.lustrissima simietat. Nosaltres li entreguem, vosté li fa el que desitgi -i no cal donar-li idees-, i d'aquesta manera nosaltres li demostrem la bona voluntat i al mateix temps el nostre desitg de llarga vida a la presidència del seu país i que no li faltin bananes... Vosté demani. Però no es posi amb les nostres empreses, li supliquem.
Mentre tinguéssim al homínid entretingut amb Aznar, se li prepara una santíssima destitució amb tots els honors...Tancs, canyons, avions, de tot per retre-li els honors merescuts. I per rematar la feina, s'envien la legió a rescatar Aznar. Que com a Grande de España i per la seva heroïcitat sería proclamat Rei de Veneçuela. Seguidament li entreguem al mono del Orinoco a Baltasar Garzón. Llancem la clau al Orinoco i tema "zanjat" que deia aquell.
Quan la setmana passada tant Montilla com Rosell protestaven energicament, per el tracte rebut d'Espanya, jo bé prou em pessigava el cul. Era veritat, no estava somiant. Dos unitaristes emprenyats i molt!. La plantufada me l'he fotut amb la frenada posterior. Ni Montilla volia dir el que va dir, i a Rosell l'ha matitzat Lara-Bosch de l'altre patronal -per cert, i els sindicats, on son?-. Torna a vèncer el fotut i malanomenat seny. Quan volen dir claudicància i xaietisme covard. I jo que m'he le fotut altre vegada per correr massa
La sobirania de Catalunya durant molts anys va ser patrimoni exclusiu de xirucaires. Avui les circumstàncies han cambiat. Joan Rossell, cap visible de Foment del Treball i persona propera al PP, a més d'haver estat candidat a la presidència de la CEOE s'ha calçat les xiruques i ha anat al Pedraforca. Des d'alla dalt ha denunciat la falta d'inversió Estatal a Catalunya i ha denunciat l'obligatorietat del Estat a publicar les balances fiscals. En cap moment l'hem sentit reclamar un Estat català. Però Espanya no es pot permetre cumplir les dues peticions tant necessaries per l'empresariat del Principat. Cosa que durà al empreseriat a haver de triar; la supervivència de les seves empreses o l'agonia de l'enfermetat espanyola.
Al mateix Montilla, President de la Generalitat l'hem sentit aquesta setmana des de Madrid avisar al Estat del procés de desafecció dels catalans envers l'actual Espanya.
Molta gent que no es calça habitualment o mai les xiruques es troba avui desassistida i incompresa per un Estat, al que havien defensat fins ara. Cada dia tenen més clar que seguir així els portarà a la mort per inanimició i aquella estabilitat, que semblava que era l'unic de valor avui tampoc hi és. Per tant cada cop té menys sentit defensar alló que representa una mort agònica.
Siguem realistes, nomes podrem ser un país normal i corrent, i obtindre el màxim rendiment dels nostres recursos quan els gestionem nosaltres. Aixó només ho obtindrem quan els xirucaire es posi la corbata i el Yuppi calci xiruques.
Treient la raó a qui ens ha volgut dividir en dretans i esquerranosos. Avui es temps de fer Estat, i es que ja n'hi ha prou que s'ens pixin a sobre.
Ultimament l'hem sentit dir que està en contra de: la sobirania de Catalunya, contra el mateix referendum i contra un pacte amb Esquerra. Que està a favor de: la monarquia, d'un pacte amb el Psc i de ministres de CiU a Madrid. I de fet aixó no és cap pecat mortal.
Més clar no es pot dir. L'escolanet de la politica regional i provinciana de Catalunya vol menjar macarrons tota la vida. Li agraden els mateixos macarrons que fa trenta anys que s'està menjant i ens estem menjant tots plegats. Macarrons que per altre banda els metges ens desaconsellen. Duran i Lleida vol inscriure el seu nom a la història com el menjamacarrons més sord i estúpid del món mundial.
Com es pot representar una coal.lició de nacionalistes catalans i aspirar a mantindre tot alló que tant de mal a fet a Catalunya durant trenta anys (o 300)? No seria més fàcil ser ministre amb el PP o el PSOE directament, abans que hipotecar les il.lusions de superació de tot un poble? Quines són les possibilitats reals d'Unió sense Convergència?
