HOME BLANC BUSCA ...

S'acosta el 9M i tots els grups polítics treuen les ungles i marquen paquet.

Possiblement el PSOE guanyarà les eleccions espanyoles, tot i que per un marge ajustadíssim. Com possiblement, també, no els faltaran novies per acabar de formar majoria parlamentaria estable o semiestable.
IU, PNV, ERC, C.Canaria, Grup mixte, CIU, tots ells candidats a acompanyar a ZP durant quatre anys més. El ventall de possibilitats de pacte serà ample per els socialistes.
Aquets ùltims dies hem assistit a la recreació d'un hipotètic futur, on CIU seria l'escollida. Els mateixos convergents han dibuixat aquest escenari, tot recordant al el.lectorat català que; si és així, serà la fi del Tripartit. Ja que reclamarien als socialistes pactar també a Catalunya.
CIU s'enfronta clarament al Tripartit i intenta mostrar-se als catalans com l'adversari directe del Govern Montilla, que no passa precisament per un dels moments més dolços de popularitat-si és que n'ha tingut mai-.
El "rebot" per part tripartita no s'ha fet esperar. PSC, Esquerra, i IC els han acusat de sucursalistes, d'intentar guanyar als despaxtos el que les urnes ho els han donat etc, etc...
Tot i que el desitg de CIU no és ni de bon troç honorable, la història recent hauria de fer memoria al tripartit.

-ZP, després de la creació del tripartit 1.0, s'enfila al balcó de la Generalitat amb el trio de líders progressistes i promet aprobar l´Estatut que surti del parlament de Catalunya (textualment)

-ZP, fulmina a Carod-Rovira després d'una excursió a Perpinyà.

-ZP, insisteix amb un nou Estatut per Catalunya i presiona al PSC.

-ZP, Una vegada aprobat l'Estatut per el Parlament català dona ordres a Montilla, l'endemà mateix de l'aprobació del texte per dir que serà esmenat a Madrid. Faltant a la seva promesa.

-ZP, fa seure a la taula de negociacions a la gent del PSC a la banda del govern espanyol, quan haurien d'haver assegut a la banda catalana pèr: dignitat, obligació (al ser el partit del president de la Gene.) i honestat.

-ZP, truca a Mas tot implorant-li un pacte a canvi del Estatut i així mig salva l'honor, però Mas torna a caure en un engany.

-ZP, fa que Maragall expulsi del govern a tots els consellers d'Esquerra.

-ZP, li fa convocar eleccions anticipades a Maragall.

-ZP, promou a Hereu com a hereu de Clos, a càrreg de les butxaques de tots els barcelonins

-ZP, després de l'aclaparadora derrota de Montilla li diu a Mas una cosa(el torna a enganyar) i per l'esquena permet a un membre de l'executiva del PSOE ser president amb els vots d'ERC, a qui ell mateix, va fer expulsar 6 mesos enrera.

-ZP, promou lleis invasores de competències ja traspassades a la Gene. I Montilla, Carod i Saura se les empassen.

-ZP, relanteix el desplegament del Estatut, i incumpleix de forma flagrant l'apartat de finançament. I el trio calla i empassa

-ZP, aquesta mateixa setmana diu que no li agrada l'estil d'ERC (primer i ùltim avís abans de tornar-los a expulsar?)

Aquestes, són algunes de les mostres de sucursalisme, que ja patim a Catalunya des de la creació del primer Tripartit.
Modestament, penso que CIU s'ha posat a jugar amb les mateixes "normes" que els altres tres, cosa molt criticable, excepte per el tripartit, impulsor principal de la moda "sucursal".

De totes formes, penso, que ZP al final tindrà moltes opcions, abans que CIU per formar govern.

No hi ha ningú innocent de culpa i al final irem tots al infern.

The Brian Jonestown Massacre; Going to Hell

"CUNNI A L'ESPE"

Avui l'Espe(PP), Presidenta de la C.A Madrilenya ha anunciat la creació d'una escola a Madrid, en la que s'ensenyarà en català als fills dels pares que ho sol.licitin. Li posarà de nom Presidente Tarradellas.

No tinc paraules per expresar-li la meva gratitut.
Ella, que ja va mostrar que entén perfectament "lo fet català", quan ens va dir nació, directament i per la patilla, quan el tema del trasllat a BCN de l'Agència Estatal de telecos. Amb alló de:
-No podemos permitir el traslado fuera del territorio nacional...-
Ara s'ens mostra encara més "oberta" cara als catalans i ens fa una escola per els nostres germans residents a Madrid.

L'ùnica manera que se'm acut per agraïr-li el seu amor a Catalunya i a la seva llengua no es cap altre que un èfimer però necessari "cunnilingus", tot tapant-me el nas -tinc compromís-. Penso que el millor es; pagar llengua amb llengua. I amor amb amor.
Es tan evident que el català necessita protecció, com que a ella li cal mullar-se com una conilla, mentre nota que els seus mugrons són com pedres, i la llengua catalana la desfà de plaer, tot envaint-la allà on la passió explota i es torna liquid...

Davant la seva generositat i bonhomia; qui s'hi pot negar?

Interessats/ades amb la campanya del "cunni a l'Espe", que aquí vull iniciar,deixeu la vostra predisposició als comentaris -ara no em deixeu sól-.
Catalunya us ho agraïrà i ella encara més.

Lulu; Mrs Robinson

US DEIXARÉ PENJATS

Dificilment trobarem a cap altre lloc del món una país com Catalunya. Que demana perdó constantment per tenir una cultura propia i un teixit empreserial envejable, almenys fins fa poc.

Culturalment tot i que molts ens resistim a deixar la nostra llengua som conscients que la "fem" petita.
Vivim sota el domini legal d'una de les llengües més fortes del món i ens enlluverna l'anglés. Molts parlem tres llengües, i a casa estant som capaços de fer esforços per intentar comunicar-nos en qualsevol llengua que no sigui la nostra. Cosmopolitisme? Complexe d'inferioritat? Estupidesa?
Avui mateix el nostre President , José Montilla ha enviat "correos" a Andalusia per explicar als nouvinguts que no els cal parlar català, només faltaria!. Aquí no obliguem a ningú a res, mireu-me a mi, deu pensar.

Durant la decada dels anys 30, Catalunya representava el 40% del P.I.B Estatal. Avui estem aprop del 18%.
Hem contribuit amb "solidaritat extrema" a fer d'Espanya un país del primer món, durant molts anys.
Avui ja estem "de tornada" i exigim als nostres empresaris i inversors una serie de requisits que a cap altre lloc de la peninsula tenen igual. Avui, que la resta de productes espanyols són competència dels nostres, encara ens ho posem més difícil i mentre els entreguem els nostres impostos per el seu progrés, ens envoliquem amb lleis per obligar només als nostres empresaris a fer triples-mortals amb tirabuixó i els buidem la piscina.

