La sobirania de Catalunya durant molts anys va ser patrimoni exclusiu de xirucaires. Avui les circumstàncies han cambiat. Joan Rossell, cap visible de Foment del Treball i persona propera al PP, a més d'haver estat candidat a la presidència de la CEOE s'ha calçat les xiruques i ha anat al Pedraforca. Des d'alla dalt ha denunciat la falta d'inversió Estatal a Catalunya i ha denunciat l'obligatorietat del Estat a publicar les balances fiscals. En cap moment l'hem sentit reclamar un Estat català. Però Espanya no es pot permetre cumplir les dues peticions tant necessaries per l'empresariat del Principat. Cosa que durà al empreseriat a haver de triar; la supervivència de les seves empreses o l'agonia de l'enfermetat espanyola.
Al mateix Montilla, President de la Generalitat l'hem sentit aquesta setmana des de Madrid avisar al Estat del procés de desafecció dels catalans envers l'actual Espanya.
Molta gent que no es calça habitualment o mai les xiruques es troba avui desassistida i incompresa per un Estat, al que havien defensat fins ara. Cada dia tenen més clar que seguir així els portarà a la mort per inanimició i aquella estabilitat, que semblava que era l'unic de valor avui tampoc hi és. Per tant cada cop té menys sentit defensar alló que representa una mort agònica.
Siguem realistes, nomes podrem ser un país normal i corrent, i obtindre el màxim rendiment dels nostres recursos quan els gestionem nosaltres. Aixó només ho obtindrem quan els xirucaire es posi la corbata i el Yuppi calci xiruques.
Treient la raó a qui ens ha volgut dividir en dretans i esquerranosos. Avui es temps de fer Estat, i es que ja n'hi ha prou que s'ens pixin a sobre.
Ultimament l'hem sentit dir que està en contra de: la sobirania de Catalunya, contra el mateix referendum i contra un pacte amb Esquerra. Que està a favor de: la monarquia, d'un pacte amb el Psc i de ministres de CiU a Madrid. I de fet aixó no és cap pecat mortal.
Més clar no es pot dir. L'escolanet de la politica regional i provinciana de Catalunya vol menjar macarrons tota la vida. Li agraden els mateixos macarrons que fa trenta anys que s'està menjant i ens estem menjant tots plegats. Macarrons que per altre banda els metges ens desaconsellen. Duran i Lleida vol inscriure el seu nom a la història com el menjamacarrons més sord i estúpid del món mundial.
Com es pot representar una coal.lició de nacionalistes catalans i aspirar a mantindre tot alló que tant de mal a fet a Catalunya durant trenta anys (o 300)? No seria més fàcil ser ministre amb el PP o el PSOE directament, abans que hipotecar les il.lusions de superació de tot un poble? Quines són les possibilitats reals d'Unió sense Convergència?
Jo no em penso trencar més les banyes per l'escolanet menjamacarrons, i tal i com li varen dir no fa gairé; - A més de ser cristià, s´ha de viure com a tal...
Cap a les set de la tarda d'un dia feiner qualsevol varen començar les trucades. El telèfon fixe de casa sonava cada vint minuts. Era un nùmero privat i no responien al meu: -Digui?- Trucaven i trucaven, total per no dir res. Fins que cap a les nou varen fer-ho. Una veueta dolça amb un bolivià perfecte em diu: -Buenas tardes, ¿Don Ángel Barrios Múñoz?- -No-Li vaig respondre -¿Como que no?- Em respongué aquella veu dolça -Doncs, no. Aquí no viu cap Ángel Barrios- Vaig contestar ràpid -No le entiendo, hable usted español- -No-i ja començava a estar-ne fins als ous de la tia. -Por favor, ¿cuando puedo hablar con Don Ángel?- Insistia la senyoreta. -No el conec i no viu aquí- Vaig tallar-la. -Hableme usted en español...¿Que pasa, no se da cuenta que no le entiendo? -Mira nena, jo a casa meva parlo com vull i més quant m'inflen els pebrots- Vaig pujar el to ostensiblement. -¿No lo entiende o no lo habla? Insistia l'incansable descendent de Moctezuma. -Porteu trucant dues hores o més, i quan despengem no ens dieu res. Preguntes per un paio que ni conec, ni viu aquí. M'obligues a parlar "espanyol" i desconfies de si et dic la veritat. Fes el fotut favor de deixar d'emprenyar i apunta bé. Aquí no hi ha cap Àngel Barrios. M'entens o et faig croquis? -tut, tut, tut, tut, tut, tut...s'em va despedir la dolça veu.
Recordo quan Esquerra va fer President a Montilla, aviat farà un any. Vista la reacció d'incredulitat de molts catalans es va tornar a popularitzar, la famosa frase feta per als governants sense carisma. Donem-li cent dies de crèdit. Com es pot demanar aixó per a un nou i flamant President de la Generalitat? Que potser els qui el varen catapultar al poder tampoc ho veien clar?
Donem-li... Respectant la voluntat del Parlament, però deixeu-me dubtar que fos la del poble. Montilla va obtenir aquest crèdit. Els aval.ladors dels prèstec, els seus socis. Esquerra i IC-Els verds. Tots junts es varen otorgar el dret d'administrar i gestionar alló del que jo en sóc accionista, Catalunya.
Cent no, tres-cents. Com a les Termòpiles. I com a Esparta, a un preu caríssim. Cada dia hem estat perdent quelcom irrecuperable. Ens trobem en un punt agònic, on la màxima ha sigut la gestió, oblidant el projecte de país. I avui, ens trobem sense projecte, sense gestió i quasi sense país.
Ens hem resignat a una sanitat pública vergonyosa, a les escoles barracó, als "remiendos" a les carreteres, al desastre ferroviari, al descrèdit com a poble. Jo, ja en tinc prou. I reclamo responsabil.litats per la perdua de valor de les meves accions.
Ja fa dies que tinc ganes d'actualitzar el bloc, i la lolaila de la foto del anterior post no em deixa. Fa quasi una setmana que és la protagonista. I per tant, el post és actualitat. Avui s'ha enfonsat una andana a Bellvitge -Belviche, en català modern- Jo em pregunto: Que seria de Catalunya si no tinguèssim de President al Gestor Major del Regne? Per cert, deu estar gestionant a tota hòstia i a preu fet...no es deixa veure, no parla, no exigeix, en definitiva ofegat en feina, pobre José. Jo li reconec el seu gran esforç, i per aixó i per molt més jo us demano que seguiu votant al PSC. Mai havia crescut tant el sobiranisme a Catalunya des que manen i gestionen a tot arreu. En Josep Lluís és un puta, ell ja ho va predir...Per aixó l'aguanta i el sosté en el càrreg.
