Avui al matí sentia als representants del PSC admeten que estem sota mínims en inversió i infrastructuta. Semblaven ofesos per la deixadesa del Govern Central de PSOE.
Entre moltes altres coses i em sembla que ha sigut, el molt Honorable conseller Castells. Ha proclamat que des de el Govern, donen llum verda al tecer carril de la A-7, de pagament evidenment.
Jo pregunto; La sra Tura, Consellera del Govern Montilla també es manifesterà tal i com feia al peatge de Martorell, quan era oposició? No proclamaven les esquerres que ells acabarien amb els peatges a Catalunya?
Tenim una N-II (Barcelona-La Jonquera) que fa pena. Dos carrils mal asfaltats, amb revolts perillosos i sempre va molt transitada. Avui a 13 d'Agost s'ha hagut de tallar per l'enfonsament d'un pont a Biure D'Emporda. Culpa de la pluja, segons el Delegat del Govern a Girona. Quinze dies d'obres.
No hi ha projecte de país, Montilla només gestiona.Si els trens no funcionen, ja els arreglarem.Si falten escoles, ja les farem i quan s'enfonsa un pont, ja l'arreglarem.Que només teniim una carretera del Estat que connecta BCN amb França, reforcem l'autopista de pagament,propietat d'una entitat amiga que ens condonna mil milions de pessetes...
Gestors? Si, de lo seu.
Teenage Fan Club; What You Do To Me.
dilluns, d’agost 13, 2007
dissabte, d’agost 11, 2007
LA PROFUNDA
L'expressió: Catalunya profunda, sempre m'ha posat calent.
Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.
La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.
Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...
De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.
Primal Scream; Country Girl
Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.
La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.
Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...
De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.
Primal Scream; Country Girl
dijous, d’agost 02, 2007
RAÓ AQUÍ
Es busca persona humana viva i major d'edat. No importen titulacions, ni estudis, ni preparació, ni tant sols cal experiència. Se li exigirà obediència cega al aparell del partit.
S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa.
Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).
Raó a: www.Esquerra.es
Preguntar per el senyor José-Luís
The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)
S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa.
Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).
Raó a: www.Esquerra.es
Preguntar per el senyor José-Luís
The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)
dimarts, de juliol 31, 2007
UNA COLLA DE BURRUS D'ORELLES
Esquerres i dretes, catalans-catalans i catalans-espanyols...i així anem dividint.
Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla.
Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general.
Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C-
Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...
I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-.
Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.
No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols
Small faces; Mad John
Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla.
Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general.
Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C-
Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...
I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-.
Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.
No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols
Small faces; Mad John
dijous, de juliol 26, 2007
LES ESQUERRES, LA LLUM I EL BENEFICI PROPI
Em puc considerar un privilegiat per viure on visc. Lluny de nuclis urbans, al vell mig d'un espai protegit.
Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres.
Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura.
Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.
Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.
Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar.
Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.
Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.
The clutters; Rock and Roll
The Clutters- Rock and Roll
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres.
Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura.
Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.
Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.
Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar.
Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.
Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.
The clutters; Rock and Roll
The Clutters- Rock and Roll
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
dilluns, de juliol 23, 2007
ELS SACRAMENTS
Cal creure en alguna cosa superior que doni sentit al invent. I si alguna vegada podés quedar algún dubte interpretatiu; aquest sempre serà resolt amb benefici del invent.
Sacralitzant i fent intocable tot alló necessari per no modificar un Status pre-establert.
Un dia serà la casa Reial, l'altre una Constitució que té ja 30 anys, demà passat la llengua castellana, la setmana vinent una solidaritat que a la llarga ha quedat demostrat a qui perjudica...unes balances fiscals, que es pecat mortal publicar-les...una suposada igualtat entre espanyols, falsa inclús per llei...
Hi ha una frase d'Esperanza Aguirre molt significatica al respecte d'aquesta Espanya del segle XXI:
No podemos permitir que se lleven fuera del territorio nacional a Endesa.
Tot referint-se a l'Opa de la Catalana Gas Natural a l' electrica espanyola.
No ens hem d'estranyar que avui sigui El Jueves, ahir varen ser els Vascos, i quan vinguin a per mi...jo ja estaré sol.
The Godfathers; She gives mes loveeeeeeeee
dijous, de juliol 19, 2007
AVUI
Avui en Piqué ha deixat el PP, el Barça continua presentant jugadors, fa un dia que 200 persones varen morir en accident aeri al Brasil i segur que hi ha hagut un cotxe bomba a Irak...ah!! i m'hi jugo el que volgueu a que en Carod l'ha cagat una altre vegada...
Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.
Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.
Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...
Segurament que jo seré el primer en no cumplir...
The Nerves;Hanging on the telephone
Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.
Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.
Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...
Segurament que jo seré el primer en no cumplir...
The Nerves;Hanging on the telephone
dimarts, de juliol 17, 2007
L'ESTIU
Al estiu passan coses que no tenen esplicació empírica.
Com es pot veure a la foto les feromones que desprén el cos d'aquesta dona, sota 7 capes de roba fan embogir la bèstia que té just al darrera seu. Que en el seguent fotograma -que no tenim-, li clava el nas al vell mig del cul.
Les 7 capes de roba al damunt, son fruit de l'experiencia de la dona...que escarmentada d'anys enrera, de les embestides de la bèstia per aquestes dates. Va decidir camuflar el seu femení olor. Ni aixó la salvarà...
De fet, aixó ho podriem interpretar com una mena d'autodefensa de la femella...En realitat si observeu bé la seva posició, no cal ser Doctor en etologia per Harvard -Com jo- per veure que no es la més adient per autodefensar-se. Abans el contrari...I és que quan arriva aquesta època del any, ella ja sap que, dit en llenguatge científic: S'ha de fer l'estreta, tot i que el que més desitja és; sentir les seves natges oprimides per l'embestida de l'animal quadrúpede i baballós, que la segueix.
Així i només així desapareixen les causes de la seva propia secreció Hormonal, que tant neguitosa la fa estar. Alhora que podrà a tornar a posar-se dreta i caminar a dues cames i orgullosa la resta del any.
L'animal continuarà a quatre grapes, esperant...a l'estiu vinent.
Summer fun; The Barracudas
dimecres, de juliol 11, 2007
FETS NO, PARAULES TAMPOC
Ja es curiós que l'empreseriat català vagi un pas -o deu- per davant del govern Montilla. I posi damunt la taula una opció per dirigir l'aeroport del Prat des de Catalunya.
Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.
Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt...
Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul.
Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit.
Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis.
Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu.
Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.
A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva
Chocolate Watch Band; don´t need your lovin
Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.
Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt...
Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul.
Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit.
Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis.
Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu.
Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.
A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva
Chocolate Watch Band; don´t need your lovin
dimarts, de juliol 10, 2007
L'amo obre la porta i llença una butifarra podrida a fora. Salten els gossos, es mosseguen, es fan sang...tots volen la butifarra amb cucs, mentre l'amo s'els mira i riu.
Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies.
Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.
Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...
Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca
Paul Revere and The Raiders; Hungry
Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies.
Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.
Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...
Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca
Paul Revere and The Raiders; Hungry
dimecres, de juliol 04, 2007
DROGADISSO, MÉS QUE DROGADISSO
Quant torno a casa després de treballar, llegeixo els diaris electrònics. Moltes vegades em motiven per escriure en aquest bloc.
Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.
Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid
Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...
Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar.
I si ens ens endroguessim tots plegats?
City of people; The Cannibals
Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.
Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid
Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...
Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar.
I si ens ens endroguessim tots plegats?
City of people; The Cannibals
dilluns, de juliol 02, 2007
JA NI RIUEN
Catalunya durant els dos últims segles ha estat el motor económic del Estat espanyol. Als voltants del 1930 el PIB català rondava el 40% del total espanyol i avui no arriva al 19%. Espanya s'ha desembolupat, cosa molt correcte i molt necessària. Però és evident que Catalunya ha perdut molt pes específic, capacitat de decissió i respecte.
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.
Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.
Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.
El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.
La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.
The Stems: For Always
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.
Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.
Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.
El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.
La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.
The Stems: For Always
diumenge, de juliol 01, 2007
LA MORT LENTA
Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
Slow death, Flamin' Groovies.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
Slow death, Flamin' Groovies.
dilluns, de juny 25, 2007
LLÀSTIMA DE PAÍS.
L'estratègia política adoptada per la cupula d'Esquerra; que va des d'intentar captar vot socialista, a fer-se veure com un partit amb responsabilitat de govern i passant per l'absència total de reclamacions nacionals, més castellà a les escoles. Resumint posar cara de partit d'esquerra més que de republicans o catalans. S'ha esgotat.
No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.
Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també.
Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b.
S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.
El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.
Llàstima de país.
Jenny & the Rascals, You told me a lie
No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.
Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també.
Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b.
S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.
El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.
Llàstima de país.
Jenny & the Rascals, You told me a lie
divendres, de juny 22, 2007
ETAPA POST-NACIONAL
Montilla ha afirmat més d'una vegada, que a Catalunya després de Maragall i amb la seva presidència, entraríem en una etapa post-nacional.
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
The Kane Triplets; Mission impossible
Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia.
D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més.
Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
The Kane Triplets; Mission impossible
dijous, de juny 21, 2007
QUE FEM MALAMENT ?
Apart de regalar una lliga de fútbol al etern rival, el Barça sempre ha volgut representar el catalanisme.
Si entenem el catalanisme com aquella forma d'entendre Catalunya representada en l' afirmació nacional de la mateixa i alhora en la modernitat i la democràcia no puc entendre -ni vull-; que joves criats aquí siguin capaços de calar foc a 8 banderes del seu país. Del lloc on estudien, on treballen, on viuen i on molts ja hi tenen els seus morts.
No caiguem per milionèssima vegada en fer autocrítica o inclús en demanar perdó per no haver fet compendre res a aquets fills de puta.
Ja n'hi ha prou d'anar de genolls per la vida. S'els penja dels ous i cap per avall...i si no tenen ous...de les gònades, les branqueas, les antenes o la cua.
The aardvarks; You're my loving away
dissabte, de juny 16, 2007
VENJATIU ?
Tenim més de tres-cents metres lineals de fites en comú, una riera que separa les finques i un munt de conflictes entre nosaltres.