Un país sense estima, ni cultura, que tampoc disposa de capital té els dies comptats.

De vegades, em dona la sensació de pertanyer a una secta d'idiotitzats, tot esperant el dia del holocaust final. En el que tots ens suicidarem, buscant una mort lenta i agònica, digne de la nostra trajectoria històrica.
Jo, aviso: us deixaré penjats...

The Crazy World of Arthur Brown; Nightmare

EL MILLOR DEL TRIPI 2.0

El "Tripi 2.0" té infinitat d'assumptes criticables, però una de les tres parts s'endú el primer premi en estulticia, estupidesa, afany de menjar calent i supuracions infeccioses.

ICV, sí senyor. Un exercit de craks on n'hi hagin...
Començant per la parella "Ceaucescu". Ella, la Imma es declara antisistema des de damunt el cotxe oficial estant, cobrant una nòmina pagada entre tots nosaltres.
Abans en Xoan ja ens haviat "engrescat amb la xerinola" del bus del superestatut en el 1.0. Ara en Xoan s'ha fet gran i li han donat una porra -i algún kubotàn-, i no cal dir, que com que ell és un home de pau no els fa servir.
Ens intal.la radars a les carreteres per fer-nos d'angel de la guarda, tot i que aquest gener han augmentat espectacularment les víctimes de trànsit, també ho ha fet la recaudació per multes i sancions. Sempre hi ha una part positiva en tot.
Fixeu-vos com cuida als seus empleats; que els redecorarà els llocs de treball amb tècniques Xoep-sunianes -o alguna mariconada semblant-.
No us hagiu pensat pas, que en Xoan s'ha quedat sense sol.lucions per els accidents de trànsit mentre preserva el medi ambient: Prohibit entrar a Bcn a més de 80 -exceptuant les bicicletes-.
I ja ens ha llençat un bio-globus-sonda amb el tema d'estrenyer l'amplada de les carreteres. No dubteu que ara vindran les propostes de: aixecar l'asfalt per poder-lo reciclar, i l'obligació d'insta.lar rodes quadrades als vehicles.

Un crak és també Francesc Baltasar i Albesa. Conseller d'habitatge i medi ambient -només faltaria!-.
Què dir del habitatge que no s'hagi dit ja?.
Restaurar un mas avui, vol dir un any de tràmits, molts més diners i passar per tota classe d'inspeccions de totes les agències hagudes i per haver. A la ciutat; tenim éls pisos més cars del Estat, i el lloguer és una "selva" molt verda.
Però com sempre: s'ha de ser positiu... Al Aragó estan molt contents del Conseller Català.
Les empreses catalanes estan omplint polígons sencers a Fraga i Saragossa, on es pot treballar complint la mateixa normativa europea que ens regeix aquí, però sense la necessitat d'haver "d'alletar" les infinites agències catalanes,i sense ni 1/4 part de burocràcia que ens exigeix la llei aquí.

I Boada? on és Joan Boada? diuen que es va "fugar" amb la Núria Pòrtolas, cosa que desmenteix en Jordi Guillot. Tot i que amb un cognom així, qui se'l creu?

The Remains; Don't look back

INSTINT

Diuen que la nació espanyola, és de les més antigues d'Europa. Diuen que dins Espanya no hi ha altre nació possible. Diuen que el catalanisme és un invent dels burgesos catalans del segle XIX, que abans d'aixó els catalans erem els més espanyols de tots. Diuen també que el català és un invent de Jordi Pujol, que abans d'ell ningú el parlava...
Representatiu és; el que a tots els llibres de texte dels nens catalans de primaria hi és inclós com una primera figura del "nostre" segle d'or, un autor que d'haver nascut al segle XX, podria haver escrit tranquil.lament "mein kampt" i que possiblement hagués sigut jutjat a Nuremberg.
Però ens el fan nostre quan el molt fill de puta va ser capaç d'escriure coses així:

-"El catalán era la criatura más triste y miserable que Dios crió" "Son los catalanes el ladrón de tres manos" "Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido" Fco. de Quevedo"-

Veient la fotografia del llop i el gos he pensat que tot i que cada dia en queden menys, sempre hi haurà algún llop disposat a portar amb orgull fins al final la creu de ser el blanc dels escrits de castellans "il.lustres".
Potser és instintiu?

The Gruesomes; Way Down Below

QUÈ NO HAN DE PERDRE?

Es conegut que quan un partit governa, col.loca a gent amb carnet als diferents càrregs. Consellers, Directors Generals, Gerents, Directors i així anar baixant fins l'ultim graó, que podria ser senyora dels cafès en un hospital públic, o bé, peó en una brigada d'alguna Diputació.
Moltes vegades amb el carnet d'afil.liat s'en fa prou per ser... President de la Generalitat. Si, és cert, que a aquest afil.liat li caldràn suports dins el partit, però ningú li exigirà coneixements o experiència en res.
Què sap Montilla? Quantes enginyeries té Joaquim Nadal? Saura ès advocat o expert en lleis?

Quan els afers de Govern i de país et duen a per exemple, el President d'Endesa al Parlament hi hauria d'haver-hi algú capacitat per poder rebatre. A més, no hem de presuposar que el President de l'energètica més potent del país serà com el nostre. Un semi-analfabet. I com així es va demostrar, no ho era. Ni un sól dels nostres parlamentaris li va poder picar el clau a Pizarro.
Aquí, tenim la tendència de minusvalorar els nostres adversaris. Donem per fet que si ens és perjudicial ja és curt i, amb quatre preguntetes de primer d'Eso el tindrem amb les galtes vermelles. No senyor.
Els nostres adversaris han sigut més forts i més llestos que nosaltres, per aixó estem com estem.
Recordo també, aquella frase en roda de premsa de Salvador Gabarró(capitost de Gas Natural):"Hemos puesto el semen y dentro de nueve meses esperamos una criatura...". Ho deia amb cara d'escolanet despres d'haver-se begut tota l'ampolla de vi de missa i mig tapant-se la boca amb la ma, no se li veiés el somriure de "pillo".
La va cagar. Ei, no dic que Gabarró no estigui preparat, que ho està, però competia amb un "monstre" i va perdre.

Vull dir, si ja els nostres teòrics ben preparats, de vegades perden alguna batalla. Què no han de perdre els Saures, Carods i Montilles junts ?

Després de llegir al bohemi, he buscat aquest video.
Tot i així, encara hagués pogut ser pitjor, de fet l'ùltima imatge m'està donant idees.


The Syndicats; Crawdaddy Simone


Escoltarem

QUIN PAPER MÉS GALDÓS

Després d'encarar les eleccions del 9M amb una golafre ambició de ser ministre a Madrid, en Duran ho té difícil, i ja no només per entrar al executiu.