Maragall anuncia que pateix alzehimer. Aprofito per donar-li tot el meu suport davant aquesta nefasta enfermetat. Encara que molt em temo que només el primer d'una llarga llista de càrregs socialistes. Estic molt preocupat, per els síntomes que mostren els dirigents d'aquest partit. José Luis Rodriguez Zapatero ja fa temps que no recorda el passat més inmediat, i té seriosos problemes de cordinació i ubicació en el present. El cas més escandalós seria el de Magdalena Àlvarez que essent Ministre de Foment aixafa i destroça tot el que toca, i ja vesteix tot el dia amb el casc blanc i l'armilla fosforita. Demostrant deliri del esfondrament constant. Heu escoltat a Quim Nadal?... tic,tac... tic,tac... passa el temps i no troba la paraula... tic,tac... Es parla que podria patir d'esboranc cerebral. Pepiño Blanco, és un altre que mostra signes d'insensibil.litat del present, José Montilla no us fa sospitar res? Ens deixen sense serveis de Rodalies durant quasi dos mesos, i no protesta, no. Sembla que ja li vagi bé. Potser algú s'ha passat amb la dosi d'Haloperidol? Si, ja ho sé que aquesta pàgina, i en concret aquest escrit és moralment, humanament i politicament del tot incorrecte, però algú ha de dir alguna cosa. Hi ha vegades que sembla que a tots nosaltres ens dopin fins les celles amb l'Haloperidol. Per que una cosa és clara o estant tots malalts, o bé la seva incompetència, falsetat i falta de rigor es tanta, que ho sembla. I no sé que és pitjor, ja que res té cura.
El noi i la noia que fan ganyotes són els dos ùltims membres en llibertat de l'il.legalitzada i multimarca HB (Herri Batasuna). Però estigueu tranquils que jutjes, fiscals, polítics i govern ja són darrera unes mates a l'altre costat de la plaça on es troben els dos joves. Una vegada li hagin vist bé els pits a la noieta, inclús potser palpat i tot, i ja no els necessitin. Els fiscsls i jutjes s'aixugueran les babes i atacaran. El Govern dirà que l'independència dels jutjes és sagrada i els politics condemnaran tota teta que no arribi a la talla 100 amb copa c. La noia serà empresonada per "teta-petita" i el noi per associació de malfactors i voyerisme. I els tres poders del Estat s'hauran masturbat una altre vegada tots junts,-qui sap si practicant krampacks, fins i tot?- Mentre mostren al poble espanyol l'indecència moral que representa mostrar unes tetes que no donen la talla. Gastaran cantitats ingents de clinex, per netejar les esquitxades dels líquids biològics escampats per tot arreu mentre se la miraven... Que bonic és notar-se protegit per la maquinaria Estatal, i que perniciós i escandalós pot arribar a ser no fer una talla 100, no?
Resulta que van quatre Comtats malparits a un fira de la salsitxa. I aconsegueixen el que no ha aconseguit el Govern de "Lo Regne de València" en trenta anys d'autonomia... Doncs si, resulta que els quatre Comtats malparits han trobat a un Japonés disposat a traduïr l'obra capdal en llengua "Valenciana". El Tirant Lo Blanc(Tirante el Blanco, en valencià modern) serà editat en japonés del Japó. La Lluita de Zaplana, Camps, la Barberà, Santendreu per salvaguaradar el valencià de tot el món, ha trobat la seva recompensa. Ells, que colze amb colze han treballat molt dur, per la promoció de la llengua de Joanot Martorell i de Fuster. Tenien ara una oportunitat d'or per la culminació de la seva batalla. Però resulta que no els agraden les salsitxes. Els catalans que sempre han sigut uns aprofitats, treuen avantatge d'aquesta problemàtica culinaria i s'els venen a n'en Martorell per quatre xavus a un japonés. Mentre ells eren a casa intentant clausurar les emissions de l'il.legal televisió dels mateixos barbars imperialistes del nord. Cosa que el ha impedit informar-se del "expoli" en qüestió, per aixó encara no han dit ni mu, apart que passen de salsitxa.
Electrics Prunes; You never had it better, and I've too munch to dream last night
S'acosten les eleccions al parlament espanyol i les perspectives tornen a ser nefastes per els catalans. Només dos candicats amb possibilitats reals de governar, el PSOE i el PP. El PP és el tigre que s'ens menjara de viu en viu, o així es venen ells mateixos. Recursos al Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, immobilisme patriotero pancastellanista i uniformitat estatal. És evident que a Catalunya els votarà el "Tato", en el seu llenguatge. Però a la resta del Estat tenen un poder de convocatoria d'aprop de deu milions de votants. Aproximadament els mateixos que el PSOE. El partit de ZP és tot bona intenció (??)... i s'ens presenta com a l'antídot del pancastellanisme i el centralisme. No fa massa, les propostes dels socialites eren engrescadores per els catalans: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", "Vamos a reformar el Senado en reflejo de la plurinacionalidad Estatal", "El catalán será oficial en Europa", "Retorno de los papeles de Salamanca"...i tantes d'altres promeses. A l'hora de la veritat i parlant clar, merda. Quan els convé treuen a passejar als; Bono, Guerra, Ibarra que semblen del mateix partit que Acebes, Zaplana o Aguirre. Voldria fer esment especial al "defensor del pueblo español", el Sr. Múgica, socialista i anti catalanista afèrrim. No acata -o, si?- ordres de partit i també presenta recurs contra l'Estatut català. En definitiva, les coses no pinten massa bé i una majoria absoluta seria desatrosa per nosaltres, els catalans. Ja que a Espanya s'estan pegant, per veure qui aixeca més enlaire la "rojigualda". I aquí cada dia que passa tenim els matxos més carregats, de carregar amb Espanya. El mal menor, no és lleu.
*La foto ha sigut "robada" de clubbohemi.blogspot.com i és prou significativa de la classe de país en el que ens fan viure.
Ni déu nostre senyor feia que el cel s'escardés, ni les 7 plagues bíbliques s'apoderaren de res. Aquest mapa del segle XVI demostra qué és Espanya(Castella). Ni Portugal, ni Catalunya formen part de res indivisible. I jo de tot cor, desitjo a tots als qui demà és el seu dia nacional que el celebrin amb joia, pau i al.legria. I que ens deixin als demés tranquils.
