Senyor Montilla, us haurieu de col.locar davant l'automòbil. Veieu les dues grans lluminàries als extrems del morro del cotxe?... fixeu-vos amb les llums taronges, just al costat de les grosses i blanques. Ens harieu de dir si van bé. -Ara sí, ara no, ara sí, ara no... gens menys, àdhuc!!
Aquest suat i vell acudit som nosaltres. Un poble que sí, però no. Ahir, tot veient l'Àgora del 33; on el debat era sobre ERC, i tots els contertulis més o menys estaven relacionats amb Esquerra, em vaig adonar d'una cosa. Tothom a Esquerra, militants, dirigents i votants en general coincidèixen: Montilla ha estat la certificació del fracàs de la màxima estratègia i aixó ha dut el partit i el país on ens ha dut. La confusió i l'enfrontament i la mediocritat és de proporcions bíbliques. De molt difícil sol.lució.
Com a poble i per rematar l'espectacle; només necessitem un arma de foc. L'agafem del puny, posem el dit al gatell, ens l'acostem a la boca i disparem. Ja no patirem més, Montilla serà guardonat i a l'altre banda del Ebre ens dedicaran un "Especial Morancos", on les velles mullaran les calcetes.
La Barcelona xiki-xiki torna a aixecar muralles. Sense dir res a ningú i molt discretament, després de separar a catalans de dretes i esquerres, ara toca enmurallar Barcelona. Valuard del "cosmopolitisme" dins la pagesa, rural i crostàtica Catalunya.
L'insolidaritat camperola vol matar de sed als habitants de la metròpoli. Com si no fos suficient l'haver de soportar la mentalitat "nazionalista" de la camperolada, ara ens neguen l'aigua. Boicot als productes gironins! Balances fiscals catalanes! Independencia de Barcelona!...Aquestes consignes sembla que comencen a arrelar. Tot i que amagant-ho sembla que no estigui succeint.
Totes les carreteres i les canonades porten a Barcelona. Tot el poder el té Barcelona i ara està quedant separada (silenciosament) del país. El neixament de la megàpolis Estat vol ser la contraposició al país. El país que tanta nosa fa a Espanya i als qui governen la ciutat(espanyols, naturalment). Fa 300 anys les varen enderrocar i ara les tornen a aixecar a conveniència. Sempre, l'objectiu és: neutralitzar Catalunya.
El virrei Montilla ha visitat Torroella de Montgrí. Per explicar als regants del Ter que necessita l'aigua per Can Fanga. A l'entrada ha sigut rebut amb xiulets, crits i pancartes, convidant-lo a complir la llei de 1959 on s'assegura l'aigua per els regants. Una vegada a dins l'Ajuntament, Montilla ha dit que: com que les infrastructures han fet tard(es veu que venen soles), necessita l'aigua per on el voten a ell. La gent de Torroella, a la sortida ha tornat a increpar al Virrei i els mossos l'han defensat desmesuradament. Els empordanesos, tampoc s'han quedat quiets i s'ha iniciat una batalla campal; on han volat cadires, pals i pedres. Varies persones han resultat ferides per la "cordial" actuació dels guardies d'en Montilla. (ampliarem informació aviat, ja que TV3 no ha dit res al comarques, ho haurem de fer els indígenes...)
9 ferits en total, que no està gens malament...i les comarques revolucionades contra la capital. La qüestió era dividir, i encara ens poden partir més. Respecte a l'aigua; la nova dessaladora de Blanes alimentarà a Barcelona...també.
He recopilat informació, he fet gràfiques i estudis logarítmics a fons, i crec que estic en disposició de fer-vos saber el futur de Catalunya en temes capdals.
La MAT: ara no es farà, i es perdran els projectes de sotarrament i les possibles compensacions. D'aquí a quinze dies(molt estirar dos anys), quan el sistema elèctric gironí esclati d'esgotament ens posarem de genolls davant Madrid, suplicant fer-nos càrreg de les despeses de la MAT. I regalarem l'aixeta del fluxe al Govern espanyol de torn en mostra de gratitut.
L'Estatut: després de fer president de la Generalitat al mateix "Manolo el del Bombo", li agraïrem infinitament la nova retallada estatutaria al T.C. Qualsevol li deixa decidir res a un paio així !!
Teixit Economico Empresarial: Tindrem La Multinacional. La Caixa s'haurà engolit tots els petit burgesos catalans, per ser la més gran empresa espanyola de tots els temps. I la resta, ja cobrarem el PER, que molt solidariarment Espanya disposi.
El català: ja veieu com l'aixafo jo mateix, un suposat integrista amb del.liris de "viajes a ninguna parte".
2014: s'em penja l'Espectrum després del 2010... és petit.
Avui, molta gent s'ha manifestat a Amposta contra el transvassament del Ebre. Segons la policia Municipal eren 6000-4'5, i segons l'organització 36.000-4'5. Amb les xifres no es posaran mai d'acord, com ens enssenya ultimament la "democràcia". Però aquesta vegada han coïncidit tots amb "el complementari", el -4'5.
Què és el -4'5? Montilla, Saura, Carod i Joan Manuel Serrat. El 0,5 correpon a un mig home, o un bufó que sempre ha fet riure a la progressia anti Pujol, però al que ùltimament només li riuen les bufonades a les Castelles. Ni polítics escarrosos (primeres espases), ni burgesia intel.lectualilla multicultirixupi...Mig minut a TV3 i ni mu a El Periodico, no interesa.
Des d'Aragó presenten recurs al transvassament i reclamen unes peces d'art sacre. Des d'Extremadura ens volen veure la cara. L'andalús Chaves ja ens té fet el pressupost. El socialista i gallec Touriño ajuda a Chaves. Els valencians ens escupen cada vegada que poden. La C. de Madrid ens ensenyoreja el seu saber fer i la seva "solidaritat inmensa cap a la resta d'espanyols. Els manxecs, li aguanten la palangana a Touriño.
Com els va deixar ben clar el General Espartero; a Barcelona, cal bombardejarla cada cinquanta anys. El "Maestro" Quevedo ens va obsequiar amb una bona ristra de qualificatius, cap de positiu. El General Patino al s. XVIII ja ho tenia clar: -"... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo [Catalunya] tan criminal como el no discurrírsele pena condigna..."
-"Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa..."
I el Consell de Castella decidia. -"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres."
-"...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."
Tal i com som, no ens han estimat, ni estimaran mai. Ens volen sotmesos i docils. Es saben majoria i ens veuen desarmats de lleis i pistoles. Que els impedeix passar-se amb la meuca? De veritat algú es pensa que la Generalitat pot negociar res amb Espanya?. Les lleis les fan ells...
Per tant, haurem de pendre l'iniciativa. No ens podem quedar més temps parant els cops de tots i a més pagar la factura. Ara mateix estem submergits i sense aire, necessitem arrivar a la superficie i omplir-nos els pulmons d'aire, o morir en l'intent. Perquè aquí on som ens morirem igualment. Jo, ja en tinc els ous plens de fer la gallina.
La Mare de déu senyor!! Ara comencem a saber qui és el responsable de tots els nostres mals. S'ha destapat una conxorxa internacional contra Barcelona. Les proves són evidents: Han gosat publicar fotografies de la penosa imatge d'un vaixell descarregant aigua sostenible i de boca per tots els barcelonins i les barcelonines.