Jo no em penso trencar més les banyes per l'escolanet menjamacarrons, i tal i com li varen dir no fa gairé; - A més de ser cristià, s´ha de viure com a tal...
Cap a les set de la tarda d'un dia feiner qualsevol varen començar les trucades. El telèfon fixe de casa sonava cada vint minuts. Era un nùmero privat i no responien al meu: -Digui?- Trucaven i trucaven, total per no dir res. Fins que cap a les nou varen fer-ho. Una veueta dolça amb un bolivià perfecte em diu: -Buenas tardes, ¿Don Ángel Barrios Múñoz?- -No-Li vaig respondre -¿Como que no?- Em respongué aquella veu dolça -Doncs, no. Aquí no viu cap Ángel Barrios- Vaig contestar ràpid -No le entiendo, hable usted español- -No-i ja començava a estar-ne fins als ous de la tia. -Por favor, ¿cuando puedo hablar con Don Ángel?- Insistia la senyoreta. -No el conec i no viu aquí- Vaig tallar-la. -Hableme usted en español...¿Que pasa, no se da cuenta que no le entiendo? -Mira nena, jo a casa meva parlo com vull i més quant m'inflen els pebrots- Vaig pujar el to ostensiblement. -¿No lo entiende o no lo habla? Insistia l'incansable descendent de Moctezuma. -Porteu trucant dues hores o més, i quan despengem no ens dieu res. Preguntes per un paio que ni conec, ni viu aquí. M'obligues a parlar "espanyol" i desconfies de si et dic la veritat. Fes el fotut favor de deixar d'emprenyar i apunta bé. Aquí no hi ha cap Àngel Barrios. M'entens o et faig croquis? -tut, tut, tut, tut, tut, tut...s'em va despedir la dolça veu.
Recordo quan Esquerra va fer President a Montilla, aviat farà un any. Vista la reacció d'incredulitat de molts catalans es va tornar a popularitzar, la famosa frase feta per als governants sense carisma. Donem-li cent dies de crèdit. Com es pot demanar aixó per a un nou i flamant President de la Generalitat? Que potser els qui el varen catapultar al poder tampoc ho veien clar?
Donem-li... Respectant la voluntat del Parlament, però deixeu-me dubtar que fos la del poble. Montilla va obtenir aquest crèdit. Els aval.ladors dels prèstec, els seus socis. Esquerra i IC-Els verds. Tots junts es varen otorgar el dret d'administrar i gestionar alló del que jo en sóc accionista, Catalunya.
Cent no, tres-cents. Com a les Termòpiles. I com a Esparta, a un preu caríssim. Cada dia hem estat perdent quelcom irrecuperable. Ens trobem en un punt agònic, on la màxima ha sigut la gestió, oblidant el projecte de país. I avui, ens trobem sense projecte, sense gestió i quasi sense país.
Ens hem resignat a una sanitat pública vergonyosa, a les escoles barracó, als "remiendos" a les carreteres, al desastre ferroviari, al descrèdit com a poble. Jo, ja en tinc prou. I reclamo responsabil.litats per la perdua de valor de les meves accions.
Ja fa dies que tinc ganes d'actualitzar el bloc, i la lolaila de la foto del anterior post no em deixa. Fa quasi una setmana que és la protagonista. I per tant, el post és actualitat. Avui s'ha enfonsat una andana a Bellvitge -Belviche, en català modern- Jo em pregunto: Que seria de Catalunya si no tinguèssim de President al Gestor Major del Regne? Per cert, deu estar gestionant a tota hòstia i a preu fet...no es deixa veure, no parla, no exigeix, en definitiva ofegat en feina, pobre José. Jo li reconec el seu gran esforç, i per aixó i per molt més jo us demano que seguiu votant al PSC. Mai havia crescut tant el sobiranisme a Catalunya des que manen i gestionen a tot arreu. En Josep Lluís és un puta, ell ja ho va predir...Per aixó l'aguanta i el sosté en el càrreg.
