SÓC UNA CROSTA

Hola, he decidit presentar-me. Sóc una crosta i un català irreal.

Una crosta; Els meus cognoms em delaten, i amb ells sempre seré sospitós d'alta traïció a Espanya. Les meves opcions polítiques no són ni el PSC, ni cap altre partit d'obediència espanyolista. No suporto la música dels Manolos, ni d'Estopa entre d'altres. A casa parlem català. El castellà el "gasto" tan poc com puc i tinc un marcat accent català. Vull la plena sobirania per Catalunya...sóc una crosta.

Sóc un català irreal; Ja que no treballo a la SEAT, ni faig de manobre. M'interesso per la política i no sóc optimista. No m'atrau "la Roja", més aviat em repulsa. No compro ni El Periodico, ni La Vanguardia. No crec en Espanya, ni en el federalisme, ni crec que la convivència amb la resta del Estat sigui possible en grau d'igualtat (i no per culpa meva). Sóc un català que s'ha de tenir amagat, per no ofendre les sensibilitats del Estat espanyol...sóc un català irreal.

Per tot aixó m'he de sentir culpable, i fer penitència i dejú. M'he de resignar a veure morir el teixit social i empresarial que ha fet forta Catalunya.
He d'agenollar-me a casa meva estant, ja que els nouvinguts i els "conversos" volen una societat i un país tant semblant a Espanya com sigui possible, encara que aixó signifiqui decadència i empobriment. He d'entendre que només el castellà és indispensable a Catalunya.

Sóc una crosta i un català irreal, o aixó em volen fer creure. Una persona despreciable a la que se li pot faltar al respecte dia sí, dia també. Una persona a la que cal estigmatitzar. A la que s'ha de minoritzar, fer callar i a la que se li ha de recordar la seva inferioritat via "manifestos por el castellano", via espoli fiscal desagnant, via incompliments varis per part del Estat.
Tothom ha de saber que no sóc respectable i ningú m'ha de defensar, ni tant sols el país que em cobra els impostos.


The Chords; I'll Keep on Holding On

JOAN LAPORTA

No vull dir res a favor seu, ni en contra. Ja que hi han elogis i retrets a fer-li. Només m'agradaria dir que; trobo vergonyos el lixament al que està essent sotmés.
Joan Laporta va patir un 60% de vot contrari en la passa moció de censura. Calia un 66% per poder convocar eleccions a la junta Culé. L'aritmètica l'avala...

Em sorprén que, els mitjans que avui reclamen la dimissió de Laporta tot i ser lícita la seva continuïtat en el càrreg d'aquest club privat. No fagin el mateix amb d'altres càrregs i de molta més rellevància (en teoria)i als que només avalen les matemàtiques.
Una Copa d'Europa i dues lligues em semblen èxits infinitament superiors als resultats d'aquets càrregs públics. A Laporta no li han envaït competències, A Laporta li paguen el convingut, Laporta es sap expressar, Laporta procura per el Barça i després per els altres...
Que El Periodico i La Vanguardia hagin saltat al coll d'en Joan, tot exigint-li la dimissió, en pro de no se quina moralitat exible a un President i a l'altre no, ens demostra el següent.

El Barça és una plataforma de poder que tothom desitja.
No es ben vist que el President d'aquesta entitat privada reconegui públicament la seva catalanitat.
Ser President del Barça sense ser del Opus o d'un partit espanyol és un pecat mortal.

En Joan és l'ùltim que ha de dimitir.

The Artwoods; I Take what I want.

CATALANA, BOTIFARRA DE LLENGUA

La botifarra de llengua, o catalana, és un embotit típic d'aquesta terra. La recepta, tot i tenir petites variacions sol ser molt similar a tot el Principat. La llengua del porc n'és la base.
S'estan constituïnt plataformes per modificar-ne la composició arreu de la Peninsula Ibèrica.
Perquè? S'ha demostrat que és cancerígena i separatista. Diverses en són les mesures a prendre.
Resulta, que uns hi volen afegir "pimentón dulce" per sol.lucionar-ho i fer més cosmopolita el tema...
D'altres volen prohibir la botifarra de llengua directament, ja que diuen que ofèn als nens, els retrassa el creixement i els traumatitza per la resta de la vida. A canvi, proposen substituir-la per el "chorizo de Cantimpalo"; molt més adequat per el desenvolupament de les criatures, diuen.

N'ès tal la pol.lemica, que fins i tot el flamant(i elegant)seleccionador espanyol de futbol, ha signat un manifest per fer del xoriço de Cantimpal l'embotit nacional espanyol. Diu, que la butifarra de llengua de porc no tindrà, ni ha de tenir mai la categoria de procucte "delicatessen" que té el De Cantimpalu.
Iker El Cid, jugador de la Roja, va salvar de morir a un pobres i indefensos nens. Xoriç entre llabis, va aturar l'atac d'una butifarra de llengua gegant. La botifarra embogidament desbocada volia desgraciar una mainada espanyola, i ell, com a bon "nacional" ho va haver d'impedir. Què faríem sense heroïs?

Humilment, jo voldria reconeixer, que m'he fet gran a base d'entrepans de fuet i catalana. Ara d'adult, no tinc aparents mostres de malformacions. Tinc una cua afilaberquinada de color rosadet perfecte. Llueixo una conna preciosa, que ja voldrien molts. I el meu morro, només és millorat per la meva orella...
L'ùnica cosa que accepto que pot molestar; és la meva forta pudor, intrínsicament lligada a la meva condició de garrí. Què hi farem?

The Primitives: Crash

DRAG QUEENS

Entre espanyols pura raça, entremesclats, peruans i catalans amb síndrome d'Estocolm aixó sembla una convenció de drag queens amb síndrome premenstrual.
Càntics, escàndols, pòlvora (aquesta vega en forma de focs artificials, hem tingut sort), borratxeres i més cantics. Entre d'altres; vote, vote, vote polaco el que no vote (em sembla que els rivals eren alemanys, no pas polonesos, oi?... )

No m'agrada transvestir-me, i què passa?
Que sóc un "demodé"? un pagerol? un catalufu, i què? Però jo no m'amorro a qualsevol lloro pintat de vermell.
Ja sé que no podré signar mai manifestos amb "Intel.lectuals", en pro de la molt cosmopolita llengua castellana. Ja sé que parlo un dialecte infecte que només fa nosa... Tot aixó ja ho sé. Però a mi no em vestireu de puteta berbenera.

Certament, va guanyar l'Eurocopa el millor equip. Però el dia que la guanyi Turquia no em convertiré pas al Islam, de la mateixa forma que avui no canto el que "Viva España", ni que em matin.
De totes maneres m'agradaria dir que: si jo disposes dels jutjes, els tancs i la clau de la caixa, com ara en disposen els drag-queens, jo sí que els deixaria jugar a diferència d'ells ells/elles. Ja que com a personetes, considero que tenen tot el dret, de poder gaudir del que ahir van gaudir amb tant plaer i exaltació. Plaer que, em neguen i que m'aboca a l'onanisme més melangiós.

The Rolling Stones; Have you seen your mother, baby?

LA CORPO.

Que els mitjans de comunicació són un aparador molt desitjable per els polítics ho sabem tots. Que tots els polítics, quan poden, grapegen els mitjans públics també ho sabem tots. Però no pensava que la mesquinesa política fos capaç d'enfonsar i amb tota l'intenció a la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

El PSOE en època de Gonzalez-Gal, ja va intentar desmontar amb totes les armes al seu abast la "Corpo" catalana, que Pujol intentava posar en marxa. No varen poder des de Madrid. Ara, des de dins mateix l'estan matant "sin que se note la intención".
La televisió, líder d'audiència amb Convergència, avui ja no té cap promagrama com: el més vist. Submergida a la tercera-quarta posició d'audiència, va perdent pistonada, amb cada canvi, amb cada acomiadament de cominicador i amb cada decissió política. Recordem que: Montilla, com a Ministre d'Industria és el màxim responsable
que a València les transmissions de TV3 s'hagin aturat. En Clos no sap ni que és València, ni TV3.