CIU juga a l'equidistàcia i posa condicions per donar el suport de la seva força. Però saben que només podran investir a ZP.
Pactar amb el PP és un suicidi aquí i allà. No cal parlar del recurs al Estatut, tampoc del gir del partit de les gavines a extrems d'uniformisme contra natura. No.
Fer President a Rajoy, ens portaria a veure a Montilla demanant des del concert econòmic, a les seleccions catalanes, fins l'oficialitat del català al mateix "paseo de la Castellana".
Alhora que Carod-Rovira seria amamantat fins a engreixar-se altre vegada, com ja va passar amb Aznar.
Amb un altre pacte entre PP i CIU fins i tot Saura tornaria a rearmar-se, cosa que sembla impossible que pugui fer ell sól a aquestes alçades.

Molt difícil ho té Duran, que ja no pot jugar més al regionalisme de pastanaga.

Johnny Thunders; Born to Lose

ERROR ?

La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui.
Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes
Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.

...//RESOLC
CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.

EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)

El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.

Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós.
Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)

Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos.
Sí senyor!!

Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-

L'EXCLUSIÓ

El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.

Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala.
En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix.
Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida.
També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-

Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro.
Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país.
Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment.
Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...

Herbie Mann; Hold On

PIZARRO

Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir.
Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto.
Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.

Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats.
Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.

Decididament, si jo fos espanyol, el votaria.
Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.

Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos.
Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.

Small Faces; If I Where a Carpenter

NACIONALISMES PERIFÈRICS

L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes.
A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.

Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents".
Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat.
Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".

Però aixó s'ha d'acabar.
Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar.
La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat.
Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments.
Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.

I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".

Tim Rose; Morning Dew

ON ÉS ERC?

Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país.
Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades.
Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.

Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país.
S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés.
La bacanal era amanida.
Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc.
I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.

Tot plegat, una gran decepció.
De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.

Jones and the Joneses; The Way It is

LA MÀQUINA DEL TEMPS

Sóc dels que no resistiria la temptació d'usar una màquina d'aquestes carecterístiques.
Pero tinc molts dubtes d'on i com actuaria, fins i tot, penso si seria bó actuar o canviar la història.
Potser només amb un cop d'ull per poder explicar el veritable passat ja seria suficient.
Com que sommiar encara és de franc; triaré tres viatges on només faria d'observador i tres més on no actuar, seria d'imbècil.

On i que observaria:
-195 a.c Batalla d'Empuries, on el general Romà Cató venç a les tribus Ibèriques sublevades de la proto-Catalunya. I s'inicia la romanització del territori.

-1099 d.c Primera creuada. On hi participaren diferents cavallers catalans. En concret voldria saber d'Hug de Pinós. Del que algunes hipotesis el fan fundador de l'Ordre del Temple i primer "mestre" dels soldats de Deu.

-1967 d.c Londres i empapar-me de l'atmosfera cultural que es respirava en aquell moment irrepetible.

On i com actuaria per canviar la historia:
-1260 d.c Demostrar a Jaume I el Conqueridor l'enorme error de repartir la Corona d'Aragó entre els seus fills. I explicar-li quin serà el futur del seu país amb la disgregació dels territoris i el Casal de Barcelona.

-1710 d.c Per explicar a la Generalitat el final de la guerra de Succeció i els possibles actes per canviar els esdeveniments i resultat final.

-1978 d.c. Explicar a la població catalana els errors de la Constitució i la llosa que aixó representarà per Catalunya en el futur.

La meva tria pot ser discutible, fins i tot jo mateix ja tinc ganes de canviar-la, ...I vosaltres que farieu?

The Click Five; Time Machine



-



-

BON DIA I MOLT BON ANY A TOTHOM

Bon dia i benvinguts a tots.

En aquesta empresa, encetem l'any 2008 amb molt d'optimisme i amb ansietat de millora.
D'entrada tots els empleats heu de saber que els serveis bàsics com: telefonia, gas, aigua i llum ens representaran un sobrecost.
Les nostres despeses financeres han augmentat amb el canvi d'any cosa que comportara dificultats.
Els impostos municipals com: Ibi, clavegueram, deixalles i d'altres també s'han apujat.
Els proveedors ens han fet arrivar les noves tarifes de preus, que no s'assemblen gens amb les del any passat.
El transport agafa la tendència de totes les altres nostres despeses i s'ens dispara.

Sense cap ànim d'espantar a ningú, també us voldria comunicar que els dos grans clients als que serviem, i als que tots coneixeu han presentat suspensió de pagaments i molt possiblement no atendran el deute que tenen amb nosaltres, ja avançat per l'entitat bancaria. Cosa que ens donarà algun que altre maldecap, però res que no es pugui superar.
Voldria que tots els treballadors sapiguessiu que: la crisis en el sector d'aquets últims sis mesos s'ha agreujat amb la signatura d'un conveni entre la U.E i la Xina. La deslocalització galopant de la competencia cap al sud-est asiàtic és un fet. Però nosaltres no ho farem.
No ho farem per falta de comprador de les actuals instal.lacions de l'empresa.


Sense ànim de robar-vos més temps, només em queda demanar-vos que us esforceu al màxim en aquets moments de petites dificultats.
Dificultats que ens suposaran la congelació de les retribucions en nòmina, així com l'exigència de l'ampliació de la jornada laboral en 3 hores sense càrreg per la mercantil que tots defensem.

Tot desitjant-vos un pròsper 2008, tothom a treballar.

The Creeps;The Creep

THE STAIRS

Tanco l'any amb una banda de Liverpool. Un grup que va neixer en el lloc bó, però en el moment equivocat; principis dels noranta.
Pocs grups amb només un L.P publicat han tingut tanta influència en d'altres bandes com l'han tinguda The Stairs.
"Mexican R'N'B" reflexe l'energia del grup d'Edgar Jones. A Jones, molts el comparen a Mick Jagger. Per mi és molt millor, amb una veu més potent i amb més registres.
Jutjeu vosaltres mateixos. The Stairs.

The Stairs; Weed Bus


The Stairs; Woman Gone And Say Goodbye

MAI ÉS COMPARABLE

Els falta temps a polítics i mitjans de comunicació espanyols per afirmar que no és comparable.

Quan diversos organismes internacionals, estudien la possibilitat de l'independència de Kosovo. Sempre surt a parapetar els interessos espanyols el subsecretari o ministre de torn. Afirmant que; no es comparable a la situació del mal encaix territorial a Espanya. Fins i tot negant aquest precari encaix
Els periodistes afins s'extenen més, tot fent anal.lisis més subjectives. Acusant als "separatistes" de voler Balcanitzar Espanya. Fan veure que tenen masters en historia contemporànea i donen el tema per tancat, tot lloant la sort que tenim els catalans d'haver de tractar amb espanyols i no amb serbis.