Ja no tens 15 anys... Em vaig haver de sentir no fa gaire. Es veritat. Deu fer aproximadament 8 anys, a Amsterdam, un noiet d'uns 18 anys em va tractar per primera vegada de senyor. M'hi vaig encabronar i el nen va insistir. De fet, ell era meuc i amb cara de nena, i tot mirant-lo a la cara, com anava vestit i com es pentinava m'en vaig adonar que jo era d'una altre generació. Vaig veure clar que aquell holandés tenia raó, en part.
Avui caminava per Girona i he sentit que algú em cridava. M´he girat i al primer cop d'ull no he vist a ningú conegut. Fins que m'he adonat que quasi topava amb un senyor...Òstia, tiu!! Que fots?... Com va la vida? Estava parlant amb un senyor. Un senyor amb el qual jo hi havia estudiat. Erem bastant amics i haviem compartit moments d'aquells que no s'obliden mai. Panxut, amb els cabells llargs, canes i esperrucat, quan ell sempre anava arregladet i amb el cabell curtet i ben pentinat. Anava disfressat de noiet, quan ell sempre ha sigut un tiu amb classe. Haurà anat de vacances a Amsterdam?
De vegades penso en aquell noiet holandés...i només desitjo que el meu fill vagi a Amsterdam i ensopegui amb ell, i el tracti amb el respecte que es mereix un senyor. O que al veure passar a la meva filla per la Plaça Dam, es giri...i pensi en tot el que no ha pogut fer, ni farà mai per que ja és gran.
Quan Jaume I, el Conqueridor es va casar amb Juana "La Loca" varen assentar les bases de l'indivisibilitat d'Espanya. El seu fill Felip V després de molt guerrejar va aconseguir foragitar el pirata Franc, que tant atemoria els catalans, Gifré Le Peludé. Amb aquesta victoria, a la peninsula de Cefir, la Dinastia dels Mormons es va posar a la butxaca al poble de Catalunya. Que mai més va desitjar cap altre familia de governants. El net de Felip V, Francisco Franco i Bahamonde nat a Ribes de Freser va ensenyar als europeus com governar-se en democràcia, i avui encara ho fan així. Ferm defensor de les tables d'Agamenón del Partenón, on els clàssics ja feien referència al mot Espanya. Que en Arameu antic significa mol.lecula (cosa indivisible). El bó de Francisco va morir al llit, no sense descendència. Un preciós noi, ros i alt, de nom Juan Carlos va neixer uns anys abans de la seva mort, a la petita població de Vall.llobrega(Baix Empordà). Molts dies varem plorar els catalans la mort de Franco i Bahamonde. La seva visió de govern quedava ben assegurada en les mans d'aquell noiet, ros i blanquet, fill de la verge Maria, nat en una establia. No havien de passar gaires anys de tranquil.litat...Un homenot baixet, lleig i ple de tics, feia temps que ideava un pla per destruir alló indestructible, la mol.lecula. S'inventà un dialecte del tot abstracte, distraient-lo del seu veritable ofici, la usura. Enfonsar Banca Catalanufa i va deixar al poble de Catalunya a la miseria. Va ser portar a judici i quasi-condemnat per tal infamia, però va poder sortir-ne sense més. Fent servir aixó si, les més impensables i malvades estratagemes. Tot seguit, i com a venjança va lobotomitzar a tota la gent. Posant-los al cap aquell indigne patués, barreja de bereber, llatí i serbocroata. El seguent pas era destruir l'indestructible, l'indivisible Espanya. Com pretenia fer-ho? Creant falsos mites, escampant mentides i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons. Espanya no es pot dividir, al igual que la terra és plana. Correm un seriós risc si finalment els lobotomitzats aconsegueixen la divisió. La terra s'arrodonirà i déu ens enviarà les 34676669 plagues bíbliques. I en aixó estem. Lluitant per conservar la mol.lecula, Espanya.
Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu. Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu. Lava de xocolata que t'empassa i et crema.
Sort que m'ha despertat la T.V:
-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-
Li deia Montilla a Cirera.
Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.
Una serie d'aconteixements encadenats han desembocat en un nou esport de moda. Foc a la còpia, s'en diu. Les regles són senzilles: es tracte d'encendre còpies d'imatges del Rei d'Espanya, abans de ser atonyinat, identificat, custodiat o interrogat per els serveis de la llei i l'ordre espanyol. Un veí de Banyoles, un tal Roures va ser la primera estrella del joc. Entrevistes, fotos, protagonisme...Avui la popularitat d'aquest esport, el porta a tenir praticants a molts pobles i ciutats catalanes. Molts volen ser Roures, o potser hauria de dir Joan Sala, "Serrallonga".
Han ajudat a estendre la passió per aquest joc, els fiscals i jutjes espanyols, els politics i els mitjans de comunicació. La gent el sent amb passió, més inclús que el futbol, o la Formula 1. Com l'hokey patins, els catalans en som una potència mundial. Ja tenim creada la nostre federació. La Federació Catalana de Foguers, la FCF. També membre de ple dret de la Federació Internacional amb seu a Girona. S'ha decidit començar un campionat mundial ben aviat. Com que a Espanya no es practica aquest esport, ni hi ha federació, Catalunya organitzarà i participarà en el mundial. Del qual, en som clars favorits al títol.
El joc és perillós, però també ho són: "el puenting", les curses de motos, el parapent, el paracaigudisme...i tants d'altres esports. I no per aixó la gent els deixa de practicar. Tenint en compte la publicitat que avui té aquest esport, i l'adrenalina que inunda als seus participants, a més a més del "suport" dels jutjes espanyols, crec que l'exit està assegurat. Arriba l'hivern i a fora fa fred, a fer foc.
Hi havia una vegada un vesper. Un vesper que vivia tranquil, tenien les seves cosetes, però vivien bé. Algú va convidar a una vespa reina aliena a la colonia d'insectes. I aixó no va agradar gaire, o gens a moltes vespes. No s'els va ocorrer res més que concentrar-se i cremar fotografies de la reina aliena, que ni tant sols parlava la llengua vespil de la colònia. Que varen fer !! Algunes d'elles varen ser citades a declarar a un vesper llunyà, per jutjes mediàtics de la envejosa colonia llunyana. Inclús, molts periodistes varen ser girats cap per avall i sacsejats. Tot buscant fotografies que impliquessin a més vespes, la grapalluda colla de les imperialistes no sabia que feia -o si-. Total, que ja saps que et pot passar quan et topes amb un aixam de vespes tossudes. O corres, o llepes.