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.
Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.
M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.
Looking; The Loved Ones
Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment.
Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic.
Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal.
En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.
Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat.
Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.
M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot.
Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.
Looking; The Loved Ones
dijous, de juny 14, 2007
BILINGÜISME CASTELLÀ-ESPANYOL
Podeu triar.
El fet que Catalunya encara sigui considerada una nació es deu en major o menor mesura a la llengua propia del país.
Les opcions polítiques colonitzadores del tipus; PP, C-anos, i part del PSOE ho saben, i no els importa enfrontar a mitja població contra l'altre mitja. Usen les llengües per treure rèdits electorals tot revifant els amors patrioteros espanyolistes. Reclamen el bilingüisme a tot arreu de Catalunya.
Que és el bilingüisme? quines són les dues llengües que hauriem de dominar tots els catalans? només dues?...
Reclamen escolaritzar els nens més petits en la llengua materna. Català i castellà...els marroquins, rumanesos, russos o gambians es veu que no tenen mare, i per tant tampoc llengua materna.
Fins i tot s'atreveixen a dir que el castellà és perseguit a Catalunya. Quan tots sabem que no hi ha ni un català que no domini el castellà, i si molts castellans que ni entenen ni parlen ni els interessa el català.
Potser haurien de començar a reclamar aquest bilingüisme als seus propis votants.
Aquestes opcions mai els hem sentit reclamar, ni els sentirem tampoc l'oficialitat i l'igualtat del català al parlament espanyol o al parlament europeu. Total, és una llengua de pagesots i nazionalistes...Com tampoc els hem sentit reclamar el dret dels nens catalans residents arreu d'Espanya a poder escolaritzar-se en la seva llengua materna. És que els catalans que resideixen fora tampoc deuen tenir mare...o no es mereixen els mateixos drets que els fills dels castellano-parlants a Catalunya.
Saben de l'importancia de la llengua en el fet nacional espanyol i el dia que siguin majoria ens obligarán al veritable bilingüisme castellà-espanyol. Ells si que ens deixaran triar...
Try it, The Standells
dilluns, de juny 11, 2007
LA FRAGILITAT D'ESPANYA NACIÓ
Quan una nació ha de basar la seva integritat interior amb la força de les lleis i la força militar per cohesionar-se, deixa de ser-ho.
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Un clàssic, Hush; Deep purple
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat.
Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola.
Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola".
L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec.
Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Un clàssic, Hush; Deep purple
diumenge, de juny 10, 2007
ESPANYA I L'ESTAT DE DRET
Eta dona per trencat l'alto al foc. Vint-i-quatre hores més tard es detingut i empresonat l'activista De Juana Chaos i poques hores més tard Otegui corre la mateixa sort.
Quines coincidències,oi?
Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol.
Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...
Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.
The Long Ryders; Looking for Lewis and Clarke
Quines coincidències,oi?
Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol.
Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...
Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.
The Long Ryders; Looking for Lewis and Clarke
dimecres, de juny 06, 2007
LA SECTA HA DECIDIT SUÏCIDAR-NOS
La secta ha decidit suicïdar-nos a tots plegats.
Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera.
Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.
Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats.
Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por.
Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.
Xantatge? Extorssió?...Potser dossiers personals?
Odi, ràbia, frustació acumulada? complexe d'inferioritat?
Tot i que molt em temo que el veritable motiu no és altre que; l´imbecilitat
Undertones; Teenage kicks
Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera.
Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.
Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats.
Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por.
Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.
Xantatge? Extorssió?...Potser dossiers personals?
Odi, ràbia, frustació acumulada? complexe d'inferioritat?
Tot i que molt em temo que el veritable motiu no és altre que; l´imbecilitat
Undertones; Teenage kicks
diumenge, de juny 03, 2007
THE TELL-TALE HEARTS
Quant tens 20 i et sembla que el món serà teu, acompanyes la vida amb una banda sonora.
Els records, els associes a unes cançons. Els meus van lligats a aquest grup de Sant Diego, California; The Tell-Tale Hearts.
Penso que no sabré descriure en paraules tot el que m´ha despertat la seva música; per tant. Els torno a escoltar quasi 20 anys després i l´efecte és el mateix.
Crawling back to me.
It's not me.
Versionant als Outsiders
Just a matter of time
dissabte, de juny 02, 2007
SINGLES
Singles, o concus...si voleu solters, desaparellats. No s´han decidit o no han trobat la seva mitja taronja. Molts en fan broma, d´altres n´estan orgullosos i t´expliquen els grans avantatges de no tenir lligams; les festes, els lios, la tranquil.litat...
L'industria que de tonta no en té un pèl, per aixó és industria...s'ha fixa´t en el que realment necessita tot aquest segment de la població.
Raccions individuals als supers, cotxes petits, mobles de solter fins i tot vagines enlatades per qui les necessiti.
I el producte estrella per les senyoretes, és aquest troç de plàstic en forma de braç d´home, que no deixa de ser una mena de coixí.
Els creadors ja estan estudiant la perfecció del seu producte.
Que es basaria en dues noves funcions i asseguren que serà l´home perfecte.
Dotaràn la mà del braç, d´un moviment rotatoti capaç d´obrir qualsevol pot amb tap de rosca, per dur que estigui; obrirà des d´un pot de cigrons a un d´anxoves o de crema.
I la segona funció, la definitiva serà fer que el dit índex i el cor tinguin moviment. Tant giratori, com vibratori...per separat o junts, segons l´exigència de cada mestressa.
Quina Barbie tornarà a necessitar d´un Kent ?
The Turtles; Outside Chance
Los Bravos; Bring a little lovin
dijous, de maig 31, 2007
THE BLACK KEYS
A simple cop d´ull en directe, un pensa; qué fan dos peluts amb una guitarra i una bateria només?
Doncs confirmar una llei de la metafísica musical que diu; com més et compliques la vida més la cagues...
Són la simplicitat portada al màxim extrem, però amb una virtud que no té quasi ningú; saben fer cançons.
Nats i criats a Akron, Ohio aquets dos músics tenen més collons i honestetat que moltes grans estrelles que es valen de grans bandes de músics per camuflar les seves limitacions artístiques.
En Dan el guitarrista i cantant a part de bon gust, demostra ser un depurat interpret perfectament conscient dels seus límits, amb una veu envejable.
En Patrick, el bateria...es un home simple i contundent, un rellotge.
El que és clar, és que amb tanta limitació instrumental s´ha de treballar molt per sonar bé, i no només cal treball...es necessita haver nascut amb "alló" tant especial que tenen els genis -els gitanos en diuen "duende"-. Ells ho tenen tot.
Són un grup de Rock que no et deixen indiferent. Fuzz
You touch:
Strange desire:
10 A.M Automatic:
dimecres, de maig 30, 2007
ENS HI FAREM MAL
Resulta, segons el líder espiritual d´alguns catalans altrament anomenat President de la Gestoria que; la gent s´absté d´anar a votar ja que estan conformes amb qui els governa...
Avui sentia a Cat Radio un exemple del pa que s´hi dona.
A Bcn ciutat, que es governa municipalment per districtes, n'hi ha un que toca -com si fos una loteria- via pactes a una senyora de IC-verds.
Es veu que aquesta senyora que no ha guanyat ni de bon troç, governarà el districte amb encara no un 5% de suport electoral...Ja ho deia en Xoan Saura capo dels Verds i el nostre conseller d´Interior i participació ciutadana, qui no voti esquerres no cal que vagi a votar... I jo hi afegeixo; que tant s´ens en fot.
Esquerra és a punt d´una crisi de les que fan història i ja amaga que potser, que qui sap, que a lo millor... no entrarà a formar part del Tristpartit a BCN. Mentre les CUP augmenten en representació general i concretament a varies poblacions deixant a Esquerra per darrera seu.
I és que s´ha de ser un fil.ligrana per nadar i guardar la roba, i en Carod és de tot menys un fil.ligrana.
Evidentment que Esquerra ha errat l´estratègia i des de fa molt temps. Al extrarradi de la capital han perdut la representació en molts municipis en benefici del PSOE, que perd 180.000 vots a tot el Principat...i que fa que la seva hegemonia en càrregs augmenti exponencialment a la perdua de vots. Recordem que governa en Montilla amb 250.000 vots menys que en Maragall. Aixó si que és un malabarisme...
Elvis Presleys de regidors a Reus amb programes electorals dignes d´una casa de senyores de moral despistada.
La PXC recollint el sentiment del mal govern i entrant com a segona força política a Vic i d´altres poblacions...plataformes que neixen com bolets i moltes d´elles aconseguint representació.
I el millor de tot està per arrivar; la sentència del Tribunal Constitucional al nou Estatut.
Ens hi farem mal i de veritat, o bé, qui ens tregui d´aquí governarà 23 anys més...
Boss Hoss; The Sonics
diumenge, de maig 27, 2007
Tips ?
La gent ha parlat.
Castigant lleugerament al PSC tot i conservar l´hegemonia municipalista. Una CIU movilitzada i repuntant significativament en diferents ciutats estratègiques. Els dos partits crossa del PSC, Esquerra i IC-Verds paguen bastant car el seu "entreguisme". El PP manté fidelitat del seu vot, tot i Ciutadans, que han demostrat ser un veritable bluf.
Punt i apart és mereixen Plataforma per Catalunya i les CUP.
PXC serà decissiva a alguns Ajuntaments de Catalunya, i l´opció política que ells defensen comença a tenir "clients". Seria convenient espantar-se per l´exit d´aquestes propostes i l´augment de l´abstenció.
Les CUP han passat la mà per la cara a Esquerra en varies poblacions, un gran mèrit d´aquestes agrupacions polítiques, sense practicament cap ressó mediàtic ni cap musa semblant a la LLansana -Sí, ja ho sé...però, no he pogut evitar pessigar-li el cul a vampiressa esquerrosa-.
La gent en comença a estar tipa...
Miracle Workers; You´ll Know why
Castigant lleugerament al PSC tot i conservar l´hegemonia municipalista. Una CIU movilitzada i repuntant significativament en diferents ciutats estratègiques. Els dos partits crossa del PSC, Esquerra i IC-Verds paguen bastant car el seu "entreguisme". El PP manté fidelitat del seu vot, tot i Ciutadans, que han demostrat ser un veritable bluf.