Quan Bèlgica plateja una separació de valons i flamencs, tampoc es pot comparar, diuen. Al.leguen que l'Estat belga és una invenció abstracte del S.XIX, que Bèlgica no ha sigut mai una nació com Espanya, per exemple...

Ni tant sols podem comparar-nos a l'antiga Txecoslovàquia; que molt amigablement es va separar. Ni molt menys al esclat d'Estats sortints de l'URSS.

No cal dir que, el cas de les seleccions esportives escoceses tampoc té comparativa amb la voluntat de participació internacional de Catalunya. I aixó és així; ja que a Escocia es juga a futbol molt abans que s'inventés la roda... diuen també.

Res es comparable a Espanya, d'acord. Però és que, cap cas és comparable a cap d'altre, senyors espanyols. Excepte en el resultat final.
Molts pobles trien quin és el seu grau de sobirania.

Tenen raó senyors espanyols, aquí no es pot triar per aixó no és comparable.

Howlin'Wolf; Spooful

CELEBRACIÓ

Estem de celebració. Tal i com havia promés el govern espanyol, ja és aquí.
El TGV ja ens connecta amb Europa i el món.
Com sempre el Govern ha complert la seves promeses.
Un Estatut, que qüasi és una Constitució. La llengua catalana és igual en drets a les demés de U.E. Han publicat les balances fiscals i han dotat a Catalunya d'un finançament just. Finalment les nostres infrastructures no tenen igual en tot el planeta.
Hem de ser optimistes. ZP ens consolidarà com a potència mundial.

Segur que el 2008 serà molt, però que molt i molt millor, no em queda més que ser optimista, i per aixó continuo ballant amb The Marvelettes, I'll keep holding on

Professionals?

Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.

Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram.
Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès.
Tampoc, la noia continuava muda.
I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.

Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya.
Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.

Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?

Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.

Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei.
Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.

Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out

PODEM EL ROSER MOSTIU

Ja n'hi ha prou.
Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés.
L'intent de confrontació entre els catalans.
Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista.
Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu.
Confrontació?
Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya.
Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".

Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades.
No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.

En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.

Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?

The Smithereens; Blood and Roses

El PSC adopta mitjans propagandistics dels seus lider-faces ideologics.
Els primers dies del Tripartit 1.0 van suposar una veritable restructuració de la CCRTV.
Joan Majó, un socialista del paleolític superior va ser posat al capdavant. Jordi Basté, Toni Clapés, Solé i Sabaté varen desapareixer de Cat Radio. Les noticies de Burgos, Sevilla i Quintanilla de Onésimo eren prioritat. Perpinyà i La Franja de Ponent de un dia per un altre varen passar a no existir. Espanya i els esportistes espanyols es menjaven el món, o així ens ho mostrava TV3.
Resultat: caiguda de les audiències. Que en el cas de TV3 representava passar del primer lloc al tercer. Cat Radio va veure com la seva audiència es veia molt retallada, tot i mantenir el primer lloc.

La tasca de Govern dels Tripartits s'anava desgranant.
El Carmel ja va patir greus apagades informatives, El 3% -sense proves ni sentència, evidenment- omplia informatius. Les bondats de ZP eren i són noticia cada dia, així com la "gran" aportació del PSC en diferents Ministèris.
Alguna cosa passava, però.
Les infrastructures es col.lapsaven: trens aturats, embussos de 70 Km a les autopistes.
La Sanitat anava cap a pitjor: llistes d'espera, Hospitals vells i insuficients, ambulàncies que no servien, caos elèctric a la Vall d'Hebron, escàndols en clíniques privades per falta de control, descontent dels professionals tot i l'apujada de sou molt generosa i contagis extranys de nens a hospitals de suposada primera categoria.
A Enssenyament no es varen lliurar de conflictes. Industria tenia molts problemes per tancaments de factories. I l'anim de la gent no era precisament bó.

Els professionals de la "corpo" n'informaven, i fins i tot molts d'ells de manera compromesa ja que com a ciutadans, patien en primera persona tot aquest desgavell i el desencís generalitzat.
Ai l'as!!
Nacionalistes!!
Crosta!!
Antigovernamentals!!
Poc plurals!!

El Govern titllava als seus empleats de traïdors i malintencionats, quan aquets només eren un reflexe de la societat.
Era bàsic que no trascendís el desgovern i el PSC estava disposat fins i tot a linxar publicament professionals que eren líders d'audiencia. O sigui, que la societat triava escoltar.
Era evident que un govern feble, acabaria per contradir la majoria de la societat. I atrevir-se a fer callar tothom, és un síntoma més, que aquest Govern va en contra d'una part molt important d'aquest país. I demostra que primer són ells i després la veritat i la pluralitat.

The Cynics; Yeah!

LA TEMPTACIÓ DEL PSC

L'esquerda al govern de la Generalitat, que va significar la manifestació per el dret a Decidir es pot estar fent irreparable.

Avui PSC, PP i C's han tornat a anar junts de la maneta quan un dirigent socialista ha criticat TV3 i CATradio per excés de nacionalisme (català, enten ell).
-S'ha de treure la crosta nacionalista-
Tot referint-se a la corporació catalana de Tv i radio.

Sembla que es comencen a dibuixar dos eixos nous a la política catalana. El Català i l'espanyol.
Aixó no vol dir que demà Montilla canvii a Carod per Sirera. Entre d'altres coses perque Montilla no és tonto, ja que aixó li representaria anar de cap a l'oposició, però sí que poden passar coses fins ara insolites a la Generalitat. La temptació deu ser grossa.

I el sumum de la temptació de la "Peña der BajochobregaZ" seria eleccions anticipades amb una destitució fulminant de tots els Consellers d'Esquerra. Eleccions que es farien el mateix dia que les españoles; aquelles en les que arrassen i surt a votar inclús el Fary Comelimonez.
Coses més rares hem vist...

A Montilla se li deuen omplir de sang el cossos cavernosos només de pensar amb un Govern: PSOE-C'S amb ajudes del PP en pro d'una Catalunya on Justo Molinero fos el director de la "Corpo" i Boadella Conseller de Cultura...
La crosta de déu!

The loved ones

SOM UN QUISTE BONYAGUT

A Catalunya avui ja no l'escolten ni quan crida. No ens tenen respecte ni els fem la mínima por.