El prestigiós arquitecte, Norman Foster deixarà empremta en un dels símbols de molts catalans. El Camp nou serà remodelat amb aires modernistes. Estructures de cables d'acer i trencadís amb els colors de Catalunya i el Barça. Trencadís, que en realitat amagarà panells lluminosos (ai !!) Una vegada acabat, serà un dels magestuosos monuments de Barcelona. I el dia que hi hagi prou potència elèctrica per encendre els panells, sense que falli la dels hospitals, serà l'hòstia consagrada. La forma de pastís que sense empalagar, dona aire de dolçor. A més d'un ens portarà a llepar pilars i panells de colors. Tot sigui per portar al Barça més endins.
Banda de senyoretes de moral despistada. Liderada per Paula Pierce i amb residència a California. Varen gravar amb el segell de Tim Warren ("wuarru de veritat"), Voxx Records. Avui ens ha quedat aixó d' elles...Tant Paula, com Tim ja son fent torrades amb Lucifer
El PSOE ha arribat al acord de pressupostar 4.000 milions d'euros per invertir en infrastructures a Catalunya. Sembla ser, que és un molt bon pressupost, però avui encara no es coneixen massa detalls.
Diuen tant Solbes com Castells que es compleix l'Estatut, que fixa un 18.8%. Com sabem els mortals ciutadans que és el 18.8%? Mai s'ha complert la llei que obliga al Estat a publicar les balances fiscals, per tant ningú -cap mortal, vull dir- sap d'on surt la xifra. Es sap també que, alguna conselleria, com per exemple agricultura ha estat inclosa en el concepte "infrastructura", però no totes les conselleries hi són. Cosa que fa més difícil saber que entenen ells per infrastructura. Però, que déu no vulgui que l'interpretin com ho fan amb el terme "nacionalidad".
Dins aquests 4.000, es veu que n´hi han 850 ja pressupostats i no executats.Per tant serien 3150 de reals. l'Estat deixa d'executar i d'invertir el 30% -descomptem-hi els 850 de l'any passat- del que avui considerem un "magnífic" acord, i ningú del govern català és capaç de dir res després del desastre estival. Bé, si que han dit; la culpa és l'Acebes...i d'en Mas Qué, o qui impedeix al PSOE a tonar a incumplir una altre vegada un 30, un 40 o un 50% del ja pactat? Aniré més enllà; En quin tema capdal i important ha complert ZP, excepte en la retirada de tropes d'Irak? Que no sabeu amb qui us jugueu els quartos?
Tota la maquinaria socialista ja està de campanya electoral. I ZP, ja fa dies que està molt generós... Sense Catalunya no serà President, i els catalans tornarem a fer president a un sofà. A canvi d'incumpliments legislatius i economics, prohibicions esportives i del que sigui necessari.
Ni sóc comunista, ni mai he tingut simpaties per els russos (si per les russes). Però avui sóc rus. Campions d'Europa de basket !!! A por ellos oeee !!! Sento petards...aprop de Girona. No hagués dit mai que fossim tants els russos a Girona !!!! Felicitats Ruskies, i merda per els altres.
Comparteixo plenament, els plantejaments i raonaments del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Alfons López-Tena, em sembla un home molt preparat tant per aquest assumpte, com per d'altres de més protagonisme. Voldria fer meves les paraules d'aquest grup d'opinió i ajudar a difondre els pensaments d'aquest Think thank.
Manifest del Cercle d'Estudis Sobiranistes
Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d'un Estat que ens és contrari, la manca d'un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l'afebliment dels trets d'identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D'altra banda, els intents per reformar l'estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s'ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l'Estat espanyol i a l'espera dels pronunciaments d'un Tribunal Constitucional sense garanties d'imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l'Estatut.
Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l'Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d'ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l'autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d'un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d'euros que cada any van a Espanya i no tornen.
No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l'orgull de ser catalans, és l'hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d'establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d'Estats.
Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l'ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d'una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l'absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d'honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.
Una majoria social favorable a la constitució d'un Estat propi exigeix que la sobirania centri l'agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d'independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l'Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.
Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d'espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.
Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l'existència d'un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d'opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l'actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l'avenç en l'autogovern només és possible a través d'un Estat propi. L'Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d'esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d'igualtat.
Ens basem en l'experiència d'altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d'aconseguir-ho, en les quals el sobiranisme també era minoritari en l'inici del procés i on la mera activació d'una política d'orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l'existència i l'experiència de realitats polítiques europees i d'arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d'Estats de dimensions similars o d'alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d'ambició i confiança en les forces pròpies.
És l'hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l'objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d'idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l'expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d'un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.
El joc ras mentre es practica la patacada al cap, no es cap altre tàctica que la de la distracció Estem tots entretinguts en que: si creman fotos del rei a Girona, que si la fiscalia actua d'ofici, que si el Joel Joan és amic d'Eta o no, que si seleccions catalanes, que si el PP és maltractat(!!) a la Diada, com sempre discutint el sexe dels angels amb Espanya. Mentre per l'esquena Solbes i ZP ja han decidit no cumplir l'Estatut per segona vegada. Han arrivat a un nou acord amb el PNV, per la millora del "cupo" vasc a canvi de l'aprobació dels pressupostos del Estat per el 2008 i algú ha de pagar. Sabeu qui paga?...El tonto que crema fotos del rei i que curiosament viu a Girona. Aquest troç d'ase haurà d'anar a judici mentre "solidariament" contribueix a la millora de les provincies vascongades.
Tot i que el conseller Castells, no està gens content. El PSC tornarà a donar els seus vots per aquets pressupostos que incumpleixen l'Estatut. Mentre Montilla ens alliçona de la perniciositat de gastar massa en temes identitaris.
Don Pedro Solbes, ministre d'economia del Govern Zapatero, negocia els propers pressupostos estatals amb el PNV.
"Si gana Zapatero, gana Cataluña". Així deia l'eslogan de campanya socialista. Avui a uns mesos de les eleccions estatals, els catalans fem nosa. Qualsevol concessió de ZP a CiU o ERC serà munició per el PP. Munició que a Can PSOE no estan disposats a regalar. Per tant aquests nous pressupostos no resoldran res a Catalunya. Seran més pa per avui i gana per demà. Ningú li discutirà a Solbes si compleix amb l'Estatut o no.