Punt i apart és mereixen Plataforma per Catalunya i les CUP.
PXC serà decissiva a alguns Ajuntaments de Catalunya, i l´opció política que ells defensen comença a tenir "clients". Seria convenient espantar-se per l´exit d´aquestes propostes i l´augment de l´abstenció.
Les CUP han passat la mà per la cara a Esquerra en varies poblacions, un gran mèrit d´aquestes agrupacions polítiques, sense practicament cap ressó mediàtic ni cap musa semblant a la LLansana -Sí, ja ho sé...però, no he pogut evitar pessigar-li el cul a vampiressa esquerrosa-.
La gent en comença a estar tipa...
Miracle Workers; You´ll Know why
dimecres, de maig 23, 2007
LA GUARDIA CIVIL INVESTIGA ALS MOSSOS
Una jutjessa ha cregut més oportú que fos la Guardia Civil, qui investigui als Mossos del capità Enciam altrament anomenat Xoan el Verd.
No era ja prou el descrèdit aconseguit per el nostre flamant govern que el mateixos jutjes van a buscar a la Guardia Civil per investigar la nostra policia...i els nostres dirigents no diuen res, no fan res...no passa res?
Estan fent que Xavier Pomés sigui recordat com el General Wellington, vist el que hi ha avui el tracte de General al ex-conseller Pomés és el mínim que podem dir-li.
Fa molts anys vaig disfrutar moltíssim amb aquesta canço, Out of our tree dels Wailers.
Aqui està versionada per the Moviees l´any 1998.
No era ja prou el descrèdit aconseguit per el nostre flamant govern que el mateixos jutjes van a buscar a la Guardia Civil per investigar la nostra policia...i els nostres dirigents no diuen res, no fan res...no passa res?
Estan fent que Xavier Pomés sigui recordat com el General Wellington, vist el que hi ha avui el tracte de General al ex-conseller Pomés és el mínim que podem dir-li.
Fa molts anys vaig disfrutar moltíssim amb aquesta canço, Out of our tree dels Wailers.
Aqui està versionada per the Moviees l´any 1998.
dijous, de maig 17, 2007
M'AGRADA
Quan estava perdent tota esperança en la política, apareix la Tania Derveaux.
Ella ofereix veritables polítiques d'interés, res a veure amb les mamaratxades que tenim aquí.
40.000 mamades o fel.lacions... aixó si que és estima per la seva gent. Algú s'imagina a Montilla mamant-la a 40.000 tius?... Ell, és incapaç de ser infidel a Zapatero.
Trobaríem a 40.000 tius disposats a deixarse-la xupar per en Montilla?...!!!
Encara que molt em temo que si la Tania té uns bons resultats electorals, el PSC ens presenti com a proper presidenciable al "desinteresat" d´en Miquel Iceta...al temps.
Frank Popp Ensemble; Love is on our side
dimecres, de maig 16, 2007
VULL UNA ALCALDESSA AIXÍ
A Lepe, població que es distingeix per la seva innovació i modernització constant es presenta a alcaldessa(PP)aquesta formosa joveneta.
Així ens mostra tot el seu programa...i així la votaré jo, demà mateix m´enpadrono a Lepe.
Els leperus no contents amb plantar taronges de 3 en 3 per fer Trinaranjus ara també xulajeran d´alcaldessa.
Miro al Montilla, miro al Carod, miro al Iceta...m´he de fer leperianu !! Algú prefereix a alguna d'aquestes morses?
1-2-5;The Fuzztones
dilluns, de maig 07, 2007
UNEIX-TE AL PRM
Uneix-te al PRM i sigues feliç
El nostre motiu fundacional i objectiu polític no és cap altre que; agrupar en un Partit la Revenja de Pasqual Maragall.
Proposem;
-Desprestigiar a base de veritats i polvos pica-pica al PSC-PSOE. Només ens sentirem alleugits del nostre deure explicant la veritat i tota la veritat del Govern ZP-Montilla, i a aquest últim...li omplirem el seient amb cola-impacte i li lleparem les ulleres (posades).
I ja està...Que senzills que som, oi?
The Woogles; Rugged but right
El nostre motiu fundacional i objectiu polític no és cap altre que; agrupar en un Partit la Revenja de Pasqual Maragall.
Proposem;
-Desprestigiar a base de veritats i polvos pica-pica al PSC-PSOE. Només ens sentirem alleugits del nostre deure explicant la veritat i tota la veritat del Govern ZP-Montilla, i a aquest últim...li omplirem el seient amb cola-impacte i li lleparem les ulleres (posades).
I ja està...Que senzills que som, oi?
The Woogles; Rugged but right
diumenge, de maig 06, 2007
LA DEMOCRÀCIA ESPAÑOLA.
Al final de la dictadura els catalans van haver de renunciar a moltes demandes i necessitats, en pro d´una democràcia conjunta amb els espanyols. Tot confiant amb la bona voluntat i el respecte que semblava mostrar aquell poble espanyol amb ansies de democràcia i llibertats.
Al 1930 el PIB català representava el 40% del total estatal i tenia un 87% de renda per sobre la mitjana espanyola. Avui representa el 19% del PIB i disposa d´un renda del 22% per sobre la mitjana.
Perdent molt pes específic, tant de PIB com de renda en aquets ultims 30 anys de democràcia.
Una democràcia que s´ens demostra altament perjudicial per els interessos presents i destructiva per els nostres interessos futurs.
Amb una separació de poders inexistent a la pràtica on els alts tribunals que són els qui han de donar raons als conflictes Estat-Generalitat, son posats a dit per els partits que dominen els altres dos poders.
Fa que avui, sigui impossible sostenir que és beneficiós per els catalans ser espanyols.
Només hem de circular per les nostres carreteres, viatjar en tren, portar els nostres nens a escoles-barracó, o posar-nos a la cua de les llistes d´espera per la sanitat...o bé esperar ajudes de la Generalitat per les families, per cuidar-les per tenir fills...etc, etc.
Es tan escandalós tot plegat que per exemple: Quan CIU va arrancar d´Aznar l´any 1996, 51.000 de pts per aixugar el deute de la sanitat catalana. Aznar al endemà mateix enviava a Catalunya 85 inspectors d´hisenda més.
Iniciant una campanya de pentinats contra el frau fiscal de manera sectorial en el turisme i concretament al món dels càmpings. Que curiós que a Catalunya hi hagi el 75% del total dels càmpings estatals, no?
No cal ser "nacionalista transnochado", un "pueril separatista", un "ètnico-identitario" ni un "analfo-periférico" per adonar-se que Espanya és un negoci pèssim per els industrials, i la pobresa i la gana per els treballadors i els més necessitats.
Fins ara, encara ens podien prometre el tancament de fronteres i la protecció dels nostres-i els seus- productors. Avui ja ni aixó poden fer...Només xuclar i xuclar, que els seus vots han de conservar.
Almenys doneu-nos una mica d´amor; Spencer Davis Group, gimme some lovin.
dissabte, d’abril 28, 2007
AHIR A LA NIT
Ahir a la nit em vaig tornar a passar de la ratlla amb els Sugus -de suchard- del meu fill. Ultimamanet ho faig massa sovint i crec que m´estic matant massa neurones. Les al.lucinacions són cada vegada més acollonants.
He estat tota la nit de "trip" i em perseguia en Pasqual Maragall. Em deia que; el nou Estatut no ha compensat el esforços ni el desgast util.litzats en ell, que Zapatero l´ha traït -només a ell????- i que Montilla només és l´executor de la veu del seu amo, el PSOE...llegia els diaris, escoltava la radio...i sempre m´apareixia en Paqual.
La sort és que quan em desperto tot continua al seu lloc; Montilla encara és president i aixó ens assegura que no passa res...mai passa res, ni nigú diu, ni fa res...no hi ha res a fer, només deixar els Sugus -de Suchard-
La Psicoabstemia; Blow up
dissabte, d’abril 21, 2007
L´ESQUERRA DEL MAGÈSTIC
A Jordi Pujol i Soley se´l va criticar molt durament durant els 23 anys que va estar presidint la Generalitat Catalana. Moltes vegades amb raó i d´altrés no tant.
Va pactar amb tothom dretes i esquerres, catalanes i espanyoles mentre era criticat de regionalista, nacionalista, venut, pidolaire i de mangant.
Inclús avui, els actuals governants li imputen molts dels mals de la Catalunya actual.
Ja fa uns dies parlava amb una sindicalista, concretament de UGT. Una conversa sobre música ens va portar a Jordi Pujol -ves a saber perque?-.
S´em va posar molt seria tot de cop i em va dir:
-Com el trovem a faltar !!!!- i va seguir despotricant contra l´actual govern...
Avui parlava amb un conductor de camions, segons ell:
-Hace años fui afiliado a las juventudes socialistas de Badalona-
L´home que ha nascut a Catalunya i no m´ha dit ni mu en català m´ha posat la mateixa cara de circumstancia i serietat que la sindicalista al parlar de Jordi Pujol.
-Ese hombre si que era listo, no como lo que tenemos hoy-
Només vui afegir que el tant criticat pacte de Magèstic amb Aznar va ser bastant més productiu per Catalunya que els 4 anys de socialisme a Barcelona i Madrid. I als numeros en remeto, i al prestigi amb remeto, i a saber que Aznar parlava català en l´intimitat em remeto.
Les esquerres encara no han pogut millorar el Magèstic -tot i ser un papu- i molt em temo que les perspectives no son de millora.
Ja no només estan fent "inmortal" a Jordi Pujol, estan fent bó al repelent d´Aznar.
I ho diu la mateixa gent d´esquerra ...
Va pactar amb tothom dretes i esquerres, catalanes i espanyoles mentre era criticat de regionalista, nacionalista, venut, pidolaire i de mangant.
Inclús avui, els actuals governants li imputen molts dels mals de la Catalunya actual.
Ja fa uns dies parlava amb una sindicalista, concretament de UGT. Una conversa sobre música ens va portar a Jordi Pujol -ves a saber perque?-.
S´em va posar molt seria tot de cop i em va dir:
-Com el trovem a faltar !!!!- i va seguir despotricant contra l´actual govern...