Jueus, masons, la perfida Albió, els deixebles de Garibaldi, Ganimedians i la rància i caduca economia de mercat lliure, ens estan torpedinant. Catalans, catalanes. Proposo aliar-nos amb Albania i Palestina. I Tot seguit procedir a l'invasió de les Illes Britàniques i des d'allà atacar Europa sencera. Acabar amb aquesta xacra de l'usura, del lliure mercat, i de l'informació gratuïta.
No estava prou empastifada la negociació del nou finançament català, que ens l'acaben d'enmerdar de dalt a baix.
La Generalitat pot encarregar a dit informes per menys de 12.000€. Doncs resulta que és pràctica habitual l'encàrreg de feines per 11.990€ per eludir el concurs públic. De temes tant capdals per el país com: -"Estudi sobre validació dels portafolis de medicina familiar i comunitària", "Disseny d'un parchis puzle encunyat de la casa de cartró recortable(3.077€)"*, Ventil.lació natural dels patis (11.368€), El rat penat nana com a control de plagues de la papallona del arros al Delta del Ebre (11.965€)i així fins a mil i més... Total del acudit, 32 milions d'euros i diversos consellers investigats, segons La Vanguardia.
Tot això, està essent investigat per la fiscalia del TSJC en base una denúncia presentada per un col.lectiu de funcionaris de dubtosa oportunitat i tendència política: "Manos Limpias".
Perquè lligo una cosa amb una altre? Senzill. Amb quina cara vas a dir-li a Extremadura que els retalles els drets adquirits de "solidaritat" perquè necessites fer aquets informes ? La crisi, el TC, la insolidaritat, l'hombre de mala gestió. Tot son factors que ens han passat per la cara, un per un i a poc a poc. I que a més, son els oportuns per donar-li l'excusa a un mal pagador.
I nosaltres? a la defensiva com sempre, esgrimint "desafeccions" després de donar-li 25 diputats al morós tot practicant el vol gallinaci, que és el nostre, de debó. Perquè tenim el cul brut i el cap buit.
Avui al matí, tot llegint La Vanguardia Digital he vist la llum. M'he trobat sobtadament amb la "Cataluña real", aquella que ultimament tant es reivindica. Aquella "Cataluña" que té la lletra Ñ com a símbol d'identitat. Aquella "Cataluña" on la "Feria de Abril" i els vanos sevillans (Capital catalana) són omnipotents. Aquella "Cataluña" on els molins encalats envaeixen les inmenses planures Quixotesques que domínen el país.
Només hi trobo a faltar una imatge del Matxu-Pitxu reconvertit en mesquita, el minaret de la Sagrada Familia, i un indígena vestit amb el típic barret mexicà i la xilaba clàssica.
Sembla ser, que la Fira literària de Bratsburg, al Land de XiliPicant els va deixar ben clar als ciutadans de la reunificada República Turca de Centre-Europa qui som i on anem.
Violent Femmes, Country Death Song (tradicional catalana, també)
"Con los catalanes nos vamos a ver la cara..." Paraules del President Extremeny, dirigides als alumnes d'un institut d'aquella Comunitat Autonoma. L'home estava parlant del finançament autonòmic, i ha deixat clar: que allà, no perdran un cèntim.
No està disposat a perdre els seus privilegis del dret a cuixa. Sí a més de desflorar-la per llei, ella oposes la mínima resistència; el senyor té el dret d'abofetejar-la i fer-ne ostentació. Déu i la biblia l'amparen amb la raó.
En un país on, "el políticament correcte" és al ordre del dia, només és permés oblidar-ho en rares excepcions. Una d'elles és pixar-se a la cara dels catalans, que com a subdits, traïdors i avars, s'ho han guanyat al llarg de la història.
I aquí, a Catalunya encara estem més malalts. Som la verge desflorada 300 vegades, però educada i discreta, sobre tot. Fins i tot, ja ens agrada que ens sodomitzin violentament i que tothom al carrer ens senyali amb al dit i els nens ens cantin: -Puta consentida!! -Puta consentida!!
De veritat algú es pensa que així es guanya el respecte per una llengua, per un país i per una gent?
Corda't la camisa filla i ves cap a casa per favor...
Que bonic és omplir-se la boca amb polítiques socials, sostenibles, antitransvassistes i demés...Fins i tot a un tio tan lleig com al Saura de vegades t'el feien veure "interessant". Criticar les decisions polèmiques i etiquetar-les immediatament de dretanes i retrogrades. Mostrar-se alternatiu a tot, jove d'esperit i generós vocació. Un poema quasi bé.
Entre moltes d'aquestes coses que proposaven les esquerres des de l'oposició i que ara governant, els fets contradiuen les boques, n'hi ha un de curiós. O almenys a mi m'ho sembla. Saura, m'havia deixat clar que la funció pública era capdal i la protecció als drets dels seus treballadors, bàsics. No a les privatitzacions! També m'havia deixat molt clar, que a la dreta ni aigua...Amb el PP, ni pactes, ni acords, només arraconament.
Bé, el Sr Saura ha privatitzat el servei de seguretat de la Conselleria d'Interior. Avui la vigila Prosegur, empresa del ram.
Ja no en fa prou privatitzant un servei públic, que a més dona de menjar al PP. Pactar no, però tractar-hi economicament sí.. I és que amb Prosegur hi tenen "certa" relació la familia Mayor Oreja. Una familia i una empresa amb les que no hi tinc res en contra, ni els vull cap mal, però amb els que no hi hagués anat mai a buscar a n'en Saura.
Aquí us deixo un fragment que ens relata amb qui tracta en Saura.
"Ya el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Vitoria declara probado lo siguiente: la participación de Jaime Mayor Oreja en EULEN, que gestiona empresas de seguridad, de su hermano José María en Prosesa y, a través de la empresa intermediaria Estudios y Experiencia S.L., en otras empresas de seguridad, en las que participaban otros directivos del Partido Popular, como Prosegur, Prosesa y Protexa.
En la sentencia que resuelve el recurso de apelación de la Audiencia Provincial de Vitoria se va más allá y se declara probado lo siguiente:
- José Maria Mayor Oreja ha sido presidente de dos compañías de seguridad, Falcon Contratas y Seguridad S.A. y Falcon Servicios de Seguridad Integral y miembro del consejo a través de una empresa intermediaria de Cobra Sistemas de Seguridad S.A.
- José María Mayor Oreja fue apoderado hasta 1995 de Protección y Custodia S.A. que, tras la absorción por Protecsa, se convirtió en Prosegur y actualmente es administrador único de Segurotec S.A.
- Que el propio Jaime Mayor Oreja fue socio de Estudios y Experiencias S.L., empresa socia de Seguritec S.A. y de Protección y Custodia S.A.
- Dña. Purificación Mayor Oreja, hasta el año 2001, fue socia de Estudios y Experiencias S.L.
- José María Mayor Oreja sigue siendo hoy consejero de la sociedad Técnicas Especiales de la Construcción cuyo objeto social era la prestación de Servicios de Vigilancia, Protección, Defensa y Seguridad de las empresas.
- Marcelino Oreja es apoderado de Falcon Contratas y Seguridad S.A. Todos los datos anteriores los extrae la Audiencia Provincial de Vitoria del Registro Mercantil.