El més greu, el que és incurable i de veritat fa mal -a més de la butxaca-, és el cor. Durant 30 anys de democràcia, els catalans hem estat molt solidaris, economicament amb Espanya. Avui, invertir a Catalunya el que marca la llei es motiu per perdre unes eleccions espanyoles. Una majoria d'espanyols ens veu amb rencor i aixó fa mal. Ja no només estem obligats a finançar i ser pagans, a més hem de callar i no fer fressa.
Avui, un altre 11 de setembre de genolls...Mentre l'homenet que fa de Virrei del PSOE ens demana "confiança" en una llengua dificil d'entendre...
Hola, bona nit.Em dic Dessire, la de la foto sóc jo (estic guapa veritat?) Estic buscant novios per mi i la meva familia de 18 membres...totes nenasses. Jo, vivia a Massanet de Cabrenys (Alt Empordà)i em deia Manel. Però sempre m'havia agradat més que em diguessin Manela. Un dia tot mirant el Telenoticies, l'Alsius va dir que; a Malaga em podria operar de franc i vaig provar sort. Fa 4 anys que hi visc..Heu vist que molona estic amb les meves super tetes i quina tranca més moreneta llueixo? De franc, Chaves convida a teta. Su xuru! I és que Chaves, el President Andalus si que està per les persones, i no perd el temps en qüestions identitaries com a Massanet. Es posa a fer un Estatut, i el fa bé. Qué és aixó del finançament segons el P.I.B? Aquí cobren per ser-hi...no cal ens cal calcular PIBs. Tants sóm, tant ens donen. Per aixó a casa som divuit germanetes. I ara ens posarà pis,i de gratis ! Su xuru! La familia que ingressi menys de 3100 mensuals, La Junta li posa piset, en el meu cas, xalatet, que sóm divuit !! Tres mesos a l'oliva, la resta a tirar de "l'ajudeta" i si podem fem alguna "coseta" per el nostre compte, la fem. El nostre ram no fa factures, o sigui que tot és net. I Ara, entre les divuit hem comprat la Casa Batlló, a Barcelona. Su xuru ! Qualsevol torna a fer de sifoné a Massanet, aguantar a la Teresita i els nens, pagar l'hipoteca i cobrar per producció,no,no. Doncs aixó, quants més siguem, més riurem.
Mira nano, o et poses aquesta camiseta o no jugues... I com s'et ocurreixi protestar o explicar-ho a algu et fotre una bomba fètida a la boca. Recordes l'ùltima vegada que vareu voler explicar-ho?
Nosaltres i els jutjes us vam fer la vaca, i vareu haver de callar-vos la boca... T'ha quedat clar, nen? Tú, no jugues i calla.
De professor de nens de 14 anys, a vicepresident de l'imperi. Dels menús del menjador escolar, a vixisuà d'escuma de garota, a la mostassa de rabes dijonesos i perfum de llemàntol vidu de cala Salions. D'anar amb bici al "cole", a ser quasi teletransportat amb un Audi de 350 cv i xofer amb arma reglamentaria. No és tonto, com el de Media Market i fa proclames independentistes com els d'Ikea. Ho té tot, i és a la crestera de l'onada, totes li ponen, tothom li fa fotos. I és guanya la vida bastant millor que, aguantat criatures que s'en fotien d'ell per no saber dir bé la eddda...
Ara s'en va de colonies amb els sociates. No li cal ni amagar-se, ja no li queda vergonya. Un Cap de setmana pagat al Montseny. Uns dies de reflexió socialista, d'introspecció als postulats solidaris entre pobles, i a la unitat de les forces progressistes del món mundial contra les forces del imperi del mal... Farà de conferenciant, junt a Montilla.
Hi ha una teoria conspiratoria que diu; que Carod va ser un submarí del Psoe en l'època Vera-Barrionuevo per desarticular i desarmar ERC. Jo no l'he creguda mai. Però ara me l'està fent creure ell mateix.
Jo, ja em pensava que no podia ser. En tot Catalunya no hi haurà vida intel.ligent? Estava segur que sí. Finalment avui s'ens ha presentat un plataforma, un forum, fota-li com vulguis. Unes persones compromeses amb el país, a la seva manera i discutible, però compromesa i té de bó la transversalitat. Juristes, filòfofs, escriptors, economistes, cièntifics. Amb noms com: Alfons Lopez Tena, Xavier Sala i Martín, Ramón Tremosa, Pilar Dellunde, Jaume Renyer, Vicent Partal, Salvador Cardús, Isabel Clara-Simó...etc
Gent d'ideologia diversa i fins i tot oposada, amb un objectiu comú. La sobirania de Catalunya. Com, on i quan. Diuen que estant disposats a estudiar i plantejar un veritable projecte per l' Estat Català.
De vegades després d'escoltar o llegir als Carods, Ridaos, Masos, Durans i la mare que els va parir, i a mode de masturbació mental havia fet travesses. Tot pensant amb gent, que tingués prou cara i ulls per fer una cosa així. Molts dels noms que figurem en aquest projecte, figuraven en les meves travesses. Per tant, molta sort, que ens la mereixem tots plegats. Us desitjo una ràpida dissolució, producte d'haver fet realitat el que molts desitgem. Ser un país normal
No sigueu puerils...del Conseller d'agricultura, al sindicat de pagesos.
El mercat demana gaspatxu, doneu-li gaspatxu...no sigueu pagesos. No us esforceu en fer de les nostres especialitats, exel.lencies; ningú us recolzarà. S'ha de ser multicultural i analment ample i humit...Planteu Big-mac's, planteu "migas empaperedinades" o veneu els camps per fer-hi xalets "endossats" com jo.
Per culpa de quatre pagesos entestats en no cultivar "nachos congelats" o "gambes al choep suy" ens estem gastant una fortuna en llengua i identitat. No veieu que així no ens podem concentrar en fer carreteres, hospitals, escoles i trens...No podem estar tot el dia reclamant butifarra amb mongetes poden fer "Mac beacon de luxe". Pa amb tomata, de que?...Ignorants,o brioche o garlic bread, colla d'energumens. Si exploten les linees de subministre elèctric no és per cap altre motiu que per entestar-nos en fer salsafins a la vitroceràmica, en ple més Juliol. Quan hauriem de tenir tots els nostres recursos elèctrics concentrats en produir watts de so per amplificar: l'asereje i la Macarena a tots els xiringuitos des de, Cadaques a Cadis. Feu el favor de deixar d'una vegada els entrepans de catalana, que tants problemes ecològics en estant portant amb els putus porcs i gasteu bocadillu d'almejes, que a Almeria en planten unes de collons. Colla de cebollus
Ha quedat clar, que l'encaix de Catalunya dins Espanya, tal i com el voldrien els catalans, no és possible. El somni de l'Espanya federal del principi del mandat de ZP, avui ja és història. Euskadi i Catalunya són incomodes per la resta del Estat i de retruc qui més els "pega", més vots guanya. Per tant ja no només és cosa dels "stablishments" polítics. La població espanyola no ens accepta, i aixó ja és més greu.