Avui parlava amb un conductor de camions, segons ell:
-Hace años fui afiliado a las juventudes socialistas de Badalona-
L´home que ha nascut a Catalunya i no m´ha dit ni mu en català m´ha posat la mateixa cara de circumstancia i serietat que la sindicalista al parlar de Jordi Pujol.
-Ese hombre si que era listo, no como lo que tenemos hoy-
Només vui afegir que el tant criticat pacte de Magèstic amb Aznar va ser bastant més productiu per Catalunya que els 4 anys de socialisme a Barcelona i Madrid. I als numeros en remeto, i al prestigi amb remeto, i a saber que Aznar parlava català en l´intimitat em remeto.
Les esquerres encara no han pogut millorar el Magèstic -tot i ser un papu- i molt em temo que les perspectives no son de millora.
Ja no només estan fent "inmortal" a Jordi Pujol, estan fent bó al repelent d´Aznar.
I ho diu la mateixa gent d´esquerra ...
dijous, d’abril 19, 2007
Prostitutus i prostitutes
Qui no s'ha agenollat mai per qüestions de feina? Qui no ha aguantat un ruixat del superior o client? Qui no tiraria el despertador per la finestra qualsevol dilluns a les 6 del matí?
En canvi aguantem i aguantem que així el lloger pagarem...
Prostitutus i protitutes de Catalunya, com volem esperar a ser mai un país de veritat, si a molts de nosaltres ja ens agrada i tot mamarla de genolls???!!!
El senyor de la foto es la viva imatge del català agenollat i mamador per gust
The godfathers; cause i said so
dimarts, d’abril 10, 2007
LA MALTRACTADA I LA CUNYADA
Diuen que les dones maltractades pateixen una mena de síndrome de culpa. Després de rebre, creuen fins i tot que el marit agressor té raó.
Imagineu a un matrimoni que comparteix pis amb la germana d´ell. Ella, l´esposa rep, i està convençuda que ell la pica amb raó.
Quan es pot mig incoporar despres de la tunda habitual, la cunyada molt atenta li repeteix altre vegada tot el que no fa bé, i no posa en dubte la legitimitat del seu germà en fotra-li gardeles, més aviat tot lo contrari.
Qui diu gardeles o plantufades diu: boicots, desinversió estatal, desprestigi cultural i negació del mateix per llei...no m´allargaré en els continus menysteniments espanyols cap a Catalunya.
Patim la sindrome de la dona maltractada, ens piquen i ens agenollem per que ens la fotin més forta amb la sabata i a les costelles.
Estem lligats de mans i peus, moralment no som ningú i estem captius de la nostra acomplexada identitat.
El que la cunyada no sap, és que quan m´hagi mort a mi li tocarà a ella...les dues som dones i el malalt patirà del mateix. Seguirà bebent.
Wreckless Eric - Pop Song
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
Imagineu a un matrimoni que comparteix pis amb la germana d´ell. Ella, l´esposa rep, i està convençuda que ell la pica amb raó.
Quan es pot mig incoporar despres de la tunda habitual, la cunyada molt atenta li repeteix altre vegada tot el que no fa bé, i no posa en dubte la legitimitat del seu germà en fotra-li gardeles, més aviat tot lo contrari.
Qui diu gardeles o plantufades diu: boicots, desinversió estatal, desprestigi cultural i negació del mateix per llei...no m´allargaré en els continus menysteniments espanyols cap a Catalunya.
Patim la sindrome de la dona maltractada, ens piquen i ens agenollem per que ens la fotin més forta amb la sabata i a les costelles.
Estem lligats de mans i peus, moralment no som ningú i estem captius de la nostra acomplexada identitat.
El que la cunyada no sap, és que quan m´hagi mort a mi li tocarà a ella...les dues som dones i el malalt patirà del mateix. Seguirà bebent.
Wreckless Eric - Pop Song
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
dilluns, d’abril 09, 2007
PSOCIAINA PURA
El Periodico de Catalunya ens ofereix avui els camins que s´estan escollint al PSC, tot esperant una gran retallada -destrossa- del Tribunal Constitucional al nou Estatut català.
Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:
SILENCI DIFÍCIL
Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana.
Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.
ACTUACIONS PARAL.LELES
Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents.
Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana.
Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.
DESQUALIFICACIONS
En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista.
Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.
He de dir que em sembla escandalós.
Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP.
També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC...
Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán".
-De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-
No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell.
Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells.
Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens.
Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.
Are you gonna be my president or my girl
Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:
SILENCI DIFÍCIL
Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana.
Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.
ACTUACIONS PARAL.LELES
Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents.
Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana.
Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.
DESQUALIFICACIONS
En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista.
Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.
He de dir que em sembla escandalós.
Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP.
També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC...
Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán".
-De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-
No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell.
Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells.
Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens.
Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.
Are you gonna be my president or my girl
dimecres, d’abril 04, 2007
L´AVI S´ESNIFA AL SEU PARE
Quin troç de cabró !
Keith Richards "l´anònim guitarrista" dels Rolling Stone declara que s´ha esnifat les cendres del seu pare.
I el molt fill de puta no ha convidat a ningú, tot per ell !!
Sympathy for the devil; Els Mestres
diumenge, d’abril 01, 2007
ELS ALMOGAVERS A PUNTA CANA (buffet lliure i pensió complerta)
Hem acabat a res.
Els grecs ja venien a buscar mercenaris Íbers per les seves guerres. Roma va suar sang per reduïr als pobles nadius de la proto-Catalunya. Als Musulmans tampoc els varem agradar massa... Posteriorment a la Mediterrania l´ensenya del Rei d´Aragó era temuda, mentre els almogavers desfeien exercits Turcs, Genovesos, Bizantins o Francs allà on calgués...
També ens han derrotat moltes vegades, però ens hem tornat a aixecar i hem tornat a plantar cara.
Però no ens haviem hipotecat mai... ni mai haviem pagavem rebuts de gas ni adsl...ni ens agradaven els cotxes cars ni les vances a "tutti plen"...
I és clar, havent de pagar tot això qualsevol es revolta. Imagineu que la guerra dura tres mesos i em tallen la "tele de pago", o bé Ronaldinho va al Milan i jo no m´assabento...Una tragèdia...Així ens va , ja ens torna a manar el Califa de Cordova.
Kula shaker; hey Dude
Els grecs ja venien a buscar mercenaris Íbers per les seves guerres. Roma va suar sang per reduïr als pobles nadius de la proto-Catalunya. Als Musulmans tampoc els varem agradar massa... Posteriorment a la Mediterrania l´ensenya del Rei d´Aragó era temuda, mentre els almogavers desfeien exercits Turcs, Genovesos, Bizantins o Francs allà on calgués...
També ens han derrotat moltes vegades, però ens hem tornat a aixecar i hem tornat a plantar cara.
Però no ens haviem hipotecat mai... ni mai haviem pagavem rebuts de gas ni adsl...ni ens agradaven els cotxes cars ni les vances a "tutti plen"...
I és clar, havent de pagar tot això qualsevol es revolta. Imagineu que la guerra dura tres mesos i em tallen la "tele de pago", o bé Ronaldinho va al Milan i jo no m´assabento...Una tragèdia...Així ens va , ja ens torna a manar el Califa de Cordova.
Kula shaker; hey Dude
dissabte, de març 31, 2007
QUIN TIP !
Porto una setmana en estat catatònic políticament parlant. No m´en sé avenir ...
Quin espactacle al nostre parlament. Tenim un president feble, agenollat, incult i incapaç. Només se li dona bé portar les "banyes" de manera molt "flamenca". El Dissapte passat és xiulat i escridassat a Verges i Diumenge remara la "faenilla" aguantat estoicament la borratxera post calçotada del hooligan Vendrell.
Durant la setmana ha estat humiliat al parlament, ell com a persona i el seu càrreg, però aquí sembla que no passa res.
Però si que passa...Aquest govern té la seva data de caducitat just al endemà de la oficialització de la sentència de Tribunal Constitucional respecte al nou estatut.
La sentència que evidentment grapajarà l´estatut com si d´una meuca és tractés obligarà als dirigents d´ERC als "fets", i no les paraules. El mateix li passarà a CIU i el mateix li hauriem d´exigir al nostre president i al seu partit.
CIU i ERC hauran d´actuar, i ho faran no per simpatia mutua -que és zero-, ho faran obligats per els seus votants i bases.
Llavors serà quan el PSC es quedarà en minoria. C´s i PP possiblement oferiran els seus dipùtats a Montilla, d´en Saura no en dubte ningú...ja en parlarem, segur.
En tindrem un tip.
Tonight, Supergrass
Supergrass live 2 eurockéennes
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
Quin espactacle al nostre parlament. Tenim un president feble, agenollat, incult i incapaç. Només se li dona bé portar les "banyes" de manera molt "flamenca". El Dissapte passat és xiulat i escridassat a Verges i Diumenge remara la "faenilla" aguantat estoicament la borratxera post calçotada del hooligan Vendrell.
Durant la setmana ha estat humiliat al parlament, ell com a persona i el seu càrreg, però aquí sembla que no passa res.
Però si que passa...Aquest govern té la seva data de caducitat just al endemà de la oficialització de la sentència de Tribunal Constitucional respecte al nou estatut.
La sentència que evidentment grapajarà l´estatut com si d´una meuca és tractés obligarà als dirigents d´ERC als "fets", i no les paraules. El mateix li passarà a CIU i el mateix li hauriem d´exigir al nostre president i al seu partit.
CIU i ERC hauran d´actuar, i ho faran no per simpatia mutua -que és zero-, ho faran obligats per els seus votants i bases.
Llavors serà quan el PSC es quedarà en minoria. C´s i PP possiblement oferiran els seus dipùtats a Montilla, d´en Saura no en dubte ningú...ja en parlarem, segur.
En tindrem un tip.
Tonight, Supergrass
Supergrass live 2 eurockéennes
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
diumenge, de març 25, 2007
BALDRIC VENDRELL I L´ESCURÇÓ ERC.
ERC ofereix a Artur Mas i a CIU la presidència de la Generalitat a canvi d´un referendum d´autodeterminació.