L'ùnic programa de Catalunya Radio, líder de la seva franja ha patit el decapitament del seu conductor. En Basses ha emmudit per ser una "crosta".
Amb l'argument de la Catalunya plural, a la "corpo" no hi queben ni locutors, ni comunicadors de clara tendència catalanista. Només son vàlids els "entretenidors" que tenen nivell C de baixllobragatí. Tot i que aixó signifiqui una desbandada de l'audiència, ja els està bé. Així puja la SER i deixem de tenir icones nacionals catalanes.

L'integrisme socialista espanyol s'està demostrant demolidor i no l'importa acabar amb tot. Faran un país nou, semblant a Murcia.

Suinage; Take Me Down

JA EM DISCULPAREU

Ja em dispculpareu aquests dies de no actualització del blog més ordinari del món, però és que se m'ha girat feina.
Estic igual que un fill de puta buscant la partida de neixament. Tinc pare i mare identificats, però faig la mateixa fila, tot buscant els signants de la rastallera de pagarés impagats que m'adreça el meu banc.

-Bon dia Albert, sóc en Pere del Popular
-AH! bon dia Pere, avui qui?
-Avui en "tal"...
-I de quin import?
-Aquest puja sis mil i "pico"
-Ah!! Ohh!! ..mm.. ara el truco. Aquest sempre havia pagat molt bé, eh !!
-Sí, però ara... Ja em diràs alguna cosa, eh Albert?
-Sí, i tant Pere, només faltaria. Ara mateix el truco...

I així portem uns quants dies en Pere Popular i jo. I així anem fent...

Per cert, tot i que tinc altre feina, trobo molt lleig que Unió Democràtica de Catalunya no fos ahir al acte d'Omnium per; la defensa del Estatut.
Del Psoe, era d'esperar...

Espero de tot cor que: "tots" els malpagadors siguin víctimes de trencadura súbita galopant de fèmur, cúbit, radi i rotula... després de pagar, aixó sí.

The Easybeats; Good Times

DECADÈNCIA

Molt més aguda del que sembla, transversal i sense retorn. Així m'ho relatava un empresari dedicat a l'obra pública. Té raó.
Em posava l'exemple del Regne Unit de finals dels setanta i de gran part dels vuitanta. Decreixerem, entrarem en recessió i gran part de l'economia productiva patirà transformacions brutals, abans de tornar a ser fiable per els inversors. O bé morirà en la mutació.
El preu dels combustibles i les energies en general. Aturada del consum intern degut a la pujada del euribor i al sobreendeutament. Productivitat poc competitiva. I l'enfortiment del euro. Faran que la nostra economia, canvii profundament i de retruc la societat.
A Catalunya ho tenim pitjor encara. La majoria de l'industria està fugint en busca de competivitat. No tenim grans marques en alimentació, energia, telecomunicacions, industria pesada... Només La Caixa. Pensem que; del 100% de la deslocalització estatal, un 50% han estat empreses catalanes...
No li sumeu la decadència de Catalunya en el pla lingüitic i cultural, o acabareu plorant.
No vull fer de Nostradamus, ni molt menys, però crec que tenim tots els elements per patir un difícil i canviant futur. Hem engegat la decadència.

Paul Revere& The Raiders; Indian Reservation

HEM DE SER HONESTOS

Alfonso Guerra (PSOE), en unes declaracions; reclamava l'aplicació del article 155 al País Basc, que preveu la supressió d'autonomia de qualsevol comunitat del Regne d'Espanya. En cas que el Lehendakari vulgui tirar endevant el famos referendum, per lliure associació amb Espanya.

Aquest senyor, esquitxat per tota mena d'escàndols en l'època del Govern Gonzalez, és un dels pares ideològics dels qui avui ens Governen a Catalunya.
No és d' estranyar doncs, que ahir la TV-res ens innundés amb l'Expo de l'aigua. Celebrada a la nostrada ciutat de Saragossa. Capital dels propietaris del Ebre, i dels qui ignoren la nostra llengua a la Franja de Ponent, i dels qui reclamen unes peces d'art litúrgic pagades religiosament als seus anteriors propietàris, i dels qui tenen recorregut l'Estatut Català al Tribunal Constitucional (igual que els dimonis del P.P).
Espanya, Espanya i Espanya era la paraula dominant en el guió del guapo presentador. Minuts i minuts dedicats a publicitar un nou projecte socialista espanyol. Genereosos i despresos que sóm els catalans ...

El congrés d'Esquerra ha donat per bones aquestes polítiques, escollint a qui més defensa a Montilla i el Tripi.
Vista la volada política que els compromisaris d'Esquerra desitgen; No seria més fàcil i honest portar a Alfonso Guerra com a presidenciable a la Generalitat?

Dandy Warhols; Cool as Kim Deal

2300

L'Onada d'impagaments mercantils, les fallides de les families, el desavastament dels mercats de combustibles i aliments, les vagues, les dificultats pressupostàries dels estaments públics amb les consegüents desatencions bàsiques, no són res. Res comparable al segon superdissapte a Can Esquerra.
Aquell dia es traçaran les polítiques a seguir i les seves estratègies, rumb al 2014 ...

Veient els ùltims resultats, en el mega-ultra-xupi exercici de DEMOCRÀCIA amb el que Esquerra s'ha lluit davant les altres formacions, no és d'estranyar que ni al 2014, ni el 2300. Aquí, no serem mai res més del que ens deixin ser.
Quants dels compromisaris/votants d'Esquerra estan disposats a perdre comoditats, fer sacrificis, o fins i tot, a posar en perill la seva integritat física per l'Independència del nostre país? ...Quants catalans n'estaríem disposats?

D'Espanya, si mai en marxem, no ho farem sense patir un cert grau "d'incomoditat". Ells defensaran el seu país. Ho sabem tots.
Si amb l'escampadissa de "desgràcies" patides ultimament per tot el país, no estem disposats a tot. I fins i tot, el màxim exponent del Independentisme pateix de síndrome d'Estocolm. On volem anar? Al ABC ja només s'en riuen
Comencem a preguntar-nos de veritat, què estem disposats a donar per Catalunya? Quants motius més necessitem per començar a fer-nos preguntes de veritat?
El viatge a Ítaca (o a Can Piaxapedret), necessita collons. A més de sort, convicció i intel.ligència.

Patrick & Eugene; I Bet You Look Good On The Dancefloor

VIURE DE GENOLLS

Definitivament us dono el condol a tots els catalans.
El superdissapte a Esquerra ha fotografiat la societat catalana, la que prefereix guardar la roba, mentre fa veure que neda. Ha Guanyat la candidatura dels que han preferit tenir feina oficial abans que fer oficial a Catalunya. Podran continuar pagant les hipotèques, els restaurants i demés, Catalunya s'haurà d'esperar...

A Can Montilla, ahir era festa grossa. Zaragoza, Joan Filesa i Crosta, Miquel Iceta, tenen un recordman teledirigit al partit més "independentista" del Parlament.
No hi ha altre atleta més ràpit en la seva especialitat que Joan Puigcercós. Com ja va demostrar als passadissos del congrés espanyol aprovant pressupostos a canvi de "tot", i com ja va demostrar a la seu de Governació repenjant la "rojigualda" per ordre dirècte d'en Pepe, el nostre President.
Primer jo, després els demés...

Amb aquesta mentalitat, per suposat, ningú arriscarà per fer el pas definitiu cap a la sobirania.
Sabem de sobres que aquest pas serà arriscat. Que qui el lideri es jugarà fins i tot la seva integritat física, a part de la seva llibertat i patrimoni... I En Joan de Ripoll, i tota la gent que l'ha escollit i li dona suport, han evidenciat ser de la mateixa raça de lloca. La lloca que omple i ha omplert els partits catalans durant els últims 30 (70) anys.
Preferim viure de genolls, que morir drets.