Pujol i Maragall -Montilla no fa política- varen practicar polítiques d'acostament, de caure simpàtics, de supeditació, de peix al cove, de pidolaires, de pregar el desplagament d'un Estatut que era llei espanyola -Espanya mai prega el compliment de les seves lleis- I 30 anys més tard, quant a Catalunya li cal la reciprocitat espanyola, ens diuen que gastem massa en llengua i identitat...
Arrivats a aquest punt, queda clar que per obtenir el que Catalunya necessita i es mereix, ens cal fer un pas endevant. Per fer aquest pas, ens caldran ajudes externes; Que ens seran molt dificultoses de trobar, ja que Espanya es membre de ple dret de totes les organitzacions internacionals hagudes i per haver...I no podem anar a buscar ajuda a Albania, tampoc. Ens caldrà fermesa i està disposats a perdre i molt. Recordem que els jutjes, la policia i l'exercit son devots seguidors del Regne d'Espanya...
Fins on estem disposats a donar per aconseguir allò que ens cal?
Avui al matí sentia als representants del PSC admeten que estem sota mínims en inversió i infrastructuta. Semblaven ofesos per la deixadesa del Govern Central de PSOE. Entre moltes altres coses i em sembla que ha sigut, el molt Honorable conseller Castells. Ha proclamat que des de el Govern, donen llum verda al tecer carril de la A-7, de pagament evidenment. Jo pregunto; La sra Tura, Consellera del Govern Montilla també es manifesterà tal i com feia al peatge de Martorell, quan era oposició? No proclamaven les esquerres que ells acabarien amb els peatges a Catalunya?
Tenim una N-II (Barcelona-La Jonquera) que fa pena. Dos carrils mal asfaltats, amb revolts perillosos i sempre va molt transitada. Avui a 13 d'Agost s'ha hagut de tallar per l'enfonsament d'un pont a Biure D'Emporda. Culpa de la pluja, segons el Delegat del Govern a Girona. Quinze dies d'obres.
No hi ha projecte de país, Montilla només gestiona.Si els trens no funcionen, ja els arreglarem.Si falten escoles, ja les farem i quan s'enfonsa un pont, ja l'arreglarem.Que només teniim una carretera del Estat que connecta BCN amb França, reforcem l'autopista de pagament,propietat d'una entitat amiga que ens condonna mil milions de pessetes...
L'expressió: Catalunya profunda, sempre m'ha posat calent.
Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.
La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava. Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana. Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya. Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.
Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans. No la vaig saber trobar...
De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral. Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.
Es busca persona humana viva i major d'edat. No importen titulacions, ni estudis, ni preparació, ni tant sols cal experiència. Se li exigirà obediència cega al aparell del partit.
S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa. Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).
Raó a: www.Esquerra.es Preguntar per el senyor José-Luís
The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)
Esquerres i dretes, catalans-catalans i catalans-espanyols...i així anem dividint.
Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla. Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general. Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C- Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...
I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-. Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.
No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols
Em puc considerar un privilegiat per viure on visc. Lluny de nuclis urbans, al vell mig d'un espai protegit.
Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres. Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura. Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.
Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.
Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar. Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.
Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.
Cal creure en alguna cosa superior que doni sentit al invent. I si alguna vegada podés quedar algún dubte interpretatiu; aquest sempre serà resolt amb benefici del invent. Sacralitzant i fent intocable tot alló necessari per no modificar un Status pre-establert. Un dia serà la casa Reial, l'altre una Constitució que té ja 30 anys, demà passat la llengua castellana, la setmana vinent una solidaritat que a la llarga ha quedat demostrat a qui perjudica...unes balances fiscals, que es pecat mortal publicar-les...una suposada igualtat entre espanyols, falsa inclús per llei...
Hi ha una frase d'Esperanza Aguirre molt significatica al respecte d'aquesta Espanya del segle XXI: No podemos permitir que se lleven fuera del territorio nacional a Endesa. Tot referint-se a l'Opa de la Catalana Gas Natural a l' electrica espanyola.
No ens hem d'estranyar que avui sigui El Jueves, ahir varen ser els Vascos, i quan vinguin a per mi...jo ja estaré sol.
Avui en Piqué ha deixat el PP, el Barça continua presentant jugadors, fa un dia que 200 persones varen morir en accident aeri al Brasil i segur que hi ha hagut un cotxe bomba a Irak...ah!! i m'hi jugo el que volgueu a que en Carod l'ha cagat una altre vegada...
Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.
Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.
Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...
Al estiu passan coses que no tenen esplicació empírica. Com es pot veure a la foto les feromones que desprén el cos d'aquesta dona, sota 7 capes de roba fan embogir la bèstia que té just al darrera seu. Que en el seguent fotograma -que no tenim-, li clava el nas al vell mig del cul.
Les 7 capes de roba al damunt, son fruit de l'experiencia de la dona...que escarmentada d'anys enrera, de les embestides de la bèstia per aquestes dates. Va decidir camuflar el seu femení olor. Ni aixó la salvarà...
De fet, aixó ho podriem interpretar com una mena d'autodefensa de la femella...En realitat si observeu bé la seva posició, no cal ser Doctor en etologia per Harvard -Com jo- per veure que no es la més adient per autodefensar-se. Abans el contrari...I és que quan arriva aquesta època del any, ella ja sap que, dit en llenguatge científic: S'ha de fer l'estreta, tot i que el que més desitja és; sentir les seves natges oprimides per l'embestida de l'animal quadrúpede i baballós, que la segueix. Així i només així desapareixen les causes de la seva propia secreció Hormonal, que tant neguitosa la fa estar. Alhora que podrà a tornar a posar-se dreta i caminar a dues cames i orgullosa la resta del any. L'animal continuarà a quatre grapes, esperant...a l'estiu vinent.