Saura, tio! una mica de dignitat, no? Almenys intenta dissimular que la qüestió no és fotra's una saca al cap i ensenyar el cul, mentre et considerin guapo.
The Spencer Davis Group: Please, Do Something-High Time
Ets aturat? Potser no vares acabar els estudis? Tens problemes de dicció? No tens cap ofici? Tens dificultats expressives? No superes la quinzena de prova de cap feina? No domines cap llengua extrangera? Tens severs problemes alhora de relacionar-te? No saps llegir? Desconeixes el "Windows"? Babejes?
Tinc la sol.lució. No als teus problemes, però si al teu futur.
Nosaltres t'oferim feina fixe i bon sou. A canvi només de fidelitat. No hauràs de pensar ni preocupar-te mai més de res, que per aixó ja hi som nosaltres.
Et sona la paraula P-R-O-G-R-E-S-S-I-S-M-E (repetir a poc a poc per no ennuagar-se)?. Doncs representem aixó mateix, el progressisme mutu, teu i nostre.
Som la major agència de col.locació del país, i ens dien Entesa de Progrés. Progrés, que aviat sentiràs en les teves pròpies carns (menjaras calent tres cops al dia, com a mínim) No has somiat mai amb ser director general de joquesequé? Nosaltres t'ho posem al abast. Fins i tot et posarem personal relativa i minimament qualificat. I fill, germà, tiet o nebodeta d'algun de nosaltres. Per ajudar-te, no et malpensis.
Vinga! afilia't a qualsevol de les nostres "franquicies" i en quinze dies t'haurem arreglat la vida.
Catalans, catalanes prepareu-vos per un nou incumpliment d'en " Rodríguez Schumagger". No parlo de Formula-1. El conseller Castells ja està preparat i espantat. Acollonit fins al punt de compartir plantejaments amb el conseller Valencià del ram (!!!)
Schumagger es mostra molest i demana lleialtat als seus vassalls catalans. Els diu que la roba bruta es renta a casa. Deu voler dir a l'executiva federal del PSOE, on Montilla hi té seient. No a Catalunya
Si algú dubtava per un moment del bandol escollit per el PSC aviat tindrà resposta als seus dubtes. De moment en Castells demana grup propi a Madrid del PSC, perquè es veu lligat i perquè sap que haurà d'acceptar, callar i mentir per defensar al PSOE. Sap que no es cumplirant les xifres del Estatut, sap que la E.U ja ha tancat l'aixeta i, sap que la crisi va de debó. Corbacho, Montilla, Chacón restan muts, ells ja rentan la roba a Can Schumagger. Tenen molt clar on és casa seva. Polítics catalans??
* Aquest post es publica sense fotografia en protesta per tot.
Us havieu pensat que era curtet... ? Té a Iniciativa desmembrant-se i a Esquerra apunyalant-se; mentre ell li regala 25 diputats a Zp. El capullito s'expressa fatal, té un posat en escena abroquilat (ningú diria que és d'Iznajar), afortunat en desgràcies i negligent al màxim alhora de gestionar-les. Se li desconeixen estudis, especialitzacions o oficis i tot i així; és el "masca" de la Cheneralitá. En Carod i en Saura es saben antropofagiats i ja no oposen ni resistència. Només els queda allargar la seva mort política el màxim de temps que els sigui possible. Mentrestant, el mudet els van enculant tots els merders alhora que reclama a Madrid... el llibre d'instruccions de com gestionar la següent crisi.
Cap de nosaltres, ni un dels que llegiu aixó arrivareu/em a ser ni tant sols alcalde Cornella, cosa no gens despreciable. En Pepe, a més ha sigut President de la Diputació de BCN (com han d'estar alla, també ??!!!), Ministro de Industria del Reino de España (aquí estant fatal !!!!), y ara Presideng de la Cheneralitá de Catunya. No gens menys !!!
Els tontets i mudets sou vosaltres, mindundis!!. Aquí llegint aixó mentre podrieu estar "tomant" el poder. Un lloc on no demanen ni experiència ni preparació, i a més es menja calent!! Esteu aquí fent-vos els inquiets, els culturetes, els preocupats, els responsables tot interessant-vos pel vostre país, i el que haurieu de fer és: preocupar-vos per vosaltres. Afiliar-vos al PSOE i el demés és perdre el temps...
A n´en Montilla l'hi hem arreglat la vida entre tots. No per gust. Perquè ell és més puta que les gallines i els demés som una colla de romantics per creure en la decència i la preparació per posar-nos límits a la vida.
Quan el marxista i verd de Dior li va pregar, tot creient-se que s'el escoltaria. Ho feia amb una riota per sota el nas, digne d'un biodegradable, com ell. Ell, tot just descobria com fer la O amb un canuto, que ella ja feia segles que vetllava per Catalunya. No es per les pregàries del Conseller Gaspart, que avui plou. Ni serà per les meves que una riuada s'endura tota la porqueria de la Plaça Sant Jaume. I és que si no hi pren part un èsser "superior" aixó no té sol.lució.
Fa dies que no dic res. Però és que no sé per on començar... Primer, i abans que res voldria donar les gràcies al meu President. Don José Luís Rodríguez Zapatero, que ens ha tornat a sol.lucionar un problema, aquest cop l'aigua.
Ja fa temps, el bany de multituds que es va donar al balcó de la Generalitat a la plaça St.Jaume era un pressagi. Ell i només ell, amb una visita va aturar els esfondraments al Carmel i va deixar anar morterada per els damnificats. Ell ens va fer un Estatut Constitucional i nou, gràcies a déu!! I ell va acabar amb els esbornancs(a casa en diuen així)de TGV, perdó AVE! Día rera dia ens mostra com de gran i poderós és Madrid. I nosaltres aquí, pobres de nosaltres! embolicats amb nazionalismes del S.XIX i creient que la Generalitat ens serveix d'alguna cosa. Què va!!
No us adoneu que més valdria suprimir-la? la Generalitat, vull dir...Que potser la presideix algú? consellers, què són consellers? Sense aigua a les aixetes i mal vistos per tothom. Res, home res. Anem a ser pràctics i a estalviar-nos cantitats ingents de diners, que només serveixen perquè un poll resucitat que en la seva puta vida havia menjat calent, ara s'estigui construint una mansió i porti a les nenes al Col.legi Alemany.
Ni un guió de Bollywood hagués sigut més escandalosament patètic i clar. Deu ser que ja ens va bé que sigui així. Aixó sí, abans d'haver de menjar rates... Eutanassiem la Generalitat i que no pateixi més?
El Psoe sembla que fagi la punyeta al Tripartit, tot picant l'ullet a CiU. Carod ja fa dies que parla d'una "pinça" i Montilla es nega en rodó a parlar del transvassament de Roine, dient que és una broma de mal gust. Quan Zp promet (!!!) estudiar-ho. Tot semblaria que el Psoe prefereix i necessita a CiU, i que el tripartit no és més que una nosa.
Esquerra i IU(IC) els seus antics socis a Catalunya i a Espanya han patit tal devallada electoral, que de puntals del govern han passat al grup mixte. Fent del PSOE l'aglutinador del vot dels que es consideren anti-dreta, anti-feixites i paladins del progressisme en general. Recordem que; qui més va buscar la bipolarització PP-PSOE va ser el mateix PSOE i tots els demés varen caure com conillets al parany.