The Inmates; Love Me Two Times

US DONO EL MÉS SENTIT PÈSAM ?

Aproximadament avui, aquest blog fa 2 anys.
Si us fixeu abaix, just al final, hi ha un comptador de visites. Només vull donar les gràcies a les 8.500 entrades. Que per altre banda no representa cap record Guiness, ni molt menys. Però si tenim en consideració qui el fa, i com el fa, potser sí que seria un nou Guiness...

No entraré en reflexions filosòfiques sobre internet, els blogs ni les modernes societats. Només demano Marlboro al estanc, Heineken a la botiga, videos al YouTube i que la crisi no m'embargui l'Adsl...

Donar-vos el pèsam seria massa, oi? Doncs, per molts anys i que no us falti res.

The Ugly Beats; Bring her Down

OFERTA PÚBLICA

Aquest dies, són notícia uns informes encarregats per el nostre sofert Govern de la Generalitat. Uns valiosos i importantíssims informes que s'han de malpagar a 11.990€, per qüestions legals.
Jo m'ofereixo al Govern, i de forma pública, a fer els mateixos informes per només un 25% del que costen avui. És a dir; a 2.997,5€ l'informe.
Amb una mitjana de 1500 informes anuals(els mateixos que l'any passat) a 2.997,5€ cada ún, facturaré a la Generalitat la mòdica xifra de; 4.496.250 €.
Dels quals, prometo destinar un 10% a posar un pediatre 24 hores al C.A.P del meu poble, i dentista de franc per una població de 25.000 persones. Amb només 449.625 €.
Sense res més que esperar la resposta a aquesta generosa i socialment beneficiosa oferta pública, agraeixo l'atenció de les diferents Conselleries. Tot preparant-me per aquesta, dura tasca i aquest sacrifici econòmic, que té, com a ùnic motiu el meu amor per Catalunya. Visca Catlunya!!

The Putus Amos; That's How Strong My Love Is

NOUS I GROSSOS PROBLEMES

Segons Ramón Tremosa, hem de ser un país logístic o no serem. Xavier Sala i Martín aposta per reconvertir-nos en el geriàtric d'Europa. El que esta clar, és que la gran majoria del nostre teixit industrial ja ha rebut l'extrema unció.
A les rodalies de Girona i en una setmana s'han annunciat diversos tancaments Industrials. Encara que també tenim herois que "només" redueixen plantilla, i que possiblement només representarà allargar l'agonia.
El model català és mort, per la competència deslleial dels països emergents, que per altre banda, tenen tot el dret del món d'emergir i prosperar. Però ja no podem competir per preu. Hem de vendre exel.lència, i només tenim xiqui-xiquis amb alguna rara excepció. Del totxo i derivats no cal parlar-ne...

S'ha fet públic que Freixenet invertirà a València, per poder etiquetar cava català d'ampolla "blanca" amb un espanyolíssim "Cava de Valéncia". La vitivinícola catalana, també allarga tentacles fins La Rioja. Per poder esquivar boicots?
Seat és espanyola, com va deixar molt clar un directiu no fa massa.
En definitiva, l'industria pateix encara més quan se li nota massa la catalanitat.
Portuguesos comprant-nos empreses del sector primàri i enduent-se la producció cap allà. Zaragoza i Fraga engullint empreses catalanes esgotades de traves burocràtiques i d'agències catalanes de la cloïssa vermella i la mosca collonera.

Aixó també ens durà coses bones. Hem de ser optimistes com resa la Chacón. Si alguna altre vegada, l'Estat espanyol ens fa pagar un transvassament d'aigua,ja no hi haurà més discussions. Com que no la podrem pagar, ningú discutirà.

Si hem de ser geriàtric jo vull jubilats així. The Sonics; Boss Hoss (Demà en Ton els veurà)

JA N'HI HA PROU, PER FAVOR, PROU.

Senyor Montilla, us haurieu de col.locar davant l'automòbil.
Veieu les dues grans lluminàries als extrems del morro del cotxe?... fixeu-vos amb les llums taronges, just al costat de les grosses i blanques.
Ens harieu de dir si van bé.
-Ara sí, ara no, ara sí, ara no... gens menys, àdhuc!!

Aquest suat i vell acudit som nosaltres. Un poble que sí, però no.
Ahir, tot veient l'Àgora del 33; on el debat era sobre ERC, i tots els contertulis més o menys estaven relacionats amb Esquerra, em vaig adonar d'una cosa.
Tothom a Esquerra, militants, dirigents i votants en general coincidèixen:
Montilla ha estat la certificació del fracàs de la màxima estratègia i aixó ha dut el partit i el país on ens ha dut.
La confusió i l'enfrontament i la mediocritat és de proporcions bíbliques. De molt difícil sol.lució.

Com a poble i per rematar l'espectacle; només necessitem un arma de foc. L'agafem del puny, posem el dit al gatell, ens l'acostem a la boca i disparem.
Ja no patirem més, Montilla serà guardonat i a l'altre banda del Ebre ens dedicaran un "Especial Morancos", on les velles mullaran les calcetes.

JA N'HI HA PROU!! PER FAVOR, PROU.

The Solarflares; Can't get you

MEGÀPOLIS ESTAT

La Barcelona xiki-xiki torna a aixecar muralles.
Sense dir res a ningú i molt discretament, després de separar a catalans de dretes i esquerres, ara toca enmurallar Barcelona. Valuard del "cosmopolitisme" dins la pagesa, rural i crostàtica Catalunya.

L'insolidaritat camperola vol matar de sed als habitants de la metròpoli. Com si no fos suficient l'haver de soportar la mentalitat "nazionalista" de la camperolada, ara ens neguen l'aigua.
Boicot als productes gironins! Balances fiscals catalanes! Independencia de Barcelona!...Aquestes consignes sembla que comencen a arrelar. Tot i que amagant-ho sembla que no estigui succeint.

Totes les carreteres i les canonades porten a Barcelona. Tot el poder el té Barcelona i ara està quedant separada (silenciosament) del país.
El neixament de la megàpolis Estat vol ser la contraposició al país. El país que tanta nosa fa a Espanya i als qui governen la ciutat(espanyols, naturalment).
Fa 300 anys les varen enderrocar i ara les tornen a aixecar a conveniència. Sempre, l'objectiu és: neutralitzar Catalunya.

The Anabolics; Tonight, Tonight

FUIG D'AQUÍ VIRREI

El virrei Montilla ha visitat Torroella de Montgrí. Per explicar als regants del Ter que necessita l'aigua per Can Fanga.
A l'entrada ha sigut rebut amb xiulets, crits i pancartes, convidant-lo a complir la llei de 1959 on s'assegura l'aigua per els regants.
Una vegada a dins l'Ajuntament, Montilla ha dit que: com que les infrastructures han fet tard(es veu que venen soles), necessita l'aigua per on el voten a ell.
La gent de Torroella, a la sortida ha tornat a increpar al Virrei i els mossos l'han defensat desmesuradament.
Els empordanesos, tampoc s'han quedat quiets i s'ha iniciat una batalla campal; on han volat cadires, pals i pedres. Varies persones han resultat ferides per la "cordial" actuació dels guardies d'en Montilla. (ampliarem informació aviat, ja que TV3 no ha dit res al comarques, ho haurem de fer els indígenes...)

9 ferits en total, que no està gens malament...i les comarques revolucionades contra la capital.
La qüestió era dividir, i encara ens poden partir més.
Respecte a l'aigua; la nova dessaladora de Blanes alimentarà a Barcelona...també.

The Clash; London is Burnning

CATALUNYA FUTUR

He recopilat informació, he fet gràfiques i estudis logarítmics a fons, i crec que estic en disposició de fer-vos saber el futur de Catalunya en temes capdals.