Maragall anuncia que pateix alzehimer. Aprofito per donar-li tot el meu suport davant aquesta nefasta enfermetat. Encara que molt em temo que només el primer d'una llarga llista de càrregs socialistes. Estic molt preocupat, per els síntomes que mostren els dirigents d'aquest partit. José Luis Rodriguez Zapatero ja fa temps que no recorda el passat més inmediat, i té seriosos problemes de cordinació i ubicació en el present. El cas més escandalós seria el de Magdalena Àlvarez que essent Ministre de Foment aixafa i destroça tot el que toca, i ja vesteix tot el dia amb el casc blanc i l'armilla fosforita. Demostrant deliri del esfondrament constant. Heu escoltat a Quim Nadal?... tic,tac... tic,tac... passa el temps i no troba la paraula... tic,tac... Es parla que podria patir d'esboranc cerebral. Pepiño Blanco, és un altre que mostra signes d'insensibil.litat del present, José Montilla no us fa sospitar res? Ens deixen sense serveis de Rodalies durant quasi dos mesos, i no protesta, no. Sembla que ja li vagi bé. Potser algú s'ha passat amb la dosi d'Haloperidol? Si, ja ho sé que aquesta pàgina, i en concret aquest escrit és moralment, humanament i politicament del tot incorrecte, però algú ha de dir alguna cosa. Hi ha vegades que sembla que a tots nosaltres ens dopin fins les celles amb l'Haloperidol. Per que una cosa és clara o estant tots malalts, o bé la seva incompetència, falsetat i falta de rigor es tanta, que ho sembla. I no sé que és pitjor, ja que res té cura.
El noi i la noia que fan ganyotes són els dos ùltims membres en llibertat de l'il.legalitzada i multimarca HB (Herri Batasuna). Però estigueu tranquils que jutjes, fiscals, polítics i govern ja són darrera unes mates a l'altre costat de la plaça on es troben els dos joves. Una vegada li hagin vist bé els pits a la noieta, inclús potser palpat i tot, i ja no els necessitin. Els fiscsls i jutjes s'aixugueran les babes i atacaran. El Govern dirà que l'independència dels jutjes és sagrada i els politics condemnaran tota teta que no arribi a la talla 100 amb copa c. La noia serà empresonada per "teta-petita" i el noi per associació de malfactors i voyerisme. I els tres poders del Estat s'hauran masturbat una altre vegada tots junts,-qui sap si practicant krampacks, fins i tot?- Mentre mostren al poble espanyol l'indecència moral que representa mostrar unes tetes que no donen la talla. Gastaran cantitats ingents de clinex, per netejar les esquitxades dels líquids biològics escampats per tot arreu mentre se la miraven... Que bonic és notar-se protegit per la maquinaria Estatal, i que perniciós i escandalós pot arribar a ser no fer una talla 100, no?
Resulta que van quatre Comtats malparits a un fira de la salsitxa. I aconsegueixen el que no ha aconseguit el Govern de "Lo Regne de València" en trenta anys d'autonomia... Doncs si, resulta que els quatre Comtats malparits han trobat a un Japonés disposat a traduïr l'obra capdal en llengua "Valenciana". El Tirant Lo Blanc(Tirante el Blanco, en valencià modern) serà editat en japonés del Japó. La Lluita de Zaplana, Camps, la Barberà, Santendreu per salvaguaradar el valencià de tot el món, ha trobat la seva recompensa. Ells, que colze amb colze han treballat molt dur, per la promoció de la llengua de Joanot Martorell i de Fuster. Tenien ara una oportunitat d'or per la culminació de la seva batalla. Però resulta que no els agraden les salsitxes. Els catalans que sempre han sigut uns aprofitats, treuen avantatge d'aquesta problemàtica culinaria i s'els venen a n'en Martorell per quatre xavus a un japonés. Mentre ells eren a casa intentant clausurar les emissions de l'il.legal televisió dels mateixos barbars imperialistes del nord. Cosa que el ha impedit informar-se del "expoli" en qüestió, per aixó encara no han dit ni mu, apart que passen de salsitxa.