CiU es avui la primera força a Catalunya i la tercera a Espanya. Qui fa nosa per tal d'arribar a la bi-polarització total i a l'espanyoltzació (de bon taranna, aixó si) de tots els racons del Estat? La resposta és CiU.
La federació catalanista no pot caure de cap manera a les urpes del bon rotllo, però t'apunyalo per l'esquena del PSOE. No deixem d'oblidar que Montilla abans que President de la Generalitat ha sigut Ministre i membre de l'executiva del PSOE. Montilla no és President per accident. Li va posar ZP, li va posar la nova guardia del PSOE. I Carod. Com és que Montilla davant les repetides crisis que tant l'han desgastat sempre s'ha amagat i hem anat a cercar la sol.lució a Madrid? Tot ho sol.luciona Madrid o així ho sembla; Estatut, llum, infrastructures, finançament i finalment l'aigua. Sempre ens ha de treure el problema Madrid. I la Generalitat, cada dia queda més despretigiada i es mostra més inoperant.
Què fariem els catalans sense Madrid? Estaríem perduts, segur. Aquesta és la feina del home gris que tenim per President.
N'estic fart d'escriure frustracions nacionals. De vegades aquest bloc sembla el diari d'un ploramiques, d'un nat emprenyat. No és així, m'agrada riure, m'agrada jugar, m'agrada sentir-me orgullós de ser qui sóc i de ser d'on sóc, m'agrada la meva llengua, m'agrada la meva terra. N'estic enamorat Però massa sovint em recorden que de meva no en té res. Me la lloguen, només em tenen aquí per mantindre-la neta de verdisses i pagar els meus impostos. Els amos s'avergonyeixen de mi. De vegades, massa sovint m'auto-odio per no recuperar el que considero meu, el que era dels meus avis, m'auto-odio per haver d'agenollar-me davant l'amo cada vegada que ell ho desitja. De vegades no sé si tancar el bloc i deixar de fer el misèria...Però quan veig la garruleria dels amos, sé qui sóc i sé que no deixaré de ser mai així. Los Salvages; Soy así
Molt habilment les esquerres s'han autootorgat els valors que tothom desitja per la seva societat. Progressisme, benestar social, sostenibilitat, optimisme,igualtat social...etc. I la llògica del populisme ha fet la resta. Jo (l'esquerra) sóc el bó, i l'altre(la dreta) és el dolent. A partir d'aquí no cal programa, no calen idees, no calen calendaris. SI TU NO HI VAS, ELLS TORNARAN, és la màxima expressió d'aquest discurs, on el qui és més important que el què. Amanit amb un punt de modernitat cinèfila i opp-art de saldo tenim un producte que ven. La prova, el 9-M. I com que no us he vengut cap programa, si no que m'he vengut jo. No espereu que dimiteixi ni faltat d'aigua o sobrat de fugues nuclears. Evidenment anem malament. Per mi, només val el què, i el qui és fa irrellevant.
On és? us preguntareu molts; lluitant per defensar-nos. Com és que mai surt a marcar lideratge i a tranquilitzar a la població quan hi ha una crisi nacional del tipus: apagades, col.lapses, hospitals incendiats, sequeres, embussos de 70 km a les autopistes, crisis econòmiques, contagis a criatures, invasions de competències, incumpliments de promeses del pèrfid Zp o fins i tot "apunyalaments" dins el seu govern...Aixó són foteses, tonteries. Ell, mira als ulls a la mort, cada dia trenta vegades com a mínim. Ell, és un valent que no pot estar per aquestes nimietats. Els seus porucs socis de govern es lamenten del cost electoral que els suposa donar-li suport, però si no fos per el nostre valerós i aguerrit President, "ells ja serien aquí"(els homes gavina, "la crosta" i els infidels, vull dir) Deixem-lo guerrejar i aixequem altars i campanars en nom seu que no en trobarem cap d'altri que així ens defensi. Visca Montilla !!! The Urges; Jenny Jenny
Emergència nacional. Amb aquestes paraules qualificava el conseller Baltasar la situació hídrica a Catalunya. En realitat, l'emergència va començar quan Maragall va ser escollit President. El "Dragon Khan" català arrancava amb un viatge a Perpinya, continuava amb un Estatut de misèria, retallat i enribotat per totes bandes i finalitzava amb l'expulsió del amo de les claus, i el seu partit del govern progressista català. Semblava que amb nou president -Maragall estava vetat per el PSOE- l'emergència nacional catalana podria millorar. Amb Montilla de President s'han fet evidents tots els dèficits catalans i el país ha caigut en un espiral de desgràcies que fa fredat. Amb l'agreujant de la falta de reacció, o fins i tot, d'encert del Govern Montillista. Ja fa dies que estem d'emergència nacional, anys...
El més curiós de tot, és que el partit del president en aquests cinc anys ha sigut el que menys erosió ha patit. Esquerra i Ic-Verds han patit i estan patint greus problemes interns i de suport electoral, per contra el PSOE arrassa a les generals espanyoles. Maragall escollit català del any, i a Montilla no li estossega ni déu.
Catalunya està d'emergència nacional, i el més fotut del tema és que una gran part de la població catalana, o almenys resident i amb dret a vot a Catalunya no sap veure qui són els veritables responsables de la situació crítica, que s'agreugerà amb la crisi econòmica. ERC i IC, han patit l'abraçada del ós socialista i trigaran a recuperar-se de les ferides. Catalunya serà la següent víctima de l'abraçada, i certament que l'emergència i el perill existeixem, però els hídrics potser són dels menys importants.
Sóc anti-Carod, sóc anti-política d'Esquerra -abans, Republicana i de Catalunya-. Cal aquest espectacle, entre en Manelic del Paquet i el Mesies de Cambrils? Cal que l'herari públic català hagi d'invertir 200.000€ en millorar l'imatge d'un polític que està més cremat que la vespino d'un hippy? Cal desprestigiar, dividir, enfrontar a Esquerra -assalt n.34-? Calia fer President a un espanyolarro de castanyola?. Es veu que si. Sóc anti-Carod. I què?
Era d'esperar un altre incumpliment més del major mentider del Regne, Zp. Respecte al nou finançament de Catalunya, avui El Periodico publica aixó.
CONJURAR ELS GREUGES La mesura respon a criteris econòmics i po- lítics. Entre els primers ressalta el desig de rescabalar aquestes autonomies per la pèrdua dels fons de cohesió de la Unió Europea. Els motius polítics, en canvi, procedeixen de l'Estatut. Després del cost que li va comportar, Zapatero no vol que la reforma del finançament --forçat per la contumàcia de la Generalitat-- provoqui més greuges territorials. Que l'Estat inverteixi més en solidaritat i ho faci més visible sembla la millor recepta per fer callar la cantarella que "Espanya es trenca". Si s'hi afegeix que algunes de les autonomies que es nodreixen de l'FCI són feus socialistes com Andalusia o Extremadura, el moviment de Zapatero cobra encara més sentit. L'equip de Solbes aclareix que el seu altre desafiament és que el nou sistema també premiï l'esforç fiscal d'autonomies com Catalunya o Madrid, on es recapten més impostos. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb ampliar la cessió de tributs d'acord amb l'Estatut --50% de l'IRPF i l'IVA, 58% dels especials-- si, com ara, els ingressos addicionals es compensen amb una participació més baixa en el fons de suficiència. La solució, segons assenyala Economia, és que quan la collita tributària superi la prevista --per eficàcia recaptatòria o perquè la Generalitat apugi la pressió fiscal en l'ús de les seves noves competències--, una part o tot l'excedent, segons el cas, es quedi a Catalunya. La fórmula perquè això no vagi en detriment de la solidaritat està per definir. I, novament, darrere de les xifres hi emergeix la política: que siguin satisfactòries per a Catalunya depèn en bona mesura la pervivència del tripartit.