La MAT: ara no es farà, i es perdran els projectes de sotarrament i les possibles compensacions. D'aquí a quinze dies(molt estirar dos anys), quan el sistema elèctric gironí esclati d'esgotament ens posarem de genolls davant Madrid, suplicant fer-nos càrreg de les despeses de la MAT. I regalarem l'aixeta del fluxe al Govern espanyol de torn en mostra de gratitut.

L'Estatut: després de fer president de la Generalitat al mateix "Manolo el del Bombo", li agraïrem infinitament la nova retallada estatutaria al T.C. Qualsevol li deixa decidir res a un paio així !!

Teixit Economico Empresarial: Tindrem La Multinacional. La Caixa s'haurà engolit tots els petit burgesos catalans, per ser la més gran empresa espanyola de tots els temps. I la resta, ja cobrarem el PER, que molt solidariarment Espanya disposi.

El català: ja veieu com l'aixafo jo mateix, un suposat integrista amb del.liris de "viajes a ninguna parte".

2014: s'em penja l'Espectrum després del 2010... és petit.

James Taylor Quartet; Be My Lady

A AMPOSTA -4,5

Avui, molta gent s'ha manifestat a Amposta contra el transvassament del Ebre. Segons la policia Municipal eren 6000-4'5, i segons l'organització 36.000-4'5. Amb les xifres no es posaran mai d'acord, com ens enssenya ultimament la "democràcia".
Però aquesta vegada han coïncidit tots amb "el complementari", el -4'5.

Què és el -4'5? Montilla, Saura, Carod i Joan Manuel Serrat. El 0,5 correpon a un mig home, o un bufó que sempre ha fet riure a la progressia anti Pujol, però al que ùltimament només li riuen les bufonades a les Castelles.
Ni polítics escarrosos (primeres espases), ni burgesia intel.lectualilla multicultirixupi...Mig minut a TV3 i ni mu a El Periodico, no interesa.

Primal Scream; Movin'On Up

FER LA GALLINA

Des d'Aragó presenten recurs al transvassament i reclamen unes peces d'art sacre. Des d'Extremadura ens volen veure la cara. L'andalús Chaves ja ens té fet el pressupost. El socialista i gallec Touriño ajuda a Chaves. Els valencians ens escupen cada vegada que poden. La C. de Madrid ens ensenyoreja el seu saber fer i la seva "solidaritat inmensa cap a la resta d'espanyols. Els manxecs, li aguanten la palangana a Touriño.

Com els va deixar ben clar el General Espartero; a Barcelona, cal bombardejarla cada cinquanta anys. El "Maestro" Quevedo ens va obsequiar amb una bona ristra de qualificatius, cap de positiu.
El General Patino al s. XVIII ja ho tenia clar:
-"... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo [Catalunya] tan criminal como el no discurrírsele pena condigna..."

-"Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa..."

I el Consell de Castella decidia.
-"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres."

-"...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."

Tal i com som, no ens han estimat, ni estimaran mai. Ens volen sotmesos i docils. Es saben majoria i ens veuen desarmats de lleis i pistoles. Que els impedeix passar-se amb la meuca?
De veritat algú es pensa que la Generalitat pot negociar res amb Espanya?. Les lleis les fan ells...

Per tant, haurem de pendre l'iniciativa. No ens podem quedar més temps parant els cops de tots i a més pagar la factura.
Ara mateix estem submergits i sense aire, necessitem arrivar a la superficie i omplir-nos els pulmons d'aire, o morir en l'intent. Perquè aquí on som ens morirem igualment.
Jo, ja en tinc els ous plens de fer la gallina.

The Jam; All Around The World

CONTUBERNI !!

La Mare de déu senyor!!
Ara comencem a saber qui és el responsable de tots els nostres mals. S'ha destapat una conxorxa internacional contra Barcelona.
Les proves són evidents: Han gosat publicar fotografies de la penosa imatge d'un vaixell descarregant aigua sostenible i de boca per tots els barcelonins i les barcelonines.

Jueus, masons, la perfida Albió, els deixebles de Garibaldi, Ganimedians i la rància i caduca economia de mercat lliure, ens estan torpedinant.
Catalans, catalanes.
Proposo aliar-nos amb Albania i Palestina.
I Tot seguit procedir a l'invasió de les Illes Britàniques i des d'allà atacar Europa sencera. Acabar amb aquesta xacra de l'usura, del lliure mercat, i de l'informació gratuïta.

Visca la Catalunya progressista, collons!!

The Temponauts; (She's an) animal

EL CUL BRUT I EL CAP BUIT

No estava prou empastifada la negociació del nou finançament català, que ens l'acaben d'enmerdar de dalt a baix.

La Generalitat pot encarregar a dit informes per menys de 12.000€. Doncs resulta que és pràctica habitual l'encàrreg de feines per 11.990€ per eludir el concurs públic. De temes tant capdals per el país com:
-"Estudi sobre validació dels portafolis de medicina familiar i comunitària", "Disseny d'un parchis puzle encunyat de la casa de cartró recortable(3.077€)"*, Ventil.lació natural dels patis (11.368€), El rat penat nana com a control de plagues de la papallona del arros al Delta del Ebre (11.965€)i així fins a mil i més... Total del acudit, 32 milions d'euros i diversos consellers investigats, segons La Vanguardia.

Tot això, està essent investigat per la fiscalia del TSJC en base una denúncia presentada per un col.lectiu de funcionaris de dubtosa oportunitat i tendència política: "Manos Limpias".

Perquè lligo una cosa amb una altre? Senzill.
Amb quina cara vas a dir-li a Extremadura que els retalles els drets adquirits de "solidaritat" perquè necessites fer aquets informes ?
La crisi, el TC, la insolidaritat, l'hombre de mala gestió. Tot son factors que ens han passat per la cara, un per un i a poc a poc. I que a més, son els oportuns per donar-li l'excusa a un mal pagador.

I nosaltres? a la defensiva com sempre, esgrimint "desafeccions" després de donar-li 25 diputats al morós tot practicant el vol gallinaci, que és el nostre, de debó. Perquè tenim el cul brut i el cap buit.

The Vines; Outtathaway

VET AQUÍ LA "CATALUÑA REAL"

Avui al matí, tot llegint La Vanguardia Digital he vist la llum.
M'he trobat sobtadament amb la "Cataluña real", aquella que ultimament tant es reivindica.
Aquella "Cataluña" que té la lletra Ñ com a símbol d'identitat. Aquella "Cataluña" on la "Feria de Abril" i els vanos sevillans (Capital catalana) són omnipotents. Aquella "Cataluña" on els molins encalats envaeixen les inmenses planures Quixotesques que domínen el país.

Només hi trobo a faltar una imatge del Matxu-Pitxu reconvertit en mesquita, el minaret de la Sagrada Familia, i un indígena vestit amb el típic barret mexicà i la xilaba clàssica.

Sembla ser, que la Fira literària de Bratsburg, al Land de XiliPicant els va deixar ben clar als ciutadans de la reunificada República Turca de Centre-Europa qui som i on anem.

Violent Femmes, Country Death Song (tradicional catalana, també)

CON LOS CATALANES NOS VAMOS A VER LA CARA

"Con los catalanes nos vamos a ver la cara..."
Paraules del President Extremeny, dirigides als alumnes d'un institut d'aquella Comunitat Autonoma. L'home estava parlant del finançament autonòmic, i ha deixat clar: que allà, no perdran un cèntim.

No està disposat a perdre els seus privilegis del dret a cuixa.
Sí a més de desflorar-la per llei, ella oposes la mínima resistència; el senyor té el dret d'abofetejar-la i fer-ne ostentació.
Déu i la biblia l'amparen amb la raó.