Electrics Prunes; You never had it better, and I've too munch to dream last night
S'acosten les eleccions al parlament espanyol i les perspectives tornen a ser nefastes per els catalans. Només dos candicats amb possibilitats reals de governar, el PSOE i el PP. El PP és el tigre que s'ens menjara de viu en viu, o així es venen ells mateixos. Recursos al Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, immobilisme patriotero pancastellanista i uniformitat estatal. És evident que a Catalunya els votarà el "Tato", en el seu llenguatge. Però a la resta del Estat tenen un poder de convocatoria d'aprop de deu milions de votants. Aproximadament els mateixos que el PSOE. El partit de ZP és tot bona intenció (??)... i s'ens presenta com a l'antídot del pancastellanisme i el centralisme. No fa massa, les propostes dels socialites eren engrescadores per els catalans: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", "Vamos a reformar el Senado en reflejo de la plurinacionalidad Estatal", "El catalán será oficial en Europa", "Retorno de los papeles de Salamanca"...i tantes d'altres promeses. A l'hora de la veritat i parlant clar, merda. Quan els convé treuen a passejar als; Bono, Guerra, Ibarra que semblen del mateix partit que Acebes, Zaplana o Aguirre. Voldria fer esment especial al "defensor del pueblo español", el Sr. Múgica, socialista i anti catalanista afèrrim. No acata -o, si?- ordres de partit i també presenta recurs contra l'Estatut català. En definitiva, les coses no pinten massa bé i una majoria absoluta seria desatrosa per nosaltres, els catalans. Ja que a Espanya s'estan pegant, per veure qui aixeca més enlaire la "rojigualda". I aquí cada dia que passa tenim els matxos més carregats, de carregar amb Espanya. El mal menor, no és lleu.
*La foto ha sigut "robada" de clubbohemi.blogspot.com i és prou significativa de la classe de país en el que ens fan viure.
Ni déu nostre senyor feia que el cel s'escardés, ni les 7 plagues bíbliques s'apoderaren de res. Aquest mapa del segle XVI demostra qué és Espanya(Castella). Ni Portugal, ni Catalunya formen part de res indivisible. I jo de tot cor, desitjo a tots als qui demà és el seu dia nacional que el celebrin amb joia, pau i al.legria. I que ens deixin als demés tranquils.
Ja no tens 15 anys... Em vaig haver de sentir no fa gaire. Es veritat. Deu fer aproximadament 8 anys, a Amsterdam, un noiet d'uns 18 anys em va tractar per primera vegada de senyor. M'hi vaig encabronar i el nen va insistir. De fet, ell era meuc i amb cara de nena, i tot mirant-lo a la cara, com anava vestit i com es pentinava m'en vaig adonar que jo era d'una altre generació. Vaig veure clar que aquell holandés tenia raó, en part.
Avui caminava per Girona i he sentit que algú em cridava. M´he girat i al primer cop d'ull no he vist a ningú conegut. Fins que m'he adonat que quasi topava amb un senyor...Òstia, tiu!! Que fots?... Com va la vida? Estava parlant amb un senyor. Un senyor amb el qual jo hi havia estudiat. Erem bastant amics i haviem compartit moments d'aquells que no s'obliden mai. Panxut, amb els cabells llargs, canes i esperrucat, quan ell sempre anava arregladet i amb el cabell curtet i ben pentinat. Anava disfressat de noiet, quan ell sempre ha sigut un tiu amb classe. Haurà anat de vacances a Amsterdam?
De vegades penso en aquell noiet holandés...i només desitjo que el meu fill vagi a Amsterdam i ensopegui amb ell, i el tracti amb el respecte que es mereix un senyor. O que al veure passar a la meva filla per la Plaça Dam, es giri...i pensi en tot el que no ha pogut fer, ni farà mai per que ja és gran.