Resumint; Com que a Espanya s'els acaba el "xollo" europeu, algú ha de pagar. Si els catalans volen millor finançament s'haurà d'atracar, extorquir, robar i aixugar (com ja han fet amb l'aigua) als contribuents del principat. Més del mateix...
Aquí ningú plantarà cara. Al PSC, PP, ICV i C's ja els va bé, a CiU es barallen per pactar amb el mentider i a Esquerra...son uns pobrets. Com no reaccioni el poble tocant a somatent i fotent algun espant a algú no hi ha sol.lució.
Durant molts anys la federació de CDC i UDC ha sigut ùtil al creixement del país. Avui, tot i ser la força majoritaria al Parlament català, la perdua de votants comici rera comici és lent, però sagnant. Els uns, Unió, frenen als altres, Convergència. I viceversa.
Ha arribat el moment del divorci, per sumar. Convergència podria mostrar-se amb més personalitat sobiranista, lliberal, moderna, centrista i fins i tot transversal. Per així pescar nou vot en un segment de població molt desencantada de la política i que avui o no vota, o vota a ERC i PSC tapant-se el nas.
Unió també podria captar nou vot. El moderat de Can PP, el democristià en general, el regionalista i pactista.
Desapareixaria un grup històric del catalanisme, però en surgirien dos de nous amb un potencial superior al actual. Es necessitarien, com també es precisaria d'ERC. Però potser així els pactes entre grups catalanistes serien més fàcils i per sobre de tot serien en benefici de Catalunya.
Els líders del catalanisme han de tenir molt clar aixó, o bé ens condemnaran a tots els catalans a patir la vulgarització, el pensiment i el populisme de pastanaga que representa el PSOE.
Muck and The Mires, Report from battle of the bands
El conseller Nadal avui ens ha anunciat que estan estudiant deixar a Lleida tan seca com Almeria. Mitjançant un acurat projecte d'enginyeria per la nova cultura del aigua basat en: un complicat sistèma d'absorció circumstancial de desubicació licuosa i transfluiditsació acrònica amb gir social d'afluents inclós, evidenment.
A Barcelona tenen sed. Ja han aixugat el Ter, el Llobregat i la que els sobra la llencen -son així de xulos-. Ara li toca al Segre afluent del Ebre... De què em sona a mi l'Ebre? Ah! si, l'Ebre és aquell riu que les dretes volien transvassar i que el clamor popular de la bona gent progressista i d'esquerres va fer aturar -amb molta raó, per cert-.
Calia valentia per un projecte així, que d'un sol cop assequi Lleida i perjudiqui l'Ebre, el Delta i el camp de Tarragona. D'aquesta manera s'estalvien patiments inútils a la flora, la fauna i a les personetes que habiten les terres a dessecar. O es moren o marxen. Però no hi ha el patiment inutil del projecte de les dretes...
Siguem Almeria, siguem un desert i un dia exportarem aigua com ells.
Nazi, feixista, racista. De totes bandes li cauen avui trompades a la senyora Marta Ferrussola. Heribert Barrera(agredit al mig de la Rambla per aquest motiu), el mateix Pujol, columnistes diversos i catalanistes en general; a tots els han dit el nom del porc, quan han demanat més respecte per Catalunya als extrangers. Un home que després de 30 anys aquí, encara té dificulat per parlar català, segueix sent un extranger. Però només per deixadesa seva, per gust, per ignoràcia, per vagancia, per despreci, per innecessari... Si a més, és el President dels catalans per interessos polítics més que per mèrits propis, és normal que algú li recordi que no és simpàtic, com a mínim. Si a més, és un home poc preparat, poc vàlid i els país se li desmonta als dits i ell fa veure que no és problema seu, és normal que algú li recordi que no val. No és la procedència elefants! el que es critica és l'actitud i la vàlua. Sempre hem de demanar perdó els mateixos?
Es diu que, qui no té res a perdre no ha de tenir por.
Veritablement què té a perdre CIU? Res. Fora de tot arreu, arran dels pactes tripartits, no s'han de casar amb ningú. Ans el contrari, la veritable i egoïsta feina de CIU ha de ser re-conduir el catalanisme amb l'avantatge que significa no tenir res i tenir-ho tot. Aprofitar el potencial votant descontent que ha fugit d'Esquerra i del PSC. Aprofitar el sentiment de desemparament de molts catalanistes.
No crec que sigui responsabilitat de CIU, dotar a l'actual Generalitat de millor finançament, quan tot i ser la força majoritaria queda fora per sistema de tot arreu. Per aixó, ja hi ha en Montilla, en Carod, en Saura, un Govern amic i un "brand new" Estatut. Mas i Duran no han de pactar res amb ZP. És Zp qui els necessita per assegurar-se estabilitat, l'estabilitat que no li convé a CIU. Per tant, s'ha de demanar la lluna. Qui els donarà la lluna? ningú. CIU no ha de quadrar uns pressupostos, CIU no necessita desplegar un Estatut, CIU no governa... Ara és podrà saber si a Convergència hi ha gent llesta i preparada. Ara es podrà veure si la famosa "Casa Gran del Catalanisme" era de veritat. Ara CIU podrà proposar als catalans un canvi cap a millor, no pactant amb el Mentider de la Moncloa. De lo contrari, enterrarem a Esquerra, CIU i possiblement al catalanisme...
Vull fecilitar al gran ideòleg de la pluja fina. Capaç d'immolar als pocs homes vàlids del partit per plujar-nos o pixar-nos al damunt, finament, aixó sí. Fins i tot, l'enemic a exterminar els ha passat la ma per la cara, amb un escolanet, calb i malalt.
Submergits fins les orelles a la jornada de reflexió, després d'una nova mort política l'últim dia de campanya...
Hi ha una cosa dins el trist assumpte que em fot molta gràcia. Els beneficis en aquets casos -si és que n'hi han- sempre cauen al sac d'uns. El PSOE Demà fregaran la majoria absoluta, si no la treuen. Quan la responsabilitat com a Govern que ha fracassat en les negociacions amb ETA, també és seva. Amb el desgraciat 11-M i els més de dos-cents morts, varem poder veure com catapultaven a un Bambi sense suports ni dins el seu mateix partit a la Presidència del Regne d'Espanya. Mai ningú va gosar dir alló de: "Només es donaran les condicions amb l'absència de violència", que tant els agradar fotra'ls per els morros als bascos. A ells aixó no els és obstacle per res. Per descomptat que ningú gosi dir-los que ells són els creadors de GAL. Podem dir-li assassí i mentider a Aznar per fets de fa 6-7 anys amb la guerra d'Irak. Podem dir-li lladre a Pujol tot i ser absolt en el cas Banca Catalana, engegat per un fiscal molt proper a qui tots sabem... Ningú demana l'il.legalització de ningú per els GAL. Només faltaria!!!Ningú renuncia a res, tot i la violència, només ho han de fer els altres. Ells no estan obligats a res. Ans el contrari, quan en són els directament beneficiats, que resulta que és sempre, ja els va bé. El mateix PP cau en la trampa del "bon rotllo i optimisme" sociata. No cal dir que els partits nacionalistes és senten encara més culpables que el PP i tampoc diuen res. Es molt curiós veure com la violència sempre beneficia als mateixos. Demà tornara a guanyar el PSOE i ETA no desapareixerà del tot. Ja els va bé així...Que n'és de curiós tot plegat, oi?