Aquesta oferta ha estat llançada avui per Xavier Vendrell, sense més concreció.
Tots sabem que un referendum així seria considerat il.legal per Espanya, per tant les consequències directes les pagarien els líders de CIU...però tot seria per un bé del país, no en dubto.
El que em fa dubtar però, apart de l´inconcreció de Vendrell son els mateixos actes d´ERC. Joan Puigcercós és el rècordman mundial d´hissada de "rojigualda" i ara el seu partit preten que Artur Mas es posi el canó de l´escopeta dins la seva propia boca?. No es tracte de valor, es tracta d´intel.ligència.
L´altre dubte que tinc és: Com no es pot exigir el mateix a Montilla i al PSC ? i ja no aixó sol. Com pot acceptar ERC que cada dia ens envaeixin competències catalanes i no aixequi la veu. Ni tant sols s´els ha sentit criticar a Bolaño o a Llena...per tant van empassant, van tragant...saben que si piulen perden el govern.
No entenc que siguent tant covards i exigint tant poc a Montilla -o res- ara es despengin amb una proposta tan inconcreta i injusta a Mas.
Li están reclamant a CIU la valentia que ells no tenen? Li estan reclamant a CIU el que ja sabien que no tindrien amb Montilla?
Més que un referendum a aquest petit país li cal unitat del catalans, ja hem fet massa brindis al Sol, i tampoc es tracte de veure qui és el més "xulo".
Com ultimament ens té acostumats ERC la seva tàctica politica ès digne dels Monty Phiton, o del Baldric de la serie Escurçó negre...digne de l´intel.ligència de la dama d´honor d´un casament de conills.
L´escurçó negre ( the black adder), però també podria ser Joan Puigcercós obeïnt ordres de la primera dama catalana...una que te 28 mil càrregs i cap de franc.
Aquesta oferta ha estat llançada avui per Xavier Vendrell, sense més concreció.
Tots sabem que un referendum així seria considerat il.legal per Espanya, per tant les consequències directes les pagarien els líders de CIU...però tot seria per un bé del país, no en dubto.
El que em fa dubtar però, apart de l´inconcreció de Vendrell son els mateixos actes d´ERC. Joan Puigcercós és el rècordman mundial d´hissada de "rojigualda" i ara el seu partit preten que Artur Mas es posi el canó de l´escopeta dins la seva propia boca?. No es tracte de valor, es tracta d´intel.ligència.
L´altre dubte que tinc és: Com no es pot exigir el mateix a Montilla i al PSC ? i ja no aixó sol. Com pot acceptar ERC que cada dia ens envaeixin competències catalanes i no aixequi la veu. Ni tant sols s´els ha sentit criticar a Bolaño o a Llena...per tant van empassant, van tragant...saben que si piulen perden el govern.
No entenc que siguent tant covards i exigint tant poc a Montilla -o res- ara es despengin amb una proposta tan inconcreta i injusta a Mas.
Li están reclamant a CIU la valentia que ells no tenen? Li estan reclamant a CIU el que ja sabien que no tindrien amb Montilla?
Més que un referendum a aquest petit país li cal unitat del catalans, ja hem fet massa brindis al Sol, i tampoc es tracte de veure qui és el més "xulo".
Com ultimament ens té acostumats ERC la seva tàctica politica ès digne dels Monty Phiton, o del Baldric de la serie Escurçó negre...digne de l´intel.ligència de la dama d´honor d´un casament de conills.
L´escurçó negre ( the black adder), però també podria ser Joan Puigcercós obeïnt ordres de la primera dama catalana...una que te 28 mil càrregs i cap de franc.
dissabte, de març 24, 2007
LA PUTA INDECÈNCIA DE DÉU...
L´indecència és potser avui l´ùnic adjectiu que es mereix aquest nou govern català.
Quan surt el Sr. Nadal i diu que el tema Bolaño es dona per acabat, és indecent. Indecent, ja que el Sr nadal hauria d´haver desaparegut del món polític quan el Departament d´obres de la Generalitat amb éll al capdavant és dedicava a fer "enderrocs" gratuïts al Carmel.
Hem d´oblidar el Carmel, el Bolañogate, el Llenagate...hem d´oblidar un estatut ja refrendat per sufragi, hem d´oblidar la nostra llengua i deixar que ens fotin fora dels nostres llocs de treball per parlar en LA PUTA LLENGUA PROPIA DELS CATALANS, hem d´oblidar la manca d´inversions, hem d´oblidar la Renfe i l´aeroport, hem d´oblidar qui som, i que ens passa...hem d´oblidar-ho tot, i seguir els nous dictats del progressisme social i d´esquerres i sostenible i solidari de déu.
L´indecència s´esta apoderant del país, pornografia social, amb escàndols que donen per 300 dv´s dignes dels millors "South Park".
On volem anar amb aquesta colla d´indigents de la decència???...ens estàn cardant els calçotets i a sobre ens demanen que mirem cap a un altre banda.
La puta indecència de déu!!! quina colla de fills de puta.
Quan surt el Sr. Nadal i diu que el tema Bolaño es dona per acabat, és indecent. Indecent, ja que el Sr nadal hauria d´haver desaparegut del món polític quan el Departament d´obres de la Generalitat amb éll al capdavant és dedicava a fer "enderrocs" gratuïts al Carmel.
Hem d´oblidar el Carmel, el Bolañogate, el Llenagate...hem d´oblidar un estatut ja refrendat per sufragi, hem d´oblidar la nostra llengua i deixar que ens fotin fora dels nostres llocs de treball per parlar en LA PUTA LLENGUA PROPIA DELS CATALANS, hem d´oblidar la manca d´inversions, hem d´oblidar la Renfe i l´aeroport, hem d´oblidar qui som, i que ens passa...hem d´oblidar-ho tot, i seguir els nous dictats del progressisme social i d´esquerres i sostenible i solidari de déu.
L´indecència s´esta apoderant del país, pornografia social, amb escàndols que donen per 300 dv´s dignes dels millors "South Park".
On volem anar amb aquesta colla d´indigents de la decència???...ens estàn cardant els calçotets i a sobre ens demanen que mirem cap a un altre banda.
La puta indecència de déu!!! quina colla de fills de puta.
dimecres, de març 21, 2007
AUTISTA
M´estic tornant autista voluntari. Avui només -???- dues cançons
Kenny Roger & the first edition
The Box Tops
Kenny Roger & the first edition
The Box Tops
diumenge, de març 18, 2007
ESTOQUEM-NOS DE NEGRE ?
Guerres, sang, assassinats, exil.lats polítics etc... durant anys i anys així va ser. Pedagogia, solidaritat, comprensió, paciència, governabilitat estatal i submissió tampoc són considerats prou esforç en l´època democràtica.
Absència de violència, pulcritud democràtica, respecte als canals estatals i exercici del dret de vot no és suficient per que Espanya assumeixi les decissions dels catalans tot i actuar sempre sota el marc legal espanyol.
Que ens queda per fer?
Només s´em acut un últim intent.
Comprar tota la producció mundial de pintura de color negre i "estocar" a tota la població de Catalunya.
Potser així i desde algún organisme internacional algú li diria a Espanya que s´esta passant quatre pobles amb Catalunya i amb la seva gent.
Llavors potser obtindriem uns Furs semblants als Navarrésos i als Bascos. Potser així la nostra llengua seria considerada la principal a casa nostra, tal i com passa a Múrcia amb la llengua dels murcians. Potser així s´aboliria l´impost de succecions com a Andalusia. Potser així podriem beneficiar-nos d´un PER com a altres llocs d´Espanya. Potser així tindriem carreteres i AVES de primera. Inclús i amb molta sort algún català podria presidir alguna cosa d´importancia dins l´Estat sense ser sospitos d´alta traïció...Potser així tots els que vivim a Espanya podriem ser iguals davant la llei.
I si el color negre sobre les nostres pells no donés el resultat esperat...sempre podriem correr tots darrera una gallina, que serà el que ens quedarà per menjar si la cosa continua tal i com està...
D´aquesta manera tots prims i famèl.lics desembolupariem les mateixes carecteristiques per la maratho que els etiops o kenians, i Espanya ens trauria a passejar cada quatre anys per guanyar medalles olimpiques mentre sona el Txim txam txum tariroriroriaruuuu.
Small faces; All or nothing (live)
Absència de violència, pulcritud democràtica, respecte als canals estatals i exercici del dret de vot no és suficient per que Espanya assumeixi les decissions dels catalans tot i actuar sempre sota el marc legal espanyol.
Que ens queda per fer?
Només s´em acut un últim intent.
Comprar tota la producció mundial de pintura de color negre i "estocar" a tota la població de Catalunya.
Potser així i desde algún organisme internacional algú li diria a Espanya que s´esta passant quatre pobles amb Catalunya i amb la seva gent.
Llavors potser obtindriem uns Furs semblants als Navarrésos i als Bascos. Potser així la nostra llengua seria considerada la principal a casa nostra, tal i com passa a Múrcia amb la llengua dels murcians. Potser així s´aboliria l´impost de succecions com a Andalusia. Potser així podriem beneficiar-nos d´un PER com a altres llocs d´Espanya. Potser així tindriem carreteres i AVES de primera. Inclús i amb molta sort algún català podria presidir alguna cosa d´importancia dins l´Estat sense ser sospitos d´alta traïció...Potser així tots els que vivim a Espanya podriem ser iguals davant la llei.
I si el color negre sobre les nostres pells no donés el resultat esperat...sempre podriem correr tots darrera una gallina, que serà el que ens quedarà per menjar si la cosa continua tal i com està...
D´aquesta manera tots prims i famèl.lics desembolupariem les mateixes carecteristiques per la maratho que els etiops o kenians, i Espanya ens trauria a passejar cada quatre anys per guanyar medalles olimpiques mentre sona el Txim txam txum tariroriroriaruuuu.
Small faces; All or nothing (live)
dimecres, de març 14, 2007
GASOL, PUYOL I XAVI ALS SPECIAL OLIMPICS
El molt honorable conseller de la vicepresidència ha donat ordres per incoporar-se a fil.les de la SNDSJC (Selecció Nacional Disminuida i Sotmesa de Jocs i Cucanyes) als esportistes d´èlit del país.