Quan Jaume I, el Conqueridor es va casar amb Juana "La Loca" varen assentar les bases de l'indivisibilitat d'Espanya. El seu fill Felip V després de molt guerrejar va aconseguir foragitar el pirata Franc, que tant atemoria els catalans, Gifré Le Peludé. Amb aquesta victoria, a la peninsula de Cefir, la Dinastia dels Mormons es va posar a la butxaca al poble de Catalunya. Que mai més va desitjar cap altre familia de governants. El net de Felip V, Francisco Franco i Bahamonde nat a Ribes de Freser va ensenyar als europeus com governar-se en democràcia, i avui encara ho fan així. Ferm defensor de les tables d'Agamenón del Partenón, on els clàssics ja feien referència al mot Espanya. Que en Arameu antic significa mol.lecula (cosa indivisible). El bó de Francisco va morir al llit, no sense descendència. Un preciós noi, ros i alt, de nom Juan Carlos va neixer uns anys abans de la seva mort, a la petita població de Vall.llobrega(Baix Empordà). Molts dies varem plorar els catalans la mort de Franco i Bahamonde. La seva visió de govern quedava ben assegurada en les mans d'aquell noiet, ros i blanquet, fill de la verge Maria, nat en una establia. No havien de passar gaires anys de tranquil.litat...Un homenot baixet, lleig i ple de tics, feia temps que ideava un pla per destruir alló indestructible, la mol.lecula. S'inventà un dialecte del tot abstracte, distraient-lo del seu veritable ofici, la usura. Enfonsar Banca Catalanufa i va deixar al poble de Catalunya a la miseria. Va ser portar a judici i quasi-condemnat per tal infamia, però va poder sortir-ne sense més. Fent servir aixó si, les més impensables i malvades estratagemes. Tot seguit, i com a venjança va lobotomitzar a tota la gent. Posant-los al cap aquell indigne patués, barreja de bereber, llatí i serbocroata. El seguent pas era destruir l'indestructible, l'indivisible Espanya. Com pretenia fer-ho? Creant falsos mites, escampant mentides i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons. Espanya no es pot dividir, al igual que la terra és plana. Correm un seriós risc si finalment els lobotomitzats aconsegueixen la divisió. La terra s'arrodonirà i déu ens enviarà les 34676669 plagues bíbliques. I en aixó estem. Lluitant per conservar la mol.lecula, Espanya.
Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu. Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu. Lava de xocolata que t'empassa i et crema.
Sort que m'ha despertat la T.V:
-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-
Li deia Montilla a Cirera.
Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.
Una serie d'aconteixements encadenats han desembocat en un nou esport de moda. Foc a la còpia, s'en diu. Les regles són senzilles: es tracte d'encendre còpies d'imatges del Rei d'Espanya, abans de ser atonyinat, identificat, custodiat o interrogat per els serveis de la llei i l'ordre espanyol. Un veí de Banyoles, un tal Roures va ser la primera estrella del joc. Entrevistes, fotos, protagonisme...Avui la popularitat d'aquest esport, el porta a tenir praticants a molts pobles i ciutats catalanes. Molts volen ser Roures, o potser hauria de dir Joan Sala, "Serrallonga".
Han ajudat a estendre la passió per aquest joc, els fiscals i jutjes espanyols, els politics i els mitjans de comunicació. La gent el sent amb passió, més inclús que el futbol, o la Formula 1. Com l'hokey patins, els catalans en som una potència mundial. Ja tenim creada la nostre federació. La Federació Catalana de Foguers, la FCF. També membre de ple dret de la Federació Internacional amb seu a Girona. S'ha decidit començar un campionat mundial ben aviat. Com que a Espanya no es practica aquest esport, ni hi ha federació, Catalunya organitzarà i participarà en el mundial. Del qual, en som clars favorits al títol.
El joc és perillós, però també ho són: "el puenting", les curses de motos, el parapent, el paracaigudisme...i tants d'altres esports. I no per aixó la gent els deixa de practicar. Tenint en compte la publicitat que avui té aquest esport, i l'adrenalina que inunda als seus participants, a més a més del "suport" dels jutjes espanyols, crec que l'exit està assegurat. Arriba l'hivern i a fora fa fred, a fer foc.
Hi havia una vegada un vesper. Un vesper que vivia tranquil, tenien les seves cosetes, però vivien bé. Algú va convidar a una vespa reina aliena a la colonia d'insectes. I aixó no va agradar gaire, o gens a moltes vespes. No s'els va ocorrer res més que concentrar-se i cremar fotografies de la reina aliena, que ni tant sols parlava la llengua vespil de la colònia. Que varen fer !! Algunes d'elles varen ser citades a declarar a un vesper llunyà, per jutjes mediàtics de la envejosa colonia llunyana. Inclús, molts periodistes varen ser girats cap per avall i sacsejats. Tot buscant fotografies que impliquessin a més vespes, la grapalluda colla de les imperialistes no sabia que feia -o si-. Total, que ja saps que et pot passar quan et topes amb un aixam de vespes tossudes. O corres, o llepes.
El prestigiós arquitecte, Norman Foster deixarà empremta en un dels símbols de molts catalans. El Camp nou serà remodelat amb aires modernistes. Estructures de cables d'acer i trencadís amb els colors de Catalunya i el Barça. Trencadís, que en realitat amagarà panells lluminosos (ai !!) Una vegada acabat, serà un dels magestuosos monuments de Barcelona. I el dia que hi hagi prou potència elèctrica per encendre els panells, sense que falli la dels hospitals, serà l'hòstia consagrada. La forma de pastís que sense empalagar, dona aire de dolçor. A més d'un ens portarà a llepar pilars i panells de colors. Tot sigui per portar al Barça més endins.