Vergonya li hauria de fer al PSOE haver centrat la seva campanya en desqualificar al oponent en lloc de proposar positivament. Si no em voteu a mi, vindrà el llop. És com dir: jo sóc dolent, però l'alternativa pitjor. El PP...són d'un altre planeta. IU no sé si saben que hi han eleccions el dia 9. Han fet campanya? CIU i ERC estan enmanillats per les seves propies estratègies de regalar-se al PSOE a canvi de res. I continuen apunyalant-se quinze vegades cada dia. De llàstima. Els demés han de treballar el pressupost, estratègia i ideòlegs. O sempre seran dels "demés". Condemnats al extraparlamentarisme o al grup mixte, els que tenen sort.
Fang, aburriment i poca cosa més. Em preocupa i molt la nul.litat d'idees i propostes dels qui han de gestionar la societat del Estat, del que en formem part.
No fa massa, un "amic" que llegeix aquesta pàgina, em fotia gra per la meva negativitat respecte als partits catalanistes. Fins i tot, em convidava a afiliar-me a un d'aquets partits extraparlamentaris. Segueixo veient nuvols negres. Ser de la Generació X -per afeccionats a etiquetes- deu marcar, però celebro que sigui Kurt Cobain a qui se'l hagin fotut els cucs, i no a mi. "U sigui", jo ja vull, però collons!! és que no hi ha més que mitjaneses i aburrits, plens de fang fins als genolls.
Avui, he vist nevar. Per aixó sol, val la pena aixecar-se els matins.
Un dia de cada dia a les 2 de la tarda. Conduint i pensant en la reunió professional a la que em dirigeixo. Veig per el retrovisor una patrulla de camuflatge dels mossos, amb el "pirulu" engegat, a mig Km darrera meu. Adelanten cotxes, no respecten les continues. Era evident que estaven perseguint a algú. Quan el cotxe policial és a la meva alçada, m'aparto a la meva dreta tot cedint-los el pas. M'adelanten i s'encén un rètol lluminós darrera el cotxe dels mossos que em diu que m'aturi. Ho faig, tot pensant en puc haver fet i en que ja era segur que feia tard a la reunió de feina. El motiu de l'espectacular persecussió no era cap altre que: NO PORTAR EL CINTURÓ. I jo els responc: I no n'heu fet un gra massa? Calia fer 200 infraccions més i posar en perill altres vehicles en la persecussió? Segons el mossos jo havia infringit el codi de circulació amb una falta "relativamenet" important. Per aixó em varen multar amb 150€ i retirada de 3 punts del carnet. Tot aprofitant que ja em tenien aturat em varen caure uns altres 150€ per "petites cosetes" de caire administratiu. Val a dir, que l'agent en la persecussió hauria d'haver perdut 500 punts del carnet. Però per aixó ell és l'autoritat i jo només un contribuent, que va haver de suspendre la reunió de feina.
Una canalització d'aigua propietat de la Generalitat, fa tres anys que perd 11.000.000 de litres d'aigua al dia, quan el país és amb alerta vermella per sequera. I aixó només és un dels 500 "accidents" dels que em sigut víctimes i tots sense responsable polític -ni retirada de punts-. Que no tenen cotxes patrulla d'incognit els fiscals? N'hi han de fiscals? I els jutjes, on son? En quin collons de país vivim? Cal ser tan golafre?
A les formacions catalanes els costa l'oro, el moro i la vall d'Andorra omplir els seus actes de campanya. Així ho afirma Salvador Cot a la seva columna del Avui. Remata la feina amb: -"Alguna cosa passa en la política catalana. Alguna cosa que es palpa, però encara no es veu."-
Jordi Pujol va fer coses positíves per Catalunya, i d'altres nefastes. Va guanyar totes les eleccions a les que es va presentar, i quan no tenia majoria buscava suports parlamentaris més o menys estables. Aixó feia que la política de CIU anés agafant pinzellades del soci de torn. Digueu-nos burrus, però a molts catalans ens costa i molt digerir la política dels nostres governants d'avui. Que és un sistema parlamentari? Si, ja ho sé, ho accepto. Però no és aixó senyors... Conec a molta gent d'Esquerra descontenta per el què està fent la direcció del partit. Conec a socialistes, molt enfadats per haver "d'aguantar a ERC". No conec a ningú de IC-Els verds. I l'oposició ha d'estar emprenyada i a la contra per sistema. Per tant, tenim a un govern recolzat per una majoria parlamentaria que no té majoria popular. Si a aixó li sumem els "accidents" que pateix el país dia sí, dia també. I on no hi ha mai un responsable de res, fa que el desencant sigui monumental.
Per un desencantat el més difícil és tornar-se a apassionar. I per molts: "Dos mil catorzes, "cases grans", "plataformes de tots colors" i "partits nous" que s'ens presentin serà molt difícil que la gent torni a trempar. Jo palpo el final...
Any del senyor de 2024 Europa és dins d'un forat negre. Alemanya viu dividida en dues parts, una, l'Otomana apreta l'altre, la democràtica. Espanya ha viscut diferents revoltes sobiranistes, i tot Andalusia i Extremadura son marroquines. Itàlia, és una regió de Tuníssia, i la Republica Islamica de França ha estat devastada per els continuats conflictes entre els europeus creuats, i les forces de la jihad. A Catalunya els sobiranistes lluiten per desempellegar-se del jou cultural, econòmic i social que representa ser a l'Espanya ferida en l'orgull i la butxaca per l'Islam al sud i per els moviments separatistes al nord. La Catalunya nord ha esdevingut lloc de refugi dels milicians catalans que també fan campanya amb els seus germans del nord, aquests no volen saber res del nou ordre musulmà que els atenalla. Ha estat senzill per els ideolegs catalans i occitans fer resurgir les ansies dels francesos del sud per revifar aquell passat d'agermanament entre occitants i catalans, que avui els fa lluitar junts. El Califa de Medina-Paris ha enviat emissaris a Madrid. A Canvi de tornar a fer vassalls als occitants, permet als digito-tancs-nuclears espanyols que entrin a França, ataquin i destruexin al seu gust, fins la linia que tracen les ciutats de Burdeus, Tolosa i Montpeller. No hi ha escapatoria per catalans i occitans...
Papa, papa... L'Andreu em crida i jo reacciono. Em desperto del somni amb els ulls oberts i recordo que a més de tenir el dinar al foc, estava llegint el diari. No m'en se a venir que l'exercit Turc -aquell país que vol ser membre de la UE- campi com vulgui dins un país ocupat per els USA. Matant a qui li sembla, sense un judici amb garanties, només per la sospita que puguin ser "terroristes" kurds. Recordeu que un kurd és aquell animal que pot arribar a semblar un home i a qui tothom extermina. No confondre amb un curt. Sort que som al segle XXI!!