En un país on, "el políticament correcte" és al ordre del dia, només és permés oblidar-ho en rares excepcions.
Una d'elles és pixar-se a la cara dels catalans, que com a subdits, traïdors i avars, s'ho han guanyat al llarg de la història.

I aquí, a Catalunya encara estem més malalts.
Som la verge desflorada 300 vegades, però educada i discreta, sobre tot. Fins i tot, ja ens agrada que ens sodomitzin violentament i que tothom al carrer ens senyali amb al dit i els nens ens cantin:
-Puta consentida!!
-Puta consentida!!

De veritat algú es pensa que així es guanya el respecte per una llengua, per un país i per una gent?

Corda't la camisa filla i ves cap a casa per favor...

Wimple winch: Rumble On Mersey Square South

LA SACA AL CAP

Que bonic és omplir-se la boca amb polítiques socials, sostenibles, antitransvassistes i demés...Fins i tot a un tio tan lleig com al Saura de vegades t'el feien veure "interessant".
Criticar les decisions polèmiques i etiquetar-les immediatament de dretanes i retrogrades. Mostrar-se alternatiu a tot, jove d'esperit i generós vocació. Un poema quasi bé.

Entre moltes d'aquestes coses que proposaven les esquerres des de l'oposició i que ara governant, els fets contradiuen les boques, n'hi ha un de curiós. O almenys a mi m'ho sembla.
Saura, m'havia deixat clar que la funció pública era capdal i la protecció als drets dels seus treballadors, bàsics. No a les privatitzacions!
També m'havia deixat molt clar, que a la dreta ni aigua...Amb el PP, ni pactes, ni acords, només arraconament.

Bé, el Sr Saura ha privatitzat el servei de seguretat de la Conselleria d'Interior. Avui la vigila Prosegur, empresa del ram.

Ja no en fa prou privatitzant un servei públic, que a més dona de menjar al PP. Pactar no, però tractar-hi economicament sí.. I és que amb Prosegur hi tenen "certa" relació la familia Mayor Oreja.
Una familia i una empresa amb les que no hi tinc res en contra, ni els vull cap mal, però amb els que no hi hagués anat mai a buscar a n'en Saura.

Aquí us deixo un fragment que ens relata amb qui tracta en Saura.

"Ya el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Vitoria declara probado lo siguiente: la participación de Jaime Mayor Oreja en EULEN, que gestiona empresas de seguridad, de su hermano José María en Prosesa y, a través de la empresa intermediaria Estudios y Experiencia S.L., en otras empresas de seguridad, en las que participaban otros directivos del Partido Popular, como Prosegur, Prosesa y Protexa.

En la sentencia que resuelve el recurso de apelación de la Audiencia Provincial de Vitoria se va más allá y se declara probado lo siguiente:

- José Maria Mayor Oreja ha sido presidente de dos compañías de seguridad, Falcon Contratas y Seguridad S.A. y Falcon Servicios de Seguridad Integral y miembro del consejo a través de una empresa intermediaria de Cobra Sistemas de Seguridad S.A.

- José María Mayor Oreja fue apoderado hasta 1995 de Protección y Custodia S.A. que, tras la absorción por Protecsa, se convirtió en Prosegur y actualmente es administrador único de Segurotec S.A.

- Que el propio Jaime Mayor Oreja fue socio de Estudios y Experiencias S.L., empresa socia de Seguritec S.A. y de Protección y Custodia S.A.

- Dña. Purificación Mayor Oreja, hasta el año 2001, fue socia de Estudios y Experiencias S.L.

- José María Mayor Oreja sigue siendo hoy consejero de la sociedad Técnicas Especiales de la Construcción cuyo objeto social era la prestación de Servicios de Vigilancia, Protección, Defensa y Seguridad de las empresas.

- Marcelino Oreja es apoderado de Falcon Contratas y Seguridad S.A. Todos los datos anteriores los extrae la Audiencia Provincial de Vitoria del Registro Mercantil.


Saura, tio! una mica de dignitat, no? Almenys intenta dissimular que la qüestió no és fotra's una saca al cap i ensenyar el cul, mentre et considerin guapo.

The Spencer Davis Group: Please, Do Something-High Time

ETS ATURAT?

Ets aturat? Potser no vares acabar els estudis? Tens problemes de dicció? No tens cap ofici? Tens dificultats expressives? No superes la quinzena de prova de cap feina? No domines cap llengua extrangera? Tens severs problemes alhora de relacionar-te? No saps llegir? Desconeixes el "Windows"? Babejes?

Tinc la sol.lució. No als teus problemes, però si al teu futur.

Nosaltres t'oferim feina fixe i bon sou. A canvi només de fidelitat. No hauràs de pensar ni preocupar-te mai més de res, que per aixó ja hi som nosaltres.

Et sona la paraula P-R-O-G-R-E-S-S-I-S-M-E (repetir a poc a poc per no ennuagar-se)?. Doncs representem aixó mateix, el progressisme mutu, teu i nostre.

Som la major agència de col.locació del país, i ens dien Entesa de Progrés. Progrés, que aviat sentiràs en les teves pròpies carns (menjaras calent tres cops al dia, com a mínim)
No has somiat mai amb ser director general de joquesequé? Nosaltres t'ho posem al abast. Fins i tot et posarem personal relativa i minimament qualificat. I fill, germà, tiet o nebodeta d'algun de nosaltres. Per ajudar-te, no et malpensis.

Vinga! afilia't a qualsevol de les nostres "franquicies" i en quinze dies t'haurem arreglat la vida.

Th'Losin Streaks i The Nagg

ELS HOMES DE RODRÍGUEZ-SCHUMAGGER

Catalans, catalanes prepareu-vos per un nou incumpliment d'en " Rodríguez Schumagger".
No parlo de Formula-1.
El conseller Castells ja està preparat i espantat. Acollonit fins al punt de compartir plantejaments amb el conseller Valencià del ram (!!!)

Schumagger es mostra molest i demana lleialtat als seus vassalls catalans. Els diu que la roba bruta es renta a casa. Deu voler dir a l'executiva federal del PSOE, on Montilla hi té seient. No a Catalunya

Si algú dubtava per un moment del bandol escollit per el PSC aviat tindrà resposta als seus dubtes. De moment en Castells demana grup propi a Madrid del PSC, perquè es veu lligat i perquè sap que haurà d'acceptar, callar i mentir per defensar al PSOE.
Sap que no es cumplirant les xifres del Estatut, sap que la E.U ja ha tancat l'aixeta i, sap que la crisi va de debó.
Corbacho, Montilla, Chacón restan muts, ells ja rentan la roba a Can Schumagger. Tenen molt clar on és casa seva.
Polítics catalans??

The Bawdies; I'm In Love With You

MÉS PUTA QUE LES GALLINES

* Aquest post es publica sense fotografia en protesta per tot.

Us havieu pensat que era curtet... ?
Té a Iniciativa desmembrant-se i a Esquerra apunyalant-se; mentre ell li regala 25 diputats a Zp.
El capullito s'expressa fatal, té un posat en escena abroquilat (ningú diria que és d'Iznajar), afortunat en desgràcies i negligent al màxim alhora de gestionar-les.
Se li desconeixen estudis, especialitzacions o oficis i tot i així; és el "masca" de la Cheneralitá.
En Carod i en Saura es saben antropofagiats i ja no oposen ni resistència. Només els queda allargar la seva mort política el màxim de temps que els sigui possible.
Mentrestant, el mudet els van enculant tots els merders alhora que reclama a Madrid... el llibre d'instruccions de com gestionar la següent crisi.

Cap de nosaltres, ni un dels que llegiu aixó arrivareu/em a ser ni tant sols alcalde Cornella, cosa no gens despreciable.
En Pepe, a més ha sigut President de la Diputació de BCN (com han d'estar alla, també ??!!!), Ministro de Industria del Reino de España (aquí estant fatal !!!!), y ara Presideng de la Cheneralitá de Catunya. No gens menys !!!