Banda de senyoretes de moral despistada. Liderada per Paula Pierce i amb residència a California. Varen gravar amb el segell de Tim Warren ("wuarru de veritat"), Voxx Records. Avui ens ha quedat aixó d' elles...Tant Paula, com Tim ja son fent torrades amb Lucifer
El PSOE ha arribat al acord de pressupostar 4.000 milions d'euros per invertir en infrastructures a Catalunya. Sembla ser, que és un molt bon pressupost, però avui encara no es coneixen massa detalls.
Diuen tant Solbes com Castells que es compleix l'Estatut, que fixa un 18.8%. Com sabem els mortals ciutadans que és el 18.8%? Mai s'ha complert la llei que obliga al Estat a publicar les balances fiscals, per tant ningú -cap mortal, vull dir- sap d'on surt la xifra. Es sap també que, alguna conselleria, com per exemple agricultura ha estat inclosa en el concepte "infrastructura", però no totes les conselleries hi són. Cosa que fa més difícil saber que entenen ells per infrastructura. Però, que déu no vulgui que l'interpretin com ho fan amb el terme "nacionalidad".
Dins aquests 4.000, es veu que n´hi han 850 ja pressupostats i no executats.Per tant serien 3150 de reals. l'Estat deixa d'executar i d'invertir el 30% -descomptem-hi els 850 de l'any passat- del que avui considerem un "magnífic" acord, i ningú del govern català és capaç de dir res després del desastre estival. Bé, si que han dit; la culpa és l'Acebes...i d'en Mas Qué, o qui impedeix al PSOE a tonar a incumplir una altre vegada un 30, un 40 o un 50% del ja pactat? Aniré més enllà; En quin tema capdal i important ha complert ZP, excepte en la retirada de tropes d'Irak? Que no sabeu amb qui us jugueu els quartos?
Tota la maquinaria socialista ja està de campanya electoral. I ZP, ja fa dies que està molt generós... Sense Catalunya no serà President, i els catalans tornarem a fer president a un sofà. A canvi d'incumpliments legislatius i economics, prohibicions esportives i del que sigui necessari.
Ni sóc comunista, ni mai he tingut simpaties per els russos (si per les russes). Però avui sóc rus. Campions d'Europa de basket !!! A por ellos oeee !!! Sento petards...aprop de Girona. No hagués dit mai que fossim tants els russos a Girona !!!! Felicitats Ruskies, i merda per els altres.
Comparteixo plenament, els plantejaments i raonaments del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Alfons López-Tena, em sembla un home molt preparat tant per aquest assumpte, com per d'altres de més protagonisme. Voldria fer meves les paraules d'aquest grup d'opinió i ajudar a difondre els pensaments d'aquest Think thank.
Manifest del Cercle d'Estudis Sobiranistes
Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d'un Estat que ens és contrari, la manca d'un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l'afebliment dels trets d'identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D'altra banda, els intents per reformar l'estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s'ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l'Estat espanyol i a l'espera dels pronunciaments d'un Tribunal Constitucional sense garanties d'imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l'Estatut.
Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l'Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d'ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l'autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d'un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d'euros que cada any van a Espanya i no tornen.
No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l'orgull de ser catalans, és l'hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d'establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d'Estats.
Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l'ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d'una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l'absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d'honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.
Una majoria social favorable a la constitució d'un Estat propi exigeix que la sobirania centri l'agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d'independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l'Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.
Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d'espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.
Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l'existència d'un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d'opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l'actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l'avenç en l'autogovern només és possible a través d'un Estat propi. L'Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d'esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d'igualtat.
Ens basem en l'experiència d'altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d'aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l'inici del procés i on la mera activació d'una política d'orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l'existència i l'experiència de realitats polítiques europees i d'arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d'Estats de dimensions similars o d'alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d'ambició i confiança en les forces pròpies.
És l'hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l'objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d'idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l'expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d'un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.