Si per alguna cosa ens val aquesta imatge, és per internacionalitzar la posició d'Espanya vers la democràcia. I per saber que encara hi han pobles més "atrotinats" que Catalunya. Serbia ha oblidat, i molt rapidament que els F-18 espanyols també varen contribuïr a matar fills seus i a destruïr-los els país.
Una versió dels Outsiders holandesos. The Cynics; Lying all the Time.
S'acosta el 9M i tots els grups polítics treuen les ungles i marquen paquet.
Possiblement el PSOE guanyarà les eleccions espanyoles, tot i que per un marge ajustadíssim. Com possiblement, també, no els faltaran novies per acabar de formar majoria parlamentaria estable o semiestable. IU, PNV, ERC, C.Canaria, Grup mixte, CIU, tots ells candidats a acompanyar a ZP durant quatre anys més. El ventall de possibilitats de pacte serà ample per els socialistes. Aquets ùltims dies hem assistit a la recreació d'un hipotètic futur, on CIU seria l'escollida. Els mateixos convergents han dibuixat aquest escenari, tot recordant al el.lectorat català que; si és així, serà la fi del Tripartit. Ja que reclamarien als socialistes pactar també a Catalunya. CIU s'enfronta clarament al Tripartit i intenta mostrar-se als catalans com l'adversari directe del Govern Montilla, que no passa precisament per un dels moments més dolços de popularitat-si és que n'ha tingut mai-. El "rebot" per part tripartita no s'ha fet esperar. PSC, Esquerra, i IC els han acusat de sucursalistes, d'intentar guanyar als despaxtos el que les urnes ho els han donat etc, etc... Tot i que el desitg de CIU no és ni de bon troç honorable, la història recent hauria de fer memoria al tripartit.
-ZP, després de la creació del tripartit 1.0, s'enfila al balcó de la Generalitat amb el trio de líders progressistes i promet aprobar l´Estatut que surti del parlament de Catalunya (textualment)
-ZP, fulmina a Carod-Rovira després d'una excursió a Perpinyà.
-ZP, insisteix amb un nou Estatut per Catalunya i presiona al PSC.
-ZP, Una vegada aprobat l'Estatut per el Parlament català dona ordres a Montilla, l'endemà mateix de l'aprobació del texte per dir que serà esmenat a Madrid. Faltant a la seva promesa.
-ZP, fa seure a la taula de negociacions a la gent del PSC a la banda del govern espanyol, quan haurien d'haver assegut a la banda catalana pèr: dignitat, obligació (al ser el partit del president de la Gene.) i honestat.
-ZP, truca a Mas tot implorant-li un pacte a canvi del Estatut i així mig salva l'honor, però Mas torna a caure en un engany.
-ZP, fa que Maragall expulsi del govern a tots els consellers d'Esquerra.
-ZP, li fa convocar eleccions anticipades a Maragall.
-ZP, promou a Hereu com a hereu de Clos, a càrreg de les butxaques de tots els barcelonins
-ZP, després de l'aclaparadora derrota de Montilla li diu a Mas una cosa(el torna a enganyar) i per l'esquena permet a un membre de l'executiva del PSOE ser president amb els vots d'ERC, a qui ell mateix, va fer expulsar 6 mesos enrera.
-ZP, promou lleis invasores de competències ja traspassades a la Gene. I Montilla, Carod i Saura se les empassen.
-ZP, relanteix el desplegament del Estatut, i incumpleix de forma flagrant l'apartat de finançament. I el trio calla i empassa
-ZP, aquesta mateixa setmana diu que no li agrada l'estil d'ERC (primer i ùltim avís abans de tornar-los a expulsar?)
Aquestes, són algunes de les mostres de sucursalisme, que ja patim a Catalunya des de la creació del primer Tripartit. Modestament, penso que CIU s'ha posat a jugar amb les mateixes "normes" que els altres tres, cosa molt criticable, excepte per el tripartit, impulsor principal de la moda "sucursal".
De totes formes, penso, que ZP al final tindrà moltes opcions, abans que CIU per formar govern.
No hi ha ningú innocent de culpa i al final irem tots al infern.
Avui l'Espe(PP), Presidenta de la C.A Madrilenya ha anunciat la creació d'una escola a Madrid, en la que s'ensenyarà en català als fills dels pares que ho sol.licitin. Li posarà de nom Presidente Tarradellas.
No tinc paraules per expresar-li la meva gratitut. Ella, que ja va mostrar que entén perfectament "lo fet català", quan ens va dir nació, directament i per la patilla, quan el tema del trasllat a BCN de l'Agència Estatal de telecos. Amb alló de: -No podemos permitir el traslado fuera del territorio nacional...- Ara s'ens mostra encara més "oberta" cara als catalans i ens fa una escola per els nostres germans residents a Madrid.
L'ùnica manera que se'm acut per agraïr-li el seu amor a Catalunya i a la seva llengua no es cap altre que un èfimer però necessari "cunnilingus", tot tapant-me el nas -tinc compromís-. Penso que el millor es; pagar llengua amb llengua. I amor amb amor. Es tan evident que el català necessita protecció, com que a ella li cal mullar-se com una conilla, mentre nota que els seus mugrons són com pedres, i la llengua catalana la desfà de plaer, tot envaint-la allà on la passió explota i es torna liquid...
Davant la seva generositat i bonhomia; qui s'hi pot negar?
Interessats/ades amb la campanya del "cunni a l'Espe", que aquí vull iniciar,deixeu la vostra predisposició als comentaris -ara no em deixeu sól-. Catalunya us ho agraïrà i ella encara més.
Dificilment trobarem a cap altre lloc del món una país com Catalunya. Que demana perdó constantment per tenir una cultura propia i un teixit empreserial envejable, almenys fins fa poc.
Culturalment tot i que molts ens resistim a deixar la nostra llengua som conscients que la "fem" petita. Vivim sota el domini legal d'una de les llengües més fortes del món i ens enlluverna l'anglés. Molts parlem tres llengües, i a casa estant som capaços de fer esforços per intentar comunicar-nos en qualsevol llengua que no sigui la nostra. Cosmopolitisme? Complexe d'inferioritat? Estupidesa? Avui mateix el nostre President , José Montilla ha enviat "correos" a Andalusia per explicar als nouvinguts que no els cal parlar català, només faltaria!. Aquí no obliguem a ningú a res, mireu-me a mi, deu pensar.
Durant la decada dels anys 30, Catalunya representava el 40% del P.I.B Estatal. Avui estem aprop del 18%. Hem contribuit amb "solidaritat extrema" a fer d'Espanya un país del primer món, durant molts anys. Avui ja estem "de tornada" i exigim als nostres empresaris i inversors una serie de requisits que a cap altre lloc de la peninsula tenen igual. Avui, que la resta de productes espanyols són competència dels nostres, encara ens ho posem més difícil i mentre els entreguem els nostres impostos per el seu progrés, ens envoliquem amb lleis per obligar només als nostres empresaris a fer triples-mortals amb tirabuixó i els buidem la piscina.