Ahir una grandíssima manifestació va omplir els carrers de Barcelona amb el lema: el Dret a decidir.
Segons l'organització més de 700.000 catalans, segons la Guaradia Urbana 200.000.
El més curiós ha sigut el tracte en les edicions digitals dels diaris espanyols en general.
Diumenge a les 8:30 del matí.
A "El Mundo"; ni en queda constància en portada, fins i tot és més important segons ells la noticia: "Semaforos españoles en La Meca".
Per trobar res has d'entrar a la secció "España", i està situada en 5 posició.
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/01/barcelona/1196525013.html
Al ABC: No l'he sebut trobar: ni en portada, ni a "nacional", ni a "floclore"...també he mirat a internacional -però tampoc ens han concedit aquest honor-
Al Pais. Tampoc res de res a la portada. El diari de la progressia espanyola ens ha sentit però poquet. Has d'entrar a la secció "España", i és la noticia 7. Però el més curios de tot és: sí ja resulta poc creíble el calcul de 200.000 persones per part de la Guardia Urbana, ells ho troben exagerat.
125.000 personetes segons el corresposal; Lluís Pellicer. Total tot acaba amb un clamor independentista de quatre i el cabo, segons el Pais.
http://www.elpais.com/articulo/espana/manifestacion/caos/Renfe/deriva/clamor/independentista/elpepunac/20071202elpepinac_22/Tes
La Razón m'ha sorprés. En portada i en 2 lloc. "Del caos a la independencia".
http://www.larazon.es/3763/noticia/España/Catalu%F1a%2C_del_caos_a_la_independencia

Espanya té un quiste al front de neixament. Ja està tant acostumada al molest i antiestètic bony que quan es mira al mirall o no el veu o fa veure que no existeix.

Wimple Winch; Save My Soul

JA ÉS AQUÍ

Ha arrivat el llop i s'han acabat les vaques grasses.
La gran recessió econòmica que feia anys hom predia ja és aquí. La banca, ha tancat l'eixeta a petits o grans usuaris d'hipoteques. I aixó durà molta gent al atur i suposarà una restructuració en el mercat laboral, com fa anys que no es veu.

Quan fa temps alguna veu experta s'aixecà demanant prudència a les entitats creditícies, els governs les incitaven a no tancar aixetes.
Era el final de l'era Aznar i el principi de l'era de ZP. Amb eleccions per el mig les veus varen ser apagades i tot era patria, progrés i gloria.
Avui tornem a ser a les portes d'unes eleccions i a ningú li passa per la barretina esmentar la paraula crisi -cosa que afegiria més desafectes al sistema-.
Els governs continuen fent pressupostos i afegin més despesa del habitual, s'ha de notar que hi han eleccions.
I a mi m'apugen els impostos per els mateixos serveis. I sembla que de moment és l`ùnica mesura adoptada per els nostres polítics per aturar la crisi.

The Brogues; I Ain't No Miracle Worker

VOSTÉ TÉ UN PROBLEMA...

Vosté té un problema...i aquest problema es diu José Montilla.
Li espetava el flamant President de tots els catalans a Artur Mas, tot fent recordatori de la històrica frase de Pascual Maragall en plé atac d'Alzehimer.

El problema el tenim tots els catalans a més d'Artur Mas, que només és el Cap de l'Oposició al Parlament català.

No em vull fer feixuc repassant el moment que està atravessant Catalunya avui, on tot cau o peta.
Però mai s'havia vist a un President anestessiant a tot el país, per no fer mal a la cap de llista del PSOE per Malaga. Un president que té agafats pels ous als sindicats que no protesten, ni quan els damnificats son 180.000 treballadors de la "pedrera" de vot socialista i potencials afil.liats als sindicats.

Després que el Parlament aprovés l'Estatut del 30-S, va ser el primer en dir que el texte no era del agrat del PSOE. I que ja seria esmenat al parlament espanyol.
Trencant així l'unitat dels partits que el varen consensuar.

El motiu Mao-tilla, ve del seu passat comunista (un comunista sense ofici, ni estudis reconeguts). Tota una vida fent bondat dins l'aparell socialista li han servit a ell i a la seva muller per poder pagar el col.legi Alemany als seus fills. Col.legi de pagament que fa comunista...

És evident que aquest país feia molts anys que no es trobava amb una paral.lisi d'idees i de projecte com el d'avui. I per tant el problema no només el té el senyor Mas. El problema el tenim tots els catalans, i el problema es diu José Montilla.

The Zombies; Summertime

HOMELESS POLÍTIC

Orfe d'opcions a vot.
De vegades em sembla mentida que no hi hagi ni una sola opció de vot, per la que valgui la pena molestar-se.

Una opció que d'una vegada i per totes ens doni un horitzó nacional a tots els catalans. I un Estat que ens representi
Que sigui valent i llest per explicar com és fa per llevar ancles del "Reino de España", on les lleis i la demografia ens van a la contra.
Que sigui pràctic i realista per donar sol.lucions a les necessitats socials en un país com el nostre; i com les garantiria seguidament després d'un procés d'exercici de sobirania plena.
Que ajudi a les nostres empreses a crear riquesa; a casa i arreu del món,i que les allunyi de l'actual burocràcia, tantes vegades culpable d'insatisfaccions empresarials.
Que ens doni una posició i un respecte arreu del món. Dins o fora de la U.E, però amb les mires posades; al comerç, la tecnologia, l'industria i l'urbanisme ben entés. Aprofitan les potencialitats del que ja som avui.

N'hi ha que confonen el centralisme polític amb que et mullin l'orella cada dia.

És de centrista deixar-se robar durant 30 anys, i fer el fenici de genolls cada dia?
És de centrista deixar que la llengua i la cultura del teu país siguin considerades de segona?
És de centrista quedar-se quiet quan a les empreses i a les persones del teu país els hi barren el pas a operacions importants, per el sol fet de ser catalans?
És de centrista conformar-se amb les nostres pensions, ajudes, hospitals, carreteres i serveis?

Deu ser que jo ho tinc mal entés... Jo no en dic centrisme d'aixó.

Ride; How Does It Feel To Feel

TRIBUTEU, TRIBUTEU MALEÏTS

Que ben parits que som els catalans.
Ja no només paguem els carburants més cars que a la resta del Estat, seguim mantenint l'impost de succecions a tota màquina quan a Madrid i a altres comunitats és més baix i estudien treure'l. Ara el Conseller Castells ha fet aflorar 18.000 nous declarants de patrimoni. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=459565&idseccio_PK=1009&h= . Sí, sí!! que s'havien pensat, que defraudarien l'hisenda catalana? I si algú s'escapa sempre tenim el parany preparat en alguna recta, darrera un cartell publicitari, o en forma de cotxe camuflat que ens farà la foto...L'altre dia assistia a una conversa entre policies, un mosso i un Guardia Civil on tots dos admetien que la pressió sancionadora és infinitament superior aquí que a cap altre lloc del Estat.

Moltes empreses estan troban dificultats de totes classes per seguir amb el seu negoci: mediambientals, fiscals, laborals. I que fan? Marxar a Saragossa, Madrid, Extremadura o directament a la Conxinxina.