No hi ha dubte que l´orgull patrioteru nacional català s´enfil.lara fins als nubols, i els nostres equips seràn més temuts que el mateix Atil.la.
Sense dubtar-ho ni un segon tots aquets esportistes d´èlit ho han deixat tot per concentrar-se per l´event esportiu de la seva vida.
Els Special Olimpics de Quasi-nacions.
Imaginem tots ja una final Catalunya vs Valonia, fins i tot un Catalunya vs Illa de Man...
Gasol, Puyol i Xavi ja han deixat els seus clubs i restan concentrats al purgatori de l`Abadia de St.Pere de Roda. Amatents i disposats a tocar el cel...
Déu tot poderós, ja som aquí...els catalans de la ma del mesies de Cambrils volem tocar la Gloria, ben tocada.
Sid Vicius; My Way
No hi ha dubte que l´orgull patrioteru nacional català s´enfil.lara fins als nubols, i els nostres equips seràn més temuts que el mateix Atil.la.
Sense dubtar-ho ni un segon tots aquets esportistes d´èlit ho han deixat tot per concentrar-se per l´event esportiu de la seva vida.
Els Special Olimpics de Quasi-nacions.
Imaginem tots ja una final Catalunya vs Valonia, fins i tot un Catalunya vs Illa de Man...
Gasol, Puyol i Xavi ja han deixat els seus clubs i restan concentrats al purgatori de l`Abadia de St.Pere de Roda. Amatents i disposats a tocar el cel...
Déu tot poderós, ja som aquí...els catalans de la ma del mesies de Cambrils volem tocar la Gloria, ben tocada.
Sid Vicius; My Way
dimarts, de març 13, 2007
No serà fàcil
Aixó no s´acabarà bé, o el camí no serà un camí de roses.
Aquest país esta condemnat o a ser lliure, a ser un paìs normal com: Dinamarca, Suïsa, Holanda, Irlanda...O a desapareixer per aburriment
Després de 30 anys de "democràcia" a Espanya cada dia és més evident i ja quasi ratlla l´insult a l´intel.ligència humana la claretat que, no s´hi pot estar. Deixant en segon terme la nostra llengua, la nostra sanitat, les nostres pensions, el nostre futur, la nostra prosperitat... tot en mans d´un estat que no ens vol tal i com sóm.
Es noten moviments que fins ara eren insospitables. El capital català, l´empresariat, el diner ja no pot més. Han rebut boicots indiscriminats i salvatges només per tenir la seu social a Catalunya -cosa sospitosa, és clar-. Estan perdent pistonada entre moltes altres coses per la negació al aire per respirar,que Espanya, o part d´ella els nega només per ser d´on son. Aixó i només aixó els està despertant.
A més saben que la mamella d´Europa s´ha aixugat i l´Estat ha de seguir pagant cosa que fa indispensable el "cash" que aporta Catalunya amb el mateix que rep avui...com a màxim!!
Penso que en molts sectors del país s´està pensant ja, en un pla "B". Una fugida endavant.
Espanya no es quedarà quieta, també és evident. Aquest pla "B" ens suposaria o bé una fatalitat, o bé la prosperitat i no seria un camí de roses
A dins a Espanya en 25 o 30 anys no en quedaran ni les espines del que avui coneixem com a Catalunya. Una altra fatalitat.
Mentre tot aixó cada vegada és més clar i com a contra pés, tenim al president més pro-espanyolista que déu ens hagi pogut donar. La sort, és que Montilla no serà president gaire temps i espero que Albert Boadella tampoc.
No serà fàcil...
Lee Grant& The Capitols, Sweet nothing
Aquest país esta condemnat o a ser lliure, a ser un paìs normal com: Dinamarca, Suïsa, Holanda, Irlanda...O a desapareixer per aburriment
Després de 30 anys de "democràcia" a Espanya cada dia és més evident i ja quasi ratlla l´insult a l´intel.ligència humana la claretat que, no s´hi pot estar. Deixant en segon terme la nostra llengua, la nostra sanitat, les nostres pensions, el nostre futur, la nostra prosperitat... tot en mans d´un estat que no ens vol tal i com sóm.
Es noten moviments que fins ara eren insospitables. El capital català, l´empresariat, el diner ja no pot més. Han rebut boicots indiscriminats i salvatges només per tenir la seu social a Catalunya -cosa sospitosa, és clar-. Estan perdent pistonada entre moltes altres coses per la negació al aire per respirar,que Espanya, o part d´ella els nega només per ser d´on son. Aixó i només aixó els està despertant.
A més saben que la mamella d´Europa s´ha aixugat i l´Estat ha de seguir pagant cosa que fa indispensable el "cash" que aporta Catalunya amb el mateix que rep avui...com a màxim!!
Penso que en molts sectors del país s´està pensant ja, en un pla "B". Una fugida endavant.
Espanya no es quedarà quieta, també és evident. Aquest pla "B" ens suposaria o bé una fatalitat, o bé la prosperitat i no seria un camí de roses
A dins a Espanya en 25 o 30 anys no en quedaran ni les espines del que avui coneixem com a Catalunya. Una altra fatalitat.
Mentre tot aixó cada vegada és més clar i com a contra pés, tenim al president més pro-espanyolista que déu ens hagi pogut donar. La sort, és que Montilla no serà president gaire temps i espero que Albert Boadella tampoc.
No serà fàcil...
Lee Grant& The Capitols, Sweet nothing
dissabte, de març 10, 2007
AMB LA MATEIXA PEDRA...
NO, NO I NO !!!!!...En les trifulques de poder espanyoles no ens podem alinear tan d´hora amb ningú. Que potser no en varem fer prou al 39 ?.
Els hem de deixar esbatussar-se, esgotar-se, mossegar-se...i quan el guanyador aixequi una mica el cap serà l´hora de triar bandol.
Recordem que tan dolentes han sigut les dretes com les esquerres d´Espanya. Ningú ens reconeix per el que som i tots dos ens han utilitzat per guanyar vots a la peninsula. No n´aprenem i les ansies de protagonisme dels nostres politics ens precipiten a un dels dos bandols espanyols i aixó és el que hem d´evitar a tota costa. Encara és massa aviat...hem de saber esperar, encara que el cor ens porti amb una o altre de les opcions espanyoles.
Per altre banda és llastimós i ens demostra en quina classe d´estat estem vivint, com s´esta enfil.lant l´escala de confrontació dreta-esquerra. Nosaltres som un altre país, que s´ho fagin. Ningú fara res per nosaltres excepte treure lleis que ens espanyolitzin encara més, per tant si no som intel.ligents i esperem la nostre hora amb totes les nostres forces intactes tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre...
Deixem-los que es mosseguin
Graham Bond Organisation; Harmonica
Els hem de deixar esbatussar-se, esgotar-se, mossegar-se...i quan el guanyador aixequi una mica el cap serà l´hora de triar bandol.
Recordem que tan dolentes han sigut les dretes com les esquerres d´Espanya. Ningú ens reconeix per el que som i tots dos ens han utilitzat per guanyar vots a la peninsula. No n´aprenem i les ansies de protagonisme dels nostres politics ens precipiten a un dels dos bandols espanyols i aixó és el que hem d´evitar a tota costa. Encara és massa aviat...hem de saber esperar, encara que el cor ens porti amb una o altre de les opcions espanyoles.
Per altre banda és llastimós i ens demostra en quina classe d´estat estem vivint, com s´esta enfil.lant l´escala de confrontació dreta-esquerra. Nosaltres som un altre país, que s´ho fagin. Ningú fara res per nosaltres excepte treure lleis que ens espanyolitzin encara més, per tant si no som intel.ligents i esperem la nostre hora amb totes les nostres forces intactes tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre...
Deixem-los que es mosseguin
Graham Bond Organisation; Harmonica
dijous, de març 08, 2007
dimecres, de març 07, 2007
CONFIRMAT.
Després de tres anys d´estudis i recerca els investigadors de la Generalitat han arribat a la conclusió amb proves irrefutables que el GAL va ser fundat per CIU.
Jordi Pujol era el sr. X.
S´estan recopilant dades i aviat TV3 i el Periodico en donaràn l´exclusiva.
Banca Catalana n´era el seu braç financer, així ho demostra l´estudi.
S´utilitzaven inmigrants espanyols com a pistolers. De manera totalment premeditada i racista com ha vingut sent denunciat per el nostre Govern d´entesa de progres.
Uns altres estudis, estan intentant trobar la conexió entre CIU i la mort de Jesucrist. Es diu que David Madí es va disfressar de Judes i va entregar al fillde Déu als Romans.
Seguiu atentament les informacions de la CCRTV i el Periodico que us mantindran fidedignament informats.
Una vegada empresonats els malfactors de CIU i il.legalitzada la federació
Per fi el país podrà viure amb tranquilitat, progressia, i benestar social
The Outsiders; Lying all the time
Jordi Pujol era el sr. X.
S´estan recopilant dades i aviat TV3 i el Periodico en donaràn l´exclusiva.
Banca Catalana n´era el seu braç financer, així ho demostra l´estudi.
S´utilitzaven inmigrants espanyols com a pistolers. De manera totalment premeditada i racista com ha vingut sent denunciat per el nostre Govern d´entesa de progres.
Uns altres estudis, estan intentant trobar la conexió entre CIU i la mort de Jesucrist. Es diu que David Madí es va disfressar de Judes i va entregar al fillde Déu als Romans.
Seguiu atentament les informacions de la CCRTV i el Periodico que us mantindran fidedignament informats.
Una vegada empresonats els malfactors de CIU i il.legalitzada la federació
Per fi el país podrà viure amb tranquilitat, progressia, i benestar social
The Outsiders; Lying all the time
dimarts, de març 06, 2007
L´ARMADA DE ROGER DE RITJART ENFONSADA
La pèrfida Albió...maleida siga !!
Davant les costes d´un poble de pescadors britànics anomenada liverpull. Ha sigut enfonsada la flota almogaver.
No ha escapat ni el seu almirall.
Roger de Ritjart ha sigut capturat i fet presoner; jutjat i vilment llançat als taurons.