Els tontets i mudets sou vosaltres, mindundis!!.
Aquí llegint aixó mentre podrieu estar "tomant" el poder. Un lloc on no demanen ni experiència ni preparació, i a més es menja calent!!
Esteu aquí fent-vos els inquiets, els culturetes, els preocupats, els responsables tot interessant-vos pel vostre país, i el que haurieu de fer és: preocupar-vos per vosaltres. Afiliar-vos al PSOE i el demés és perdre el temps...

A n´en Montilla l'hi hem arreglat la vida entre tots. No per gust. Perquè ell és més puta que les gallines i els demés som una colla de romantics per creure en la decència i la preparació per posar-nos límits a la vida.

The Birds; Leaving Here

LA MONTSERRAT SERÀ.

Quan el marxista i verd de Dior li va pregar, tot creient-se que s'el escoltaria. Ho feia amb una riota per sota el nas, digne d'un biodegradable, com ell.
Ell, tot just descobria com fer la O amb un canuto, que ella ja feia segles que vetllava per Catalunya.
No es per les pregàries del Conseller Gaspart, que avui plou. Ni serà per les meves que una riuada s'endura tota la porqueria de la Plaça Sant Jaume.
I és que si no hi pren part un èsser "superior" aixó no té sol.lució.

The Moog; Everybody Wants

EUTANASSIEM LA GENERALITAT, JA !

Fa dies que no dic res. Però és que no sé per on començar...
Primer, i abans que res voldria donar les gràcies al meu President. Don José Luís Rodríguez Zapatero, que ens ha tornat a sol.lucionar un problema, aquest cop l'aigua.

Ja fa temps, el bany de multituds que es va donar al balcó de la Generalitat a la plaça St.Jaume era un pressagi.
Ell i només ell, amb una visita va aturar els esfondraments al Carmel i va deixar anar morterada per els damnificats.
Ell ens va fer un Estatut Constitucional i nou, gràcies a déu!!
I ell va acabar amb els esbornancs(a casa en diuen així)de TGV, perdó AVE!
Día rera dia ens mostra com de gran i poderós és Madrid.
I nosaltres aquí, pobres de nosaltres! embolicats amb nazionalismes del S.XIX i creient que la Generalitat ens serveix d'alguna cosa. Què va!!

No us adoneu que més valdria suprimir-la? la Generalitat, vull dir...Que potser la presideix algú? consellers, què són consellers?
Sense aigua a les aixetes i mal vistos per tothom. Res, home res. Anem a ser pràctics i a estalviar-nos cantitats ingents de diners, que només serveixen perquè un poll resucitat que en la seva puta vida havia menjat calent, ara s'estigui construint una mansió i porti a les nenes al Col.legi Alemany.

Ni un guió de Bollywood hagués sigut més escandalosament patètic i clar. Deu ser que ja ens va bé que sigui així.
Aixó sí, abans d'haver de menjar rates...
Eutanassiem la Generalitat i que no pateixi més?

The Aardvarks; I'm Not Like Everybody Else

QUÈ MAQUINEN?

El Psoe sembla que fagi la punyeta al Tripartit, tot picant l'ullet a CiU.
Carod ja fa dies que parla d'una "pinça" i Montilla es nega en rodó a parlar del transvassament de Roine, dient que és una broma de mal gust. Quan Zp promet (!!!) estudiar-ho.
Tot semblaria que el Psoe prefereix i necessita a CiU, i que el tripartit no és més que una nosa.

Esquerra i IU(IC) els seus antics socis a Catalunya i a Espanya han patit tal devallada electoral, que de puntals del govern han passat al grup mixte. Fent del PSOE l'aglutinador del vot dels que es consideren anti-dreta, anti-feixites i paladins del progressisme en general.
Recordem que; qui més va buscar la bipolarització PP-PSOE va ser el mateix PSOE i tots els demés varen caure com conillets al parany.

CiU es avui la primera força a Catalunya i la tercera a Espanya.
Qui fa nosa per tal d'arribar a la bi-polarització total i a l'espanyoltzació (de bon taranna, aixó si) de tots els racons del Estat?
La resposta és CiU.

La federació catalanista no pot caure de cap manera a les urpes del bon rotllo, però t'apunyalo per l'esquena del PSOE. No deixem d'oblidar que Montilla abans que President de la Generalitat ha sigut Ministre i membre de l'executiva del PSOE.
Montilla no és President per accident. Li va posar ZP, li va posar la nova guardia del PSOE. I Carod.
Com és que Montilla davant les repetides crisis que tant l'han desgastat sempre s'ha amagat i hem anat a cercar la sol.lució a Madrid?
Tot ho sol.luciona Madrid o així ho sembla; Estatut, llum, infrastructures, finançament i finalment l'aigua. Sempre ens ha de treure el problema Madrid.
I la Generalitat, cada dia queda més despretigiada i es mostra més inoperant.

Què fariem els catalans sense Madrid? Estaríem perduts, segur.
Aquesta és la feina del home gris que tenim per President.

The Art Woods; Sweet Mary

SÓC AIXÍ

N'estic fart d'escriure frustracions nacionals. De vegades aquest bloc sembla el diari d'un ploramiques, d'un nat emprenyat. No és així, m'agrada riure, m'agrada jugar, m'agrada sentir-me orgullós de ser qui sóc i de ser d'on sóc, m'agrada la meva llengua, m'agrada la meva terra. N'estic enamorat
Però massa sovint em recorden que de meva no en té res. Me la lloguen, només em tenen aquí per mantindre-la neta de verdisses i pagar els meus impostos.
Els amos s'avergonyeixen de mi.
De vegades, massa sovint m'auto-odio per no recuperar el que considero meu, el que era dels meus avis, m'auto-odio per haver d'agenollar-me davant l'amo cada vegada que ell ho desitja.
De vegades no sé si tancar el bloc i deixar de fer el misèria...Però quan veig la garruleria dels amos, sé qui sóc i sé que no deixaré de ser mai així.
Los Salvages; Soy así

EL QUÈ I NO EL QUI

Molt habilment les esquerres s'han autootorgat els valors que tothom desitja per la seva societat.
Progressisme, benestar social, sostenibilitat, optimisme,igualtat social...etc. I la llògica del populisme ha fet la resta.
Jo (l'esquerra) sóc el bó, i l'altre(la dreta) és el dolent. A partir d'aquí no cal programa, no calen idees, no calen calendaris.
SI TU NO HI VAS, ELLS TORNARAN, és la màxima expressió d'aquest discurs, on el qui és més important que el què.
Amanit amb un punt de modernitat cinèfila i opp-art de saldo tenim un producte que ven. La prova, el 9-M.
I com que no us he vengut cap programa, si no que m'he vengut jo. No espereu que dimiteixi ni faltat d'aigua o sobrat de fugues nuclears.
Evidenment anem malament. Per mi, només val el què, i el qui és fa irrellevant.

The Vogues; Saturway

COVARD ?