No és demagògia, però la sanitat fa pena i acabes pagant-la privada, l'ensenyament està igual, que dir de els nostres trens i carreteres?
Cada dia en assemblem més als suecs per el que paguem i més als mossambiquenys per el que rebem.
Que l'Estat espanyol ens fot és evident, però que des de dins mateix de Catalunya ens fotem queixelades a la jugular nosaltres mateixos és de frenopàtic i de burrus.

Ride; Birdman

EL MONO DEL ORINOCO

Si Zp i La Caixa fossin llestos...

Es deté a Aznar per conducció temeraria, i per anar sota els efluvis de l'anís del Mono -qui no s'ho creurà?-
Es truca al Mono del Orinoco i se li diu:
-Miri senyor Mono del Orinoco. Aquí tenim a Aznar, que segons vosté va promoure un cop d'Estat en contra de la seva il.lustrissima simietat. Nosaltres li entreguem, vosté li fa el que desitgi -i no cal donar-li idees-, i d'aquesta manera nosaltres li demostrem la bona voluntat i al mateix temps el nostre desitg de llarga vida a la presidència del seu país i que no li faltin bananes... Vosté demani.
Però no es posi amb les nostres empreses, li supliquem.

Mentre tinguéssim al homínid entretingut amb Aznar, se li prepara una santíssima destitució amb tots els honors...Tancs, canyons, avions, de tot per retre-li els honors merescuts.
I per rematar la feina, s'envien la legió a rescatar Aznar. Que com a Grande de España i per la seva heroïcitat sería proclamat Rei de Veneçuela. Seguidament li entreguem al mono del Orinoco a Baltasar Garzón. Llancem la clau al Orinoco i tema "zanjat" que deia aquell.



The Telescopes; Flying

PASSADA DE FRENADA

Quan la setmana passada tant Montilla com Rosell protestaven energicament, per el tracte rebut d'Espanya, jo bé prou em pessigava el cul. Era veritat, no estava somiant. Dos unitaristes emprenyats i molt!.
La plantufada me l'he fotut amb la frenada posterior. Ni Montilla volia dir el que va dir, i a Rosell l'ha matitzat Lara-Bosch de l'altre patronal -per cert, i els sindicats, on son?-.
Torna a vèncer el fotut i malanomenat seny. Quan volen dir claudicància i xaietisme covard.
I jo que m'he le fotut altre vegada per correr massa

The Fuzztones; Bad News Travels Fast

DE LA XIRUCA A FOMENT DEL TREBALL

La sobirania de Catalunya durant molts anys va ser patrimoni exclusiu de xirucaires.
Avui les circumstàncies han cambiat.
Joan Rossell, cap visible de Foment del Treball i persona propera al PP, a més d'haver estat candidat a la presidència de la CEOE s'ha calçat les xiruques i ha anat al Pedraforca. Des d'alla dalt ha denunciat la falta d'inversió Estatal a Catalunya i ha denunciat l'obligatorietat del Estat a publicar les balances fiscals.
En cap moment l'hem sentit reclamar un Estat català. Però Espanya no es pot permetre cumplir les dues peticions tant necessaries per l'empresariat del Principat. Cosa que durà al empreseriat a haver de triar; la supervivència de les seves empreses o l'agonia de l'enfermetat espanyola.

Al mateix Montilla, President de la Generalitat l'hem sentit aquesta setmana des de Madrid avisar al Estat del procés de desafecció dels catalans envers l'actual Espanya.

Molta gent que no es calça habitualment o mai les xiruques es troba avui desassistida i incompresa per un Estat, al que havien defensat fins ara. Cada dia tenen més clar que seguir així els portarà a la mort per inanimició i aquella estabilitat, que semblava que era l'unic de valor avui tampoc hi és. Per tant cada cop té menys sentit defensar alló que representa una mort agònica.

Siguem realistes, nomes podrem ser un país normal i corrent, i obtindre el màxim rendiment dels nostres recursos quan els gestionem nosaltres. Aixó només ho obtindrem quan els xirucaire es posi la corbata i el Yuppi calci xiruques.

Treient la raó a qui ens ha volgut dividir en dretans i esquerranosos. Avui es temps de fer Estat, i es que ja n'hi ha prou que s'ens pixin a sobre.

Els putus amos; Citadel

L'ESCOLANET MENJA MACARRONS.

Ultimament l'hem sentit dir que està en contra de: la sobirania de Catalunya, contra el mateix referendum i contra un pacte amb Esquerra. Que està a favor de: la monarquia, d'un pacte amb el Psc i de ministres de CiU a Madrid. I de fet aixó no és cap pecat mortal.

Més clar no es pot dir. L'escolanet de la politica regional i provinciana de Catalunya vol menjar macarrons tota la vida.
Li agraden els mateixos macarrons que fa trenta anys que s'està menjant i ens estem menjant tots plegats. Macarrons que per altre banda els metges ens desaconsellen.
Duran i Lleida vol inscriure el seu nom a la història com el menjamacarrons més sord i estúpid del món mundial.

Com es pot representar una coal.lició de nacionalistes catalans i aspirar a mantindre tot alló que tant de mal a fet a Catalunya durant trenta anys (o 300)?
No seria més fàcil ser ministre amb el PP o el PSOE directament, abans que hipotecar les il.lusions de superació de tot un poble?
Quines són les possibilitats reals d'Unió sense Convergència?

Jo no em penso trencar més les banyes per l'escolanet menjamacarrons, i tal i com li varen dir no fa gairé;
- A més de ser cristià, s´ha de viure com a tal...


The Libertines; Don't look back into the sun

TUT, TUT, TUT

Cap a les set de la tarda d'un dia feiner qualsevol varen començar les trucades.
El telèfon fixe de casa sonava cada vint minuts. Era un nùmero privat i no responien al meu:
-Digui?-
Trucaven i trucaven, total per no dir res. Fins que cap a les nou varen fer-ho. Una veueta dolça amb un bolivià perfecte em diu:
-Buenas tardes, ¿Don Ángel Barrios Múñoz?-
-No-Li vaig respondre
-¿Como que no?- Em respongué aquella veu dolça
-Doncs, no. Aquí no viu cap Ángel Barrios- Vaig contestar ràpid
-No le entiendo, hable usted español-
-No-i ja començava a estar-ne fins als ous de la tia.
-Por favor, ¿cuando puedo hablar con Don Ángel?- Insistia la senyoreta.
-No el conec i no viu aquí- Vaig tallar-la.
-Hableme usted en español...¿Que pasa, no se da cuenta que no le entiendo?
-Mira nena, jo a casa meva parlo com vull i més quant m'inflen els pebrots- Vaig pujar el to ostensiblement.
-¿No lo entiende o no lo habla? Insistia l'incansable descendent de Moctezuma.
-Porteu trucant dues hores o més, i quan despengem no ens dieu res. Preguntes per un paio que ni conec, ni viu aquí. M'obligues a parlar "espanyol" i desconfies de si et dic la veritat. Fes el fotut favor de deixar d'emprenyar i apunta bé. Aquí no hi ha cap Àngel Barrios. M'entens o et faig croquis?
-tut, tut, tut, tut, tut, tut...s'em va despedir la dolça veu.