L´honor de totes les Catalunyes embrutert amb la conxorxa de la Santa Lliga Hispano-Britànica.
Uns ens envien un virrey baixet i els altres engreixen als peixos amb el nostre ejèrcit.
L´any que ve hi tornarem...mal llamp els partís de foc !
Avui estem de dòl, no hi ha música...cabrons!!!!
Davant les costes d´un poble de pescadors britànics anomenada liverpull. Ha sigut enfonsada la flota almogaver.
No ha escapat ni el seu almirall.
Roger de Ritjart ha sigut capturat i fet presoner; jutjat i vilment llançat als taurons.
L´honor de totes les Catalunyes embrutert amb la conxorxa de la Santa Lliga Hispano-Britànica.
Uns ens envien un virrey baixet i els altres engreixen als peixos amb el nostre ejèrcit.
L´any que ve hi tornarem...mal llamp els partís de foc !
Avui estem de dòl, no hi ha música...cabrons!!!!
diumenge, de març 04, 2007
A NOSALTRES QUI ENS DEFENSA ?
L´Ombusman espanyol presentant recurs d´inconstitucionalitat al nou estatut, aprovat en referendum per el poble català...de tots els estatuts és l´únic que ha estat recorregut per Múgica. No el paguem nosaltres a aquest senyor?
No cal recolar fins a Espartero per adonar-se que a una part del ejercit espanyol "li posa dura" desfil.lar amb els tancs a Canaletes. Que potser tampoc els paguem nosaltres?
Els alts tribunals del Estat embolicats en recusacions i guerres internes en pro de dir-nos als catalans fins on podem arribar dins el "seu" país...Tampoc cobren aquets dels nostres impostos?
Els dos partits polítics majoritaris a l´Estat ja ens tenen presa la mida i saben que fer-nos servir d´arma llancívola els dona rèdits. No dubten en fer volar el seu "boomerang" a gust i necesitat partícular, i es que els vots a Múrcia són molt importants!!!. A aquets tampoc els paguem, oi?
Part del poble espanyol no dubte en titllar-nos amb els tòpics més suats i retrograts dignes de l´època del exterminador i netejador ètnic, Don Francisco de Quevedo.
Insolidaris, perifèrics, separatistes...etc. Per aixó ens "ajuden" boicotejant els nostres productes i minoritzant la nostre llengua i cultura.
tampoc reben els nostres importos aquets?
Després de no reflexionar massa, un s´adona que l´ùnic que reben sense gaires morros són els nostres diners. El demés els sobra tot, fins i tot nosaltres mateixos.
I a nosaltres qui ens defensa?
Aretha Franklin; Respect
No cal recolar fins a Espartero per adonar-se que a una part del ejercit espanyol "li posa dura" desfil.lar amb els tancs a Canaletes. Que potser tampoc els paguem nosaltres?
Els alts tribunals del Estat embolicats en recusacions i guerres internes en pro de dir-nos als catalans fins on podem arribar dins el "seu" país...Tampoc cobren aquets dels nostres impostos?
Els dos partits polítics majoritaris a l´Estat ja ens tenen presa la mida i saben que fer-nos servir d´arma llancívola els dona rèdits. No dubten en fer volar el seu "boomerang" a gust i necesitat partícular, i es que els vots a Múrcia són molt importants!!!. A aquets tampoc els paguem, oi?
Part del poble espanyol no dubte en titllar-nos amb els tòpics més suats i retrograts dignes de l´època del exterminador i netejador ètnic, Don Francisco de Quevedo.
Insolidaris, perifèrics, separatistes...etc. Per aixó ens "ajuden" boicotejant els nostres productes i minoritzant la nostre llengua i cultura.
tampoc reben els nostres importos aquets?
Després de no reflexionar massa, un s´adona que l´ùnic que reben sense gaires morros són els nostres diners. El demés els sobra tot, fins i tot nosaltres mateixos.
I a nosaltres qui ens defensa?
Aretha Franklin; Respect
dissabte, de març 03, 2007
EL GRAN GESTOR
S´ens va presentar als catalans com l´home que enterraria d´una vegada i per totes les queixes dels catalans.
Un home amb perfil de gestor que posaria en marxa el país i d´una vegada per totes solucionaria els veritables problemes de la gent. Fets, no paraules. Aquest és el seu eslogan. Aixó si, deixant de banda les reividicacions nacionals i simboliques dels catalans per concentrar-se només en les coses "importants".
El que primer hem notat és que el nostre govern ja no pidola.
Estem genuflexionats constantment. Amb el cap cot i les butxaques buides...ara ens gestionen.
Personalment no veig millores aparents per enlloc, i si que pateixo una sensació d´espanyolització galopant que ve de totes direccions. Posant per endevant sempre els interessos del PSOE a les necessitats de la gent que viu a Catalunya.
Sóc dels que penso que un president ha de ser un polític, no un gestor. Peró si a sobre aquest gestor no pot o no sap trobar la manera de treure els barracons escolars, es deixa violar cada setmana amb una llei estatal que envaeix competencies del que ell té el compromis de gestionar, les cues a la sanitat augmenten despres d´haver apujat sous als funcionaris, i els trens son pitjors del Estat.
Que estem fent?
Vaig llegir un comentari molt encertat, deia aixó.
Potser els ideolegs de la campanya del PSC varen cometre un error amb la coma del eslogan. Ja se sap que en el procés de traducció del castellà al català hi poden haver problemes.
Fets, no paraules. Hauria de ser: Fets no, paraules.
I és que el català ja ho té aixó, d´aqui l´augment d´hores de castellà. Si tothom el domina no ens caldra el català per res i aquets errors de traducció desapareixeran.
Hem de ser pràctics, i ara ja estem en una etapa post-nacional catalana i som de ple en una de massoquisme multicultural, en castellà que l´enten tothom inclús en Montilla.
The Renegades; thirteen women
Un home amb perfil de gestor que posaria en marxa el país i d´una vegada per totes solucionaria els veritables problemes de la gent. Fets, no paraules. Aquest és el seu eslogan. Aixó si, deixant de banda les reividicacions nacionals i simboliques dels catalans per concentrar-se només en les coses "importants".
El que primer hem notat és que el nostre govern ja no pidola.
Estem genuflexionats constantment. Amb el cap cot i les butxaques buides...ara ens gestionen.
Personalment no veig millores aparents per enlloc, i si que pateixo una sensació d´espanyolització galopant que ve de totes direccions. Posant per endevant sempre els interessos del PSOE a les necessitats de la gent que viu a Catalunya.
Sóc dels que penso que un president ha de ser un polític, no un gestor. Peró si a sobre aquest gestor no pot o no sap trobar la manera de treure els barracons escolars, es deixa violar cada setmana amb una llei estatal que envaeix competencies del que ell té el compromis de gestionar, les cues a la sanitat augmenten despres d´haver apujat sous als funcionaris, i els trens son pitjors del Estat.
Que estem fent?
Vaig llegir un comentari molt encertat, deia aixó.
Potser els ideolegs de la campanya del PSC varen cometre un error amb la coma del eslogan. Ja se sap que en el procés de traducció del castellà al català hi poden haver problemes.
Fets, no paraules. Hauria de ser: Fets no, paraules.
I és que el català ja ho té aixó, d´aqui l´augment d´hores de castellà. Si tothom el domina no ens caldra el català per res i aquets errors de traducció desapareixeran.
Hem de ser pràctics, i ara ja estem en una etapa post-nacional catalana i som de ple en una de massoquisme multicultural, en castellà que l´enten tothom inclús en Montilla.
The Renegades; thirteen women
dilluns, de febrer 26, 2007
EL AMPERIO CONTRA PACA
Dieuen que Muntiya ha presentat recusació a un altre jutge de Tribunal Constitucional.
L´acusen d´haver fet el mateix pecat mortal que el ja recusat, Perez tremps. Al mateix temps acusen al P.P de judicialitzar la política i bla, bla, bla...resumint d´enmerdar-ho tot.
I així qui dia passa, any empeny mentre el ventilador es va omplint de podridura...la podridura de dos que es barallaven, i el tercer que "llepava".
Perque avui ja som nació de ping-pong, o pilota catalana
La Paca li fot, i L´Amperio contra Paca.
Brian Auger, Julie Driscoll
L´acusen d´haver fet el mateix pecat mortal que el ja recusat, Perez tremps. Al mateix temps acusen al P.P de judicialitzar la política i bla, bla, bla...resumint d´enmerdar-ho tot.
I així qui dia passa, any empeny mentre el ventilador es va omplint de podridura...la podridura de dos que es barallaven, i el tercer que "llepava".
Perque avui ja som nació de ping-pong, o pilota catalana
La Paca li fot, i L´Amperio contra Paca.
Brian Auger, Julie Driscoll
diumenge, de febrer 25, 2007
JOC RAS I PATACADA AL CAP
Estatuts en Stand-by, boicots i menyspreus a la cultura i a l´industria, trens que no funcionen, sanitat colapsada, barracons fent d´escoles, dèficits d´inversions galopants...etc.
Som pocs i malavinguts, i tots en veiem el que ens ve a sobre. Mentre per enveges donem el nostre lideratge a una gent que té la màxima responsabilitat en tots els nostres dèficits, cosa que els pot enquistar.
Els catalans mai hem tingut ejercits prou poderosos per plantar cara en una batalla a camp obert, i quan ho hem fet generalment hem perdut.
Som bons guerrers en les ratzies, en les emboscades, en el fitbloteig,...de vegades amb ajudes exteriors, de vegades treballant tota una nit per convertir en un fangar el que de matinada serà el camp de batalla a priori perfecte per a la caballeria franca i que acaba sent la tomba del molt poderós exercit francés...així si que tenim possibilitats.
Ens perden les formes, no tot pot ser com el barri gòtic, com el modernisme. No ens calen gestos plens d´honor, no ens calen edificis preciosos per a la posteritat. Ens calen resultats, després ja ho farem "barroc" si podem.
Quan jo jugava al futbol d´aixó en deien joc ras i patacada al cap. La nostra política ha de començar a practicar aquesta màxima futbolera.