On és? us preguntareu molts; lluitant per defensar-nos.
Com és que mai surt a marcar lideratge i a tranquilitzar a la població quan hi ha una crisi nacional del tipus: apagades, col.lapses, hospitals incendiats, sequeres, embussos de 70 km a les autopistes, crisis econòmiques, contagis a criatures, invasions de competències, incumpliments de promeses del pèrfid Zp o fins i tot "apunyalaments" dins el seu govern...Aixó són foteses, tonteries.
Ell, mira als ulls a la mort, cada dia trenta vegades com a mínim. Ell, és un valent que no pot estar per aquestes nimietats.
Els seus porucs socis de govern es lamenten del cost electoral que els suposa donar-li suport, però si no fos per el nostre valerós i aguerrit President, "ells ja serien aquí"(els homes gavina, "la crosta" i els infidels, vull dir)
Deixem-lo guerrejar i aixequem altars i campanars en nom seu que no en trobarem cap d'altri que així ens defensi. Visca Montilla !!!
The Urges; Jenny Jenny

EMERGÈNCIA NACIONAL

Emergència nacional.
Amb aquestes paraules qualificava el conseller Baltasar la situació hídrica a Catalunya.
En realitat, l'emergència va començar quan Maragall va ser escollit President. El "Dragon Khan" català arrancava amb un viatge a Perpinya, continuava amb un Estatut de misèria, retallat i enribotat per totes bandes i finalitzava amb l'expulsió del amo de les claus, i el seu partit del govern progressista català. Semblava que amb nou president -Maragall estava vetat per el PSOE- l'emergència nacional catalana podria millorar.
Amb Montilla de President s'han fet evidents tots els dèficits catalans i el país ha caigut en un espiral de desgràcies que fa fredat. Amb l'agreujant de la falta de reacció, o fins i tot, d'encert del Govern Montillista.
Ja fa dies que estem d'emergència nacional, anys...

El més curiós de tot, és que el partit del president en aquests cinc anys ha sigut el que menys erosió ha patit.
Esquerra i Ic-Verds han patit i estan patint greus problemes interns i de suport electoral, per contra el PSOE arrassa a les generals espanyoles.
Maragall escollit català del any, i a Montilla no li estossega ni déu.

Catalunya està d'emergència nacional, i el més fotut del tema és que una gran part de la població catalana, o almenys resident i amb dret a vot a Catalunya no sap veure qui són els veritables responsables de la situació crítica, que s'agreugerà amb la crisi econòmica.
ERC i IC, han patit l'abraçada del ós socialista i trigaran a recuperar-se de les ferides. Catalunya serà la següent víctima de l'abraçada, i certament que l'emergència i el perill existeixem, però els hídrics potser són dels menys importants.

The Singles; Hipnotized

CAL?

Sóc anti-Carod, sóc anti-política d'Esquerra -abans, Republicana i de Catalunya-.
Cal aquest espectacle, entre en Manelic del Paquet i el Mesies de Cambrils? Cal que l'herari públic català hagi d'invertir 200.000€ en millorar l'imatge d'un polític que està més cremat que la vespino d'un hippy? Cal desprestigiar, dividir, enfrontar a Esquerra -assalt n.34-? Calia fer President a un espanyolarro de castanyola?.
Es veu que si.
Sóc anti-Carod. I què?

The Satelliters; Abba

LA VORACITAT ESPANYOLA

Era d'esperar un altre incumpliment més del major mentider del Regne, Zp.
Respecte al nou finançament de Catalunya, avui El Periodico publica aixó.

CONJURAR ELS GREUGES
La mesura respon a criteris econòmics i po- lítics. Entre els primers ressalta el desig de rescabalar aquestes autonomies per la pèrdua dels fons de cohesió de la Unió Europea. Els motius polítics, en canvi, procedeixen de l'Estatut. Després del cost que li va comportar, Zapatero no vol que la reforma del finançament --forçat per la contumàcia de la Generalitat-- provoqui més greuges territorials. Que l'Estat inverteixi més en solidaritat i ho faci més visible sembla la millor recepta per fer callar la cantarella que "Espanya es trenca". Si s'hi afegeix que algunes de les autonomies que es nodreixen de l'FCI són feus socialistes com Andalusia o Extremadura, el moviment de Zapatero cobra encara més sentit.
L'equip de Solbes aclareix que el seu altre desafiament és que el nou sistema també premiï l'esforç fiscal d'autonomies com Catalunya o Madrid, on es recapten més impostos. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb ampliar la cessió de tributs d'acord amb l'Estatut --50% de l'IRPF i l'IVA, 58% dels especials-- si, com ara, els ingressos addicionals es compensen amb una participació més baixa en el fons de suficiència.
La solució, segons assenyala Economia, és que quan la collita tributària superi la prevista --per eficàcia recaptatòria o perquè la Generalitat apugi la pressió fiscal en l'ús de les seves noves competències--, una part o tot l'excedent, segons el cas, es quedi a Catalunya. La fórmula perquè això no vagi en detriment de la solidaritat està per definir. I, novament, darrere de les xifres hi emergeix la política: que siguin satisfactòries per a Catalunya depèn en bona mesura la pervivència del tripartit.

Resumint; Com que a Espanya s'els acaba el "xollo" europeu, algú ha de pagar. Si els catalans volen millor finançament s'haurà d'atracar, extorquir, robar i aixugar (com ja han fet amb l'aigua) als contribuents del principat. Més del mateix...

Aquí ningú plantarà cara. Al PSC, PP, ICV i C's ja els va bé, a CiU es barallen per pactar amb el mentider i a Esquerra...son uns pobrets.
Com no reaccioni el poble tocant a somatent i fotent algun espant a algú no hi ha sol.lució.

The Godfathers; STB

EL DIVORCI NECESSARI.

Durant molts anys la federació de CDC i UDC ha sigut ùtil al creixement del país. Avui, tot i ser la força majoritaria al Parlament català, la perdua de votants comici rera comici és lent, però sagnant.
Els uns, Unió, frenen als altres, Convergència. I viceversa.

Ha arribat el moment del divorci, per sumar.
Convergència podria mostrar-se amb més personalitat sobiranista, lliberal, moderna, centrista i fins i tot transversal. Per així pescar nou vot en un segment de població molt desencantada de la política i que avui o no vota, o vota a ERC i PSC tapant-se el nas.

Unió també podria captar nou vot. El moderat de Can PP, el democristià en general, el regionalista i pactista.

Desapareixaria un grup històric del catalanisme, però en surgirien dos de nous amb un potencial superior al actual.
Es necessitarien, com també es precisaria d'ERC. Però potser així els pactes entre grups catalanistes serien més fàcils i per sobre de tot serien en benefici de Catalunya.

Els líders del catalanisme han de tenir molt clar aixó, o bé ens condemnaran a tots els catalans a patir la vulgarització, el pensiment i el populisme de pastanaga que representa el PSOE.

Muck and The Mires, Report from battle of the bands

ALMERIA ÉS SECA ?

El conseller Nadal avui ens ha anunciat que estan estudiant deixar a Lleida tan seca com Almeria.
Mitjançant un acurat projecte d'enginyeria per la nova cultura del aigua basat en: un complicat sistèma d'absorció circumstancial de desubicació licuosa i transfluiditsació acrònica amb gir social d'afluents inclós, evidenment.

A Barcelona tenen sed. Ja han aixugat el Ter, el Llobregat i la que els sobra la llencen -son així de xulos-.
Ara li toca al Segre afluent del Ebre... De què em sona a mi l'Ebre? Ah! si, l'Ebre és aquell riu que les dretes volien transvassar i que el clamor popular de la bona gent progressista i d'esquerres va fer aturar -amb molta raó, per cert-.

Calia valentia per un projecte així, que d'un sol cop assequi Lleida i perjudiqui l'Ebre, el Delta i el camp de Tarragona. D'aquesta manera s'estalvien patiments inútils a la flora, la fauna i a les personetes que habiten les terres a dessecar. O es moren o marxen. Però no hi ha el patiment inutil del projecte de les dretes...

Siguem Almeria, siguem un desert i un dia exportarem aigua com ells.

Visca la nova cultura del aigua !!!

60ft Dolls; Talk to you

NO ÉS LA PROCEDÈNCIA ELEFANTS!