Tokio Sex Destruction; One more Sunday

CENT DIES DE CRÈDIT

Recordo quan Esquerra va fer President a Montilla, aviat farà un any.
Vista la reacció d'incredulitat de molts catalans es va tornar a popularitzar, la famosa frase feta per als governants sense carisma.
Donem-li cent dies de crèdit.
Com es pot demanar aixó per a un nou i flamant President de la Generalitat? Que potser els qui el varen catapultar al poder tampoc ho veien clar?

Donem-li...
Respectant la voluntat del Parlament, però deixeu-me dubtar que fos la del poble. Montilla va obtenir aquest crèdit.
Els aval.ladors dels prèstec, els seus socis. Esquerra i IC-Els verds.
Tots junts es varen otorgar el dret d'administrar i gestionar alló del que jo en sóc accionista, Catalunya.

Cent no, tres-cents. Com a les Termòpiles. I com a Esparta, a un preu caríssim. Cada dia hem estat perdent quelcom irrecuperable.
Ens trobem en un punt agònic, on la màxima ha sigut la gestió, oblidant el projecte de país. I avui, ens trobem sense projecte, sense gestió i quasi sense país.

Ens hem resignat a una sanitat pública vergonyosa, a les escoles barracó, als "remiendos" a les carreteres, al desastre ferroviari, al descrèdit com a poble.
Jo, ja en tinc prou. I reclamo responsabil.litats per la perdua de valor de les meves accions.

Mando Diao; God Knows

LOLAILA

Ja fa dies que tinc ganes d'actualitzar el bloc, i la lolaila de la foto del anterior post no em deixa.
Fa quasi una setmana que és la protagonista. I per tant, el post és actualitat.
Avui s'ha enfonsat una andana a Bellvitge -Belviche, en català modern-
Jo em pregunto: Que seria de Catalunya si no tinguèssim de President al Gestor Major del Regne?
Per cert, deu estar gestionant a tota hòstia i a preu fet...no es deixa veure, no parla, no exigeix, en definitiva ofegat en feina, pobre José.
Jo li reconec el seu gran esforç, i per aixó i per molt més jo us demano que seguiu votant al PSC. Mai havia crescut tant el sobiranisme a Catalunya des que manen i gestionen a tot arreu.
En Josep Lluís és un puta, ell ja ho va predir...Per aixó l'aguanta i el sosté en el càrreg.

Geno Washington;Humming

HALOPERIDOL SOCIATA.

Maragall anuncia que pateix alzehimer. Aprofito per donar-li tot el meu suport davant aquesta nefasta enfermetat. Encara que molt em temo que només el primer d'una llarga llista de càrregs socialistes.
Estic molt preocupat, per els síntomes que mostren els dirigents d'aquest partit.
José Luis Rodriguez Zapatero ja fa temps que no recorda el passat més inmediat, i té seriosos problemes de cordinació i ubicació en el present.
El cas més escandalós seria el de Magdalena Àlvarez que essent Ministre de Foment aixafa i destroça tot el que toca, i ja vesteix tot el dia amb el casc blanc i l'armilla fosforita. Demostrant deliri del esfondrament constant.
Heu escoltat a Quim Nadal?... tic,tac... tic,tac... passa el temps i no troba la paraula... tic,tac... Es parla que podria patir d'esboranc cerebral.
Pepiño Blanco, és un altre que mostra signes d'insensibil.litat del present, José Montilla no us fa sospitar res? Ens deixen sense serveis de Rodalies durant quasi dos mesos, i no protesta, no. Sembla que ja li vagi bé. Potser algú s'ha passat amb la dosi d'Haloperidol?
Si, ja ho sé que aquesta pàgina, i en concret aquest escrit és moralment, humanament i politicament del tot incorrecte, però algú ha de dir alguna cosa. Hi ha vegades que sembla que a tots nosaltres ens dopin fins les celles amb l'Haloperidol. Per que una cosa és clara o estant tots malalts, o bé la seva incompetència, falsetat i falta de rigor es tanta, que ho sembla. I no sé que és pitjor, ja que res té cura.


The Warlocks; Baby Blue

TALLA 100, COPA C

El noi i la noia que fan ganyotes són els dos ùltims membres en llibertat de l'il.legalitzada i multimarca HB (Herri Batasuna).
Però estigueu tranquils que jutjes, fiscals, polítics i govern ja són darrera unes mates a l'altre costat de la plaça on es troben els dos joves.
Una vegada li hagin vist bé els pits a la noieta, inclús potser palpat i tot, i ja no els necessitin. Els fiscsls i jutjes s'aixugueran les babes i atacaran. El Govern dirà que l'independència dels jutjes és sagrada i els politics condemnaran tota teta que no arribi a la talla 100 amb copa c.
La noia serà empresonada per "teta-petita" i el noi per associació de malfactors i voyerisme.
I els tres poders del Estat s'hauran masturbat una altre vegada tots junts,-qui sap si practicant krampacks, fins i tot?- Mentre mostren al poble espanyol l'indecència moral que representa mostrar unes tetes que no donen la talla. Gastaran cantitats ingents de clinex, per netejar les esquitxades dels líquids biològics escampats per tot arreu mentre se la miraven...
Que bonic és notar-se protegit per la maquinaria Estatal, i que perniciós i escandalós pot arribar a ser no fer una talla 100, no?

Trashmonkeys, Song number 1

QUINES COSES QUE PASSEN...

Resulta que van quatre Comtats malparits a un fira de la salsitxa. I aconsegueixen el que no ha aconseguit el Govern de "Lo Regne de València" en trenta anys d'autonomia...
Doncs si, resulta que els quatre Comtats malparits han trobat a un Japonés disposat a traduïr l'obra capdal en llengua "Valenciana". El Tirant Lo Blanc(Tirante el Blanco, en valencià modern) serà editat en japonés del Japó.
La Lluita de Zaplana, Camps, la Barberà, Santendreu per salvaguaradar el valencià de tot el món, ha trobat la seva recompensa. Ells, que colze amb colze han treballat molt dur, per la promoció de la llengua de Joanot Martorell i de Fuster. Tenien ara una oportunitat d'or per la culminació de la seva batalla. Però resulta que no els agraden les salsitxes.
Els catalans que sempre han sigut uns aprofitats, treuen avantatge d'aquesta problemàtica culinaria i s'els venen a n'en Martorell per quatre xavus a un japonés. Mentre ells eren a casa intentant clausurar les emissions de l'il.legal televisió dels mateixos barbars imperialistes del nord. Cosa que el ha impedit informar-se del "expoli" en qüestió, per aixó encara no han dit ni mu, apart que passen de salsitxa.