Ja es curiós que l'empreseriat català vagi un pas -o deu- per davant del govern Montilla. I posi damunt la taula una opció per dirigir l'aeroport del Prat des de Catalunya. Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.
Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt... Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul. Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit. Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis. Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu. Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.
A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva
Chocolate Watch Band; don´t need your lovin
dimarts, de juliol 10, 2007
L'amo obre la porta i llença una butifarra podrida a fora. Salten els gossos, es mosseguen, es fan sang...tots volen la butifarra amb cucs, mentre l'amo s'els mira i riu.
Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies. Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.
Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...
Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca
Quant torno a casa després de treballar, llegeixo els diaris electrònics. Moltes vegades em motiven per escriure en aquest bloc. Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.
Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid
Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...
Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar. I si ens ens endroguessim tots plegats?
Catalunya durant els dos últims segles ha estat el motor económic del Estat espanyol. Als voltants del 1930 el PIB català rondava el 40% del total espanyol i avui no arriva al 19%. Espanya s'ha desembolupat, cosa molt correcte i molt necessària. Però és evident que Catalunya ha perdut molt pes específic, capacitat de decissió i respecte. Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància. Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.
Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa. Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa. Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.
Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista. En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.
El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses. Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.
La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.
Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans. Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas. Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.
Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador. No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat. Esgotament econòmic i de pensament. La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.
I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.
Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...
L'estratègia política adoptada per la cupula d'Esquerra; que va des d'intentar captar vot socialista, a fer-se veure com un partit amb responsabilitat de govern i passant per l'absència total de reclamacions nacionals, més castellà a les escoles. Resumint posar cara de partit d'esquerra més que de republicans o catalans. S'ha esgotat. No dona, ni ha donat res de positiu a Esquerra a part dels càrregs i sous.
Per contrapartida la fúita de vot és i serà considerable. Les visions crítiques son notories. La gent apartada per disidència també. Portabella ha gesticulat, mentre la cúpula distreu la perdiu amb butifarrades anti-borbòniques, i plans b. S'ha de marcar paquet sense molestar a l'amo Montilla.
El catalanisme, i Catalunya en general no estan per tirar coets. Un acarnissament general, o una esbodellada a Esquerra no faria més que augmentar el desencant, la frustració i l'autoodi.
Llàstima de país. Jenny & the Rascals, You told me a lie
Montilla ha afirmat més d'una vegada, que a Catalunya després de Maragall i amb la seva presidència, entraríem en una etapa post-nacional. Carod ens ho explicava amb alló de "catalanisme de pluja fina", i en Saura aplaudia. D'una vegada i per totes la Generalitat s'ocuparia de les persones...
Més de quatre anys de socialisme a Catalunya han donat per molt. Els últims 6 mesos del mut Montilla per més. Amb el socialisme; les infermeres tenen els mateixos coneixements que els pediatres i per aixó faran la seva feina amb tot el que ens estalviarem, els trens ja només tenen averies greus cada dos dies, seguim ensenyant als nens en barracons cosa que els endureix l'esperit, els mossos d'esquadra son el cos més desprestigiat del Estat, mica en mica tots estem deixant de veure la televisió regionalista catalana, l'immersió lingüistica a l'escola és ja un record, no es desplega l'estatut ni falta que ens fot i el finançament obtingut en el pacte del Magèstic encara és el millor de llarg.
Els catalans paguem impostos de primera i tenim serveis de tercera regional. Però amb l'etapa post-nacional de Montilla, Carod i Saura ja en fem prou per menjar. Ens estàn ensenyant a viure del vent, ens enforteixen l'esperit de ciutadà compromés, del que ho dona tot al Estat i n'està orgullós ja que no es nacionalista, o egoista tal i com ens espliquen els tres "reis".
No passa res, no cal dir res, no volem protestar, no volem demanar. Quant el socialisme ens demani viure sense respirar també ho farem per que ja estarem preparats i ensenyats a no reclamar coses que no ens mereixem. M'agrada i molt l'etapa post-nacional i a més aprenc a fer supervivència muda. Que més vull?
Apart de regalar una lliga de fútbol al etern rival, el Barça sempre ha volgut representar el catalanisme. Si entenem el catalanisme com aquella forma d'entendre Catalunya representada en l' afirmació nacional de la mateixa i alhora en la modernitat i la democràcia no puc entendre -ni vull-; que joves criats aquí siguin capaços de calar foc a 8 banderes del seu país. Del lloc on estudien, on treballen, on viuen i on molts ja hi tenen els seus morts.
No caiguem per milionèssima vegada en fer autocrítica o inclús en demanar perdó per no haver fet compendre res a aquets fills de puta. Ja n'hi ha prou d'anar de genolls per la vida. S'els penja dels ous i cap per avall...i si no tenen ous...de les gònades, les branqueas, les antenes o la cua.
Tenim més de tres-cents metres lineals de fites en comú, una riera que separa les finques i un munt de conflictes entre nosaltres. Un veí que ho és de fa uns cinc anyets i jo, no som massa amics. Tinc el mal vici de no aguantar que qualsevol persona consideri casa meva com seva, sense el meu consentiment. Tallar camins amb segles de pas, envaïr la propietat aliena amb talussos de pedra o llençar terres procedents d'excavacions cap a casa meva son pràtiques habituals del meu apreciat amic. Mai l'he denunciat, sempre he intentat parlar i fer-li entendre que em posava entre l'espasa i la pared. Sempre penses que parlar arregla quasi tots els problemes i la justícia sempre i per ambues bandes és un mal. En totes les ocasions l'home s'ha sortit amb la seva i jo he acabat fent-me rabia per no haver pogut fer-lo rectificar i per haver sortit com a perjudicat.
Fa cinc dies va apareixer per la zona un gos, un mastí. Al que porto alimentant des de el mateix dia. Mai m'ha passat per el cap lligar-lo, però si he donat notícia del fet a la policía local, i a diferents cliniques animals. A ningú li consta que aquest gos estigui buscat. Avui al matí el meu apreciat veï ha entrat dins un porxo de la meva propietat, li ha lligat una corda al coll al gos i s'el ha endut cap a casa seva on l'ha mantigut lligat amb una cadena...com si fos seu.
M'he presentat a casa del paio amb dos policies locals i un veterinari. No sé que em costarà, i m'és igual però la cara d'aquell home al veurem endur-me el gos ho val tot. Ara torno a tenir el gos deslligat, per que passegi cap a casa del veí i jo pugui tornar a endur-me el gos, envoltat de dos policies i un veterinari...si vol ho farem cent vegades, mil. La cara que se li queda, ho val tot.