Un país sense estima, ni cultura, que tampoc disposa de capital té els dies comptats.
De vegades, em dona la sensació de pertanyer a una secta d'idiotitzats, tot esperant el dia del holocaust final. En el que tots ens suicidarem, buscant una mort lenta i agònica, digne de la nostra trajectoria històrica. Jo, aviso: us deixaré penjats...
El "Tripi 2.0" té infinitat d'assumptes criticables, però una de les tres parts s'endú el primer premi en estulticia, estupidesa, afany de menjar calent i supuracions infeccioses.
ICV, sí senyor. Un exercit de craks on n'hi hagin... Començant per la parella "Ceaucescu". Ella, la Imma es declara antisistema des de damunt el cotxe oficial estant, cobrant una nòmina pagada entre tots nosaltres. Abans en Xoan ja ens haviat "engrescat amb la xerinola" del bus del superestatut en el 1.0. Ara en Xoan s'ha fet gran i li han donat una porra -i algún kubotàn-, i no cal dir, que com que ell és un home de pau no els fa servir. Ens intal.la radars a les carreteres per fer-nos d'angel de la guarda, tot i que aquest gener han augmentat espectacularment les víctimes de trànsit, també ho ha fet la recaudació per multes i sancions. Sempre hi ha una part positiva en tot. Fixeu-vos com cuida als seus empleats; que els redecorarà els llocs de treball amb tècniques Xoep-sunianes -o alguna mariconada semblant-. No us hagiu pensat pas, que en Xoan s'ha quedat sense sol.lucions per els accidents de trànsit mentre preserva el medi ambient: Prohibit entrar a Bcn a més de 80 -exceptuant les bicicletes-. I ja ens ha llençat un bio-globus-sonda amb el tema d'estrenyer l'amplada de les carreteres. No dubteu que ara vindran les propostes de: aixecar l'asfalt per poder-lo reciclar, i l'obligació d'insta.lar rodes quadrades als vehicles.
Un crak és també Francesc Baltasar i Albesa. Conseller d'habitatge i medi ambient -només faltaria!-. Què dir del habitatge que no s'hagi dit ja?. Restaurar un mas avui, vol dir un any de tràmits, molts més diners i passar per tota classe d'inspeccions de totes les agències hagudes i per haver. A la ciutat; tenim éls pisos més cars del Estat, i el lloguer és una "selva" molt verda. Però com sempre: s'ha de ser positiu... Al Aragó estan molt contents del Conseller Català. Les empreses catalanes estan omplint polígons sencers a Fraga i Saragossa, on es pot treballar complint la mateixa normativa europea que ens regeix aquí, però sense la necessitat d'haver "d'alletar" les infinites agències catalanes,i sense ni 1/4 part de burocràcia que ens exigeix la llei aquí.
I Boada? on és Joan Boada? diuen que es va "fugar" amb la Núria Pòrtolas, cosa que desmenteix en Jordi Guillot. Tot i que amb un cognom així, qui se'l creu?
Diuen que la nació espanyola, és de les més antigues d'Europa. Diuen que dins Espanya no hi ha altre nació possible. Diuen que el catalanisme és un invent dels burgesos catalans del segle XIX, que abans d'aixó els catalans erem els més espanyols de tots. Diuen també que el català és un invent de Jordi Pujol, que abans d'ell ningú el parlava... Representatiu és; el que a tots els llibres de texte dels nens catalans de primaria hi és inclós com una primera figura del "nostre" segle d'or, un autor que d'haver nascut al segle XX, podria haver escrit tranquil.lament "mein kampt" i que possiblement hagués sigut jutjat a Nuremberg. Però ens el fan nostre quan el molt fill de puta va ser capaç d'escriure coses així:
-"El catalán era la criatura más triste y miserable que Dios crió" "Son los catalanes el ladrón de tres manos" "Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido" Fco. de Quevedo"-
Veient la fotografia del llop i el gos he pensat que tot i que cada dia en queden menys, sempre hi haurà algún llop disposat a portar amb orgull fins al final la creu de ser el blanc dels escrits de castellans "il.lustres". Potser és instintiu?
Es conegut que quan un partit governa, col.loca a gent amb carnet als diferents càrregs. Consellers, Directors Generals, Gerents, Directors i així anar baixant fins l'ultim graó, que podria ser senyora dels cafès en un hospital públic, o bé, peó en una brigada d'alguna Diputació. Moltes vegades amb el carnet d'afil.liat s'en fa prou per ser... President de la Generalitat. Si, és cert, que a aquest afil.liat li caldràn suports dins el partit, però ningú li exigirà coneixements o experiència en res. Què sap Montilla? Quantes enginyeries té Joaquim Nadal? Saura ès advocat o expert en lleis?
Quan els afers de Govern i de país et duen a per exemple, el President d'Endesa al Parlament hi hauria d'haver-hi algú capacitat per poder rebatre. A més, no hem de presuposar que el President de l'energètica més potent del país serà com el nostre. Un semi-analfabet. I com així es va demostrar, no ho era. Ni un sól dels nostres parlamentaris li va poder picar el clau a Pizarro. Aquí, tenim la tendència de minusvalorar els nostres adversaris. Donem per fet que si ens és perjudicial ja és curt i, amb quatre preguntetes de primer d'Eso el tindrem amb les galtes vermelles. No senyor. Els nostres adversaris han sigut més forts i més llestos que nosaltres, per aixó estem com estem. Recordo també, aquella frase en roda de premsa de Salvador Gabarró(capitost de Gas Natural):"Hemos puesto el semen y dentro de nueve meses esperamos una criatura...". Ho deia amb cara d'escolanet despres d'haver-se begut tota l'ampolla de vi de missa i mig tapant-se la boca amb la ma, no se li veiés el somriure de "pillo". La va cagar. Ei, no dic que Gabarró no estigui preparat, que ho està, però competia amb un "monstre" i va perdre.
Vull dir, si ja els nostres teòrics ben preparats, de vegades perden alguna batalla. Què no han de perdre els Saures, Carods i Montilles junts ?
Després de llegir al bohemi, he buscat aquest video. Tot i així, encara hagués pogut ser pitjor, de fet l'ùltima imatge m'està donant idees.
Després d'encarar les eleccions del 9M amb una golafre ambició de ser ministre a Madrid, en Duran ho té difícil, i ja no només per entrar al executiu.
CIU juga a l'equidistàcia i posa condicions per donar el suport de la seva força. Però saben que només podran investir a ZP. Pactar amb el PP és un suicidi aquí i allà. No cal parlar del recurs al Estatut, tampoc del gir del partit de les gavines a extrems d'uniformisme contra natura. No. Fer President a Rajoy, ens portaria a veure a Montilla demanant des del concert econòmic, a les seleccions catalanes, fins l'oficialitat del català al mateix "paseo de la Castellana". Alhora que Carod-Rovira seria amamantat fins a engreixar-se altre vegada, com ja va passar amb Aznar. Amb un altre pacte entre PP i CIU fins i tot Saura tornaria a rearmar-se, cosa que sembla impossible que pugui fer ell sól a aquestes alçades.
Molt difícil ho té Duran, que ja no pot jugar més al regionalisme de pastanaga.
La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui. Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.
...//RESOLC CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.
EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)
El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.
Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós. Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)
Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos. Sí senyor!!
Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-