Ocean color scene; Riverboat song
Som pocs i malavinguts, i tots en veiem el que ens ve a sobre. Mentre per enveges donem el nostre lideratge a una gent que té la màxima responsabilitat en tots els nostres dèficits, cosa que els pot enquistar.
Els catalans mai hem tingut ejercits prou poderosos per plantar cara en una batalla a camp obert, i quan ho hem fet generalment hem perdut.
Som bons guerrers en les ratzies, en les emboscades, en el fitbloteig,...de vegades amb ajudes exteriors, de vegades treballant tota una nit per convertir en un fangar el que de matinada serà el camp de batalla a priori perfecte per a la caballeria franca i que acaba sent la tomba del molt poderós exercit francés...així si que tenim possibilitats.
Ens perden les formes, no tot pot ser com el barri gòtic, com el modernisme. No ens calen gestos plens d´honor, no ens calen edificis preciosos per a la posteritat. Ens calen resultats, després ja ho farem "barroc" si podem.
Quan jo jugava al futbol d´aixó en deien joc ras i patacada al cap. La nostra política ha de començar a practicar aquesta màxima futbolera.
Ocean color scene; Riverboat song
dimecres, de febrer 21, 2007
SUBDITS D´ESPANYA(S´s), PARTIT DE LA SUBMISSIÓ
Súbdits d´Espanya, Partit de la Sumbissió neix amb molt ànims i força, com nova opció política a Catalunya.
El nostre motiu fundacional es resumeix en la claudicació cultural, nacional i tradicional de Catalunya.
Després de 300 anys de vils traïdories a Espanya i malsons nacionalistes, hem d´admetre que els catalans som èssers inferiors.
Hem sigut uns fatals anfitrions cap als nostres conqueridors i posteriorment colonitzadors. Ens hem aferrat a un "dialecte" arcaic, fent incomodíssima la vida diaria a tota aquesta gent que ens han vingut a civilitzar.
Per aixó proposem i ens farem ferms en defensar els següents punts.
1-La divisió inmediata de Catalunya.
Lleida passarà a formar part d´Osca. Tarragona, serà provincia de Castelló de la
Plana. Girona serà entregada a França i Barcelona serà un apendix de Marina D´or.
2-L´espartana llengua catalana no serà parlada ni escrita mai més, per no crear més
mals entesos ni conflinctes amb els nostres superiors i propietaris, els espanyols.
3-Traducció inmediata de Toponímies catalanes (ejemple: Maçanet de Cabrenys; Demasiadolimpio de Cabritos)per fer més senzilla la circulació de Ciutadans. Traducció dels cognoms(i motius) catalans molts d´ells impronuciables inclús per persones cultes, funcionaris amb carrera i/o presentadors de T.V.
4-Abolició de qualsevol acte de folclore i cultura insulsa, amb manifestacions tan estúpides com: pil.les d´homes uns a sobre els altres, o balls del tipus aixafada de raïms. Es prohibirà la barretina i la butifarra de perol per ser considerats elemets separatistes
5-Es marcarà un mínim de diametre anal dels catalans, que serà de 25 cm. Serà també obligatori deixar-se sodomitzar almenys 2 vegades per setmana, per desafogament dels nostres amos i evitar així la seva temuda fúria.
6-Es derruïran els monestirs de: Montserrat, de Poblet i de Ripoll i els nens es diràn: Pelayo o Kevin Cosner de Jesus i les nenes: Covadonga o Jeniffer del Rocío.
Així i només així els catalans d´avui podrem passar a ser ciutadans.
The Libertines: Time for Heroes
El nostre motiu fundacional es resumeix en la claudicació cultural, nacional i tradicional de Catalunya.
Després de 300 anys de vils traïdories a Espanya i malsons nacionalistes, hem d´admetre que els catalans som èssers inferiors.
Hem sigut uns fatals anfitrions cap als nostres conqueridors i posteriorment colonitzadors. Ens hem aferrat a un "dialecte" arcaic, fent incomodíssima la vida diaria a tota aquesta gent que ens han vingut a civilitzar.
Per aixó proposem i ens farem ferms en defensar els següents punts.
1-La divisió inmediata de Catalunya.
Lleida passarà a formar part d´Osca. Tarragona, serà provincia de Castelló de la
Plana. Girona serà entregada a França i Barcelona serà un apendix de Marina D´or.
2-L´espartana llengua catalana no serà parlada ni escrita mai més, per no crear més
mals entesos ni conflinctes amb els nostres superiors i propietaris, els espanyols.
3-Traducció inmediata de Toponímies catalanes (ejemple: Maçanet de Cabrenys; Demasiadolimpio de Cabritos)per fer més senzilla la circulació de Ciutadans. Traducció dels cognoms(i motius) catalans molts d´ells impronuciables inclús per persones cultes, funcionaris amb carrera i/o presentadors de T.V.
4-Abolició de qualsevol acte de folclore i cultura insulsa, amb manifestacions tan estúpides com: pil.les d´homes uns a sobre els altres, o balls del tipus aixafada de raïms. Es prohibirà la barretina i la butifarra de perol per ser considerats elemets separatistes
5-Es marcarà un mínim de diametre anal dels catalans, que serà de 25 cm. Serà també obligatori deixar-se sodomitzar almenys 2 vegades per setmana, per desafogament dels nostres amos i evitar així la seva temuda fúria.
6-Es derruïran els monestirs de: Montserrat, de Poblet i de Ripoll i els nens es diràn: Pelayo o Kevin Cosner de Jesus i les nenes: Covadonga o Jeniffer del Rocío.
Així i només així els catalans d´avui podrem passar a ser ciutadans.
The Libertines: Time for Heroes
diumenge, de febrer 18, 2007
ÀDHUC, LLUR i QUELCOM
Alguns es pensaven que ja ens "acostumariem" a tenir a un paperina per president.
Doncs no.
M´he entretingut a fer una petita repassada al Youtube, només per recordar-vos quina classe d´individu exerceix el càrreg públic mes representatiu del meu país. I faré un petit resum per recordar-vos com és d´aquest "sujeto".
Comencem amb el seu taranna. Per mi el més important, més que la formació personal o l´ideologia política, vull saber quina classe de persona és.
L´adjectiu sectari li hem sentit a dir masses vegades. Un president no pot perdre els papers en una simple entrevista.
Ara m´agradaria mostrar-vos el seu pensament polític general, en poca estona diu molt.
De la corda Bono, Ibarra...Jacobins i espanyolistes.Els catalans hem posat la guilla a guardar el galliner...
El seu amor per Catalunya es ínmens.
Trenta i tants anys a Catalunya no han sigut suficients per aprendre la llengua...aixó si ens cal una hora mes de castellà a les escoles.
I ja acabo amb una declaració de principis del "gran gestor".
VIVA ESPAÑA...I BONES NOCHSSSSS
Doncs no.
M´he entretingut a fer una petita repassada al Youtube, només per recordar-vos quina classe d´individu exerceix el càrreg públic mes representatiu del meu país. I faré un petit resum per recordar-vos com és d´aquest "sujeto".
Comencem amb el seu taranna. Per mi el més important, més que la formació personal o l´ideologia política, vull saber quina classe de persona és.
L´adjectiu sectari li hem sentit a dir masses vegades. Un president no pot perdre els papers en una simple entrevista.
Ara m´agradaria mostrar-vos el seu pensament polític general, en poca estona diu molt.
De la corda Bono, Ibarra...Jacobins i espanyolistes.Els catalans hem posat la guilla a guardar el galliner...
El seu amor per Catalunya es ínmens.
Trenta i tants anys a Catalunya no han sigut suficients per aprendre la llengua...aixó si ens cal una hora mes de castellà a les escoles.
I ja acabo amb una declaració de principis del "gran gestor".
VIVA ESPAÑA...I BONES NOCHSSSSS
dissabte, de febrer 17, 2007
QUE TRIST...
Que trist ha de ser, ser votant de C´s(Ciudadanos).
M´explicaré.
Els autoanomenats antinacionalistes estàn acceptant i votant a favor moltes de les lleis que ERC també està acceptant. Fet insospitable fa uns mesos
La llei de la dependència(invasora de competencies en un 70 %), el decret del castellà, Les "banderes" de Puigcercós, el NO al nou estatut, la passivitat davant l´incompliment de l´inversió estatal...i les que vindran
No puc entendre com dues formacions tant diametralment oposades, poden acabar estan d´acord en tantes lleis i actuacions del Govern social-espanyolista de Montilla.
Que trist ha de ser votar a C´s i veure´t aprobant les mateixes polítiques que ERC.
I que orgullosos s´han de sentir els d´ERC veient com les seves "polítiques socials" s´estenen com una taca d´oli i tenen "exit" fins al punt que C´s també se les fa seves...
I és que li hem de reconeixer a ERC que el seu gir de timó està catalanitzant fins i tot les pedres, els arbres i els C´s.
Qui els hagues hagut de dir als C´s que acabarien anant de bracet amb ERC i viceversa
Com a català jo m´hauria de sentir-me feliç i content, i en canvi...estic trist.
The Cynics;
M´explicaré.
Els autoanomenats antinacionalistes estàn acceptant i votant a favor moltes de les lleis que ERC també està acceptant. Fet insospitable fa uns mesos
La llei de la dependència(invasora de competencies en un 70 %), el decret del castellà, Les "banderes" de Puigcercós, el NO al nou estatut, la passivitat davant l´incompliment de l´inversió estatal...i les que vindran
No puc entendre com dues formacions tant diametralment oposades, poden acabar estan d´acord en tantes lleis i actuacions del Govern social-espanyolista de Montilla.
Que trist ha de ser votar a C´s i veure´t aprobant les mateixes polítiques que ERC.
I que orgullosos s´han de sentir els d´ERC veient com les seves "polítiques socials" s´estenen com una taca d´oli i tenen "exit" fins al punt que C´s també se les fa seves...
I és que li hem de reconeixer a ERC que el seu gir de timó està catalanitzant fins i tot les pedres, els arbres i els C´s.
Qui els hagues hagut de dir als C´s que acabarien anant de bracet amb ERC i viceversa
Com a català jo m´hauria de sentir-me feliç i content, i en canvi...estic trist.
The Cynics;
Subscriure's a:
Missatges (Atom)