El fet que Catalunya encara sigui considerada una nació es deu en major o menor mesura a la llengua propia del país. Les opcions polítiques colonitzadores del tipus; PP, C-anos, i part del PSOE ho saben, i no els importa enfrontar a mitja població contra l'altre mitja. Usen les llengües per treure rèdits electorals tot revifant els amors patrioteros espanyolistes. Reclamen el bilingüisme a tot arreu de Catalunya. Que és el bilingüisme? quines són les dues llengües que hauriem de dominar tots els catalans? només dues?... Reclamen escolaritzar els nens més petits en la llengua materna. Català i castellà...els marroquins, rumanesos, russos o gambians es veu que no tenen mare, i per tant tampoc llengua materna. Fins i tot s'atreveixen a dir que el castellà és perseguit a Catalunya. Quan tots sabem que no hi ha ni un català que no domini el castellà, i si molts castellans que ni entenen ni parlen ni els interessa el català. Potser haurien de començar a reclamar aquest bilingüisme als seus propis votants.
Aquestes opcions mai els hem sentit reclamar, ni els sentirem tampoc l'oficialitat i l'igualtat del català al parlament espanyol o al parlament europeu. Total, és una llengua de pagesots i nazionalistes...Com tampoc els hem sentit reclamar el dret dels nens catalans residents arreu d'Espanya a poder escolaritzar-se en la seva llengua materna. És que els catalans que resideixen fora tampoc deuen tenir mare...o no es mereixen els mateixos drets que els fills dels castellano-parlants a Catalunya.
Saben de l'importancia de la llengua en el fet nacional espanyol i el dia que siguin majoria ens obligarán al veritable bilingüisme castellà-espanyol. Ells si que ens deixaran triar...
Quan una nació ha de basar la seva integritat interior amb la força de les lleis i la força militar per cohesionar-se, deixa de ser-ho.
M'agradaria parlar de les lleis espanyoles del Esport que otorgan l'unica representació nacional espanyola al Estat. Es prohibit participar internacionalment en competicions sota cap himne, bandera i llengua que no sigui l'espanyola. Un esportista pot ser sancionat amb quedar exclós de fitxa federativa espanyola durant molt de temps, si es nega a jugar amb la "selección nacional espanyola". L'Estat es capaç de subbencionar amb patins a tots els Tanzànesos, Hondurenys i Balinesos amb tal d'obtenir un vot que negui l'acceptació de Catalunya en una Federació Internacional. A càrreg es clar, del herari públic, que també paguem els catalans...Sort que la Constitució parla de "nacionalidades".
La llengua catalana no es pot usar al parlament espanyol i tot i ser "motivo de especial cuidado y atención".Tampoc es prou important per que Espanya prefereixi pagar per traduccions del Maltés, Gael.lic o Danés a les seves propies, però subnormals llengües; català, Euskara i Gallec. Només queda permés fer-ho en castellà quan els convé o espanyol de vegades...almenys ens deixen triar!
El projecte nacional espanyol fa aigües per tots costats, i no crec que aguanti masses dies tal i com el coneixem avui...aquest és el "perill" de la democràcia.
Eta dona per trencat l'alto al foc. Vint-i-quatre hores més tard es detingut i empresonat l'activista De Juana Chaos i poques hores més tard Otegui corre la mateixa sort. Quines coincidències,oi?
Els catalans estem a l'espera de la retallada Estatutaria amb la que ens beneïrà el Tribunal Constitucional espanyol. Parlo de retallada, ja que abans els partits polítics ens han fet saber que tot depen de les aritmètiques de; jutjes progressistes o jutjes conservadors. Col.locats en el seu càrreg per afiliacions polítiques, avui són majoria els de "símpaties" dretano-conservadores. Tots sabem que passarà...
Hem de creure en l'Estat de dret? Sí, ho hem de fer. Una altre cosa seria creure en l'Estat de dret espanyol, putiner i barruer com éll sol.
La secta ha decidit suicïdar-nos a tots plegats. Una bomba de mil megatrons de neutrons farà explosió al seu pis, el quart tercera. Evidentment la resta de veïns no salvarem ni el rebut del Ocaso.
Esquerra està siguent còmplice i actor príncipal de l´entrega de tots i cadascun del òrgans de govern del nostre país al Psoe: Govern del Estat, Govern de la Generalitat, Diputacions de BCN, Girona i Lleida, els Ajuntaments de les 4 capitals de província -inclosa Barcelona tot i la pantomima d´en Portabella-, Ajuntaments de quasi tot l'extrarradi Barceloní, així com a moltes altres grans ciutats. Aixó els està passant una factura evident, la fuga de vot global a cada comici fa por. Però molt forts motius ha de tenir la direcció d´Esquerra per l'alt nivell d'entreguisme, claudicació i sodomia que està mostrant.
Quant tens 20 i et sembla que el món serà teu, acompanyes la vida amb una banda sonora. Els records, els associes a unes cançons. Els meus van lligats a aquest grup de Sant Diego, California; The Tell-Tale Hearts. Penso que no sabré descriure en paraules tot el que m´ha despertat la seva música; per tant. Els torno a escoltar quasi 20 anys després i l´efecte és el mateix.
Singles, o concus...si voleu solters, desaparellats. No s´han decidit o no han trobat la seva mitja taronja. Molts en fan broma, d´altres n´estan orgullosos i t´expliquen els grans avantatges de no tenir lligams; les festes, els lios, la tranquil.litat... L'industria que de tonta no en té un pèl, per aixó és industria...s'ha fixa´t en el que realment necessita tot aquest segment de la població. Raccions individuals als supers, cotxes petits, mobles de solter fins i tot vagines enlatades per qui les necessiti. I el producte estrella per les senyoretes, és aquest troç de plàstic en forma de braç d´home, que no deixa de ser una mena de coixí. Els creadors ja estan estudiant la perfecció del seu producte. Que es basaria en dues noves funcions i asseguren que serà l´home perfecte.
Dotaràn la mà del braç, d´un moviment rotatoti capaç d´obrir qualsevol pot amb tap de rosca, per dur que estigui; obrirà des d´un pot de cigrons a un d´anxoves o de crema. I la segona funció, la definitiva serà fer que el dit índex i el cor tinguin moviment. Tant giratori, com vibratori...per separat o junts, segons l´exigència de cada mestressa.