Electrics Prunes; You never had it better, and I've too munch to dream last night

EL MAL MENOR

S'acosten les eleccions al parlament espanyol i les perspectives tornen a ser nefastes per els catalans.
Només dos candicats amb possibilitats reals de governar, el PSOE i el PP.
El PP és el tigre que s'ens menjara de viu en viu, o així es venen ells mateixos. Recursos al Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, immobilisme patriotero pancastellanista i uniformitat estatal. És evident que a Catalunya els votarà el "Tato", en el seu llenguatge. Però a la resta del Estat tenen un poder de convocatoria d'aprop de deu milions de votants.
Aproximadament els mateixos que el PSOE. El partit de ZP és tot bona intenció (??)... i s'ens presenta com a l'antídot del pancastellanisme i el centralisme. No fa massa, les propostes dels socialites eren engrescadores per els catalans: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", "Vamos a reformar el Senado en reflejo de la plurinacionalidad Estatal", "El catalán será oficial en Europa", "Retorno de los papeles de Salamanca"...i tantes d'altres promeses. A l'hora de la veritat i parlant clar, merda.
Quan els convé treuen a passejar als; Bono, Guerra, Ibarra que semblen del mateix partit que Acebes, Zaplana o Aguirre. Voldria fer esment especial al "defensor del pueblo español", el Sr. Múgica, socialista i anti catalanista afèrrim. No acata -o, si?- ordres de partit i també presenta recurs contra l'Estatut català.
En definitiva, les coses no pinten massa bé i una majoria absoluta seria desatrosa per nosaltres, els catalans. Ja que a Espanya s'estan pegant, per veure qui aixeca més enlaire la "rojigualda". I aquí cada dia que passa tenim els matxos més carregats, de carregar amb Espanya.
El mal menor, no és lleu.

*La foto ha sigut "robada" de clubbohemi.blogspot.com i és prou significativa de la classe de país en el que ens fan viure.


The Cynics; Baby, what's wrong

HO VEIEU?

Ni déu nostre senyor feia que el cel s'escardés, ni les 7 plagues bíbliques s'apoderaren de res.
Aquest mapa del segle XVI demostra qué és Espanya(Castella). Ni Portugal, ni Catalunya formen part de res indivisible.
I jo de tot cor, desitjo a tots als qui demà és el seu dia nacional que el celebrin amb joia, pau i al.legria.
I que ens deixin als demés tranquils.

The greenhornes; no friend of mine

M'ESTIC FENT GRAN

Ja no tens 15 anys... Em vaig haver de sentir no fa gaire. Es veritat.
Deu fer aproximadament 8 anys, a Amsterdam, un noiet d'uns 18 anys em va tractar per primera vegada de senyor.
M'hi vaig encabronar i el nen va insistir. De fet, ell era meuc i amb cara de nena, i tot mirant-lo a la cara, com anava vestit i com es pentinava m'en vaig adonar que jo era d'una altre generació. Vaig veure clar que aquell holandés tenia raó, en part.

Avui caminava per Girona i he sentit que algú em cridava. M´he girat i al primer cop d'ull no he vist a ningú conegut. Fins que m'he adonat que quasi topava amb un senyor...Òstia, tiu!! Que fots?... Com va la vida?
Estava parlant amb un senyor.
Un senyor amb el qual jo hi havia estudiat. Erem bastant amics i haviem compartit moments d'aquells que no s'obliden mai.
Panxut, amb els cabells llargs, canes i esperrucat, quan ell sempre anava arregladet i amb el cabell curtet i ben pentinat. Anava disfressat de noiet, quan ell sempre ha sigut un tiu amb classe.
Haurà anat de vacances a Amsterdam?

De vegades penso en aquell noiet holandés...i només desitjo que el meu fill vagi a Amsterdam i ensopegui amb ell, i el tracti amb el respecte que es mereix un senyor. O que al veure passar a la meva filla per la Plaça Dam, es giri...i pensi en tot el que no ha pogut fer, ni farà mai per que ja és gran.

Qui erem; My Generation


Qui som

HO SAP TOTHOM, MENYS TU

Quan Jaume I, el Conqueridor es va casar amb Juana "La Loca" varen assentar les bases de l'indivisibilitat d'Espanya. El seu fill Felip V després de molt guerrejar va aconseguir foragitar el pirata Franc, que tant atemoria els catalans, Gifré Le Peludé. Amb aquesta victoria, a la peninsula de Cefir, la Dinastia dels Mormons es va posar a la butxaca al poble de Catalunya. Que mai més va desitjar cap altre familia de governants.
El net de Felip V, Francisco Franco i Bahamonde nat a Ribes de Freser va ensenyar als europeus com governar-se en democràcia, i avui encara ho fan així. Ferm defensor de les tables d'Agamenón del Partenón, on els clàssics ja feien referència al mot Espanya. Que en Arameu antic significa mol.lecula (cosa indivisible).
El bó de Francisco va morir al llit, no sense descendència. Un preciós noi, ros i alt, de nom Juan Carlos va neixer uns anys abans de la seva mort, a la petita població de Vall.llobrega(Baix Empordà). Molts dies varem plorar els catalans la mort de Franco i Bahamonde.
La seva visió de govern quedava ben assegurada en les mans d'aquell noiet, ros i blanquet, fill de la verge Maria, nat en una establia.
No havien de passar gaires anys de tranquil.litat...Un homenot baixet, lleig i ple de tics, feia temps que ideava un pla per destruir alló indestructible, la mol.lecula.
S'inventà un dialecte del tot abstracte, distraient-lo del seu veritable ofici, la usura. Enfonsar Banca Catalanufa i va deixar al poble de Catalunya a la miseria. Va ser portar a judici i quasi-condemnat per tal infamia, però va poder sortir-ne sense més. Fent servir aixó si, les més impensables i malvades estratagemes.
Tot seguit, i com a venjança va lobotomitzar a tota la gent. Posant-los al cap aquell indigne patués, barreja de bereber, llatí i serbocroata.
El seguent pas era destruir l'indestructible, l'indivisible Espanya.
Com pretenia fer-ho? Creant falsos mites, escampant mentides i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Espanya no es pot dividir, al igual que la terra és plana. Correm un seriós risc si finalment els lobotomitzats aconsegueixen la divisió.
La terra s'arrodonirà i déu ens enviarà les 34676669 plagues bíbliques. I en aixó estem. Lluitant per conservar la mol.lecula, Espanya.

Doncs ara ja ho saps...

Un lobotomitzat i a més a més negre (ecss)

ESPÉS

Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu.
Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu.
Lava de xocolata que t'empassa i et crema.

Sort que m'ha despertat la T.V:

-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-

Li deia Montilla a Cirera.

Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.

La fille, Le Chien et la Soupe.