Nazi, feixista, racista. De totes bandes li cauen avui trompades a la senyora Marta Ferrussola. Heribert Barrera(agredit al mig de la Rambla per aquest motiu), el mateix Pujol, columnistes diversos i catalanistes en general; a tots els han dit el nom del porc, quan han demanat més respecte per Catalunya als extrangers.
Un home que després de 30 anys aquí, encara té dificulat per parlar català, segueix sent un extranger. Però només per deixadesa seva, per gust, per ignoràcia, per vagancia, per despreci, per innecessari...
Si a més, és el President dels catalans per interessos polítics més que per mèrits propis, és normal que algú li recordi que no és simpàtic, com a mínim.
Si a més, és un home poc preparat, poc vàlid i els país se li desmonta als dits i ell fa veure que no és problema seu, és normal que algú li recordi que no val.
No és la procedència elefants! el que es critica és l'actitud i la vàlua.
Sempre hem de demanar perdó els mateixos?

The Ugly Beats; The Light Comes On

RES A PERDRE

Es diu que, qui no té res a perdre no ha de tenir por.

Veritablement què té a perdre CIU? Res.
Fora de tot arreu, arran dels pactes tripartits, no s'han de casar amb ningú. Ans el contrari, la veritable i egoïsta feina de CIU ha de ser re-conduir el catalanisme amb l'avantatge que significa no tenir res i tenir-ho tot. Aprofitar el potencial votant descontent que ha fugit d'Esquerra i del PSC. Aprofitar el sentiment de desemparament de molts catalanistes.

No crec que sigui responsabilitat de CIU, dotar a l'actual Generalitat de millor finançament, quan tot i ser la força majoritaria queda fora per sistema de tot arreu.
Per aixó, ja hi ha en Montilla, en Carod, en Saura, un Govern amic i un "brand new" Estatut.
Mas i Duran no han de pactar res amb ZP. És Zp qui els necessita per assegurar-se estabilitat, l'estabilitat que no li convé a CIU.
Per tant, s'ha de demanar la lluna. Qui els donarà la lluna? ningú.
CIU no ha de quadrar uns pressupostos, CIU no necessita desplegar un Estatut, CIU no governa...
Ara és podrà saber si a Convergència hi ha gent llesta i preparada.
Ara es podrà veure si la famosa "Casa Gran del Catalanisme" era de veritat. Ara CIU podrà proposar als catalans un canvi cap a millor, no pactant amb el Mentider de la Moncloa.
De lo contrari, enterrarem a Esquerra, CIU i possiblement al catalanisme...

The Lambrettas; Go Steady

VULL FECILITAR

Vull fecilitar al gran ideòleg de la pluja fina. Capaç d'immolar als pocs homes vàlids del partit per plujar-nos o pixar-nos al damunt, finament, aixó sí.
Fins i tot, l'enemic a exterminar els ha passat la ma per la cara, amb un escolanet, calb i malalt.


Sharon Tandy; Hold On

ÉS CURIÓS...

Submergits fins les orelles a la jornada de reflexió, després d'una nova mort política l'últim dia de campanya...

Hi ha una cosa dins el trist assumpte que em fot molta gràcia. Els beneficis en aquets casos -si és que n'hi han- sempre cauen al sac d'uns. El PSOE
Demà fregaran la majoria absoluta, si no la treuen. Quan la responsabilitat com a Govern que ha fracassat en les negociacions amb ETA, també és seva.
Amb el desgraciat 11-M i els més de dos-cents morts, varem poder veure com catapultaven a un Bambi sense suports ni dins el seu mateix partit a la Presidència del Regne d'Espanya. Mai ningú va gosar dir alló de: "Només es donaran les condicions amb l'absència de violència", que tant els agradar fotra'ls per els morros als bascos. A ells aixó no els és obstacle per res.
Per descomptat que ningú gosi dir-los que ells són els creadors de GAL. Podem dir-li assassí i mentider a Aznar per fets de fa 6-7 anys amb la guerra d'Irak. Podem dir-li lladre a Pujol tot i ser absolt en el cas Banca Catalana, engegat per un fiscal molt proper a qui tots sabem...
Ningú demana l'il.legalització de ningú per els GAL. Només faltaria!!!Ningú renuncia a res, tot i la violència, només ho han de fer els altres. Ells no estan obligats a res. Ans el contrari, quan en són els directament beneficiats, que resulta que és sempre, ja els va bé.
El mateix PP cau en la trampa del "bon rotllo i optimisme" sociata. No cal dir que els partits nacionalistes és senten encara més culpables que el PP i tampoc diuen res.
Es molt curiós veure com la violència sempre beneficia als mateixos. Demà tornara a guanyar el PSOE i ETA no desapareixerà del tot. Ja els va bé així...Que n'és de curiós tot plegat, oi?

The Outsiders; Misfit

ABURRIMENT

Vergonya li hauria de fer al PSOE haver centrat la seva campanya en desqualificar al oponent en lloc de proposar positivament. Si no em voteu a mi, vindrà el llop. És com dir: jo sóc dolent, però l'alternativa pitjor.
El PP...són d'un altre planeta.
IU no sé si saben que hi han eleccions el dia 9. Han fet campanya?
CIU i ERC estan enmanillats per les seves propies estratègies de regalar-se al PSOE a canvi de res. I continuen apunyalant-se quinze vegades cada dia. De llàstima.
Els demés han de treballar el pressupost, estratègia i ideòlegs. O sempre seran dels "demés". Condemnats al extraparlamentarisme o al grup mixte, els que tenen sort.

Fang, aburriment i poca cosa més.
Em preocupa i molt la nul.litat d'idees i propostes dels qui han de gestionar la societat del Estat, del que en formem part.

No fa massa, un "amic" que llegeix aquesta pàgina, em fotia gra per la meva negativitat respecte als partits catalanistes. Fins i tot, em convidava a afiliar-me a un d'aquets partits extraparlamentaris.
Segueixo veient nuvols negres. Ser de la Generació X -per afeccionats a etiquetes- deu marcar, però celebro que sigui Kurt Cobain a qui se'l hagin fotut els cucs, i no a mi.
"U sigui", jo ja vull, però collons!! és que no hi ha més que mitjaneses i aburrits, plens de fang fins als genolls.

Avui, he vist nevar. Per aixó sol, val la pena aixecar-se els matins.

Paul Revere& The Raiders; Hungry

GOLAFRES

Un dia de cada dia a les 2 de la tarda. Conduint i pensant en la reunió professional a la que em dirigeixo.
Veig per el retrovisor una patrulla de camuflatge dels mossos, amb el "pirulu" engegat, a mig Km darrera meu. Adelanten cotxes, no respecten les continues. Era evident que estaven perseguint a algú. Quan el cotxe policial és a la meva alçada, m'aparto a la meva dreta tot cedint-los el pas. M'adelanten i s'encén un rètol lluminós darrera el cotxe dels mossos que em diu que m'aturi. Ho faig, tot pensant en puc haver fet i en que ja era segur que feia tard a la reunió de feina.
El motiu de l'espectacular persecussió no era cap altre que: NO PORTAR EL CINTURÓ.
I jo els responc: I no n'heu fet un gra massa? Calia fer 200 infraccions més i posar en perill altres vehicles en la persecussió?
Segons el mossos jo havia infringit el codi de circulació amb una falta "relativamenet" important. Per aixó em varen multar amb 150€ i retirada de 3 punts del carnet. Tot aprofitant que ja em tenien aturat em varen caure uns altres 150€ per "petites cosetes" de caire administratiu. Val a dir, que l'agent en la persecussió hauria d'haver perdut 500 punts del carnet. Però per aixó ell és l'autoritat i jo només un contribuent, que va haver de suspendre la reunió de feina.


Una canalització d'aigua propietat de la Generalitat, fa tres anys que perd 11.000.000 de litres d'aigua al dia, quan el país és amb alerta vermella per sequera. I aixó només és un dels 500 "accidents" dels que em sigut víctimes i tots sense responsable polític -ni retirada de punts-.
Que no tenen cotxes patrulla d'incognit els fiscals? N'hi han de fiscals? I els jutjes, on son? En quin collons de país vivim? Cal ser tan golafre?

Uns patim i els altres patam.

The Untamed Youth; Empty Heart