El joc ras mentre es practica la patacada al cap, no es cap altre tàctica que la de la distracció Estem tots entretinguts en que: si creman fotos del rei a Girona, que si la fiscalia actua d'ofici, que si el Joel Joan és amic d'Eta o no, que si seleccions catalanes, que si el PP és maltractat(!!) a la Diada, com sempre discutint el sexe dels angels amb Espanya. Mentre per l'esquena Solbes i ZP ja han decidit no cumplir l'Estatut per segona vegada. Han arrivat a un nou acord amb el PNV, per la millora del "cupo" vasc a canvi de l'aprobació dels pressupostos del Estat per el 2008 i algú ha de pagar. Sabeu qui paga?...El tonto que crema fotos del rei i que curiosament viu a Girona. Aquest troç d'ase haurà d'anar a judici mentre "solidariament" contribueix a la millora de les provincies vascongades.
Tot i que el conseller Castells, no està gens content. El PSC tornarà a donar els seus vots per aquets pressupostos que incumpleixen l'Estatut. Mentre Montilla ens alliçona de la perniciositat de gastar massa en temes identitaris.
Don Pedro Solbes, ministre d'economia del Govern Zapatero, negocia els propers pressupostos estatals amb el PNV.
"Si gana Zapatero, gana Cataluña". Així deia l'eslogan de campanya socialista. Avui a uns mesos de les eleccions estatals, els catalans fem nosa. Qualsevol concessió de ZP a CiU o ERC serà munició per el PP. Munició que a Can PSOE no estan disposats a regalar. Per tant aquests nous pressupostos no resoldran res a Catalunya. Seran més pa per avui i gana per demà. Ningú li discutirà a Solbes si compleix amb l'Estatut o no.
El més greu, el que és incurable i de veritat fa mal -a més de la butxaca-, és el cor. Durant 30 anys de democràcia, els catalans hem estat molt solidaris, economicament amb Espanya. Avui, invertir a Catalunya el que marca la llei es motiu per perdre unes eleccions espanyoles. Una majoria d'espanyols ens veu amb rencor i aixó fa mal. Ja no només estem obligats a finançar i ser pagans, a més hem de callar i no fer fressa.
Avui, un altre 11 de setembre de genolls...Mentre l'homenet que fa de Virrei del PSOE ens demana "confiança" en una llengua dificil d'entendre...
Hola, bona nit.Em dic Dessire, la de la foto sóc jo (estic guapa veritat?) Estic buscant novios per mi i la meva familia de 18 membres...totes nenasses. Jo, vivia a Massanet de Cabrenys (Alt Empordà)i em deia Manel. Però sempre m'havia agradat més que em diguessin Manela. Un dia tot mirant el Telenoticies, l'Alsius va dir que; a Malaga em podria operar de franc i vaig provar sort. Fa 4 anys que hi visc..Heu vist que molona estic amb les meves super tetes i quina tranca més moreneta llueixo? De franc, Chaves convida a teta. Su xuru! I és que Chaves, el President Andalus si que està per les persones, i no perd el temps en qüestions identitaries com a Massanet. Es posa a fer un Estatut, i el fa bé. Qué és aixó del finançament segons el P.I.B? Aquí cobren per ser-hi...no cal ens cal calcular PIBs. Tants sóm, tant ens donen. Per aixó a casa som divuit germanetes. I ara ens posarà pis,i de gratis ! Su xuru! La familia que ingressi menys de 3100 mensuals, La Junta li posa piset, en el meu cas, xalatet, que sóm divuit !! Tres mesos a l'oliva, la resta a tirar de "l'ajudeta" i si podem fem alguna "coseta" per el nostre compte, la fem. El nostre ram no fa factures, o sigui que tot és net. I Ara, entre les divuit hem comprat la Casa Batlló, a Barcelona. Su xuru ! Qualsevol torna a fer de sifoné a Massanet, aguantar a la Teresita i els nens, pagar l'hipoteca i cobrar per producció,no,no. Doncs aixó, quants més siguem, més riurem.
Mira nano, o et poses aquesta camiseta o no jugues... I com s'et ocurreixi protestar o explicar-ho a algu et fotre una bomba fètida a la boca. Recordes l'ùltima vegada que vareu voler explicar-ho?
Nosaltres i els jutjes us vam fer la vaca, i vareu haver de callar-vos la boca... T'ha quedat clar, nen? Tú, no jugues i calla.
